[Date Prev][Date Next] [Thread Prev][Thread Next] [Date Index] [Thread Index]

Re: El Consell de la UE ajorna la decisió sobre la directiva de patents de programari



Gracies per posar-me en context.
Admiro la teva tasca, nou arxiver ;)
http://bcnbits.blogspot.com/2004/12/res-com-els-llibres.html

Salut!

On Wed, 22 Dec 2004 13:19:22 +0100, xdrudis <xdrudis> wrote:
> L'aparició per sorpresa del Wlodzimierz Marcinski, sotssecretari
> d'estat de Recerca i Informatització polonès al Consell de
> Ministres de la UE d'Agricultura i Pesca ahir dimarts 21.12.2004 va
> servir per aconseguir ajornar la votació[1] del punt de l'ordre del dia
> sobre patents de programari que la presidència holandesa volia adoptar
> a l'últim Consell de Ministres de la UE abans que s'acabés la seva
> presidència.
> 
> El text[2] que es va aturar hauria legalitzat la concessió de patents
> sobre mètodes de programació que practica l'Oficina de la Patent
> Europea en contra de la llei actual[3]. Es va acordar al Consell de
> Competitivitat de maig d'enguany pels pèls, en una votació poc
> clara. Els governs que s'hi van oposar (l'espanyol) o es van abstenir
> (l'italià, el belga, l'austríac i el polonès malgrat que apareixia a
> l'acta com a favorable) no tenien llavors prou pes per bloquejar la
> decisió, però si després que el novembre entrés en vigor el tractat de
> Niça.
> 
> El novembre el gabinet del govern polonès va emetre un comunicat
> oficial[4] en què deia que no podia acceptar l'acord de maig, després de
> consensuar la seva posició amb petites i grans empreses poloneses i
> internacionals, l'oficina de patents polonesa, activistes i
> experts. El text a més ja havia estat rebutjat pel parlament holandès [5]
> i hi havia presentada una moció per tots els grups al parlament
> alemany[6]. Altres estats, com Letònia, Hongria o (contradictòriament)
> Holanda havien afegit declaracions [7] al seu vot positiu on manifestaven
> suport als objectius de la directiva però insinuaven dubtes sobre
> l'impacte del text.
> 
> Els opositors però estaven sota certa pressió diplomàtica per no
> reobrir un text discutit i votat al maig malgrat els canvis demanats
> per governs i parlaments. La reobertura del text és una possibilitat
> legal prevista per evitar decisions precipitades que no tenen el
> suport legítim dels estats (com és el cas), però rarament
> s'utilitza. Diuen[8] per exemple que Polònia podia tèmer que altres
> estats retiressin el suport al paquet REACH (legislació mediambiental
> per regular la indústria química).
> 
> Qualsevol estat podia ajornar la votació perquè la inclusió del punt a
> l'ordre del dia no tenia prou antelació i necessitava unanimitat.  Va
> ser Plònia i la presidència holandesa ho va acceptar.  Però el fet que
> ho fes Polònia implica que les pressions diplomàtiques no han estat
> del tot efectives. Polònia va dir[9] que no retirava el suport a la
> directiva (que de fet només ha concedit per omissió) però que volia un
> ajornament per aportar una declaració constructiva. Amb tot, va
> rebutjar les patents per programes d'ordinador (o parts d'ells) i es
> va queixar de desordre en l'activitat de l'Oficina de la Patent
> Europea i entre els estats. Va parlar de que el govern polonès
> necessita temps per elaborar una declaració per al Consell. Però el
> fet que el ministre segon, responsable d'informàtica, volés expressament
> a Brussel·les per substituir el representant habitual al Consell
> d'Agricultura i Pesca és significatiu.
> 
> Durant la mateixa tarda es van produir declaracions de la ministra de
> justícia alemana[10], recollint la moció del parlament alemany i
> reconeixent que l'acord de maig era millorable (malgrat sobrevalorar
> l'aportació alemana del maig).
> 
> Ara la situació queda oberta. Formalment és possible que el govern
> polonès redacti una declaració per adjuntar a la posició comuna i voti
> a favor de l'acord de maig en un consell a principis de 2005, i
> Alemanya també per deixar totes les correccions per a una díficil
> segona lectura. També és possible que es reobri el text si hi ha
> prou pressió popular per vèncer la inèrcia del Consell i aprofitar
> les maniobres d'aquesta setmana, que mostren certa coluntat per
> arreglar les coses.
> 
> El més cabal seria que si la presidència luxemurguesa mostra un mínim
> d'obertura de mires es reobri el debat. La llista d'estats (i vots)
> que en algun moment han mostrat objeccions al text inclou Espanya
> (27), Itàlia (29), Bèlgica (12), Àustria (10), Letònia (4), Hongria
> (12), Polònia (27), Alemanya (29), França (29), Dinamarca (7),
> Luxemburg (4) Eslovènia (4) i crec que Eslovàquia (7).  Holanda (13) està en
> una incerta situació, amb el parlament dient blanc i el govern negre.
> Si sumem aquesta llista exageradament optimista, dóna 13 o 14 estats i
> 201 o 214 vots d'un total de 25 estats i 321 vots. No arriben a la
> majoria qualificada que es necessita, que és de 232 i molts d'aquests
> estats han votat favorablement al text de maig i no han portat gaire
> bé a la pràctica les seves promeses, o fins i tot han treballat a
> favor de les patents de programari en altres ocasions. Però també hi
> pot haver estats que no gosesin opinar i que ara mostrin objeccions a
> les patents de programari.  Per exemple al Regne Unit (29),
> tradicional defensor de les patents de programari a Europa, es comença
> a notar la campanya contra patents de programari i el govern ha admès
> que valdria la pena discutir més alguns punts (sense retrocedir del
> seu recolzament de l'acord de maig)[11].  En tot cas si els més
> decidits es mostressin ferms podrien mantenir una minoria de bloqueig
> indefinidament.
> 
> Cal doncs molta feina dels estats contraris a les patents de
> programari, com l'estat espanyol, que encara és l'únic que ha votat
> que no i ha mantingut una posició coherent de defensa de la
> democràcia, la innovació, la competència, el desenvolupament econòmic
> i les llibertats de programadores i usuaris. Cal que aquests estats
> construeixin un bloc diplomàtic sòlid i aconsegueixin la renegociació
> del text al Consell, que no és fàcil, i la introducció de canvis reals
> i efectius.  Hi ha la possibilitat legal, l'oportunitat política i
> possiblement la força diplomàtica necessàries si es volen fer
> servir. És improbable que el resultat sigui un text prou bo per evitar
> les patents de programari i que el pugui aprovar el Parlament Europeu
> en segona lectura. Però treballar més en la directiva en aquesta
> primera lectura al Consell per acostar-la al Parlament Europeu
> suposarà menys feina en un probable procés de conciliació
> posterior. Cal arreglar moltes coses del text de maig[12], i la majoria es
> poden arreglar agafant directament esmenes del Parlament Europeu[13] per
> acostar posicions:
> 
> -cal recuperar els articles 2 i 3 del Parlament Europeu, que defineixen
> conceptes essencials per a que la directiva tingui un contingut
> clar i no es pugui malinterpretar, com ara invenció implementada en
> ordinador, contribucio tècnica, camp de la tècnica o indústria.
> 
> - cal eliminar les reivindicacions de programa que introdueix el text
> de maig
> 
> - cal assegurar com l'article 5.1b del Parlament Europeu, que les
> patents no poden interposar-se a la llibertat de publicació d'obres
> escrites, com ara programes d'ordinador.
> 
> - cal assegurar el dret a la interoperabilitat independentment del que
> es pugui patentar o no, per fer viables els estàndards oberts que
> potencien la comunicació i són imprescindibles per una societat de la
> informació saludables, com l'Article 6a del Parlament Europeu (tots
> els comités i el ple del Parlament). Això ja ho va proposar Luxemburg
> al Consell.
> 
> - cal eliminar de l'article 4 les expressions confuses com ara
> referències a patentar codi font o codi objecte (no es patenta codi
> directament sinó conceptes generals que afecten molts programes) o a
> interaccions físiques entre programes i ordinadors (un programa
> descriu el que un ordinador hauria de fer per resoldre un problema,
> com una recepta descriu el que un cuiner hauria de fer, però no hi
> interactua físicament perquè els programes són només informació, no
> entitats físiques). Hi ha l'oportunitat d'introduir texts més clars
> que el Parlament o el Consell.
> 
> - cal tapar els forats del Consell que permeten acceptar "contribucions
> tècniques" formades per característiques no tècniques.
> 
> - cal explicitar que els requeriments s'apliquen a la contribució a
> l'estat de la tècnica, no al que es monopolitza (al que es
> reivindica).  Si no es deixa la possibilitat de patentar un ordinador
> (tècnic) conegut que només aporta com a novetat un programa (no
> tècnic).
> 
> - cal evitar evaluar el problema que es soluciona o els efectes
> aconseguits i fixar-se en la solució i els mitjans. Es poden
> solucionar problemes tècnics amb mitjans tècnics coneguts i solucions
> no tècniques noves, però patentar això no fa progressar el coneixement
> ni l'economia.
> 
> -cal adaptar els considerands per a que siguin coherents amb
> l'articulat corregit.
> 
> Per obtenir això, o al menys una part substancial que permeti una
> segona lectura en condicions menys enfrontades, no podem esperar a que
> un ministre agafi un avió i salvi els usuaris, professionals i
> empreses productures i consumidores d'informàtica.
> 
> És imprescindible insistir en els problemes de les patents de
> programari, exigir que els governs inverteixin esforços en aquesta
> legislació, demostrar que ens importa i que no ens volem deixar perdre
> la llibertat de programar i escollir programari lliurement, explicar
> els continguts de les diferents versions i les conseqüències de cada
> esmena i fer entendre a eurodiputats, administracions i a sectors
> socials encara poc implicats (per exemple empreses consumidores
> d'informàtica, o sia totes) i portar el cas als mitjans de comunicació.
> 
> Ahir Polònia va aturar una decisió precipitada i va donar esperances
> de que els mecanismes democràtics a l'abast de la ciutadania de la UE
> es puguin fer servir ni que sigui per una vegada per corregir errors
> d'institucions europees en legislació que no beneficia ni rep el
> recolzament de la societat. Gràcies, Polònia, benvinguda al bàndol
> dels bons. I gràcies també als estats espanyol, italià, belga i
> austríac que ja hi eren des de maig, i al parlament holandès i
> parlament i govern alemanys.
> 
> Xavi Drudis Ferran
> xdrudis@tinet.org
> http://patents.caliu.info
> 
> [1] Vegeu també les notes de premsa de Proinnova i la FFII
> http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-038.html
> http://kwiki.ffii.org/Cons041221En
> 
> [2] versió del consell del 18 de maig de la directiva
> http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st09/st09713.en04.pdf
> 
> [3] Exemples de patents concedides per la OPE
> http://webshop.ffii.org/
> http://swpat.ffii.org/pikta/mupli/index.ca.html
> http://gauss.ffii.org/
> 
> [4] anunci de l'oposició de Polònia
> http://kwiki.ffii.org/PolandDoesNotSupportCouncilVersionEn
> http://kwiki.ffii.org/Poland041105En
> http://kwiki.ffii.org/Poland041104En
> 
> [5]  Canvi de postura a Holanda
> http://kwiki.ffii.org/?NlVote040701En
> http://kwiki.ffii.org/?SwpatnlEn
> 
> [6] Canvi de postura a Alemania
> http://nosoftwarepatents.com/phpBB2/viewtopic.php?t=43
> http://news.zdnet.co.uk/business/0,39020645,39170869,00.htm
> moció unànime presentada al Bundestag traduïda al català
> http://www.tinet.org/~xdrudis/Patents/bundestag/BUndestag-motion.ca.2.html
> http://www.tinet.org/~xdrudis/Patents/bundestag/BUndestag-motion.ca.2.pdf
> http://www.tinet.org/~xdrudis/Patents/bundestag/BUndestag-motion.ca.2.sxw
> 
> [7] Declaracions unilaterals sobre l'acord polític
> http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st16/st16120-ad01.en04.pdf
> 
> [8]Article sobre les presions diplomàtiques al voltant de la directiva
> http://yro.slashdot.org/comments.pl?sid=133529&cid=11154096
> http://gospodarka.gazeta.pl/gospodarka/1,33181,2458546.html
> http://yro.slashdot.org/comments.pl?sid=133529&threshold=1&commentsort=0&tid=155&mode=thread&pid=11154096#11154331
> 
> [9] Intervenció al Consell de Ministres de la UE d'Agricultura i Pesca.
> http://kwiki.ffii.org/ConsPolon041221En
> traducció al català
> http://kwiki.ffii.org/admin.cgi?ConsPolon041221Ca
> 
> [10] Ministra de justicia alemana
> http://kwiki.ffii.org/Zypries041221En
> 
> [11] El govern britànic manté la seva acceptació de l'acord de maig
> però admet la possibilitat de discutir algun concepte
> http://news.zdnet.co.uk/software/developer/0,39020387,39181169,00.htm
> http://kwiki.ffii.org/UkDtiMeeting0412En
> 
> [12] Anàl·lisis de diferències entre el Consell i el Parlament
> http://patents.caliu.info/presentacioneta/directiva.html
> http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/tab/index.en.html
> http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/index.en.html
> http://swpat.ffii.org/letters/cons0406/text/index.en.html
> http://patents.caliu.info/nota20040518.html
> 
> [13] Versió de la directiva del Parlament Europeu
> http://www3.europarl.eu.int/omk/omnsapir.so/pv2?PRG=DOCPV&APP=PV2&DATE=240903&DATEF=030924&TPV=PROV&TYPEF=TITRE&POS=1&SDOCTA=2&TXTLST=2&Type_Doc=ANNEX&PrgPrev=PRG@TITRE|APP@PV2|TYPEF@TITRE|YEAR@03|Find@*inventions|FILE@BIBLIO03|PLAGE@1&LANGUE=EN
> 
> --
> - jo també vull una Europa lliure de patents de programari  -
> --------------------------------------------------------------
> EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es
> --------------------------------------------------------------
> http://patents.caliu.info
> 
> Xavi Drudis Ferran
> xdrudis@tinet.org
> 
> --
> To UNSUBSCRIBE, email to debian-user-catalan-REQUEST@lists.debian.org
> with a subject of "unsubscribe". Trouble? Contact listmaster@lists.debian.org
> 
> 


-- 
"Siempre estamos oyendo disculpas, inconvenientes, aprobaciones
anteriores, leyes caducas y un sinfín de aparentes tropiezos q parecen
imposibles de corregir, con tal de no parar esa barbaridad q se nos
echa encima.
Todo se puede corregir.
Depende del entusiasmo, de tener una verdad en las manos y una
valiente y honrada decisión".

César Manrique, "Momento de parar", c.1985



Reply to: