[Date Prev][Date Next] [Thread Prev][Thread Next] [Date Index] [Thread Index]

[TR]- rescue-boot.sgml



-----BEGIN PGP SIGNED MESSAGE-----
Hash: SHA1


  Aquí us el presento per a que podeu corretgir-lo o aportar diferències.

- -- 

   Sort

######## Antoni Bella Perez ####################
#                                                                            |
# [Pàgina de traduccions del nucli Linux]                    |
# http://www.
# [Traduciones al catalan del Nucleo Linux]                |
- - Actualment l'estic reestructurant per falla del servei  |
 d'hospedatge. x a + envieu-me un email.
########<bella5@teleline.es>###################

-----BEGIN PGP SIGNATURE-----
Version: GnuPG v1.0.6 (GNU/Linux)
Comment: For info see http://www.gnupg.org

iD8DBQE7iTAcGfXdVUGHvegRAgmUAJ9WiLIh5/e84CT1vMfb32n+JsN7nACgi3WB
nMqCA5qIx0HLfTZW9/s0Ie4=
=syXq
-----END PGP SIGNATURE-----
Inici del Sistema d'Instal·lació

Aquest capítol comença amb informació general a sobre de l'inici en &debian; tot seguit continua amb seccions individuals per a mètodes d'instal·lació específics i finalitza amb alguns avisos per a la localització de problemes. Els paràmetres d'inici s'han de situar a sota, taula d'opcions. ]]> Observeu que en algunes màquines, Control-Alt-Delete no reinicia correctament la màquina, tan mateix el reinici en ``fred'' està recomenat. Si esteu instal·lant des d'un sistema operatiu existent (p.e; des de DOS) no teniu elecció. D'altra manera, si us plau feu un inici en fred quan inicieu. ]]> Arguments del Paràmetres d'Inici

Els paràmetres d'inici del nucli Linux son generalment usats per a assegurar-se de que els perifèrics son tractats apropiadament. Per a la major part, el nucli pot auto-detectar informació a sobre dels perifèrics. No obstant, en alguns casos tindreu que ajudar al nucli una mica.

us apareixerà del boot prompt (solicititut d'inici), boot:. Podeu trobar més detalls de com usar els paràmetres d'inici del &RESCUE-FLOPPY; en . Si esteu iniciant des d'un sistema operatiu existent tindreu que usar un altra mètode per a passar paràmetres d'inici. install.bat amb qualsevol editor de text. ]]> ]]> Podeu trobar àmplia informació a sobre dels paràmetres d'inici en el ; aquesta secció només conté un esbós dels paràmetres més notables.

Si és la primera vegada que s'està iniciant el sistema, escolliu els paràmetres d'inici per defecte (això seria; no intenteu establir cap argument) i comprobeu si funciona correctament. Probablement ho faci. Si no és així, en acabat podeu reiniciar i cercar els paràmetres especials que informaran al sistema a sobre del vostre maquinari.

Quan el nucli s'inicia, ha d'emetre un missatge Memory: availk/totalk available al principi del proces. total ha de coincidir amb la quantitat total de memòria RAM, en kilobytes. Si no coincideix amb la quantitat total de RAM que teniu actualment instal·lada necessitareu usar el paràmetre mem=ram, on ram és la quantitat total de memòria acompanyada del sufix ``k'' per a kilobytes o ``m'' per als megabytes. Per exemple, dues maneres de dir el mateix serien; mem=65536k i mem=64m ambdos serien 64MB de RAM. Alguns sistemes tenen disquets amb ``DCLs invertits''. Si reveu errors de lectura des del disquet, tot i que sabeu del cert que aquest està bé intenteu-ho amb el paràmetre floppy=thinkpad.

En alguns sistemes, com en els IBM PS/1 o ValuePoint (que tenen controladores de disc ST-506), la unitat IDE pot no ser reconeguda adequadament. Intenteu-ho novament, primer sense paràmetres i observeu si la unitat IDE és reconeguda correctament. Si no, determineu-ne la geometria de la unitat (cilindres, capçals i sectors) i useu el paràmetre hd=cylinders,heads,sectors. ]]> Si el vostre ordinador sembla quedar-se aturat un cop arriba a la pantalla que li pregunta si vol monocrom o color, simplement passi a la segona consola virtual amb (Alt-F2 o Command-F2 en un Mac) i executeu manualment dbootstrap. Aquesta errada sembla estar solucionada però apareix de tant en tant. ]]> Si teniu un PowerMac amb dispositius IDE i rebeu anomalies, missatges d'error del nucli quan accediu al vostre disc dur, podeu marcar l'error en el nucli quan useu els dispositius IDE del vostre maquinari. Probeu usant el següent argument a l'inici, assumint que el seu dispositiu IDE és /dev/hda: hda=noautotune. ]]>

Si el vostre monitor només és capaç de suportar blanc i negre, useu l'argument d'inici mono. D'altra manera la vostra instal·lació usarà color, que és el mode per defecte. Si esteu iniciant des d'una consola sèrie, generalment el nucli ho detectarà. Si també teniu una targeta de vídeo (framebuffer) i un teclat connectats a l'ordinador amb el que voleu iniciar via consola sèrie, tindreu que passar l'argument console=dispositiu al nucli, a on dispositiu és el vostre dispositiu sèrie, que usualment és quelcom semblant a ``ttyS0''. input-device i output-device a ``ttya''. ]]> ]]>

Novament pot trobar més detalls a sobre dels paràmetres d'inici en , incloent consells per a maquinari desconegut. Alguns dels problemes més comuns s'inclouen més avall en . Arguments per a dbootstrap

El sistema d'instal·lació reconeix alguns arguments que poden ser-nos útils. quiet Aquest causa que el sistema d'instal·lació suprimeixi els missatges de confirmació i intenta arreglar l'assumpte sense soroll. Si esteu familiaritzat amb el sistema d'instal·lació podreu apreciar que aquesta és una opció agradable per a silenciar el proces. verbose Pregunta constantment sobre les qüestions usuals. debug Emet missatges de depuració addicionals en el log del sistema d'instal·lació (vegeu ), incloent el comandament executat. bootkbd=... Preselecciona el teclat que desitgeu usar, p.e; bootkbd=qwerty/us mono Usa monocrom abans que el mode en color. Interpretant els missatges d'inici del nucli

Durant la seqüència d'inici podeu veure molts missatges amb la forma can't find ``algo'' o ``algo'' not present, can't initialize ``algo'' o fins i tot this driver release depends on ``algo''. La majoria d'aquests missatges son inofensius. Veieu aquests missatges per que el nucli del sistema d'instal·lació és construït per a executar-se en molts i diferents dispositius perifèrics. Obviament, cap ordinador tindrà tots els perifèrics possibles pel que el sistema operatiu pot emetre unes quantes queixes fins que tots els seus dispositius hagin estat reconeguts. També pot observar el sistema pausat durant un temps. Això succeeix quan està esperant la resposta d'algun dispositiu i aquest no està present en el seu sistema. Si troba que el temps que es pren el sistema per a iniciar és inacceptablement llarg, més tard podreu crear un nucli personalitzat (vegeu ). Iniciant des del Disc Dur

En alguns casos voldreu iniciar des d'un sistema operatiu existent. També podeu iniciar el sistema d'instal·lació usant d'altres mètodes però instal·lar el sistema base des de disc. Iniciant des d'una partició DOS

També és possible la instal·lació de Debian des d'una partició DOS ja present a la mateixa màquina. Teniu dues alternatives: intentar la instal·lació sense disquets o iniciar des del &RESCUE-FLOPPY; però instal·lar el sistema base des del disc local.

Si tria iniciar sense disquets, segueixi aquestes directrius: Obtingueu els següents fitxers des del lloc FTP de Debian més proper i poseu-los en un directori de la vostra partició DOS. Assegureu-vos de conservar la estructura dels sotsdirectoris, p.e; images-1.44\compact\rescue.bin. Una de les imatges del &RESCUE-FLOPPY;, una de les imatges del root, una dels fitxers del nucli Linux i una dels fitxers de lots de DOS des de . Vegeu per una ajuda més decisiva a sobre de com usar el nucli. Una dels arxius &DRIVER-FLOPPY; des de ; que corresponguin amb el nucli que desitgeu usar. &base-disk-tarball; (Vegeu ) &loadlin.exe; (Vegeu ) L'inici des de DOS (no Windows) sense carregar cap controlador. Per a fer-ho heu de prémer F8 exactament en el moment correcte (i opcionalment sel·leccionar l'opció `safe mode command prompt only'). Entreu al sotsdirectori que sigui del vostre sabor, p.e: cd c:\debian\compact. Despres, executeu install.bat. Passareu al .

Si desitgeu iniciar des de disquets però instal·lar el sistema base des d'una partició DOS, simplement descarregeu i creeu el &RESCUE-FLOPPY; i &DRIVER-FLOPPY; tal i com es descriu en el . Descarregueu la &base-disk-tarball; i situeu-la en algun lloc de la partició DOS. ]]> Instal·lació des de AmigaOS

Seguiu les següents passes per a instal·lar Debian des de la vostra configuració ja existent de AmigaOS. Obtingueu els fitxers &amiga-install-tarball; i &base-disk-tarball;. Desempaqueteu &amiga-install-tarball; en una partició amb almenys 25MB lliures. Li recomanem fer-ho a dins d'un directori anomenat debian. El &amiga-install-tarball; crearà el sotsdirectori amiga. Moveu &base-disk-tarball; al meteix directori (p.e: debian) a on hagueu desempaquetat &amiga-install-tarball;. No reanomeneu cap fitxer en aquest directori. Escriviu el nom de la partició Linux a on es troba el vostre nou directori debian. Vegeu per a més informació a sobre dels noms de les particions Linux. Prepareu les vostres particions per a Linux. Vegeu . En el Workbench, inicieu el proces d'instal·lació de Linux fent doble clic en la icona ``StartInstall'' a dins del directori debian.

Pot ser necessari prémer la tecla &enterkey; dues vegades despres de que el programari instal·lador de l'Amiga hagi mostrat una sortida amb informació de depuració en una finestra. Despres d'això, la pantalla es tornarà gris i pasaran alguns segons d'espera, despres, hauria d'aparèixer una pantalla negra amb el text en blanc mostrant tot tipus d'informació de depuració del nucli. Aquests missatges poden passar massa ràpids per a llegir-los, però és normal. Despres d'uns quants segons el programari d'instal·lació hauria d'iniciar-se automàticament, amb el que pot continuar el .

Si, en el cas de que tingueu problemes iniciant, vegeu . Instal·lació des de Atari TOS

Seguiu les següents passes per a instal·lar Debian des de la vostra configuració ja existent de Atari TOS. Obtingueu els fitxers &atari-install-tarball; i &base-disk-tarball;. Desempaqueteu &atari-install-tarball; en una partició amb almenys 25MB lliures. Li recomanem fer-ho a dins d'un directori anomenat debian. Despres de desempaquetar haurieu de tindre un sotsdirectori atari. Moveu &base-disk-tarball; al meteix directori debian a on hagueu desempaquetat &atari-install-tarball;. No reanomeneu cap fitxer en aquest directori. Escriviu el nom de la partició Linux a on es troba el vostre nou directori debian. Vegeu per a més informació a sobre dels noms de les particions Linux. Prepareu les vostres particions per a Linux, si no ho heu fet així. Vegeu . A l'escriptori GEM iniciï el proces d'instal·lació de Linux fent doble clic en la icona ``bootstra.prg'' del directori debian i acceptant ``Ok'' en la caixa de diàleg de les opcions del programari.

Pot ser necessari prémer la tecla &enterkey; despres de que el programa instal·lador de l'Atari hagi mostrat una sortida amb informació de depuració en una finestra. Despres d'això, la pantalla es tornarà gris i pasaran alguns segons d'espera, despres, hauria d'aparèixer una pantalla negra amb el text en blanc mostrant tot tipus d'informació de depuració del nucli. Aquests missatges poden passar massa ràpids per a llegir-los, però és normal. Despres d'uns quants segons el programari d'instal·lació hauria d'iniciar-se automàticament, amb el que pot continuar el .

Si, en el cas de que tingueu problemes iniciant, vegeu . Instal·lació des de MacOS

Seguiu les següents passes per a instal·lar Debian des de la seva configuració ja existent de MacOS. Obtingueu els fitxers &mac-install-tarball; i &base-disk-tarball;. Desempaqueteu &mac-install-tarball; en una partició amb almenys 25MB lliures. Li recomanem fer-ho a dins d'un directori anomenat debian. Despres de desempaquetar haurieu de tindre un sotsdirectori mac. Moveu &base-disk-tarball; al meteix directori debian a on hagueu desempaquetat &mac-install-tarball;. No reanomeneu cap fitxer en aquest directori. Escriviu el nom de la partició Linux a on es troba el vostre nou directori debian. Vegeu per a més informació a sobre dels noms de les particions Linux. Prepareu les vostres particions per a Linux, si no ho heu fet així. Vegeu . A l'escriptori MacOS inicieu el proces d'instal·lació de Linux fent doble clic en la icona ``Penguin Prefs'' del directori debian. El carregador de Linux s'iniciarà. Aneu a l'opció ``Settings'' del menú ``File'' i sel·leccioneu el nucli i les imatges de disc ram per al nucli escollit en el directori debian per a localitzar-les clickeu en els botons corresponents de la part superior dreta i navegueu pels diàlegs de sel·lecció de fitxers. Sortiu del diàleg ``Settings'', desseu les configuracions i inicieu l'instal·lador usant l'opció ``Boot Now'' del menú ``File''. El Penguin booter mostrarà informació de depuració en una finestra. Despres d'això, la pantalla es tornarà gris i pasaran alguns segons d'espera, despres, hauria d'aparèixer una pantalla negra amb el text en blanc mostrant tot tipus d'informació de depuració del nucli. Aquests missatges poden passar massa ràpids per a llegir-los, però és normal. Despres d'uns quants segons el programari d'instal·lació hauria d'iniciar-se automàticament, amb el que pot continuar el .

Si, en el cas de que tingueu problemes iniciant, vegeu . ]]> Instal·lació CHRP des de OpenFirmware (OF)

Encara no s'ha escrit. ]]> Instal·lació des de MacOS

Podeu usar una unitat HFS per a desar els fitxers d'instal·lació. Actualment Linux no pot accedir als fitxers en un sistema de fitxers HFS+ (System 8.0 i anteriors poden usar sistemes de fitxers HFS+). Per a determinar si el seu sistema de fitxers és HFS+, sel·lecioni ``Get Info'' per al volum en qüestió. Els sistemes de fitxers HFS apareixen en el Mac OS Estàndard mentres que els sistemes de fitxers HFS+ ho fan en els Mac OS Estesos. Necessitareu tindre una partició HFS per a intercanviar fitxers entre MacOS i Linux, particularment per als fitxers d'instal·lació que us descarregueu. Instal·lació des de OpenFirmware en PowerMacs

OpenFirmware és un sistema BIOS per a sistemes moderns. Variants d'això també son usades en màquines SPARC, per exemple.

Tot i així en PowerMacs el procediment per a l'instal·lació pot variar molt radicalment depenent de si el sistema és un model ``NewWorld'' o ``OldWorld''. Iniciar des de OpenFirmware en NewWorld Macs

Per a NewWorld Macs; aquest és el mètode per a iniciar el sistema d'instal·lació el qual no implica la creació de disquets per a l'inici. Aquest mètode és particularment apropiat per a màquines sense unitat de disquet com ara els iMac i per a quan el CD de &debian no estigui disponible.

Obtingueu els fitxers d'instal·lació. És molt més convenient obtindre tots els paquets en un arxiu Stuffit des de (d'altres instruccions estan incloses a l'arxiu). D'altra manera obtingueu els fitxers normals d'instal·lació des de o de la vostra favorita. Desseu els fitxers en una partició HFS (no HFS+) del vostre sistema. Assegureu-vos de ser precabut amb les dues següents observacions; (a) Descarregueu els fitxers en mode binari, no en mode text i (b) mantingueu intacta l'estructura del directori current i inferiors. En la següent passa els fitxers yaboot i yaboot.conf que no es troben al directori , podeu descarregar-los des de . Copieu els següents quatre fitxers al nivell arrel `/' del vostre disc dur (això podeu aconseguir-ho amb l'opció d'arrossegar els fitxers a la icona del disc dur). Anoteu el número de la partició de MacOS a on heu desat aquests fitxers. Si teniu el programari de MacOS pdisk, podreu usar el comandament L per a cercar el número de partició. També necessitareu aquest número de partició per a escriure-lo al prompt de Open Firmware a la següent passa. linux Nucli binari de la carpeta powermac yaboot Carregador estàndard per a NewWorld Macs yaboot.conf Fitxer de configuració amb instruccions per al carregador root.bin Imatge de disc RAM que contingui el sistema d'instal·lació Debian El fitxer yaboot.conf necessita contindre les següents quatre línies: image=linux label=install initrd=root.bin initrd-size=8192 Reinicieu la màquina i immediatament (durant la campanada) prengueu l'opció, Command (cloverleaf/Apple) i la tecla f tot junt. Despres d'uns segons s'us presentarà el prompt de Open Firmware. O > En el prompt, escriviu boot hd:x,yaboot reemplaçant x pel número de la partició temporal d'inici amb el nucli i els fitxers yabbot, seguit de return. Despres d'uns segons se li presentarà el prompt yaboot. boot: Al prompt de yaboot, escriviu install seguit de return.

El programari d'instal·lació de Debian hauria d'iniciar-se. Instal·lació PReP des de OpenBug

Encara no s'ha escrit. ]]> ]]> Instal·lació des d'una partició Linux

Podeu instal·lar Debian des d'una partició ext2fs o Minix. Per exemple, aquesta tècnica d'instal·lació pot ser apropiada si esteu substituint completament el vostre sistema Linux actual per Debian.

Noteu que la partició des d'on esteu instal·lant no pot ser la mateixa que en la que esteu instal·lant Debian (p.e: /, /usr, /lib, etc).

Per a instal·lar des d'una partició Linux existent, seguiu les següents instruccions. Obtingueu els següents fitxers i desseu-los en un directori de la vostra partició Linux: la imatge &RESCUE-FLOPPY;, vegeu un dels arxius &DRIVER-FLOPPY; des de &base-disk-tarball; Podeu usar qualsevol altre mètode funcional per a l'inici de la instal·lació des d'una partició Linux. El següent assumeix que esteu iniciant des de disquets; tot i així, podeu usar qualsevol mètode per a iniciar la instal·lació. Creeu el &RESCUE-FLOPPY; tal i com es descriu en . Noteu que també necessitareu el &DRIVER-FLOPPY;. Inseriu el &RESCUE-FLOPPY; a dins de la disquetera i reinicieu l'ordinador. Passareu a . Iniciar i/o instal·lar des de CD-ROM

l'inici per cdrom el comandament és simplement un àlies per a iniciar des de la unitat SCSI sobre ID6 (o el màster secundari per a sistemes basats en IDE). Haurieu d'usar el nom real del dispositiu per a les versions més antigues de OpenBoot que no suporten aquest comandament especial.

Noteu que s'ha informat d'alguns problemes en sistemes Sun4m (p.e: Sparc 10s i Sparc 20s) a l'iniciar des de CD-ROM. ]]> . Llavors inseriu el CD-ROM en la unitat i reinicieu. El sistema hauria d'iniciar-se i presentar-vos el prompt boot:. Aquí podreu entrar els vostres paràmetres d'inici o simplement fer enter.

Noteu que el joc de CD-ROMs oficials per a &arch-title; disposa de diferents ``sabors'' depenent del CD-ROM amb que inicieu. Vegeu per a un debat a sobre dels diferents sabors. Aquests son els diferents sabors disponibles en els diferents CD-ROMs: CD 1 Iniciar el sabor `vanilla'. CD 2 Iniciar el sabor `compact'. CD 3 Iniciar el sabor `idepci' (només 2.2r3 o posteriors) CD 4 Iniciar el sabor `udma66' (només 2.2r3 o posteriors) De tal manera que si voleu iniciar amb un dels sabors anteriorment citats haureu d'inserir el CD-ROM correcte en la unitat de CD per a usar-lo.

Si el vostre maquinari no suporta CD-ROMs iniciables haureu d'iniciar des de DOS i executar el fitxer boot.bat que estarà localitzat en el directori \boot del vostre CD. Llavors passareu a . ]]>

]]> Encara que no pugueu iniciar des de CD-ROM podeu instal·lar el sistema base Debian des del CD-ROM. Simplement haureu d'usar un medi d'inici diferent, com ara els disquets. I despres instal·lar el sistema base i qualsevol paquet addicional apuntant el sistema d'instal·lació cap a l'unitat de CD-ROM tal i com es descriu en . Iniciant des de TFTP

Necessitareu configurar un servidor BOOTP i un servidor TFTP.

BOOTP és un protocol de IP que informa a l'ordinador de la seva adreça IP i d'on aconseguir una imatge d'inici en la xarxa de treball. no usa RARP per a obtindre les adreces IP i en conseqüència haureu d'usar BOOTP per a iniciar el vostre Alpha a traves de la xarxa. També podeu entrar la configuració IP per a les interfícies de la xarxa de treball directament a la consola SRM. Els sistemes Alpha també poden iniciar-se en xarxa usant el protocol MOP (Maintenance Operations Protocol) de DecNet, però aquest no es tractarà aquí. Segurament el seu operador local estarà content de poder-lo ajudar a iniciar Linux usant MOP en el seu Alpha. ]]>

El Trivial File Transfer Protocol (TFTP) s'usa per a servir l'imatge d'inici del client. Teòricament, pot usar-se qualsevol servidor, en qualsevol plataforma per a implementar aquests protocols. En els exemples d'aquesta secció ens donaran comandaments per a SunOS 4.x, SunOS 5.x (també anomenat Solaris) i GNU/Linux. Posant un servidor RARP

Per a configurar RARP necessitareu saber l'adreça Ethernet del client (també anomenada l'adreça MAC). Si no sabeu aquesta informació podeu .enet-addr o ]]> iniciant en el mode ``Rescue'' (p.e: des del &RESCUE-FLOPPY;) i usar el mateix comandament.

En GNU/Linux necessitareu omplir la taula RARP del nucli. Per a fer-ho executeu /sbin/rarp -s nomdelhost-client adreça-enet-client /usr/sbin/arp -s ip-client adreça-enet-client

Si aconseguiu SIOCSRARP: Invalid argument probablement necessitareu carregar el mòdul rarp al nucli o d'altra manera recompilar el nucli amb suport RARP. Trieu modprobe rarp i llavors torneu a executar el comandament rarp.

Sota SunOS necessitareu asegurar-vos de que l'adreça del maquinari Ethernet del client es troba llistada en la base de dades ``ethers'' (en el fitxer /etc/ethers o via NIS/NIS+) i en la base de dades ``hosts''. En cabat necessitareu iniciar el dimoni RARP. Sota SunOS 4, executeu el comandament (com a root): /usr/etc/rarpd -a; en SunOS 5, useu /usr/sbin/rarpd -a. ]]> Posant un servidor BOOTP

Aquests son els dos servidors BOOTP disponibles per a GNU/Linux, el bootpd CMU i el dhcpd ISC, els quals es troben en els paquets bootp i dhcp en &debian;.

Per a usar bootpd CMU, primer haureu de descomentar (o afegir) la línia corresponent en /etc/inetd.conf. En &debian;, podeu executar update-inetd --enable bootps, seguit de /etc/init.d/inetd reload. De tota manera la línia tindria que ser semblant a aquesta: bootps dgram udp wait root /usr/sbin/bootpd bootpd -i -t 120

Ara tindreu que crear el fitxer /etc/bootptab. Aquest té el familiar i críptic format del bons i antics fitxers BSD , i . Vegeu la pàgina del manual per a més informació. Per al bootpd CMU bootpd, necessitareu saber l'adreça física (MAC) del client.

Per contra, establir BOOTP mitjançant dhcpd ISC és relativament fàcil, donat que tracta als clients BOOTP com un cas moderadament especial de clients DHCP. En realitat no necessitareu saber l'adreça física (MAC) del client a menys que desitgeu especificar algunes opcions com el nom del fitxer de l'imatge d'inici o la ruta root NFS client per client o a menys que desitgeu assignar adreces fixes a les vostres màquines usant BOOTP i/o DHCP. Simplement afegiu la directriu allow bootp al bloc de configuració de la subxarxa que contingui al client i reinicieu dhcpd amb /etc/init.d/dhcpd restart. Activant un servidor TFTP

Per a tindre el servidor TFTP llest per a funcionar, primer haureu d'assegurar-vos de que el tftpd està activat. Aquest serà habilitat normalment amb la següent línia en /etc/inetd.conf: tftp dgram udp wait root /usr/etc/in.tftpd in.tftpd /tftpboot Mireu en aquest fitxer i recordeu el directori que s'usa per a l'argument de in.tftpd; el necessitareu més avall. L'argument -l habilita algunes versions de in.tftpd per als requeriments log dels logs del sistema; això és útil per al diagnòstic d'errors d'inici. Si heu tingut que modificar el /etc/inetd.conf, tindreu que notificar-ho sobre la marxa al proces inetd que dit fitxer ha canviat. En una màquina Debian executeu /etc/init.d/netbase reload (per a potato/2.2 i en sistemes més nous useu /etc/init.d/inetd reload); en d'altres màquines, cerqueu la ID del proces inetd i executeu kill -HUP inetd-pid. Situar les imatges TFTP al seu lloc

Despres situeu l'imatge TFTP d'inici al lloc requerit, es troba en , en el directori de la imatge d'inici tftpd. Generalment aquest directori serà el /tftpboot. Despres tindreu que fer un enllaç d'aquest fitxer al que usarà tftpd per a iniciar un client particular. Desafortunadament el nom del fitxer el determina el client TFTP i aquest no té cap estàndard.

Sovint, el fitxer que el client TFTP cercarà serà ip-client-en-hexclient-arquitectura. Per a calcular ip-client-en-hex agafeu cada byte de l'adreça IP del client i convertiu-la a notació hexadecimal. Si teniu a mà una màquina amb el programari bc podreu usar-lo. Primer doneu-li l'opció obase=16 per a establir la sortida en hexadecimal, despres introduiu un a un els components individuals de la IP del client. Per a arquitectura-client probeu alguns valors. En Alpha, s'ha d'especificar el nom del fitxer (com una ruta relativa al directori de la imatge d'inici) usant l'argument -file en el comandament boot de SRM o fixant la variable d'entorn BOOT_FILE. Alternativament el nom del fitxer pot assignar-se via BOOTP (en dhcpd ISC, usant la directriu filename). A diferència de Open Firmware en SRM aquest no té un nom de fitxer per defecte, així doncs tindreu que especificar el nom del fitxer amb algun d'aquests mètodes. ]]> Per exemple les arquitectures SPARC usen el nom de sotsarquitectures com ``SUN4M'' o ``SUN4C''; en alguns casos, l'arquitectura es deixa en blanc de manera que el fitxer que cerca el client es ip-client-en-hex. Tanmateix si el vostre sistema sotsarquitectura és un SUN4C i la vostra IP és 192.168.1.3 el nom del vostre fitxer seria C0A80103.SUN4C.

També podeu forçar a alguns sistemes sparc a cercar un nom de fitxer específic afegint al final del comandament d'inici de la OpenPROM, quelcom boot net my-sparc.image. Aquest fitxer haurà de residir al directori a on mira el servidor TFTP. ]]>

Un cop s'hagi determinat el nom feu un enllaç així: ln /boot/tftpboot.img /boot/file-name. Per als sistemes BVM i VMEbus de Motorola copieu els fitxers &bvme6000-tftp-files; a /tftpboot/.

Tot seguit configureu la vostra ROM o servidor BOOTP per a carregar primer els fitxers tftplilo.bvme o tftplilo.mvme des del servidor TFTP. Consulteu el fitxer tftplilo.txt de la vostra sotsarquitectura per a informació addicional a sobre de la configuració especial del vostre sistema. ]]>

Ara tindria que estar realment preparat per a iniciar el vostre sistema. NeTTrom command-> setenv kernconfig tftp NeTTrom command-> setenv rootdev /dev/ram0 NeTTrom command-> boot

NOTA: Necessitareu NeTTrom 2.2.1 o posterior per a iniciar el sistema d'instal·lació. Es recomana NeTTrom 2.3.3: podeu aconseguir-lo en ftp://ftp.netwinder.org/devteam/andrewm/redhat/RPMS/.

En màquines CATS, useu boot de0: o similar en el prompt Cyclone.

L'instal·lador pot usar targetes de treball en xarxa Tulip o compatibles NE2000. En NetWinder l'instal·lador voldrà configurar la interfície eth0 a 10Mbps i la interfície eth1 a 100Mbps. ]]> ) i useu el comandament boot net. Algunes versions antigues de OpenBoot requereixen l'us d'un nom de dispositiu, tal com boot le(). ]]> ) i useu el comandament boot enet. En màquines PReP i CHRP potser tindreu diferents camins o adreces per a la xarxa de treball. En una màquina PReP, tindreu que triar boot adreçaip_servidor,fitxer,adreçaip_client. ]]> ewa i es llistaran en la sortida del comandament show dev com en aquest exemple (lleugerament editat): >>>show dev ewa0.0.0.9.0 EWA0 08-00-2B-86-98-65 ewb0.0.0.11.0 EWB0 08-00-2B-86-98-54 ewc0.0.0.2002.0 EWC0 00-06-2B-01-32-B0

Així doncs per a iniciar des de la interfície Ethernet haureu d'escriure: >>>boot ewa0

Si desitjeu usar la consola sèrie, haureu de passar el paràmetre console= al nucli. Podeu fer-ho usant l'argument -flags per al comandament SRM boot. Els ports sèrie s'anomenaram com als seus fitxers corresponents en /dev. Per exemple, per a iniciar des de ewa0 i usar la consola en el primer port sèrie, haurieu d'escriure: >>>boot ewa0 -flags console=ttyS0 ]]> LILO Boot:. En aquest prompt haureu d'introduir una de les següents opcions per a iniciar l'instal·lació pròpiament dita del programari de Debian usant l'emulació de terminal vt102: escriviu ``i6000 &enterkey;'' per a instal·lar en un BVME4000/6000 escriviu ``i162 &enterkey;'' per a instal·lar en un MVME162 escriviu ``i167 &enterkey;'' per a instal·lar en un MVME166/167

Addicionalment podeu afegir la cadena ``TERM=vt100'' per a usar l'emulació de terminal vt100, p.e: ``i6000 TERM=vt100 &enterkey;''. ]]> Instal·lació TFTP per a sistemes amb poca memòria

En alguns sistemes, el disc RAM de l'instal·lació estàndard, combinat amb els requeriments de memòria de la imatge d'inici TFTP, no caben en memòria. En aquest cas, encara podeu instal·lar usant TFTP, tant sols tindreu que seguir la passa addicional de muntar per NFS el directori arrel a traves de la xarxa de treball. Aquest tipus de configuració també és apropiada per a clients sense discs o sense dades.

Primer, seguiu les passes anteriors en . Copieu la imatge del nucli Linux en el servidor TFTP usant l'imatge a.out per a l'arquitectura que estigueu iniciant. Desempaqueteu l'arxiu arrel en el vostre servidor NFS (pot ser el mateix que el vostre servidor TFTP): # cd /tftpboot # tar xvzf root.tar.gz Assegureu-vos d'usar el GNU tar (d'altres programaris, com el de SunOS, manegen incorrectament dispositius com a simples fitxers). Exporteu el vostre directori /tftpboot/debian-sparc-root amb accés root al vostre client. P.e: afegiu la següent línia a /etc/exports (la sintaxi GNU/Linux, tindria que ser semblant per a SunOS): /tftpboot/debian-sparc-root client(rw,no_root_squash) NOTA: "client" és el nom del servidor o adreça IP reconeguda pel servidor per al sistema que està iniciant. Creeu un enllaç simbòlic des de l'adreça IP del vostre client anotant-ho amb punts en debian-sparc-root en el directori /tftpboot. Per exemple, si l'adreça IP del client es 192.168.1.3, feu # ln -s debian-sparc-root 192.168.1.3 Ara podeu iniciar el vostre client tal i com s'indica en . ]]> ENCARA NO S'HA ESCRIT Instal·lant amb TFTP i Arrel NFS

Això és més proper a una "instal·lació tftp per a poca memòria" perque no desitja carregar el disc ram si no només iniciar des del recentment creat sistema de fitxers arrel nfs. Llavors necessitareu reemplaçar l'enllaç simbòlic per a la imatge tftp d'inici per un enllaç a la imatge del nucli (p.e: linux-a.out). La meva experiència iniciant des d'una xarxa de treball es basa exclusivament en RARP/TFTP que requereix que tots els dimonis s'executin en el mateix servidor (l'estació de treball sparc envia una solicitut tftp de tornada al servidor que va respondre a la vostra solicitut rarp). Tot i així, Linux suporta el protocol BOOTP, però, no sé com posar-ho :-(( També té que quedar documentat en aquest manual? ]]> ]]> Firmware de la consola Alpha

El firmware de la consola es guarda en una flash ROM i s'executa quan un sistema Alpha és iniciat o reiniciat. Hi han dues especificacions de consola diferents usades en sistemes Alpha i per tant dos tipus de firmware en consola disponible: Consola SRM, basada en l'especificació del sotssistema de la consola Alpha que proveeix d'un entorn operatiu per als sistemes operatius OpenVMS, Tru64 UNIX i Linux. Consola ARC, AlphaBIOS o ARCSBIOS, basada en l'especificació de computació avançada RISC (ARC) que proveeix d'un entorn operatiu per a Windows NT.

Des de la perspectiva de l'usuari la diferència més important entre SRM i ARC és que l'elecció de la consola restringeix l'esquema possible al particionar el disc per al disc dur des del que es vol iniciar.

ARC requereix que usi una taula de particons MS-DOS (creada per cfdisk) per al disquet d'inici. Conseqüentment, quan s'iniciï des de ARC les taules de partició MS-DOS seran en el format de particions ``natiu''. De fet, donat que AlphaBIOS conté una utilitat per a particionar discs, podreu preferir particionar els vostres discs des dels menús de firmware abans d'instal·lar Linux.

Inversament, SRM es incompatible amb les taules de partició MS-DOS. Especificament, el format del sector d'inici requereix que l'especificació del subsistema de la consola Alpha entri amb conflicte amb l'ubicació de les taules de partició DOS. Donat que Tru64 Unix usa el format de nivells de disc BSD, aquest és el format de particions ``natiu'' per a instal·lacions SRM.

Ja que GNU/Linux és l'únic sistema operatiu en Alpha que pot iniciar-se des dels dos tipus de consola, l'elecció dependrà dels altres sistemes operatius que desitjeu executar en la mateixa màquina. Tots els sistemes operatius tipus Unix (Tru64 Unix, FreeBSD, OpenBSD i NetBSD) i OpenVMS tan sols poden iniciar des de SRM mentres que Windows NT sols pot fer-ho des de ARC.

La següent taula resumeix el sistema de combinacions de tipus/consola disponibles i suportades (vegeu per al nom del tipus de sistema). El mot `ARC' de més avall designa a qualsevol de les consoles compatibles amb ARC.

Sistema Tipus de Consola Suportada ======= ========================== alcor ARC o SRM avanti ARC o SRM book1 només SRM cabriolet ARC o SRM dp264 només SRM eb164 ARC o SRM eb64p ARC o SRM eb66 ARC o SRM eb66p ARC o SRM jensen només SRM lx164 ARC o SRM miata ARC o SRM mikasa ARC o SRM mikasa-p només SRM nautilus només ARC (mireu el manual de la placa base) noname ARC o SRM noritake només SRM noritake-p només SRM pc164 ARC o SRM rawhide només SRM ruffian només ARC sable només SRM sable-g només SRM sx164 ARC o SRM takara ARC o SRM xl només ARC xlt ARC o SRM

Generalment cap d'aquestes consoles poden iniciar-se des de Linux directament, doncs necessiten l'ajuda d'un carregador d'inici com a intermediari. Aquests son els dos carregadors e Linux disponibles: MILO i aboot.

MILO és una consola en si mateix que substitueix a ARC o SRM en memòria. MILO pot carregar-se tant des de ARC com SRM i és l'únic mètode per a iniciar des d'una consola ARC. MILO és específic de la plataforma (es necessari un MILO diferent per a cadascun dels tipus de sistema suportats) i n'hi ha només un per a cada sistema, el suport ARC es mostra en la taula de més a dalt. Vegeu també el (desafortunadament desactualitzat) .

aboot és un carregador petit independent de la plataforma, que s'executa només des de SRM. Vegeu el (desafortunadament desactualitzat) per a més informació de aboot.

Tan es així que hi han tres escenaris possibles depenent del firmware de la consola i de si MILO està o no disponible: SRM -> aboot SRM -> MILO ARC -> MILO

La placa base UP1000 (sotsarquitectura anomenada `nautilus') de Alpha Processor, Inc. és diferent a totes les altres en que usa un carregador d'inici amb una API especifica que s'executa en el firmware AlphaBIOS. Aquesta encara no té discs d'instal·lació però tindria que ser capaç d'instal·lar iniciant amb un nucli `generic' o `nautilus' mitjançant el root.bin dels disquets d'instal·lació, seguint les instruccions del manual.

Donat que MILO no està disponible per a tots els sistemes Alpha actualment en producció (a Febrer del 2000) i donat que ja no es necessari que compreu una llicència OpenVMS o Tru64 Unix per a tindre el firmware SRM en el vostre antic Alpha, es recomana Que useu SRM i aboot en les noves instal·lacions de GNU/Linux a menys que desitgeu tindre un inici dual amb Windows NT o que tingueu discs particionats amb DOS.

La majoria dels productes AlphaServers i tots els servidors corrents tal com les estacions de treball contenen tant a SRM com AlphaBIOS en el seu firmware. Per a màquines "half-flash" com les diverses plaques d'avaluació, es possible intercanviar entre una versió i l'altre reflashejant el firmware. També és possible, una vegada instal·lat SRM, executar ARC/AlphaBIOS des del disquet (usant el comandament `arc').

Com en d'altres arquitectures, haurieu d'instal·lar la revisió més nova disponible en el firmware Excepte en Jensen, a on Linux no està suportat en les versions del firmware més noves que 1.7 - vegeu per a més informació despres instal·leu Debian. Per a actualitzar el firmware de Alpha, podreu obtindrel des de . Iniciant des de la consola SRM

En el promt de SRM (>>>), poseu el següent comandament: >>> boot dva0 -flags 0 possiblement canviant dva0 per l'actual nom de dispositiu. Normalment, dva0 és el disquet; escriviu >>> show dev per a veure una llista dels dispositius (p.e: si voleu iniciar des del CD). Noteu que si inicieu des de Milo l'argument -flags s'ignorarà, així que podreu escriu-re boot dva0.

Si tot funciona correctament, podreu veure eventualment iniciar el nucli Linux.

Si voleu paràmetres al nucli a l'iniciar-se mitjançant aboot, useu els següents comandaments: >>> boot dva0 -file linux.gz -flags "root=/dev/fd0 load_ramdisk=1 arguments" (escrit en una sola línia), substituint si fos necessari el nom de l'actual dispositiu d'inici SRM per dva0, el nom del dispositiu d'inici Linux per fd0 i els paràmetres desitjats per al nucli en arguments.

Si voleu especificar paràmetres al nucli quan s'inicia mitjançant MILO, segurament tindreu que interrompre al carregador un cop aquest arribi a MILO. Vegeu . Iniciant des de la consola ARC o AlphaBIOS

En el menú de selecció del SO, escolliu linload.exe com el carregador d'inici i milo com a Ruta del SO. El carregador usarà la nova entrada creada. Iniciant amb MILO

Per a carregar l'inici del sistema d'instal·lació entreu els següents comandaments en el prompt MILO: MILO> boot fd0:linux.gz root=/dev/fd0 load_ramdisk=1

Si esteu iniciant des de quelcom diferent a disquets, substituïu fd0 en l'exemple anterior pel nom del dispositiu apropiat en la notació Linux. El comandament help li donarà un resum de referència a sobre dels comandaments en MILO. ]]> Iniciant Amb el &RESCUE-FLOPPY;

Iniciar amb el &RESCUE-FLOPPY; és senzill: inseriu el &RESCUE-FLOPPY; en el dispositiu de disquets primari i reinicieu el sistema prement reset o apagant el sistema i tornant-lo a engegar. Haurieu d'accedir al disquet i llavors tindríeu que veure una pantalla que presenta el mateix &RESCUE-FLOPPY; i que acaba amb el prompt boot:..

Si esteu usant un mètode alternatiu per a iniciar el sistema, seguiu les instruccions i espereu el prompt boot: per a continuar. Si inicieu des de disquets més petits que 1.44MB, necessitareu usar el mètode d'inici de disc ram i també necessitareu el disc Root.

Podeu fer dues coses en el prompt boot:. Podeu prémer les tecles de funció F1 fins a F10 per a veure unes quantes pàgines amb informació d'ajuda o podeu iniciar el sistema.

Per a trobar informació a sobre dels paràmetres d'inici que puguin ser-vos útils premeu F4 i F5. Si afegiu algun paràmetre d'inici assegureu-vos d'escriure el mètode d'inici (que per defecte és linux) i un espai abans del primer paràmetre (p.e: linux floppy=thinkpad). Si simplement premeu &enterkey;, serà el mateix que escriure linux sense cap paràmetre especial.

El disc s'anomena &RESCUE-FLOPPY; per a que podeu usar-lo per a iniciar el vostre sistema i efectuar reparacions si tinguéssiu cap problema que fes al vostre disc dur impossible d'iniciar. Per això mateix tindríeu que desar aquest disquet despres de que hagueu instal·lat el vostre sistema. Premeu F3, us facilitarà informació de com usar el &RESCUE-FLOPPY;.

Una vegada hagueu premut &enterkey;, tindríeu que veure el missatge Loading... seguit per Uncompressing Linux... i llavors una pantalla amb informació del maquinari en el vostre sistema. Més avall podeu veure més informació a sobre d'aquesta fase del proces d'inici.

Si escolliu un mètode d'inici no predeterminat, p.e: ``ramdisk'' o ``floppy'', el prompt us requerirà que inseriu el Root Floppy (Disquet Arrel). Inseriu el Root Floppy en el dispositiu de disquets i premeu &enterkey;. (Si escolliu floppy1 inseriu el Root Floppy a dins del segon dispositiu de disquets.) ]]> Problemes en el Proces d'Inici

Si teniu problemes i el nucli es penja durant el proces d'inici, no reconeix els els perifèrics que teniu actualment o els dispositius no els reconeix correctament el primer que s'ha de fer es comprobar els paràmetres d'inici, tal i com es discuteix en .

Sovint, els problemes es poden solucionar eliminant les extensions, perifèrics i provant de reiniciar altre cop. Si teniu problemes carregant el sistema de fitxers arrel (una imatge de disc RAM) en memòria, que doni errors a l'estil de out of memory, tindríeu que estar iniciant des del disquet d'inici per a poca memòria tal i com es descriu en . Una vegada hagueu començat a carregar el disquet per a poca memòria, tindríeu que seguir les següents passes esboçades en . ]]> Si teniu una màquina molt antiga i el nucli es penja despres de dir Checking 'hlt' instruction..., llavors haurieu d'escollir l'argument d'inici no-hlt, que deshabilita aquest test. ]]> Si no podeu carregar perquè obteniu missatges a sobre de problemes amb ``IDPROM'', llavors es possible que la vostra bateria NVRAM, que guarda la informació de la configuració del vostre firmware s'hagi esgotat. Vegeu la per a més informació.

Si esteu iniciant des de disquet i us mostra missatges semblants a Fatal error: Cannot read partition Illegal or malformed device name llavors seria posible que el disquet d'inici simplement no suporti la vostra màquina. Vegeu . ]]>

Si encara teniu problemes, si us plau, envieu-nos un informe d'error. Envieu un email a submit@bugs.debian.org. Haureu d'incloure el següent com a primeres línies de l'email: Package: boot-floppies Version: versió Assegureu-vos d'escriure en versió, quina versió del conjunt de boot-floppies esteu usant. Si no coneixeu la versió, useu la data de descàrrega del floppies i afegiu la distribució a la que pertanyen (p.e: ``stable'', ``frozen'').

També tindríeu que incloure la següent informació en el vostre informe d'error: sabor de la imatge que heu usat ]]> architecture: &architecture; model: el vostre maquinari en general, venedor i model memòria: quantitat de RAM scsi: adaptador SCSI, si teniu cd-rom: model de CD-ROM i tipus d'interfície, p.e: ATAPI targeta de xarxa:interfície de la targeta de xarxa, si teniu pcmcia: detalls de tots els dispositius PCMCIA

Depenent de la naturalesa de l'error, també pot ser útil reportar com esteu instal·lant, discs IDE o SCSI, d'altres perifèrics com targetes de so, capacitat del disc i model de la targeta gràfica.

En el report d'error, descriviu el problema, incloent-hi els últims missatges visibles del nucli en el cas d'una caiguda del nucli. Descriviu les passes que vau seguir quan el sistema va tindre aquest problema.


Reply to: