[Date Prev][Date Next] [Thread Prev][Thread Next] [Date Index] [Thread Index]

[TR] hardware.sgml acabat segons el recull



-----BEGIN PGP SIGNED MESSAGE-----
Hash: SHA1


  Com ja el tenia quasi acabat no m'ha costat gaire fe-ne un repas i aquí us 
el presento. Sols us aclareixo que hi ha un detall que no he volgut canviar 
fins a no comentar-lo tot i que ja ho habiem aclarit en una traducció 
anterior:

FAQ = PMF
Això sols seria cert quan aquestes preguntes més freqüents han estat 
traduides pel que suggereixo que de no ser així ens limitem a deixar el nom 
original que sol fer referència al títol del document.
HOWTO = COM
Un  altre tant del mateix. :-)

Les següents son unes quantes suggerències pel recull de Debian en català:

hardware.sgml del manual d'instal·lació última secció
- -----------------------------------------------------
computer store =  botiga d'informàtica
true parity    =  paritat real
Parity RAM     =  RAM de paritat
vitual parity  =  paritat virtual
non-parity     =  sense paritat
single-bit     =  únic bit
- -- 

   Sort

######## Antoni Bella Perez ####################                             |
# [Pàgina de traduccions del nucli Linux]                    |
# http://www.terra.es/personal7/bella5/traduccions.htm
# [Traduciones al catalan del Nucleo Linux]                |
## <bella5@teleline.es> ## i
col·laborador del projecte Debian en català: debian.org/index.ca.htm
Maquinari: - Pentium II 300MHz 128MB memòria 599.65 bogomips
Sistema:   - Debian GNU/Linux-2.4.10  -  XFree86 4.1.0-6

- -
-----BEGIN PGP SIGNATURE-----
Version: GnuPG v1.0.6 (GNU/Linux)
Comment: For info see http://www.gnupg.org

iD8DBQE7vjvrGfXdVUGHvegRAuRdAJ947GJg7u7oSrKD05Bsq2fA4r7Y9gCdGpjx
j9H/uPrqjldchU9n5m9alTs=
=zuq5
-----END PGP SIGNATURE-----
Requeriments del sistema

Aquesta secció conté informació sobre el maquinari que necessiteu per a començar amb Debian. També trobareu enllaços amb més informació a sobre del maquinari suportat per GNU/Linux. Maquinari suportat

Debian no imposa requeriments de maquinari més enllà que els del nucli Linux i el conjunt d'eines de GNU. En tot cas, qualsevol arquitectura o plataforma a la que s'hagi portat el nucli Linux, la libc, el gcc, etc. i que tingui un port de Debian, podrà executar Debian.

Tot i això hi han algunes limitacions en el nostre disquet d'arranc al respecte del maquinari suportat. Algunes plataformes suportades per Linux poden no estar suportades pels nostres disquets d'arranc. Si aquest és el vostre cas, podeu crear un disc de rescat (rescue disk) (mireu ) o investigueu la instal·lació mitjançant la xarxa.

Més que intentar descriure les diferents configuracions de maquinari suportades per &arch-title;, aquesta secció contindrà informació general i referències d'on trobar informació addicional. Arquitectures suportades

Debian &release; suporta sis arquitectures: Basades en Intel, arquitectures x86; Motorola 680x0 màquines semblants a Atari, Amiga i Macintoshes; màquines DEC Alpha; màquines Sun SPARC; màquines ARM i StrongARM; i algunes màquines IBM/Motorola PowerPC, incloënt-hi les CHRP, màquines PowerMac i PReP. Totes aquestes son eludides com a i386, m68k, alpha, sparc, arm i powerpc, respectivament.

Aquest document cobreix la instal·lació per a l'arquitectura &architecture;. Per a veure la informació d'altres arquitectures mireu les pàgines de . Aquesta és la primera alliberació oficial de &debian; per a l'arquitectura PowerPC. Creiem que aquesta s'ha probat suficientment per a alliberar-la. No obstant, degut a que no ha estat tant exposada (n'hi testejada pels usuaris) com les altres arquitectures, podreu trobar alguns errors. Useu el nostre per a reportar qualsevol problema; assegureu-vos de mencionar que l'errada és en una plataforma PowerPC. Podria ser necessari que també useu la . ]]> Aquesta és la primera alliberació oficial de &debian; per a l'arquitectura ARM. Creiem que aquesta s'ha probat suficientment per a alliberar-la. No obstant, degut a que no ha estat tant exposada (n'hi testejada pels usuaris) com les altres arquitectures, podreu trobar alguns errors. Useu el nostre per a reportar qualsevol problema; assegureu-vos de mencionar que l'errada és en una plataforma ARM. Podria ser necessari que també useu la . ]]> Suport CPU, plaques base i vídeo Informació més completa referent als perifèrics suportats podeu trobar-la en el . Aquesta secció simplement n'exposa els bàsics. CPU

Gairebé tots els processadors basats en x86 son suportats; aquests també inclouen als processadors de AMD i Cyrix. També estan suportats els nous processadors com el Athlon i el K6-2 o K6-3, respectivamnet. En canvi, Linux no funcionarà en processadors 286 o anteriors. Bus E/S (I/O)

El bus del sistema forma part de la placa base la qual permet la comunicació entre la CPU els perifèrics i els dispositius d'emmagetzamament. El vostre ordinador usa un bus del tipus ISA, EISA, PCI, l'arquitectura Microchannel (MCA, usada en la línia IBM PS/2), o VESA Local Bus (VLB, també anomenada bus VL). Targetes gràfiques

Segurament en la terminal de la vostra consola estareu usant una interfície compatible VGA. Gairebé totes les targetes modernes son compatibles amb MGA. Antics estàndards com a CGA, MDA, o HGA també tindrien que funcionar, sempre que no necessiteu suport X11. Noteu que el X11 no serà usat durant el proces d'instal·lació descrit per aquest document.

El suport Debian per a interfícies gràfiques serà determinat per suport trobat en el conjunt del sistema X11 en les XFree86. Els noves ranures (slots) de vídeo AGP actualment son una modificació de l'especificació PCI i moltes targetes AGP funcionen sota XFree86. Detalls sobre els busos gràfics suportats, targetes, monitors i punters podeu trovar-los en . Debian &release; bé amb la revisió X11 &x11ver;. Portàtils

Els portàtils també estan suportats. Sovint aquests tenen especificacions o maquinari propietari. Per a veure si el vostre portàtil funcionarà o no amb GNU/Linux, mireu les (pàgines de portàtils Linux). ]]> Una completa informació concernent al suport dels sistemes basats en M68000 (&architecture;) podeu trobar-la en les . Aquesta secció simplement us exposara el més bàsic.

El port de Linux a l'arquitectura &architecture; funciona en qualsevol 680x0 amb una PMMU (Paged Memory Management Unit) i una FPU (floating-point unit). Això inclou als processadors 68020 amb una 68851 PMMU externa, el 68030 i superiors, i excloënt a la línia "EC" de processadors 680x0. Mireu les per a més detalls.

Aquí teniu quatre sabors principals de &architecture; suportades, sabors: màquines Amiga, Atari, Macintosh i VME. Amiga i Atari foren els dos primers sistemes als que Linux fou portat; encara continuen sent els dos ports més ben suportats per Debian. La línia Macintosh té un suport incomplet, tant per Debian com pel nucli Linux; mireu l'estat del projecte pel maquinari suportat. Les plaques simples BVM i Motorola en ordinadors VMEbus son les de més recent addicció a la llista de màquines suportades per Debian. Ports a d'altres arquitectures &architecture;, com l'arquitectura Sun3 i la NeXT black box, estan en camí però encara no estan suportades per Debian.

Si us plau mireu la documentació addicional que està disponible en: &non-merged-docs; documentació especifica &arch-title; ]]> Informació completa referent al suport DEC Alpha podeu trobar-la en el . El propòsit d'aquesta secció és el descriure els sistemes suportats pels discs d'arranc.

Les màquines Alpha es troben subdividits en diferents tipus de sistemes donat a que hi han un cert nombre de generacions de plaques base i xips suportats. Sistemes diferents ("sub-architectures") sovint solen tindre una engenyeria i capacitats diferents. En conseqüència, el proces d'instal·lació i arranc poden canviar en més d'un punt, d'un sistema a l'altra.

La següent taula llista els tipus de sistemes suportats pel sistema d'instal·lació Debian. La taula també indica el nom en codi per a aquests tipus de sistemes. Necessitareu saber el nom en codi per a quan realment comenceu el proces d'instal·lació: Família/Model Nom en clau ============= =========== ALPHAbook 1 book1 ALCOR AS 600 alcor AS 500 5/3xx alcor AS 500 5/5xx alcor XL-300/366/433 xlt AVANTI AS 200 4/* avanti AS 205 4/* avanti AS 250 4/* avanti AS 255 4/* avanti AS 300 4/* avanti AS 400 4/* avanti DP264 dp264 DP264 dp264 AS DP10 dp264 AS DP20 dp264 AS ES40 dp264 AS XP1000 dp264 UP2000 dp264 EB164 eb164 AlphaPC164 pc164 AlphaPC164-LX lx164 AlphaPC164-SX sx164 EB64+ EB64+ eb64p AlphaPC64 cabriolet AlphaPCI-64 cabriolet EB66 eb66 EB66+ eb66p JENSEN DECpc 150 jensen DEC 2000 Model 300 jensen MIKASA AS 1000 4/xxx mikasa AS 1000 5/xxx mikasa-p NAUTILUS UP1000 nautilus NONAME AXPpci33 noname UDB noname NORITAKE AS 1000A 4/xxx noritake AS 1000A 5/xxx noritake-p AS 600A 5/xxx noritake-p AS 800 5/xxx noritake-p Personal Workstation PWS 433a or 433au miata PWS 500a or 500au miata PWS 600a or 600au miata RAWHIDE AS 4000 rawhide AS 4100 rawhide AS 1200 rawhide RUFFIAN Deskstation RPX164-2 ruffian Samsung AlphaPC164-UX/BX ruffian SABLE AS 2100 4/xxx sable AS 2000 4/xxx sable AS 2100 5/xxx sable-g AS 2000 5/xxx sable-g TAKARA takara XL XL-233/266 xl ]]> Actualment el port &architecture; suporta diversos tipus de sistemes Sparc. Els identificadors més comuns per a sistemes Sparc son sun4, sun4c, sun4m, sun4d i sun4u. Actualment no suportem el maquinari antic sun4. Tot i que en la resta de sistemes estan suportats. Sun4d és el que menys s'ha probat, així que estigueu preparat per a posibles problemes en respecte a l'estabilitat del nucli. Sun4c i Sun4m, el més comú de l'antic maquinari Sparc, inclou sistemes tals com SparcStation 1, 1+, IPC, IPX i SparcStation respectivament. Els sistemes de la classe UltraSPARC fallen amb l'identificador sun4u, i estan suportats usant el joc d'imatges d'instal·lació sun4u. Alguns sistemes que fallen sota aquests identificadors suportats sabem que no estan suportats. Sabem que els sistemes no suportats son el AP1000 multicomputer i el Tadpole Sparcbook 1. Mireu les per a informació més detallada. ]]> Aquests son els tres principals sabors de &architecture; suportats: màquines CHRP, PMac (Power-Macintosh) i PReP . Ports a d'altres arquitectures &architecture;, com el de l'arquitectura Apus, Be-Box i MBX, estan en camí però encara no estan suportades per Debian. Posiblement també hi haurà una migració als 64 bits (Power3) en el futur. ]]> Múltiples processadors

El suport multiprocessador (multi-processor) -- també anomenat "multiprocessament simètric" (symmetric multi-processing) o SMP -- és suportat per aquesta arquitectura. De tota manera l'estàndard Debian &release; de la imatge del nucli no suporta SMP. Això no hauria d'impedir la instal·lació, donat que aquest estàndard, sense SMP hauria de poder arrancar aquests sistemes; el nucli simplement usarà la primera CPU.

Per a aprofitar l'avantatge dels múltiples processadors, tindreu que substituir el nucli estàndard de Debian. Podeu trobar una discurssió de com fer això en la . En aquest moment (versió del nucli &kernelversion;) la manera d'habilitar el SMP és seleccionant "symmetric multi-processing" (multiprocessament simètric) en la secció "General" de la configuració del nucli. Si compileu programari en un sistema multiprocessador, mireu l'etiqueta (flag) -j en la documentació de . ]]> Medi d'instal·lació

Aquests son els quatre diferents medis d'instal·lació que podeu usar per a instal·lar Debian: disquets, CD-ROM, particions locals de disc o des de la xarxa. Les diferents parts de la mateixa instal·lació de Debian poden mesclar-se i comparar-se amb aquestes opcions; això es parla en el .

Disquets d'instal·lació son l'opció més comú, tot i que la menys desitjable. En molts casos, tindreu que fer el primer arranc des de disquets, usant el &RESCUE-FLOPPY;. Generalment, tot el que necessitareu serà una unitat de disquet de 3.5 polsades d'alta densitat (high-density 1440 k).

La instal·lació des de CD-ROM també està suportada per a algunes arquitectures. En màquines amb suport d'arranc des de CD-ROM, haurieu de ser capaços de fer una instal·lació completa sense disquets. Inclús si el vostre sistema no suporta l'arranc des de CD-ROM, podreu usar-los conjuntament amb d'altres tècniques per a instal·lar el vostre sistema, una vegada que hagueu iniciat l'arranc amb un altre mètode; mireu .

conté informació en profunditat sobre l'us dels CD-ROM amb Linux. ]]>

Instal·lar des de discs locals es una altra opció. Si teniu espai lliure en d'altres particions diferents de en la que voleu instal·lar, aquesta es definitivament una molt bona opció. En algunes plataformes fins i tot tenen instal·ladors locals, p.e., per a iniciar l'arranc des de AmigaOS, TOS o MacOS.

La última opció és la instal·lació des de la xarxa. Podeu instal·lar el vostre sistema base via HTTP o NFS. iniciar l'arranc del vostre sistema sobre la xarxa.]]> Despres d'instal·lar el vostre sistema base, podreu instal·lar la resta del vostre sistema via qualsevol altre connexió a la xarxa (incloënt-hi PPP), via FTP, HTTP, o NFS.

Descripcions més completes d'aquests mètodes i suggerències per a escollir el millor mètode per a vostè, podeu trovar-les en . Si us plau continueu llegint per a asegurar-vos de que intenteu iniciar l'arranc i instal·lar des d'un dispositiu suportat pel sistema d'instal·lació Debian. Sistemes d'emmagatzemament suportats

Els discs darranc Debian contenen un nucli contruit per a maximitzar el nombre de sistemes en els que pugui funcionar. Desafortunadament, això fa al nucli més gran, amb una gran quantitat de controladors que mai s'usaran (mireu la per a saber com construir el vostre propi nucli). Tot i així, és desitjable suportar el més ampli rang de dispositius possible per a assegurar-se de que podreu instal·lar en la major diversitat de maquinari posible. Generalment, el sistema d'instal·lació Debian inclou suport per a disquets, unitats IDE, disquets IDE, dispositius IDE de port paral·lel, controladores i unitats SCSI. Els sistemes de fitxers suportats inclouen MINIX, FAT, extensions Win-32 FAT (VFAT), entre d'altres (noteu que el NTFS no està suportat pel sistema d'instal·lació; podreu afegir-lo més tard, tal i com es descriu en la ).

Preferible a intentar descriure el maquinari suportat, és molt més senzill el descriure el maquinari suportat per Linux que no està suportat pel sistema d'arranc Debian.

Les interfícies de disc que emulen la interfície de disc dur "AT" freqüentment s'anomenen MFM, RLL, IDE o ATA, estan suportades. Les antigues controladores de disc dur de 8 bits usades en els ordinadors IBM XT sols estan suportades com a mòduls. Les controladores de disc SCSI de molts fabricants diferents estan suportades. Mireu el per a més detalls.

Els no suportats son algunes unitats IDE SCSI i controladores SCSI , incloënt-hi Protocol EATA-DMA d'acord amb la SCSI Host Adapters com les controladores SmartCache III/IV, la família SmartRAID, DPT PM2011B i PM2012B. La família 53c7 NCR de controladores SCSI (però les controladores 53c8 i 5380 estan suportades) ]]> La majoria dels millors sistemes d'emmagatzematge suportats pel nucli Linux estan suportats pel sistema d'instal·lació Debian. Noteu que actualment el nucli Linux no suporta disquets en els Macintosh i el sistema d'instal·lació no suporta els disquets per als Amiga. També els suporta en els Atari per al sistema Macintosh HFS i AFFS com a mòdul. Els Mac suporten el sistema de fitxers Atari (FAT). Els Amiga suporten el sistema de fitxers FAT i HFS com a mòdul. ]]> Qualsevol sistema d'emmagatzemament suportat pel nucli Linux també està suportat pel sistema d'arranc. Les següents controladores SCSI estan suportats en el nucli per defecte: Sparc ESP PTI Qlogic,ISP Adaptec AIC7xxx NCR i Symbios 53C8XX Sistemes IDE (com ara el UltraSPARC 5) també estan suportats. Mireu les per a més informació a sobre del maquinari SPARC suportat pel nucli Linux. ]]> Qlogic ISP NCR i Symbios 53c8xx Adaptec AIC7xxx Els discs IDE també estan suportats. Noteu que, tot i això, en molts sistemes la consola SRM és incapaç d'iniciar l'arranc des de dispositius IDE i el Jensen és incapaç d'iniciar l'arranc des de disquets. (mireu el per a més informació de com iniciar l'arranc Jensen)]]> Qualsevol sistema d'emmagatzemament suportat pel nucli Linux també està suportat pel sistema d'arranc. Noteu que l'actual nucli Linux no suporta disquets en tots els sistemes CHRP. ]]> Requeriments de memòria i d'espai en disc

Com a mínim haureu de tindre &minimum-memory; de memòria i &minimum-fs-size; d'espai al disc dur. Si voleu instal·lar una quantitat raonable de programari, incloënt-hi el sistema X Windows i alguns programes i llibreries de desenvolupament, necessitareu 300MB com a mínim. Per a una instal·lació més o menys completa, necessitareu al voltant dels 800MB. Per a instal·lar tot el disponible en Debian, probablement necessitareu al voltant d'uns 2 GB. Actualment instal·lar-ho tot no té sentit, donat que molts paquets tenen conflictes amb d'altres. En el Amiga la mida de la FastRAM és rellevant per a als requeriments totals de memòria. A més, usar una targeta Zorro amb 16 bits de RAM no està suportat; necessitareu 32 bits de RAM. El programa amiboot pot usar-se per a deshabilitar 16 bits de RAM; mireu les . Els nuclis més recents haurien de deshabilitar 16 bits de RAM automàticament.

En els Atari Linux usa les dues RAM; la ST-RAM i la Fast RAM (TT-RAM). Alguns usuaris han reportat problemes executant nuclis itself en Fast RAM, pel que el dbootstrap de Atari carrega el nucli en ST-RAM. El requeriment mínim de memòria per a ST-RAM és 2 MB.

En els Macintosh, heu de ser precagut en màquines amb la RAM basada en vídeo (RBV). El segment RAM en l'adreça física 0 és usat com a memòria de pantalla, deixant la posició de càrrega per defecte del nucli no disponible. El segment de la RAM alternatiu usat pel nucli i el disc ram han de ser com a mínim de 4 MB. AJUDAM: encara és cert? ]]> ]]> Perifèrics i d'altre maquinari

Linux suporta una llarga varietat de dispositius de maquinari com a ratolins, impressores escàners, mòdems, targetes de xarxa, dispositius PCMCIA, etc. Tot i això, cap d'aquests dispositius es requerit per a instal·lar el sistema. Aquesta secció conté informació a sobre dels perifèrics que son requerits per a instal·lar el sistema. Conté informació a sobre dels perifèrics específics no suportats pel sistema d'instal·lació, encara que poden estar suportats per Linux. per a determinar si el vostre maquinari específic està suportat per Linux.

Algunes targetes d'interfície de xarxa (NICs) no estan suportades pels discs d'instal·lació Debian (tot i que un nucli Linux personalitzat pugui usar-les), com les targetes i protocols; AX.25, 3Com EtherLink Plus (3c505) i EtherLink16 (3c507); NI5210; NE2100 genèriques; NI6510 i NI16510 EtherBlaster; SEEQ 8005; Schneider & Koch G16; Ansel Communications EISA 3200; i la targeta de xarxa encastada Zenith Z-Note. Les targetes de xarxa Microchannel (MCA) no estan suportades pel nucli estàndard, però mireu els per a imatges no oficials, i els . Les xarxes FDDI tampoc no estan suportades pels discs d'instal·lació, tant les targetes com els protocols.

Pel que fa a la RDSI (en anglès ISDN), el protocol D-channel per a les (antigues) German 1TR6 no està suportat; les targetes Spellcaster BRI ISDN tampoc estan suportades pels disquets d'arranc.

Els dispositius de so tampoc estan suportats per defecte. Però tal i com s'ha mencionat anteriorment: si desitjeu usar el vostre propi nucli si us plau aneu a la per a més informació. ]]> Qualsevol targeta d'interfície per a xarxa (NIC) suportada pel nucli Linux també hauria d'estar-lo pels disquets d'arranc. Potser necessitareu carregar el vostre controlador per a la xarxa com a mòdul. Altra vegada, mireu les per a completar detalls. ]]> Les següents targetes d'interfície per a xarxa (NIC) estan suportades per a iniciar l'arranc directament pel nucli: Sun LANCE Sun Happy Meal

Les següents targetes d'interfície per a xarxa estan suportades com a mòduls. Poden ser habilitades una vegada els controladors s'hagin instal·lat durant la configuració. Tot i això, degut a la màgia de la OpenPROM, encara tindrieu que ser capaços d'iniciar l'arranc des d'aquests dispositius: Sun BigMAC Sun QuadEthernet MyriCOM Gigabit Ethernet ]]> Qualsevol targeta d'interfície per a xarxa (NIC) suportada pel nucli Linux també hauria d'estar-lo pels disquets d'arranc. En el nucli s'ha compilat directament a dins del nucli el suport per a la DECChip (Tulip) Ethernet de molts models Alpha. Per a d'altres targetes pot ser necessitareu carregar el vostre controlador com a mòdul.

]]> Qualsevol targeta d'interfície per a xarxa (NIC) suportada pel nucli Linux també ho està pels disquets d'arranc. Pot ser necessitareu carregar el vostre controlador com a mòdul. ]]> Adquirint maquinari específic per a GNU/Linux

Actualment ja hi han venedors que distribueixen els seus sistemes amb Debian o alguna altra distribució de GNU/Linux preinstal·lada. Potser tindreu que pagar més per aquest privilegi, però el fer-ho així us assegurarà que aquest maquinari està completament suportat per GNU/Linux. per a completar detalls . ]]>

Tant si compreu un sistema amb Linux preinstal·lat com si no o fins i tot un sistema usat, es important comprobar que el seu maquinari està suportat pel nucli Linux. Cerqueu el vostre maquinari en la llista de components citada anteriorment. Feu saber al vostre venedor que esteu comprant per a un sistema Linux. Doneu suport als venedors que es mostrin amables amb el maquinari Linux. Eviteu maquinari tancat o propietari

Alguns fabricants de maquinari simplement no diuen com escriure controladors per al seu maquinari. D'altres no permeten l'acces a la documentació sense un acord de no divulgació que eviti que alliverem el codi font en Linux. Un exemple seria el sistema de so DSP per a portàtils de IBM usat recenment en sistemes ThinkPad -- alguns d'aquests sistemes també acoplen el sistema de so al mòdem. Un altre exemple seria el maquinari propietari en l'antiga línia de Macintosh.

Donat a que no ens han concedit l'acces a la documentació d'aquests dispositius, simplemnt no funcionaran sota Linux. Podeu ajudar demanant als fabricants d'aquest maquinari que alliberin la documentació. Si una gran quantitat de gent pregunta, llavors aquests es donaran compte de que la comunitat del programari lliure és un important mercat. Maquinari específic de Windows

Actualment hi ha una tendència preocupant en la profileració de maquinari específic per a Windows com mòdems i impresores. En molts casos son especialment disenyats per a operar amb el sistema operatiu Microsoft Windows anomenant-se "WinModem" o "Made especially for Windows-based computers" (fet especialment per a ordinadors basats en Windows). Això generalment es fa treient els processadors encastats del maquinari i passant la seva feina per un controlador de Windows que s'executa a sobre del processador del vostre ordinador (CPU(. Aquesta estratègia fa al maquinari més barat, però l'estalvi no repercuteix en l'usuari i encara menys donat que aquest maquinari pot ser fins i tot més car que els dispositius equivalents que conserven la seva inteligència encastada.

Tindrieu que evitar el maquinari específic per a Windows per dos motius. El primer seria que els fabricants generalment no deixen les fonts per a escriure els controladors per a Linux. Generalment, la interfície del maquinari i del programari és propietària i la documentació no està disponible sense un acord de no dibulgació, si es que aquesta està disponible. Això imposibilita el seu us pel programari lliure, donat que aquest revela sistemàticament el codi font dels seus programes. El segon motiu seria que quan a dispositius com aquests s'els hi eliminen els processadors encastats, el sistema operatiu ha d'executar la feina d'aquests, sovint amb prioritat de temps real i llavors la CPU no està disponible per a executar els vostres programes doncs té que portar aquests dispositius. Donat que l'usuari tipic de Windows no multi-processa tant intensivament com un usuari de Linux els fabricants confien en que l'usuari de Windows simplement no noti la càrrega que aquest maquinari imposa a la seva CPU. Tot i això, qualsevol sistema operatiu multiproces, inclús Windows 95 o NT, pateixen el degradament de les seves funcionalitats quan els fabricants fan grans estalvis amb la capacitat del processament encastat en aquest maquinari.

Podeu ajudar amb aquesta situació alentant als fabricants per a alliberar la documentació i d'altres recursos necessaris per a programar aquest maquinari, però la millor estratègia és simplement evitar aquest tipus de maquinari fins que es llisti com a funcional en la . RAM amb paritat falsa o "virtual"

Si pregunteu per RAM amb paritat (Parity RAM) en la vostra botiga d'informàtica, probablement aconseguireu mòduls de memòria amb paritat virtual en comptes d'uns amb paritat real. Els SIMM amb paritat virtual sovint es poden distingir (no sempre) perque sols tenen un xip més que un SIMM equivalent sense paritat i per que el xip extra és més petit que els altres. Els SIMM amb paritat virtual funcionen exactament igual que els de memòria sense paritat. No poden dir quan hi ha hagut un error en un únic bit de RAM el que si fan els SIMM amb paritat real implementant la paritat en la placa base. Mai no pagueu més per un SIMM amb paritat virtual que un sense paritat. En canvi espereu pagar una mica més per un SIMM amb paritat real, donat que en realitat estareu comprant una mica més de memòria per cada 8 bits.

Si desitgeu completa informació de les característiques de la RAM en l'arquitectura &arch-title; i sobre quina RAM és millor comprar, mireu la . ]]>


Reply to: