[Date Prev][Date Next] [Thread Prev][Thread Next] [Date Index] [Thread Index]

Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure



Una de les coses que ha aportat la FSF als usuaris és una definició de
«programari lliure» i un aval per llicències com per exemple la GPL.
Aquesta és un dels indicadors sobre «fiabilitat» que utilitzen molts
usuaris no programadors, per tal de poder utilitzar la informàtica sense
tanta incertesa sobre les normes d'aquest camp.

Saber que es tracta de programari lliure permet als usuaris atorgar un
grau de confiança a la transparència de la comunitat informàtica
(programadors), per comptar amb què si hi ha algun problema aquest serà
conegut públicament, i l'usuari podrà decidir sobre el seu ús.

És la base per poder defensar que el programari lliure és (ha de ser)
molt més lleial a l'usuari que no pas el programari de codi tancat, ja
que el PL està sotmès a un control extens.


El 16/05/16 a les 19:51, Xavi Drudis Ferran ha escrit:
> A 16-05-2016 11:54, Àlex escrigué:
>> arribo tard al debat. Espero no entrar amb mal peu.
>>
> 
> Benvingut.
> 
>> Un dels problemes que crec que ens trobem els usuaris/es de programari
>> lliure pot ser la falta de funcionalitats que necessitem, bé per que
>> encara no existeix programari desenvolupat en un àmbit concret, bé per
>> que existeix programari però no té aquella funcionalitat que fa falta, o
>> fins i tot per que a un programari que fem servir li treuen
>> funcionalitats a les noves versions.
>>
> 
> Sí. Jo no sé si no m'he explicat molt bé, en part per intentar posar-me
> en el raonament d'un altre. La proposta publicada a l'UOC m'ha semblat
> que distingeix
> desenvolupadors d'usuaris.
> 
> A mi em costa molt separar separar desenvolupadors d'usuaris. Hi ha gent
> que estudiem informàtica i ens passem la vida treballant de programadors
> però fem servir molts més programes dels que creem o adaptem. Molt poc
> sovint
> aprofito l'avantatge de què puc modificar un programa lliure, alguna vegada
> apofito l'avantatge que el puc estudiar, i molt més sovint aprofito el
> mateix
> avantatge que tú, que puc usar-lo jo i que _tots els altres_ poden
> estudiar-lo
> i modificar-lo. Sóm més usuaris que programadors. I per a cada programa
> podem
> ser un rol o un altre en diferents moments. I tu diràs: "però hi ha gent
> que no
> programa mai". I jo dic, "encara", si molt convé se'n pot aprendre, no
> saber
> una cosa no és  un fet inamovible com per classificar gent.
> 
> Però no cal. No cal programar per contribuir.
> 
> Tens molta raó en que els usuaris tenen una peça clau del
> desenvolupament que no
> (necessàriament) tenen els desenvolupadors: la necessitat, la informació
> de què cal, com és més
> útil. Si trobem la manera de que l'aportem, estem fent molt. Jo crec que
> ja hi ha
> maneres (bugs de categoria wishlist, llistes de correu, etc.). Però
> tampoc sé
> avaluar si són òptims. Jo diria que funcionar, funcionen. Segur que es
> poden millorar.
> 
> De fet a les empreses que es dediquen a fer programes hi acostuma a
> haver una gent que no (sempre) sap programar, que cobra (o no) més
> que els que en saben i que els tracten de caps, precisament perquè
> decideixen què han de fer els programadors, imagina't si és important
> saber què cal fer.
> 
> Jo l' únic que dic que això es fa analitzant en comú, debatent, aportant
> informació, proves, etc. però no votant, al menys en votacions vinculants
> (les no vinculants són més com enquestes que votacions). En això el
> diàleg i el consens
> és útil, la democràcia no, i la negociació tampoc, a no ser que hi hagi
> diners i contractes pel mig.
> 
>> El programari propietari, en canvi, acostuma a patir de la dolència
>> contraria: un cop arribat a un punt de maduresa on poden tenir totes de
>> funcionalitats necessàries, per la necessitat que tenen de continuar
>> venent treuen noves versions amb més i més funcionalitats poc o no
>> necessàries que fan el programari més complicat, insegur o pesat.
>>
> 
> featuritis, sí.
> 
>> Parlant de programari lliure, és cert que un usuari no pot dir-li al
>> desenvolupador què ha de fer, i tampoc és factible que l'usuari no
>> informàtic, o informàtic sense temps, es posi a desenvolupar les
>> funcionalitats que necessita.
>>
> 
> Clar, ja ho deia algú, pot dedicar-hi l'esforç i aprenentatge i fer-s'ho,
> pot pagar perquè li facin, o ho pot demanar sense garanties que li facin
> i currar-se l'explicació del què cal, perquè això ajuda molt a que algú
> ho acabi fent, especificar i consensuar requeriments és una part de la
> feina.
> I si això ho comparteix tots hi guanyem.
> 
>> Però jo crec que això té una solució. Ja fa anys que penso que hauria
>> d'existir una fundació del programari lliure. Aquesta fundació rebria
>> diners de donacions, estudiaria anualment quines són les funcionalitats
>> més urgents d'implementar i el programari més necessari de crear, i
>> redirigiria diners cap aquells projectes.
>>
> 
> Has sentit parlar de la Free Sotware Foundation i creus que no és això
> que demanes o no la coneixies? I el projecte GNU? (entre d'altres)
> 
> http://www.fsf.org/
> 
> Ho dic perquè has encertat fins i tot el nom. La funció és més ampla,
> i inclou feina legal, política, divulgació, etc.
> 
> Però clar, el pressupost va cap als 1000-1200 USD anuals, i no dóna per
> pagar
> molt desenvolupament, ni és la principal despesa.
> 
> Té una llista de projectes prioritaris, però és més que demana voluntaris
> per fer-los que no que els pugui pagar.
> 
> http://www.fsf.org/campaigns/priority-projects
> 
> També hi ha una organització europea germana però independent, la Free
> Software
> Foundation Europe
> 
> http://fsfe.org/
> 
> I n'hi ha més. No tothom té les mateixes prioritats.
> Hi ha projectes que accepten donatius en diners i pràcticament
> tots en col·laboracions.
> 
>> A més a més, a l'hora de demanar una funcionalitat té més pes que ho
>> faci una fundació que estudia necessitats
> 
> Home, jo crec que la FSF té molt pes. Però els projectes de la seva
> llista de
> prioritats no tinc la sensació que s'hagin beneficiat massa d'aquest pes.
> 
>> i representa als usuaris, que
> 
> Això de qui representa qui és complicat. El conjunt d'usuaris és variable,
> no està censat, no té sempra una gran consciència com a col·lectiu unitari
> i no és gens fàcil demostrar que algú els representa.
> 
>> no que 20 usuaris ho facin individualment.
>>
> 
> No subestimis l'usuari individual. Si entén el programa, el grup humà
> que hi col·labora,
> la finalitat del programa i el que li fa falta, pot ajudar molt.
> Passa que ni tan sols quan pagues hi ha 100% de garanties, imagina't quan
> dones idees a voluntaris.
> 
> No tinc dades però la meva impressió és que per a clients empresarials
> hi ha una certa
> oferta de desenvolupament/adaptació de programari lliure a mida, per a
> clients individuals
> quasi res per qüestions de cost. Però llavors hi ha iniciatives de
> micromecenatge o similars.
> No estic molt al dia.
> 
> La part de com canalitzar eficaçment diners la trobo molt díficil per a mi.
> 
> Crec que entenc la teva idea, que caldria fer pinya, consensuar prioritats
> i centrar-hi esforços, per comptes d'anar cadascú pel seu costat. Però no
> veig massa que hagi passat, ni passi, ni sé si passarà.
> 
>> Salutacions,
>>
>>
>>    Àlex
> 


Reply to: