Traducció de about.wml
Heiiii, bon ditardanit!
Ací hi ha la traducció de l'about.wml de la bueb de Debian. Per
favor, que algú s'ho llija (són 5 minuts) per veure si he clavat la
pota en algun lloc o es pot millorar. Gràcies!
Ivan
(sense accent en català, amb accent en castellà)
--
Ivan Vilata i Balaguer @ Powered by Debian GNU/Linux @
"Cogito, sed sum" @ apt-get a life! @
So Long And Thanks For All The Fish, Douglas
#use wml::debian::template title="A propòsit de Debian"
<!-- Catalan translation by Ivan Vilata i Balaguer <selidor.net!ivan> -->
<UL>
<LI><A href="#what">QUÈ és Debian, aleshores?</A>
<LI><A href="#free">I és tota lliure?</A>
<LI><A href="#CD">Dieu «lliure»,
però els CDs i l'ample de banda costen diners!</A>
<LI><A href="#disbelief">La majoria del programari costa més de cent dólars US.
Com és que el regaleu?</A>
<LI><A href="#hardware">Quin maquinari es suporta?</A>
<LI><A href="#info">Abans de decidir-me, necessite més informació.</A>
<LI><A href="#why">Encara no n'estic convençuda/-t. Quins són els pros i els contres de Debian?</A>
<LI><a href="#install">Com puc obtenir Debian?</a>
<LI><a href="#support">No puc configurar-ho tot jo sola/sol.
Com puc obtenir suport per Debian?</a>
<LI><A href="#who">Però qui sou vosaltres?</A>
<LI><A href="#history">Com va començar tot?</A>
</UL>
<H2><A name="what">QUÈ és Debian?</A></H2>
<P>El <A HREF="$(HOME)/">Projecte Debian</A> és una associació d'individus
que s'han unit per la causa comuna de crear un sistema operatiu
<A HREF="free">lliure</A>. Aquest sistema operatiu que hem creat s'anomena
<strong>Debian GNU/Linux</strong>, o simplement <strong>Debian</strong>,
per abreujar.
<p>Un sistema operatiu és el conjunt de programes i utilitats bàsiques que
fan que el vostre ordinador funcione.
En el centre d'un sistema operatiu es troba el nucli.
El nucli és el programa més important de l'ordinador, en realitza la gestió
més bàsica i vos permet llançar altres programes.
<p>Actualment els sistemes Debian usen el nucli
<a href="http://www.kernel.org/";>Linux</a>. Linux és programari completament
lliure; va ser començat pel
<a href="http://www.cs.helsinki.fi/u/torvalds/";>Linus Torvalds</a>
i compta amb el recolzament de milers de programadors d'arreu del món.
<p>Tanmateix, s'està treballant per oferir Debian amb altres nuclis,
principalment
<A href="http://www.gnu.org/software/hurd/hurd.html";>el Hurd</A>.
El Hurd és una coŀlecció de servidors que funcionen sobre un
micronucli (com Mach) i implementen funcionalitats diverses.
El Hurd és programari lliure produït pel
<a href="http://www.gnu.org/";>Projecte GNU</a>.
<P>Una gran part de les ferramentes bàsiques que completen el sistema
operatiu provenen del <A href="http://www.gnu.org/";>Projecte GNU</A>;
aquest és el motiu dels noms GNU/Linux i GNU/Hurd. Aquestes ferramentes
també són lliures.
<P>Per descomptat, allò que la gent vol és programari d'aplicació:
programes que l'ajuden a fer allò que vol, des d'editar documents
fins a portar un negoci, gaudir de jocs o escriure més programari.
Debian proporciona més de 3950 <A HREF="$(DISTRIB)/packages">paquets</A>
(programari precompiŀlat que es lliura en un format agradable
per facilitar-ne la instaŀlació en la vostra màquina) —
i tot <A HREF="free">lliure</A>.
<P>És més o menys com una torre. En la base es troba el nucli.
A sobre es troben totes les ferramentes bàsiques.
Després hi ha tot el programari que useu en l'ordinador.
I al cim de la torre és Debian — organitzant i ajustant tot
amb cura per que funcione bé conjuntament.
<H2>I és tota <A href="free" name="free">lliure?</A></H2>
<P>Potser vos pregunteu: per què hauria la gent d'utilitzar hores del seu
propi temps escrivint programari, empaquetant-lo amb cura, i aleshores
<EM>regalar-lo</EM> tot plegat?
Les respostes són tan variades com la gent que hi contribueix.
A alguns els agrada ajudar els demés.
Molts escriuen programes per aprendre més sobre els ordinadors.
Cada volta més gent intenta trobar formes d'evitar els preus unflats
del programari comercial.
Una multitud creixent contribueix en agraïment per tot el gran
programari lliure que han rebut d'altres.
En el món acadèmic molts creen programari lliure per facilitar que
els resultats de la seua recerca siguen amplament usats.
Les empreses ajuden al manteniment del programari llire, de forma que
puguen tenir veu en el seu desenvolupament — no hi ha cap forma
més ràpida d'obtenir una nova funcionalitat que implementar-la un/-a
mateix/-a!
Per descomptat, molts de nosaltres simplement ho trobem molt entretingut.
<P>Debian està tan compromesa amb el programari lliure que pensàrem
que seria útil que aquest compromís es formalitzara en un document escrit.
Així nasqué el nostre <A href="$(HOME)/social_contract">Contracte Social</A>.
<P>Tot i que Debian creu en el programari lliure, hi ha casos on la gent
vol o necessita posar programari comercial en la seua màquina.
Debian el suportarà sempre que siga possible. Fins i tot hi ha un nombre
creixent de paquets amb l'únic propòsit d'instaŀlar programari
comercial en un sistema Debian.
<H2><a name="CD">Dieu «lliure», però els CDs i l'ample de banda costen diners!</a></H2>
<P>Potser pregunteu: si el programari és lliure, per què he de pagar a un
venedor per un CD, o a un proveïdor d'Internet (ISP) per descarregar-lo?
<p>Quan compreu un CD esteu pagant el temps d'algú, el seu desembós
de capital per fer els discs, i el seu risc (en cas que no els venga tots).
En altres paraules, esteu pagant el mitjà físic usat per distribuïr
el programari, però no el propi programari.
<p>Quan usem la paraula «lliure», ens referim a la <strong>llibertat</strong>
del programari, no a que no tinga cap cost. Podeu llegir més sobre
<a href="free">què volem dir amb «programari lliure»</a> i
<a href="http://www.fsf.org/philosophy/free-sw.html";>què diu la Free Software
Foundation</a> sobre aqueix tema.
<H2><A name="disbelief">La majoria del programari costa més de cent dólars US.
Com és que el regaleu?</A></H2>
<P>Una pregunta millor és: com se'n surten les companyies de programari
cobrant tant? El programari no és com fabricar un cotxe. Una volta heu
fet una còpia del vostre programari, els costs de producció per fer-ne
un milió més són ínfims (això és un bon motiu de que Microsoft tinga
tants milers de milions de dólars en el banc).
<P>Mireu-ho d'una altra forma: si tinguéreu una font infinita d'arena en
el vostre jardí, potser desitjaríeu regalar-la. Però, seria esbojarrat
pagar un camió que la portara als altres. Podríeu fer-los venir i que
l'agafaren ells mateixos (equivalent a una descàrrega des de la xarxa),
o podrien pagar a altre per que els la repartira a la seua porta
(equivalent a comprar un CD).
Exactament així és com opera Debian i el motiu de que la majoria dels CDs
siguen tan barats (només 6 dólars US per tres CDs).
<p>Debian no treu diners de la venda de CDs.
Però, al mateix temps, calen diners per pagar despeses com el registre
de dominis i el maquinari. Per això vos demanem que compreu d'un dels
<A href="$(DISTRIB)/vendors">venedors de CDs</A> que
<A href="$(HOME)/donations">donen</A> una part de la vostra compra
a Debian.
<H2><A name="hardware">Quin maquinari es suporta?</A></H2>
<P>Debian funciona en quasi qualsevol ordinador personal, incloent
la majoria de models antics. Generalment, cada versió de Debian
suporta un nombre major d'arquitectures. Si voleu obtenir una llista
completa d'arquitectures suportades, vegeu la
<A HREF="../releases/stable/">documentació de la distribució «stable»</A>.
<P>Es suporta quasi tot el maquinari més comú.
Si voleu assegurar-vos de que es suporten tots els dispositius connectats
a la vostra màquina, consulteu el
<A href="http://www.linuxdoc.org/HOWTO/Hardware-HOWTO/";>Linux Hardware
Compatibility HOWTO</A>.
<P>Hi ha algunes companyies que dificulten el suport en no alliberar
les especificacions del seu maquinari. Encara que en tingueu un
controŀlador comercial, podríeu patir problemes si la companyia
tancara o abandonara el suport al maquinari que posseïu.
Vos recomanem que només compreu maquinari de fabricants que proveïsquen
controŀladors <A href="free">lliures</A> pels seus productes.
<H2><A name="info">Vull més informació.</A></H2>
<P>Potser vulgueu consultar el nostre <A href="$(DOC)/FAQ/">FAQ</A>.
<H2><A name="why">Encara no n'estic convençuda/-t.</A></H2>
<P>No vos quedeu només amb la nostra paraula — proveu Debian
vosaltres mateixes/-os. Com que l'espai en disc dur és cada volta
més barat, probablement podeu dedicar-n'hi uns 500 Mo.
Podeu instaŀlar fàcilment Debian en aquest espai extra i
coexistirà amb el vostre SO existent. Si amb el temps necessiteu més
espai, podeu simplement esborrar un dels vostres SOs (i una volta
hàgeu vist el poder d'un sistema Debian, tenim confiança en que no
esborrareu Debian).
<P>Com que provar un nou sistema operatiu vos portarà un poc del vostre
valuós temps, és comprensible que tingueu reserves. Per aquesta raó
hem compiŀlat una llista de
<A href="why_debian">pros i contres de Debian</A>. La llista hauria
d'ajudar-vos a decidir si creeu que mereix la pena. Esperem que
aprecieu la nostra honestedat i franquesa.
<H2><a name="install">Com puc obtenir Debian?</a></H2>
<P>Podeu comprar un <A href="$(DISTRIB)/vendors">CD</A> o descarregar-la
des d'<A href="$(DISTRIB)/ftplist">Internet</A>.
En acabant feu una ullada a la
<A HREF="../releases/stable/#new-inst">documentació de la instaŀlació</A>.
<p>Si encara no ho heu fet, potser vos interesse mirar primer el
<A href="http://www.linuxdoc.org/HOWTO/Hardware-HOWTO/";>Linux Hardware
Compatibility HOWTO</A>.
<p>No oblideu fer una ullada als <A href="$(DISTRIB)/packages">paquets</A>
que oferim (esperem que no vos deixeu intimidar simplement pel seu nombre!).
<H2><a name="support">No puc configurar-ho tot jo sola/sol.
Com puc obtenir suport per Debian?</a></H2>
<p>Si esteu disposades/-ts a <a href="$(DOC)/">llegir un poc</a>,
podeu fer-ho <em>tot</em> vosaltres mateixes/-os. Si se vos presenta
quelcom que no pugueu copsar, uniu-vos a les nostres
<A href="$(HOME)/MailingLists/">llistes de correu</A>, en particular
<code>debian-user@lists.debian.org</code>.
Respostes ràpides, amistoses i sense recàrrec.
Enlloc trobareu un servei millor.
<p>Pels qui useu IRC, hi ha un canal dedicat a Debian.
S'anomena <code>#debian</code> i podeu accedir-hi en
<code>irc.debian.org</code>.
<p>Si preferiu suport pagat, hi ha diverses
<A href="$(HOME)/consultants/">empreses</A> que instaŀlaran
o mantindran la vostra màquina per vosaltres.
<H2><A name="who">Però qui sou vosaltres?</A></H2>
<P>Debian és produïda per més de 800
<A href="$(DEVEL)/people">desenvolupadors</A> repartits arreu del món
que hi treballen voluntàriament en el seu temps lliure.
En realitat, els desenvolupadors no es solen trobar en persona.
La comunicació es realitza principalment mitjançant el correu electrònic
(les llistes de correu en <code>lists.debian.org</code>) i l'IRC
(el canal <code>#debian</code> en <code>irc.debian.org</code>).
<H2><A name="history">Com va començar tot?</A></H2>
<P>Debian va ser encetada en agost de 1993 per l'Ian Murdock, com una
distribució que seria desenvolupada obertament, en l'esperit de Linux
i GNU. Debian va ser concebuda per ser construïda amb cura i a consciència,
i per ser mantinguda i suportada de forma similar. Va començar com un
grupet molt compacte de <em>hackers</em> del Programari Lliure, i ha
crescut gradualment fins esdevenir una gran comunitat ben organitzada
de desenvolupadors i usuaris. Vegeu la
<A HREF="$(DOC)/manuals/project-history/">història detallada</A>.
<P>Com que ho pregunta molta gent: Debian es pronuncia «deb ii n». El nom
prové dels noms del creador de Debian, Ian Murdock, i la seua esposa, Debra.
Reply to: