Re: preguntes comunicació de premsa
On Wed Mar 20, 2002 at 12:48:53AM +0100 Ignasi Tura Olivella wrote:
> >La robustesa? Déu n'hi do! Això és del tot subsidiari (i podria canviar).
>
> Mm. Per quelcom en particular? Per la retallada de paquets per a woody,
> per a que aquesta pugui ser considerada estable? (ho he llegit per
> sobre, tant que potser ho he entès malament). Igualment comenta-ho una
> mica més, per favor, que Debian té una franca fama d'estable.
>
només volia dir que la robustesa i la estabilitat son -en tot cas-
conseqüències del sistema de depuració i de seguiments de bugs de Debian i
de que tingui una comunitat de desenvolupadors i voluntaris tan gran que
permet que cada paquet tingui un mantenidor darrere. Però no es quelcom
definitiu i permanent, són un "extra" que gaudim els debianers, però no és
el tret que caracteritza a Debian perquè la robustesa o la qualitat no són
inherents a Debian ni a cap altre. Vull dir, que demà o demà passat podria
passar que Mandrake -o *BSD o RH o qui fos- fes una distro "més estable",
més robusta o el que sigui. IMHO és doncs, un fet circumnstancial, i que es
pot esmentar pero que no és el tret principal: aixo volia dir amb
"subsidiari" :-)
> >Allò que diferencia a Debian és que es la única distribució no vinculada a
> >un kernel determinat (no es una distribució "linux" com la resta)
>
> Sí. Però tant el HURD com el NetBSD debianitzat (especialment aquest
> últim) estàn una mica verds. D'acord que HURD ja és molt més estable,
> però molta compatibilitat de maquinari em sembla que no té. Evidentment,
> no nego la importància i la bona idea d'aquesta actitud, però
> actualment no és una cosa prou tangible... Per a ser de les primeres
> característiques per a mostrar a la premsa.
> Com a un equivalent, crec que sí que podria ser interessant esmentar
> també el suport per a una quantitat més que remarcable d'arquitectures,
> com ara Sparcs, PowerPC, la PlayStation :), catxarros IBM...
>
Tant se val que no estiguin tan desenvolupats. Aixo torna a ser un fet
circumstancial. Però són la demostració (i la garantia) que Debian és "més
que un kernel": si Linux desapareix, Debian segueix, perquè Debian es
dedica al programari lliure i als seus usuaris, no pas a un kernel
determinant, i la vida del programari llire serà més llarga -i és més
important- que cap kernel (es digui linux, hurd o com es digui).
[...]
>
> Havia llegit uns comentaris no sé per on, m'imagino que els devien fer
> penya pro-BSD, que acusava la FSF de ser massa acaparadora amb el terme
> GNU.
>
> Sempre s'associa GNU com a GPL, però Debian més aviat hauria de ser
> DSFG (i el GNU -sistema operatiu- de la FSF bé que haurà de fer servir
> material amb llicències tipus BSD, com les X, vaja).
> Bé, ara m'he desviat una mica del tema... Perdó. Igualment, la meva
> llicència preferida és la GPL.
>
Volia referir-me que Debian manté el sentit original de reconèixer amb el
nom GNU/Linux el paper que li correspon al projecte GNU en aquesta
història, sense el qual no cal dir que mai no hauria hagut kernel linux ni
sistemes linux. Les distros comercials obliden això i deixen fora el mot
GNU, la qual cosa és molt injusta (i inexacta, el sistema no és només un
kernel).
A més a més, mantenint Debian/GNU es recorda que Debian va estar durant el
seu primer any d'existencia patrocinat per la FSF -amb una beca a Ian
Murdock, el fundador de Debian- i que de fet era part del projecte GNU,
fins que al 1994 es va separar i va seguir el seu camí autònom.
salutacions
m.
--
Miquel Vidal | Using Debian GNU/Linux
miquel@sindominio.net | yonderboy@barrapunto.com
http://sindominio.net | http://sindominio.net/~miquel/pubkey.txt
Key fingerprint = 9816 F967 FD3C A4AA DD67 0DF7 8CD0 6F1A F724 244F
Reply to: