Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
El Sun, May 15, 2016 at 12:15:06PM +0200, Ernest Adrogué deia:
> 2016-05-14, 21:52 (+0200); Alex Muntada escriu:
> > Està al correu del gilug que jo esmentava:
> > http://modeling-languages.com/very-large-community-software-development-erc/
>
> Diu el seu objectiu és investigar un model de governança més obert,
> transparent i democràtic. No tinc res en contra d'investigar eines que
> permetin que hi hagi més transparència o facilitar la participació. El
> problema és la paraula "democràtic"...
>
Mentre no acabin aprofitant els resultats per omplir el programari lliure
de community managers...
>
> Ells diuen que volen donar "poder de decisió als usuaris" i que d'aquesta
> manera s'evitarien forks i duplicació de recursos. Posen l'exemple de
> node.js.
>
Sí, i no entenc l'exemple. És que no vaig seguir el cas. Abans de la
bifurcació no hi havia model de governança explícit i els que no li
agradava l'implícit van bifurcar ? I després de la bifurcació una de
les branques tenia un model de governança explícit i l'altre no ? O
tots dos explícits ? O tots dos implícits ? I després s'han fusionat
i ara tenen una governança explícita o implícita ? I els ha anat bé o
malament ? Els 25 projectes ho eren per popularitat i èxit, o perquè ?
Si dels triats cap tenia governança explícita (tret de linux, "no
democràtic") però eren populars la conclusió és que cal una governança
explícita i "democràtica" ? O això no és una conclusió ni una
hipòtesi sinó una condició de partida ? (definim "anar bé" com "ser
democràtic" i a partir d'aquí avaluem projectes?)
És que no ho entenc, no en trec l'entrellat. O hi ha algun non-sequitur gros
o jo tinc unes quantes premises girades o no entenc res.
> i no poden
>
> - obligar a ningú a contribuir al projecte.
>
> El motiu és que en una societat lliure la força de treball és un recurs
> privat de cada individu, i per tant la decisió de contribuir a un projecte
> amb aquesta força de treball és una decisió individual que no pot estar
> subjecte a la democràcia.
>
Això que dius és clar. Passa que hi ha bastanta tendència a vendre's
la força de treball, llavors qualsevol empresa que tingui prou
treballadors pot controlar un projecte lliure simplement posant-hi més
mà d'obra que ningú, així explicat una mica grollerament. Això ja
passa ara, i com més tendim a la "democràcia electrònica", votacions
telemàtiques o qualsevol forma d'interacció per xarxa que no es basi
en continguts, debat i consens sinó en comptar vots, més fàcil serà
comprar vots (o bots, segons com es muntin censos, autenticació,
etc.), amenaçar votants o simplement invertir en propaganda per
manipular qualsevol cosa. L'spam ja és un problema ara en projectes
lliures com en tota internet, imaginat si enviar vots tingués més
conesqüències que ara enviar missatges.
Per a mi és pitjor encara perquè si qui vota no ha de
responsabilitzar-se de que el que vota funcioni, sinó que li mana la
feina a un altre, és molt més fàcil manipular que si qui vota és qui
treballa (independentment o a sou). De fet no vota, ho fa. Vull dir
que prefereixo que el preu per controlar un projecte sigui mà d'obra
que pressupost de màrqueting social o com es digui.
Només que per algun lloc recordo haver-los llegit que no diuen que
tots els projectes hagin de ser democràtics i que ser-ho o no és una
decisió (democràtica ???) de cada projecte. Vaja, que no sóna com a
que vulguin imposar una manera de funcionar a ningú (que dic jo que
necessitaria legislació nova, no? però llavors mires mil coses
incomprensibles que fa molta gent i dius doncs igual només cal
marquèting). Sembla que el que proposen és muntar alguna metodologia
de desenvolupament distribuït democràtic, i un cop la tinguin
publicada qui vulgui que l'adopti. Però tampoc em quadra a mí, perquè
no entenc qui tindria cap incentiu per adoptar-la. Posant-me a
imaginar puc especular algú amb prou força de treball per oferir que
l'adopti si és una "democràcia" prou manipulable com per a que li doni
control sobre treball d'altres, però em costa de veure-ho clar.
Paranoies a part, m'ha semblat entendre que volen desenvolupar un
joc d'eines i de estratègies per portar un projecte lliure de forma
"transparent i democràtica", vulgui dir el que vulgui dir. I llavors
qui vulgui que els faci cas i qui vulgui no.
Em costa veure quins desenvolupadors es voldran sotmetre als vots dels
usuaris. Puc imaginar que hi hagi usuaris que ho demanin, però
possiblement duri fins que els usuaris votin una cosa i els
desenvolupadors no puguin o vulguin fer-la (no m'agrada gens distingir
entre desenvolupadors i usuaris, però sembla que sigui necessari per
posar-se en la proposta des del moment que algú decideix la feina que
es fa i algú altre la fa).
Vull dir que la única força real dels usuaris és deixar d'usar el
programa, i la força dels desenvolupadors és parar de desenvolupar-lo
o fer un fork. No em sembla que hi hagi un equilibri que permeti la
democràcia. En un estat o ajuntament o tal hi ha més equilibri,
l'estat té un cert pressupost, armament, presons i no sé què, però
realment l'únic que l'aguanta és la voluntat de la població
d'obeir-lo, per tant hi ha oportunitat per a la democràcia. Us
imagineu que els clients d'un supermercat votessin els preus de la
mercaderia ? Doncs amb programari lliure em sembla encara més
inviable. Perquè un supermercat pot posar el preu que vulgui o el que
votin els clients, encara que després hagi de tancar o endeutar-se o
el que sigui, però si hi hagués prou unió entre clients també el
podrien arruinar simplement no comprant. Però per a programar, com
deia algú, és l'ordinador que ha de fer el que han votat els usuaris,
i els desenvolupadors poden no tenir manera d'aconseguir-ho segons què
votin... I si els usuaris d'un programa lliure deixen de fer-lo
servir, els desenvolupadors només perden una part del valor del
programa que generen, encara els pot sortir a compte desenvolupar.
> Home, potser tècnicament és cert que aquest model no és democràtic, però és
> que és una bogeria argumentar que hauria de ser democràtic.
>
Jo l'únic cas que sé veure en que seria raonable la democràcia seria
si tots els desenvolupadors fossin funcionaris públics pagats amb
impostos de tothom qui vota (que els conjunts de contribuents i
votants coincideixi ja sé que és una aproximació però no vé d'aquí). I
encara filant prim potser hauria de ser un govern mundial, perquè si
no hi ha usuaris fora del país que poden usar el programa i no
votarien ni tributarien per finançar-lo, que no és un problema per a
mí però ja no sé si es podria dir que el desenvolupament seria
"transparent i democràtic".
> L'estudi en si ja ha quedat clar que no és un estudi rigorós. Són dades
> selectives i superficials per justificar la seva proposta d'investigació.
>
Jo em sembla que ho entenc tan poc tot que ja no sé ni si sé dir si és rigurós
o no. Tinc la sensació que no entenc què intenta.
Si et poses a mal pensar: només intenta rebre finançament. Tampoc em
quadra gens. Fins ara no he sentit a ningú (tret del gabinet de premsa de
l'UOC o nació digital) defensar el model aquest "transparent i democràtic".
Em costa de creure que un panel de recerca doni diners tan alegrement.
Que es financiïn coses que no s'aconsegueixin és normal, que es financïin
coses que un expert veu que no sortiran abans de començar, però que sobre
el paper semblen desitjables, potser no seria el primer cop. Però que es
financïi alguna cosa que sembla que ningú intenta i que a primer cop d'ull
ningú veu viable o desitjable em sembla massa irreal.
Per tant el que no ho deu entendre dec ser jo. La gent deu veure desitjable i
versemblant que grups de desenvolupadors, per amor al proïsme, es sotmetin
als desitjos dels usuaris i treballin a canvi de vots o alguna cosa així.
I qui ho proposa creu que l'atractiu d'aquesta manera de funcionar, com un
valor estètic o ètic, és suficient per justificar-ne la viabilitat, i llavors
es proposa estudiar com aconseguir-ho. De fet nació digital ho ha publicat
sense massa discussió (vull dir que a l'article no diu aquests diuen això
i els altres allò, sinó han descobert que això és així, com si que no ho ha
de ser ho tingués tothom claríssim). I de fet que una cosa sigui inviable no
ha impedit mai gaire que un munt de gent es posi a intentar-ho. Així ens va.
No ho sé, no ho veig, però ja hi perdut massa temps. No en treuré l'entrellat.
Reply to: