Re: Traducció de about.wml
Ivan Vilata i Balaguer dijo:
>
> Heiiii, bon ditardanit!
>
> Ací hi ha la traducció de l'about.wml de la bueb de Debian. Per
> favor, que algú s'ho llija (són 5 minuts) per veure si he clavat la
> pota en algun lloc o es pot millorar. Gràcies!
>
Deú n'hi do, Ivan! Molt bona feina! Feia molt de temps que no em trobava una
traducció informàtica al català/valencià tan acurada i tan ben feta.
Només hi ha alguna coseta, més aviat recomanacions ('eines' per
'ferramentes'), tan insignificants que perfectament val com està...
salutacions
miquel
> Ivan
> (sense accent en català, amb accent en castellà)
> --
> Ivan Vilata i Balaguer @ Powered by Debian GNU/Linux @
> "Cogito, sed sum" @ apt-get a life! @
>
> So Long And Thanks For All The Fish, Douglas
> #use wml::debian::template title="A propòsit de Debian"
>
> <!-- Catalan translation by Ivan Vilata i Balaguer <selidor.net!ivan> -->
>
> <UL>
> <LI><A href="#what">QUÈ és Debian, aleshores?</A>
> <LI><A href="#free">I és tota lliure?</A>
> <LI><A href="#CD">Dieu «lliure»,
> però els CDs i l'ample de banda costen diners!</A>
> <LI><A href="#disbelief">La majoria del programari costa més de cent dólars US.
> Com és que el regaleu?</A>
> <LI><A href="#hardware">Quin maquinari es suporta?</A>
> <LI><A href="#info">Abans de decidir-me, necessite més informació.</A>
> <LI><A href="#why">Encara no n'estic convençuda/-t. Quins són els pros i els contres de Debian?</A>
> <LI><a href="#install">Com puc obtenir Debian?</a>
> <LI><a href="#support">No puc configurar-ho tot jo sola/sol.
> Com puc obtenir suport per Debian?</a>
> <LI><A href="#who">Però qui sou vosaltres?</A>
> <LI><A href="#history">Com va començar tot?</A>
> </UL>
>
>
> <H2><A name="what">QUÈ és Debian?</A></H2>
>
> <P>El <A HREF="$(HOME)/">Projecte Debian</A> és una associació d'individus
> que s'han unit per la causa comuna de crear un sistema operatiu
> <A HREF="free">lliure</A>. Aquest sistema operatiu que hem creat s'anomena
> <strong>Debian GNU/Linux</strong>, o simplement <strong>Debian</strong>,
> per abreujar.
>
> <p>Un sistema operatiu és el conjunt de programes i utilitats bàsiques que
> fan que el vostre ordinador funcione.
> En el centre d'un sistema operatiu es troba el nucli.
> El nucli és el programa més important de l'ordinador, en realitza la gestió
> més bàsica i vos permet llançar altres programes.
>
> <p>Actualment els sistemes Debian usen el nucli
> <a href="http://www.kernel.org/";>Linux</a>. Linux és programari completament
> lliure; va ser començat pel
> <a href="http://www.cs.helsinki.fi/u/torvalds/";>Linus Torvalds</a>
> i compta amb el recolzament de milers de programadors d'arreu del món.
>
> <p>Tanmateix, s'està treballant per oferir Debian amb altres nuclis,
> principalment
> <A href="http://www.gnu.org/software/hurd/hurd.html";>el Hurd</A>.
> El Hurd és una coŀlecció de servidors que funcionen sobre un
> micronucli (com Mach) i implementen funcionalitats diverses.
> El Hurd és programari lliure produït pel
> <a href="http://www.gnu.org/";>Projecte GNU</a>.
>
<P>Una gran part de les ferramentes bàsiques que completen el sistema
< ferramentes
> eines
> operatiu provenen del <A href="http://www.gnu.org/";>Projecte GNU</A>;
aquest és el motiu dels noms GNU/Linux i GNU/Hurd. Aquestes ferramentes
< ferramentes
> eines
> també són lliures.
>
> <P>Per descomptat, allò que la gent vol és programari d'aplicació:
> programes que l'ajuden a fer allò que vol, des d'editar documents
> fins a portar un negoci, gaudir de jocs o escriure més programari.
> Debian proporciona més de 3950 <A HREF="$(DISTRIB)/packages">paquets</A>
> (programari precompiŀlat que es lliura en un format agradable
> per facilitar-ne la instaŀlació en la vostra màquina) —
> i tot <A HREF="free">lliure</A>.
>
> <P>És més o menys com una torre. En la base es troba el nucli.
A sobre es troben totes les ferramentes bàsiques.
< ferramentes
> eines
> Després hi ha tot el programari que useu en l'ordinador.
> I al cim de la torre és Debian — organitzant i ajustant tot
> amb cura per que funcione bé conjuntament.
>
> <H2>I és tota <A href="free" name="free">lliure?</A></H2>
>
> <P>Potser vos pregunteu: per què hauria la gent d'utilitzar hores del seu
> propi temps escrivint programari, empaquetant-lo amb cura, i aleshores
<EM>regalar-lo</EM> tot plegat?
< regalar-lo
> regalar-ho ("tot plegat")
>
> Les respostes són tan variades com la gent que hi contribueix.
>
A alguns els agrada ajudar els demés.
< els demés (cast.)
> la resta
Molts escriuen programes per aprendre més sobre els ordinadors.
< Molts
> D'altres
< per aprendre
> per a aprendre
> Cada volta més gent intenta trobar formes d'evitar els preus unflats
< unflats
> inflats
> del programari comercial.
> Una multitud creixent contribueix en agraïment per tot el gran
> programari lliure que han rebut d'altres.
> En el món acadèmic molts creen programari lliure per facilitar que
> els resultats de la seua recerca siguen amplament usats.
> Les empreses ajuden al manteniment del programari llire, de forma que
> puguen tenir veu en el seu desenvolupament — no hi ha cap forma
> més ràpida d'obtenir una nova funcionalitat que implementar-la un/-a
> mateix/-a!
> Per descomptat, molts de nosaltres simplement ho trobem molt entretingut.
>
< Per descomptat
> No cal dir que
>
>
>
> <P>Debian està tan compromesa amb el programari lliure que pensàrem
> que seria útil que aquest compromís es formalitzara en un document escrit.
> Així nasqué el nostre <A href="$(HOME)/social_contract">Contracte Social</A>.
>
> <P>Tot i que Debian creu en el programari lliure, hi ha casos on la gent
> vol o necessita posar programari comercial en la seua màquina.
> Debian el suportarà sempre que siga possible. Fins i tot hi ha un nombre
> creixent de paquets amb l'únic propòsit d'instaŀlar programari
> comercial en un sistema Debian.
>
> <H2><a name="CD">Dieu «lliure», però els CDs i l'ample de banda costen diners!</a></H2>
>
> <P>Potser pregunteu: si el programari és lliure, per què he de pagar a un
> venedor per un CD, o a un proveïdor d'Internet (ISP) per descarregar-lo?
>
> <p>Quan compreu un CD esteu pagant el temps d'algú, el seu desembós
> de capital per fer els discs, i el seu risc (en cas que no els venga tots).
> En altres paraules, esteu pagant el mitjà físic usat per distribuïr
> el programari, però no el propi programari.
>
> <p>Quan usem la paraula «lliure», ens referim a la <strong>llibertat</strong>
> del programari, no a que no tinga cap cost. Podeu llegir més sobre
> <a href="free">què volem dir amb «programari lliure»</a> i
> <a href="http://www.fsf.org/philosophy/free-sw.html";>què diu la Free Software
> Foundation</a> sobre aqueix tema.
>
> <H2><A name="disbelief">La majoria del programari costa més de cent dólars US.
> Com és que el regaleu?</A></H2>
>
> <P>Una pregunta millor és: com se'n surten les companyies de programari
> cobrant tant? El programari no és com fabricar un cotxe. Una volta heu
> fet una còpia del vostre programari, els costs de producció per fer-ne
> un milió més són ínfims (això és un bon motiu de que Microsoft tinga
> tants milers de milions de dólars en el banc).
>
> <P>Mireu-ho d'una altra forma: si tinguéreu una font infinita d'arena en
> el vostre jardí, potser desitjaríeu regalar-la. Però, seria esbojarrat
> pagar un camió que la portara als altres. Podríeu fer-los venir i que
> l'agafaren ells mateixos (equivalent a una descàrrega des de la xarxa),
> o podrien pagar a altre per que els la repartira a la seua porta
> (equivalent a comprar un CD).
> Exactament així és com opera Debian i el motiu de que la majoria dels CDs
> siguen tan barats (només 6 dólars US per tres CDs).
>
> <p>Debian no treu diners de la venda de CDs.
> Però, al mateix temps, calen diners per pagar despeses com el registre
> de dominis i el maquinari. Per això vos demanem que compreu d'un dels
> <A href="$(DISTRIB)/vendors">venedors de CDs</A> que
> <A href="$(HOME)/donations">donen</A> una part de la vostra compra
> a Debian.
>
> <H2><A name="hardware">Quin maquinari es suporta?</A></H2>
>
> <P>Debian funciona en quasi qualsevol ordinador personal, incloent
> la majoria de models antics. Generalment, cada versió de Debian
> suporta un nombre major d'arquitectures. Si voleu obtenir una llista
> completa d'arquitectures suportades, vegeu la
> <A HREF="../releases/stable/">documentació de la distribució «stable»</A>.
>
> <P>Es suporta quasi tot el maquinari més comú.
> Si voleu assegurar-vos de que es suporten tots els dispositius connectats
> a la vostra màquina, consulteu el
> <A href="http://www.linuxdoc.org/HOWTO/Hardware-HOWTO/";>Linux Hardware
> Compatibility HOWTO</A>.
>
> <P>Hi ha algunes companyies que dificulten el suport en no alliberar
> les especificacions del seu maquinari. Encara que en tingueu un
> controŀlador comercial, podríeu patir problemes si la companyia
> tancara o abandonara el suport al maquinari que posseïu.
> Vos recomanem que només compreu maquinari de fabricants que proveïsquen
> controŀladors <A href="free">lliures</A> pels seus productes.
>
> <H2><A name="info">Vull més informació.</A></H2>
>
> <P>Potser vulgueu consultar el nostre <A href="$(DOC)/FAQ/">FAQ</A>.
>
> <H2><A name="why">Encara no n'estic convençuda/-t.</A></H2>
>
> <P>No vos quedeu només amb la nostra paraula — proveu Debian
> vosaltres mateixes/-os. Com que l'espai en disc dur és cada volta
> més barat, probablement podeu dedicar-n'hi uns 500 Mo.
> Podeu instaŀlar fàcilment Debian en aquest espai extra i
> coexistirà amb el vostre SO existent. Si amb el temps necessiteu més
> espai, podeu simplement esborrar un dels vostres SOs (i una volta
> hàgeu vist el poder d'un sistema Debian, tenim confiança en que no
> esborrareu Debian).
>
> <P>Com que provar un nou sistema operatiu vos portarà un poc del vostre
> valuós temps, és comprensible que tingueu reserves. Per aquesta raó
> hem compiŀlat una llista de
> <A href="why_debian">pros i contres de Debian</A>. La llista hauria
> d'ajudar-vos a decidir si creeu que mereix la pena. Esperem que
> aprecieu la nostra honestedat i franquesa.
>
> <H2><a name="install">Com puc obtenir Debian?</a></H2>
>
> <P>Podeu comprar un <A href="$(DISTRIB)/vendors">CD</A> o descarregar-la
> des d'<A href="$(DISTRIB)/ftplist">Internet</A>.
> En acabant feu una ullada a la
> <A HREF="../releases/stable/#new-inst">documentació de la instaŀlació</A>.
>
> <p>Si encara no ho heu fet, potser vos interesse mirar primer el
> <A href="http://www.linuxdoc.org/HOWTO/Hardware-HOWTO/";>Linux Hardware
> Compatibility HOWTO</A>.
>
> <p>No oblideu fer una ullada als <A href="$(DISTRIB)/packages">paquets</A>
> que oferim (esperem que no vos deixeu intimidar simplement pel seu nombre!).
>
> <H2><a name="support">No puc configurar-ho tot jo sola/sol.
> Com puc obtenir suport per Debian?</a></H2>
>
> <p>Si esteu disposades/-ts a <a href="$(DOC)/">llegir un poc</a>,
> podeu fer-ho <em>tot</em> vosaltres mateixes/-os. Si se vos presenta
> quelcom que no pugueu copsar, uniu-vos a les nostres
> <A href="$(HOME)/MailingLists/">llistes de correu</A>, en particular
> <code>debian-user@lists.debian.org</code>.
> Respostes ràpides, amistoses i sense recàrrec.
> Enlloc trobareu un servei millor.
>
> <p>Pels qui useu IRC, hi ha un canal dedicat a Debian.
> S'anomena <code>#debian</code> i podeu accedir-hi en
> <code>irc.debian.org</code>.
>
> <p>Si preferiu suport pagat, hi ha diverses
> <A href="$(HOME)/consultants/">empreses</A> que instaŀlaran
> o mantindran la vostra màquina per vosaltres.
>
> <H2><A name="who">Però qui sou vosaltres?</A></H2>
>
> <P>Debian és produïda per més de 800
> <A href="$(DEVEL)/people">desenvolupadors</A> repartits arreu del món
> que hi treballen voluntàriament en el seu temps lliure.
> En realitat, els desenvolupadors no es solen trobar en persona.
> La comunicació es realitza principalment mitjançant el correu electrònic
> (les llistes de correu en <code>lists.debian.org</code>) i l'IRC
> (el canal <code>#debian</code> en <code>irc.debian.org</code>).
>
> <H2><A name="history">Com va començar tot?</A></H2>
>
> <P>Debian va ser encetada en agost de 1993 per l'Ian Murdock, com una
> distribució que seria desenvolupada obertament, en l'esperit de Linux
> i GNU. Debian va ser concebuda per ser construïda amb cura i a consciència,
> i per ser mantinguda i suportada de forma similar. Va començar com un
> grupet molt compacte de <em>hackers</em> del Programari Lliure, i ha
> crescut gradualment fins esdevenir una gran comunitat ben organitzada
> de desenvolupadors i usuaris. Vegeu la
> <A HREF="$(DOC)/manuals/project-history/">història detallada</A>.
>
> <P>Com que ho pregunta molta gent: Debian es pronuncia «deb ii n». El nom
> prové dels noms del creador de Debian, Ian Murdock, i la seua esposa, Debra.
--
Miquel Vidal | Using Debian GNU/Linux sid
miquel@sindominio.net | yonderboy@barrapunto.com
http://sindominio.net | http://mi.barrapunto.com/yonderboy
Key fingerprint = 9816 F967 FD3C A4AA DD67 0DF7 8CD0 6F1A F724 244F
Reply to: