Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
«si tots els desenvolupadors fossin funcionaris públics...»
Hi ha un símil possible, que són els projectes a l'estil de Freenet, on
hi ha una caixa amb un saldo de diners, i un treballador que declara el
seu salari i segueix la feina mentre el saldo cobreixi aquest salari.
A partir d'aquí semblaria viable que el treballador estigués més
subjecte a «l'encàrrec» que no pas a necessitats tècniques o gustos.
El 15/05/16 a les 21:24, Xavi Drudis Ferran ha escrit:
> El Sun, May 15, 2016 at 12:15:06PM +0200, Ernest Adrogué deia:
>> 2016-05-14, 21:52 (+0200); Alex Muntada escriu:
>>> Està al correu del gilug que jo esmentava:
>>> http://modeling-languages.com/very-large-community-software-development-erc/
>>
>> Diu el seu objectiu és investigar un model de governança més obert,
>> transparent i democràtic. No tinc res en contra d'investigar eines que
>> permetin que hi hagi més transparència o facilitar la participació. El
>> problema és la paraula "democràtic"...
>>
>
> Mentre no acabin aprofitant els resultats per omplir el programari lliure
> de community managers...
>
>>
>> Ells diuen que volen donar "poder de decisió als usuaris" i que d'aquesta
>> manera s'evitarien forks i duplicació de recursos. Posen l'exemple de
>> node.js.
>>
>
> Sí, i no entenc l'exemple. És que no vaig seguir el cas. Abans de la
> bifurcació no hi havia model de governança explícit i els que no li
> agradava l'implícit van bifurcar ? I després de la bifurcació una de
> les branques tenia un model de governança explícit i l'altre no ? O
> tots dos explícits ? O tots dos implícits ? I després s'han fusionat
> i ara tenen una governança explícita o implícita ? I els ha anat bé o
> malament ? Els 25 projectes ho eren per popularitat i èxit, o perquè ?
> Si dels triats cap tenia governança explícita (tret de linux, "no
> democràtic") però eren populars la conclusió és que cal una governança
> explícita i "democràtica" ? O això no és una conclusió ni una
> hipòtesi sinó una condició de partida ? (definim "anar bé" com "ser
> democràtic" i a partir d'aquí avaluem projectes?)
>
> És que no ho entenc, no en trec l'entrellat. O hi ha algun non-sequitur gros
> o jo tinc unes quantes premises girades o no entenc res.
>
>> i no poden
>>
>> - obligar a ningú a contribuir al projecte.
>>
>> El motiu és que en una societat lliure la força de treball és un recurs
>> privat de cada individu, i per tant la decisió de contribuir a un projecte
>> amb aquesta força de treball és una decisió individual que no pot estar
>> subjecte a la democràcia.
>>
>
> Això que dius és clar. Passa que hi ha bastanta tendència a vendre's
> la força de treball, llavors qualsevol empresa que tingui prou
> treballadors pot controlar un projecte lliure simplement posant-hi més
> mà d'obra que ningú, així explicat una mica grollerament. Això ja
> passa ara, i com més tendim a la "democràcia electrònica", votacions
> telemàtiques o qualsevol forma d'interacció per xarxa que no es basi
> en continguts, debat i consens sinó en comptar vots, més fàcil serà
> comprar vots (o bots, segons com es muntin censos, autenticació,
> etc.), amenaçar votants o simplement invertir en propaganda per
> manipular qualsevol cosa. L'spam ja és un problema ara en projectes
> lliures com en tota internet, imaginat si enviar vots tingués més
> conesqüències que ara enviar missatges.
>
> Per a mi és pitjor encara perquè si qui vota no ha de
> responsabilitzar-se de que el que vota funcioni, sinó que li mana la
> feina a un altre, és molt més fàcil manipular que si qui vota és qui
> treballa (independentment o a sou). De fet no vota, ho fa. Vull dir
> que prefereixo que el preu per controlar un projecte sigui mà d'obra
> que pressupost de màrqueting social o com es digui.
>
> Només que per algun lloc recordo haver-los llegit que no diuen que
> tots els projectes hagin de ser democràtics i que ser-ho o no és una
> decisió (democràtica ???) de cada projecte. Vaja, que no sóna com a
> que vulguin imposar una manera de funcionar a ningú (que dic jo que
> necessitaria legislació nova, no? però llavors mires mil coses
> incomprensibles que fa molta gent i dius doncs igual només cal
> marquèting). Sembla que el que proposen és muntar alguna metodologia
> de desenvolupament distribuït democràtic, i un cop la tinguin
> publicada qui vulgui que l'adopti. Però tampoc em quadra a mí, perquè
> no entenc qui tindria cap incentiu per adoptar-la. Posant-me a
> imaginar puc especular algú amb prou força de treball per oferir que
> l'adopti si és una "democràcia" prou manipulable com per a que li doni
> control sobre treball d'altres, però em costa de veure-ho clar.
>
> Paranoies a part, m'ha semblat entendre que volen desenvolupar un
> joc d'eines i de estratègies per portar un projecte lliure de forma
> "transparent i democràtica", vulgui dir el que vulgui dir. I llavors
> qui vulgui que els faci cas i qui vulgui no.
>
> Em costa veure quins desenvolupadors es voldran sotmetre als vots dels
> usuaris. Puc imaginar que hi hagi usuaris que ho demanin, però
> possiblement duri fins que els usuaris votin una cosa i els
> desenvolupadors no puguin o vulguin fer-la (no m'agrada gens distingir
> entre desenvolupadors i usuaris, però sembla que sigui necessari per
> posar-se en la proposta des del moment que algú decideix la feina que
> es fa i algú altre la fa).
>
> Vull dir que la única força real dels usuaris és deixar d'usar el
> programa, i la força dels desenvolupadors és parar de desenvolupar-lo
> o fer un fork. No em sembla que hi hagi un equilibri que permeti la
> democràcia. En un estat o ajuntament o tal hi ha més equilibri,
> l'estat té un cert pressupost, armament, presons i no sé què, però
> realment l'únic que l'aguanta és la voluntat de la població
> d'obeir-lo, per tant hi ha oportunitat per a la democràcia. Us
> imagineu que els clients d'un supermercat votessin els preus de la
> mercaderia ? Doncs amb programari lliure em sembla encara més
> inviable. Perquè un supermercat pot posar el preu que vulgui o el que
> votin els clients, encara que després hagi de tancar o endeutar-se o
> el que sigui, però si hi hagués prou unió entre clients també el
> podrien arruinar simplement no comprant. Però per a programar, com
> deia algú, és l'ordinador que ha de fer el que han votat els usuaris,
> i els desenvolupadors poden no tenir manera d'aconseguir-ho segons què
> votin... I si els usuaris d'un programa lliure deixen de fer-lo
> servir, els desenvolupadors només perden una part del valor del
> programa que generen, encara els pot sortir a compte desenvolupar.
>
>> Home, potser tècnicament és cert que aquest model no és democràtic, però és
>> que és una bogeria argumentar que hauria de ser democràtic.
>>
>
> Jo l'únic cas que sé veure en que seria raonable la democràcia seria
> si tots els desenvolupadors fossin funcionaris públics pagats amb
> impostos de tothom qui vota (que els conjunts de contribuents i
> votants coincideixi ja sé que és una aproximació però no vé d'aquí). I
> encara filant prim potser hauria de ser un govern mundial, perquè si
> no hi ha usuaris fora del país que poden usar el programa i no
> votarien ni tributarien per finançar-lo, que no és un problema per a
> mí però ja no sé si es podria dir que el desenvolupament seria
> "transparent i democràtic".
>
>> L'estudi en si ja ha quedat clar que no és un estudi rigorós. Són dades
>> selectives i superficials per justificar la seva proposta d'investigació.
>>
>
> Jo em sembla que ho entenc tan poc tot que ja no sé ni si sé dir si és rigurós
> o no. Tinc la sensació que no entenc què intenta.
>
> Si et poses a mal pensar: només intenta rebre finançament. Tampoc em
> quadra gens. Fins ara no he sentit a ningú (tret del gabinet de premsa de
> l'UOC o nació digital) defensar el model aquest "transparent i democràtic".
> Em costa de creure que un panel de recerca doni diners tan alegrement.
> Que es financiïn coses que no s'aconsegueixin és normal, que es financïin
> coses que un expert veu que no sortiran abans de començar, però que sobre
> el paper semblen desitjables, potser no seria el primer cop. Però que es
> financïi alguna cosa que sembla que ningú intenta i que a primer cop d'ull
> ningú veu viable o desitjable em sembla massa irreal.
>
> Per tant el que no ho deu entendre dec ser jo. La gent deu veure desitjable i
> versemblant que grups de desenvolupadors, per amor al proïsme, es sotmetin
> als desitjos dels usuaris i treballin a canvi de vots o alguna cosa així.
> I qui ho proposa creu que l'atractiu d'aquesta manera de funcionar, com un
> valor estètic o ètic, és suficient per justificar-ne la viabilitat, i llavors
> es proposa estudiar com aconseguir-ho. De fet nació digital ho ha publicat
> sense massa discussió (vull dir que a l'article no diu aquests diuen això
> i els altres allò, sinó han descobert que això és així, com si que no ho ha
> de ser ho tingués tothom claríssim). I de fet que una cosa sigui inviable no
> ha impedit mai gaire que un munt de gent es posi a intentar-ho. Així ens va.
>
> No ho sé, no ho veig, però ja hi perdut massa temps. No en treuré l'entrellat.
>
>
>
Reply to: