[Date Prev][Date Next] [Thread Prev][Thread Next] [Date Index] [Thread Index]

El Consell de la UE ajorna la decisió sobre la directiva de patents de programari



L'aparició per sorpresa del Wlodzimierz Marcinski, sotssecretari
d'estat de Recerca i Informatització polonès al Consell de
Ministres de la UE d'Agricultura i Pesca ahir dimarts 21.12.2004 va
servir per aconseguir ajornar la votació[1] del punt de l'ordre del dia
sobre patents de programari que la presidència holandesa volia adoptar
a l'últim Consell de Ministres de la UE abans que s'acabés la seva
presidència.

El text[2] que es va aturar hauria legalitzat la concessió de patents
sobre mètodes de programació que practica l'Oficina de la Patent
Europea en contra de la llei actual[3]. Es va acordar al Consell de
Competitivitat de maig d'enguany pels pèls, en una votació poc
clara. Els governs que s'hi van oposar (l'espanyol) o es van abstenir
(l'italià, el belga, l'austríac i el polonès malgrat que apareixia a
l'acta com a favorable) no tenien llavors prou pes per bloquejar la
decisió, però si després que el novembre entrés en vigor el tractat de
Niça.

El novembre el gabinet del govern polonès va emetre un comunicat
oficial[4] en què deia que no podia acceptar l'acord de maig, després de
consensuar la seva posició amb petites i grans empreses poloneses i
internacionals, l'oficina de patents polonesa, activistes i
experts. El text a més ja havia estat rebutjat pel parlament holandès [5]
i hi havia presentada una moció per tots els grups al parlament
alemany[6]. Altres estats, com Letònia, Hongria o (contradictòriament)
Holanda havien afegit declaracions [7] al seu vot positiu on manifestaven
suport als objectius de la directiva però insinuaven dubtes sobre 
l'impacte del text.

Els opositors però estaven sota certa pressió diplomàtica per no
reobrir un text discutit i votat al maig malgrat els canvis demanats
per governs i parlaments. La reobertura del text és una possibilitat
legal prevista per evitar decisions precipitades que no tenen el
suport legítim dels estats (com és el cas), però rarament
s'utilitza. Diuen[8] per exemple que Polònia podia tèmer que altres
estats retiressin el suport al paquet REACH (legislació mediambiental
per regular la indústria química).

Qualsevol estat podia ajornar la votació perquè la inclusió del punt a
l'ordre del dia no tenia prou antelació i necessitava unanimitat.  Va
ser Plònia i la presidència holandesa ho va acceptar.  Però el fet que
ho fes Polònia implica que les pressions diplomàtiques no han estat
del tot efectives. Polònia va dir[9] que no retirava el suport a la
directiva (que de fet només ha concedit per omissió) però que volia un
ajornament per aportar una declaració constructiva. Amb tot, va
rebutjar les patents per programes d'ordinador (o parts d'ells) i es
va queixar de desordre en l'activitat de l'Oficina de la Patent
Europea i entre els estats. Va parlar de que el govern polonès
necessita temps per elaborar una declaració per al Consell. Però el
fet que el ministre segon, responsable d'informàtica, volés expressament
a Brussel·les per substituir el representant habitual al Consell
d'Agricultura i Pesca és significatiu.

Durant la mateixa tarda es van produir declaracions de la ministra de
justícia alemana[10], recollint la moció del parlament alemany i
reconeixent que l'acord de maig era millorable (malgrat sobrevalorar
l'aportació alemana del maig).

Ara la situació queda oberta. Formalment és possible que el govern
polonès redacti una declaració per adjuntar a la posició comuna i voti
a favor de l'acord de maig en un consell a principis de 2005, i
Alemanya també per deixar totes les correccions per a una díficil
segona lectura. També és possible que es reobri el text si hi ha 
prou pressió popular per vèncer la inèrcia del Consell i aprofitar
les maniobres d'aquesta setmana, que mostren certa coluntat per
arreglar les coses.

El més cabal seria que si la presidència luxemurguesa mostra un mínim
d'obertura de mires es reobri el debat. La llista d'estats (i vots)
que en algun moment han mostrat objeccions al text inclou Espanya
(27), Itàlia (29), Bèlgica (12), Àustria (10), Letònia (4), Hongria
(12), Polònia (27), Alemanya (29), França (29), Dinamarca (7),
Luxemburg (4) Eslovènia (4) i crec que Eslovàquia (7).  Holanda (13) està en
una incerta situació, amb el parlament dient blanc i el govern negre.
Si sumem aquesta llista exageradament optimista, dóna 13 o 14 estats i
201 o 214 vots d'un total de 25 estats i 321 vots. No arriben a la
majoria qualificada que es necessita, que és de 232 i molts d'aquests
estats han votat favorablement al text de maig i no han portat gaire
bé a la pràctica les seves promeses, o fins i tot han treballat a
favor de les patents de programari en altres ocasions. Però també hi
pot haver estats que no gosesin opinar i que ara mostrin objeccions a
les patents de programari.  Per exemple al Regne Unit (29),
tradicional defensor de les patents de programari a Europa, es comença
a notar la campanya contra patents de programari i el govern ha admès
que valdria la pena discutir més alguns punts (sense retrocedir del 
seu recolzament de l'acord de maig)[11].  En tot cas si els més
decidits es mostressin ferms podrien mantenir una minoria de bloqueig
indefinidament.

Cal doncs molta feina dels estats contraris a les patents de
programari, com l'estat espanyol, que encara és l'únic que ha votat
que no i ha mantingut una posició coherent de defensa de la
democràcia, la innovació, la competència, el desenvolupament econòmic
i les llibertats de programadores i usuaris. Cal que aquests estats
construeixin un bloc diplomàtic sòlid i aconsegueixin la renegociació
del text al Consell, que no és fàcil, i la introducció de canvis reals
i efectius.  Hi ha la possibilitat legal, l'oportunitat política i
possiblement la força diplomàtica necessàries si es volen fer
servir. És improbable que el resultat sigui un text prou bo per evitar
les patents de programari i que el pugui aprovar el Parlament Europeu
en segona lectura. Però treballar més en la directiva en aquesta
primera lectura al Consell per acostar-la al Parlament Europeu
suposarà menys feina en un probable procés de conciliació
posterior. Cal arreglar moltes coses del text de maig[12], i la majoria es
poden arreglar agafant directament esmenes del Parlament Europeu[13] per
acostar posicions:

-cal recuperar els articles 2 i 3 del Parlament Europeu, que defineixen
conceptes essencials per a que la directiva tingui un contingut
clar i no es pugui malinterpretar, com ara invenció implementada en 
ordinador, contribucio tècnica, camp de la tècnica o indústria.
 
- cal eliminar les reivindicacions de programa que introdueix el text
de maig

- cal assegurar com l'article 5.1b del Parlament Europeu, que les 
patents no poden interposar-se a la llibertat de publicació d'obres
escrites, com ara programes d'ordinador.

- cal assegurar el dret a la interoperabilitat independentment del que
es pugui patentar o no, per fer viables els estàndards oberts que
potencien la comunicació i són imprescindibles per una societat de la
informació saludables, com l'Article 6a del Parlament Europeu (tots
els comités i el ple del Parlament). Això ja ho va proposar Luxemburg
al Consell.

- cal eliminar de l'article 4 les expressions confuses com ara
referències a patentar codi font o codi objecte (no es patenta codi
directament sinó conceptes generals que afecten molts programes) o a
interaccions físiques entre programes i ordinadors (un programa
descriu el que un ordinador hauria de fer per resoldre un problema,
com una recepta descriu el que un cuiner hauria de fer, però no hi
interactua físicament perquè els programes són només informació, no
entitats físiques). Hi ha l'oportunitat d'introduir texts més clars
que el Parlament o el Consell.

- cal tapar els forats del Consell que permeten acceptar "contribucions
tècniques" formades per característiques no tècniques. 
  
- cal explicitar que els requeriments s'apliquen a la contribució a
l'estat de la tècnica, no al que es monopolitza (al que es
reivindica).  Si no es deixa la possibilitat de patentar un ordinador
(tècnic) conegut que només aporta com a novetat un programa (no
tècnic).

- cal evitar evaluar el problema que es soluciona o els efectes
aconseguits i fixar-se en la solució i els mitjans. Es poden
solucionar problemes tècnics amb mitjans tècnics coneguts i solucions
no tècniques noves, però patentar això no fa progressar el coneixement
ni l'economia.

 -cal adaptar els considerands per a que siguin coherents amb
l'articulat corregit.

Per obtenir això, o al menys una part substancial que permeti una
segona lectura en condicions menys enfrontades, no podem esperar a que
un ministre agafi un avió i salvi els usuaris, professionals i
empreses productures i consumidores d'informàtica.

És imprescindible insistir en els problemes de les patents de
programari, exigir que els governs inverteixin esforços en aquesta
legislació, demostrar que ens importa i que no ens volem deixar perdre
la llibertat de programar i escollir programari lliurement, explicar
els continguts de les diferents versions i les conseqüències de cada
esmena i fer entendre a eurodiputats, administracions i a sectors
socials encara poc implicats (per exemple empreses consumidores
d'informàtica, o sia totes) i portar el cas als mitjans de comunicació.

Ahir Polònia va aturar una decisió precipitada i va donar esperances
de que els mecanismes democràtics a l'abast de la ciutadania de la UE
es puguin fer servir ni que sigui per una vegada per corregir errors
d'institucions europees en legislació que no beneficia ni rep el
recolzament de la societat. Gràcies, Polònia, benvinguda al bàndol
dels bons. I gràcies també als estats espanyol, italià, belga i
austríac que ja hi eren des de maig, i al parlament holandès i
parlament i govern alemanys.

Xavi Drudis Ferran
xdrudis@tinet.org
http://patents.caliu.info

[1] Vegeu també les notes de premsa de Proinnova i la FFII
http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-038.html 
http://kwiki.ffii.org/Cons041221En

[2] versió del consell del 18 de maig de la directiva
http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st09/st09713.en04.pdf

[3] Exemples de patents concedides per la OPE
http://webshop.ffii.org/
http://swpat.ffii.org/pikta/mupli/index.ca.html
http://gauss.ffii.org/

[4] anunci de l'oposició de Polònia
http://kwiki.ffii.org/PolandDoesNotSupportCouncilVersionEn
http://kwiki.ffii.org/Poland041105En
http://kwiki.ffii.org/Poland041104En


[5]  Canvi de postura a Holanda
http://kwiki.ffii.org/?NlVote040701En
http://kwiki.ffii.org/?SwpatnlEn

[6] Canvi de postura a Alemania
http://nosoftwarepatents.com/phpBB2/viewtopic.php?t=43
http://news.zdnet.co.uk/business/0,39020645,39170869,00.htm
moció unànime presentada al Bundestag traduïda al català
http://www.tinet.org/~xdrudis/Patents/bundestag/BUndestag-motion.ca.2.html
http://www.tinet.org/~xdrudis/Patents/bundestag/BUndestag-motion.ca.2.pdf
http://www.tinet.org/~xdrudis/Patents/bundestag/BUndestag-motion.ca.2.sxw

[7] Declaracions unilaterals sobre l'acord polític 
http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st16/st16120-ad01.en04.pdf

[8]Article sobre les presions diplomàtiques al voltant de la directiva
http://yro.slashdot.org/comments.pl?sid=133529&cid=11154096
http://gospodarka.gazeta.pl/gospodarka/1,33181,2458546.html
http://yro.slashdot.org/comments.pl?sid=133529&threshold=1&commentsort=0&tid=155&mode=thread&pid=11154096#11154331

[9] Intervenció al Consell de Ministres de la UE d'Agricultura i Pesca.
http://kwiki.ffii.org/ConsPolon041221En
traducció al català
http://kwiki.ffii.org/admin.cgi?ConsPolon041221Ca

 
[10] Ministra de justicia alemana
http://kwiki.ffii.org/Zypries041221En

[11] El govern britànic manté la seva acceptació de l'acord de maig
però admet la possibilitat de discutir algun concepte
http://news.zdnet.co.uk/software/developer/0,39020387,39181169,00.htm
http://kwiki.ffii.org/UkDtiMeeting0412En

[12] Anàl·lisis de diferències entre el Consell i el Parlament
http://patents.caliu.info/presentacioneta/directiva.html
http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/tab/index.en.html
http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/index.en.html
http://swpat.ffii.org/letters/cons0406/text/index.en.html
http://patents.caliu.info/nota20040518.html

[13] Versió de la directiva del Parlament Europeu
http://www3.europarl.eu.int/omk/omnsapir.so/pv2?PRG=DOCPV&APP=PV2&DATE=240903&DATEF=030924&TPV=PROV&TYPEF=TITRE&POS=1&SDOCTA=2&TXTLST=2&Type_Doc=ANNEX&PrgPrev=PRG@TITRE|APP@PV2|TYPEF@TITRE|YEAR@03|Find@*inventions|FILE@BIBLIO03|PLAGE@1&LANGUE=EN



-- 
- jo també vull una Europa lliure de patents de programari  -
--------------------------------------------------------------
 EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es
--------------------------------------------------------------
http://patents.caliu.info

Xavi Drudis Ferran
xdrudis@tinet.org



Reply to: