[Date Prev][Date Next] [Thread Prev][Thread Next] [Date Index] [Thread Index]

Concentració contra les patents de programari





   El 28.5.2004 a les 12:00 h hi ha hagut una concentració a la plaça
   Llevant, davant de l'entrada del Fòrum, per protestar contra [3]el
   recent acord al Consell de ministres de la Unió Europea per legalitzar
   les patents de programari. Una seixantena de persones pel cap baix, de
   molts col·lectius i associacions, van portar pancartes (amb "NO a les
   patents de programari" o "les patents protegeixen els monopolis, els
   drets d'autor protegeixen el programari") i van repartir al públic
   centenars de fulletons amb exemples i arguments, de protesta contra
   les patents de programari. Els usuaris, programadors, estudiants i
   professors van cridar consignes com "volem innovar, volem programar" i
   van llegir un text introductori. Els nombrosos policies que vigilaven
   el Fòrum "de bon rotllo" (sic), van estar tota l'estona molt atents al
   nostre voltant, i fins i tot havien buscat més informació dins la
   motxilla d'algun manifestant, per tant deduim que devien quedar ben
   assabentats dels problemes amb la directiva de patents de programari.

   Concentració a la plaça Llevant, Barcelona 2004.5.29

   L'acte és una més de les [4]mobilitzacions que estan produint-se arreu
   d'Europa aquests dies, per reclamar el dret dels programadors a
   publicar la seva obra sense interfèrencies de tercers, el dret dels
   usuaris a escollir els seus proveïdors de programari, i el dret del
   públic a accedir a la societat de la informació.

   És la primera concentració a Barcelona d'ençà que el 2002 la Comissió
   Europea va proposar [5]una directiva de patents de programari que
   preten clarificar i harmonitzar les legislacions europees, però que no
   fa més que donar cobertura legal a la dubtosa pràctica de l'Oficina de
   la Patent Europea. Malgrat que el comissari de mercat interior
   Bolkestein, la presidència irlandesa del Consell i la resta de
   partidaris de les patents de programari insisteixen que no volen que
   els programes d'ordinador es pugin patentar "com a tals", encara no
   han donat cap exemple de programa que es veiés lliure de patents
   segons els seus criteris. El Parlament Europeu, tanmateix, fent-se
   ressó de la forta oposició del públic, economistes, investigadors,
   empresaris, sindicats, informàtics i consumidors, va aprovar [6]un
   seguit d'esmenes que delimitarien l'àmbit del que es pot patentar per
   excloure'n el processament d'informació (alhora que d'altres esmenes
   resultaven menys clares) i va aconseguir un compromís que fou ben
   acceptat entre els opositors a les patents de programari. El vot al
   Consell de ministres de la UE va despreciar les esmenes més
   significatives del Parlament Europeu i va [7]proposar reinstaurar les
   patents de programari sense cap límit efectiu, amb criteris encara més
   laxes que la proposta original de la Comissió.

Decisió polèmica del Consell

   El Consell de ministres de la UE va aprovar el 18.5.2004 un acord
   polític que [8]legalitzaria les patents de programari. Normalment, la
   decisió formal es prendria sense més discussió en la següent reunió
   del Consell. Però aquesta votació fou força polèmica. Al principi de
   la reunió molts països van mostrar [9]objeccions al text. Després d'un
   descans, la Comissió va proposar uns [10]canvis insignificants,
   fent-los passar per canvis importants, o petits retocs al que
   proposaven els estats disconformes, i va aconseguir el vot d'Alemanya
   i altres, a vegades en contra del mandat que portaven del seu govern.
   [11]El representant de Dinamarca sembla que estava absent i se'n va
   haver d'encarregar un càrrec inferior, que va ser [12]ridiculitzat per
   la presidència irlandesa fins arrencar-li un "si" gens convençut. La
   presidència irlandesa va treure una [13]nota de premsa on deia que
   Espanya (8 vots) havia votat en contra i Itàlia (10), Bèlgica (5) i
   Àustria (4) s'havien abstingut. Dos dies després el representant de
   Polònia (8 vots) explicava en una carta que [14]s'havia abstingut però
   l'havien comptat com a sí. Comptant Polònia n'hi haura hagut prou i de
   sobres per aturar la decisió [15]si ja estigués en vigor el tractat de
   Niça, però no entra en vigor fins el novembre, per tant faltaven 2
   vots (és a dir un estat qualsevol dels altres 20).

   [16]Els lliberals (FDP) han presentat una moció al Parlament alemany
   per revisar la decisió d'Alemanya abans de la votació formal (el
   [17]ministre de justícia havia dit abans de la reunió que s'oposarien
   a les patents de programari). Els comunistes portuguesos han presentat
   també dues mocions al parlament portugués, [18]una que demana un canvi
   de la posició de Portugal i una altra que[19] demana explicacions pel
   comportament de l'oficina de patents portuguesa en aquestes
   negociacions (gent de les oficines de patents dels estats i de
   l'oficina de la patent europea van preparar la proposta de la
   presidència irlandesa, en un grup de treball del consell). [20]El
   Parlament holandès en parlarà la tarda del 3 de juny (el representant
   holandès va anunciar al Consell, amb tota la barra, que malgrat les
   queixes que havien rebut de PiMEs holandeses, al cap i a la fi
   aprovava la proposta irlandesa), i [21]a Dinamarca també hauran de
   donar explicacions del comportament del seu representant el 4 de
   juny.

   Si algun d'aquests països, o qualsevol altre, presenta objeccions
   abans de la reunió següent, el Consell podria no aprovar formalment la
   directiva en la reunió següent (segurament el juny), malgrat l'acord
   polític teòricament assolit. Seria una situació poc habitual però
   [22]sembla que a vegades passa quan no queda clar que l'acord polític
   reflecteixi realment la posició dels governs.

Opinions dels eurodiputats i candidats

   Si la decisió del consell es confirma serà un descrèdit per a la
   democràcia de la UE, perquè voldrà dir que els representants de les
   oficines de patents, i els ministres que els haurien de supervisar,
   posen per davant els seus propis interessos i els de les
   multinacionals que els dels informàtics, empresaris, sindicats,
   investigadors, usuaris i consumidors que van protestar i van ser
   escoltats pel Parlament Europeu. El Parlament Europeu, després de
   força contactes amb interessats, conferències, debats, estudis i
   votacions, va aprovar un seguit d'esmenes que eviten que es pugui
   patentar el programari (amb d'altres de menys clares o contradictòries
   també). [23]Eurodiputats de tots els grups parlamentaris van denunciar
   la proposta ja abans de la votació al Consell.

   El Consell, però no pot passar per alt el Parlament Europeu si el nou
   Parlament Europeu que sortirà de les eleccions del 13 de juny es manté
   ferm en la defensa del progrés de la informàtica, la llibertat de
   publicació dels programadors, la llibertat d'elecció dels consumidors,
   l'accès a la societat de la informació i l'eficiència econòmica, en
   rebutjar novament les patents de programari.

   En aquest sentit ja hi comença a haver les primeres reaccions dels
   candidats a les eleccions europees.
     * [24]Izquierda Unida va adherir-se a les protestes a Madrid just
       abans de la votació del Consell, va demanar al govern de l'estat
       espanyol que votés com ho va fer i va dir que acceptava les
       propostes del moviment contra les patents de programari a Europa.
     * La [25]Chunta Aragonesista va publicar recentment un manifest de
       rebuig a les patents de programari i va comprometre's a defensar
       les esmenes del Parlament Europeu de setembre del 2003.
     * En[26] Bernat Joan d'ERC (que es presenta de cap de llista de
       Europa dels Pobles, amb Eusko Alkartasuna, Chunta Aragonesista i
       altres) va contestar amb una frase a favor de tenir una política
       unificada de patents a Europa, sense especificar quina.
     * En [27]Camilo Nogueira, del BNG (Galeusca, llista que també inclou
       PNB, BNV, PSM-Entesa i CiU) també va demanar que no s'acceptessin
       les patents de programari al Consell.
     * L'[28]Alejandro Rojas, cap de llista de Coalición Europea (Partido
       Andalucista, Partido Aragonesista i altres) va contestar només que
       era un tema molt important.
     * En [29]Josep Borrell, cap de llista del PSOE, va contestar una
       pregunta amb oposició a les patents de programari en general, i va
       identificar la votació al Consell com a favorable a les patents de
       programari i la del Parlament com a contrària, sense acabar de
       precisar en aquella ocasió els criteris concrets que defensaran
       per evitar-les.
     * En [30]Mayor Oreja, cap de llista del PP, va contestar amb més
       circumloquis, parlant de la conveniència de les patents en general
       i les de les "invencions implementades en ordinador". Va semblar
       acceptar que es patenti el programari com qualsevol altra cosa i
       va inisistir en tots els criteris que s'exigeixen a les patents,
       menys el que prohibeix patentar el programari.

   És d'esperar que durant la campanya els partits concretin més les
   seves posicions. En aquest sentit hi ha engegada [31]una campanya per
   obtenir respostes més concretes de candidats.

Altres opinions

   Fora d'eurodiputats i candidats, les empreses, institucions i
   personalitats continuen posicionant-se. A favor de les patents de
   programari hi va haver [32]una carta on a més de les típiques
   multinacionals de la informàtica, electrònica i telecomunicacions
   (IBM, Microsoft, Siemens, etc.) s'hi van afegir concentracions
   mediàtiques com ara Walt Disney, Time Warner o Reuters. Però
   [33]ObjectWeb, un consorci d'empreses i centres de recerca francès
   (Bull, France Telecom, INRIA, Thalys...) centrat en el programari
   corporatiu es va mostrar[34] clarament en contra de les patents de
   programari i va reivindicar el compromís assolit pel Parlament
   Europeu. Així s'afegeixen a declaracions del [35]cap d'informàtica de
   Renault (i del Club Informatique des Grandes Enterprises Françaises)
   de l'any passat o a les empreses nordamericanes que van declarar en
   [36]els debats organitzats per la Federal Trade Comission.

   De tota manera aquestes grans empreses (a favor o en contra) no
   produeixen la major part de programari ni concentren la major part de
   treballadors en informàtica. La majoria de la programació es fa en
   empreses més petites, que sempre s'han mostrat contràries a les
   patents de programari, que són massa cares en temps i diners per poder
   competir amb els grans i massa perilloses per poder-les ignorar. Si
   l'any passat ja hi va haver posicionaments d'associacions de
   [37]milions de PiMEs, [38]les enquestes informals més recents
   segueixen mantenint els elevats índexs d'oposició a les patents de
   programari.

   A aquests actors econòmics s'hi afegeixen tot d'institucions, com
   Comissions Obreres, l'Associació de Tècnics en informàtica, la
   Universitat Jaume I, la UPC, l'Institut d'Investigació en
   Intel·ligència Artificial del CSIC, l'institut de Bioqímica i
   Biomedicina de la UAB, la conselleria de Ciutat del Coneixement de
   Barcelona, l'alcalde de Saragossa, el govern valencià, el president
   d'Extremadura, i el govern de l'estat espanyol que va votar en contra
   al Consell. No és estrany que els partidaris de les patents de
   programari parlin d'impedir-les mentre proposen criteris que les
   permeten, intentant esquivar la pressió en contra.

   Per això el debat sobre patents de programari va més enllà de
   l'especificitat d'un règim de privilegis per innovacions en un sector
   determinat. No són només els seus efectes sobre la infraestructura
   d'accés a la societat de la informació, i per tant a la informació i a
   la democràcia el que preocupa. A més hi ha el propi procès legislatiu
   en què els intermediaris de patents aprofiten la influència de centres
   de patents de governs o grans corporacions per empènyer de manera poc
   transparent, en els òrgans menys directament democràtics de la UE,
   decisions contràries a la voluntat majoritària de la societat.

   Aquesta nota apareixerà a
   [39]http://patents.caliu.info/nota20040529.html així que em torni a
   funcionar la connexió a internet :(

   $Id: nota20040529.html,v 1.1 2004/05/31 08:16:37 xdrudis Exp $

References

   Visible links
   1. http://www.caliu.info/
   2. http://patents.caliu.info/index.html
   3. http://patents.caliu.info/nota20040518.html
   4. http://kwiki.ffii.org/index.cgi?SwpDemo0405En
   5. http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92en.pdf
   6. http://www3.europarl.eu.int/omk/omnsapir.so/pv2?PRG=CALDOC&FILE=20030924&LANGUE=EN&TPV=DEF&LASTCHAP=31&SDOCTA=2&TXTLST=2&Type_Doc=ANNEX&POS=1
   7. http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st09/st09713.en04.pdf
   8. http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st09/st09713.en04.pdf
   9. http://wiki.ael.be/index.php/Transcription
  10. http://patents.caliu.info/nota20040518.html
  11. http://www.computerworld.dk/default.asp?Mode=2&ArticleID=23853
  12. http://www.elis.ugent.be/~jmaebe/nobackup/council2.mov
  13. http://ue.eu.int/cms3_applications/Applications/newsRoom/LoadDocument.asp?directory=en/intm/&filename=80522.pdf
  14. http://kwiki.ffii.org/?Pietras040520En
  15. http://patents.caliu.info/codecisio.html#Consell
  16. http://swpat.ffii.org/papiere/europarl0309/fdp040526/index.en.html
  17. http://kwiki.ffii.org/?DemoBerlin040513En
  18. http://www.ansol.org/ansolwiki/PatentesDeSoftwareArPcpSwPat
  19. http://www.ansol.org/ansolwiki/PatentesDeSoftwareArPcpInpi
  20. http://wiki.ael.be/index.php/DebatDenHaag
  21. http://www.information.dk/Indgang/VisArtikel.dna?pArtNo=159869
  22. http://kwiki.ffii.org/ConsReversEn
  23. http://patents.caliu.info/nota20040507.html
  24. http://www.izquierda-unida.es/iualdia/2004/mayo/14/quinta.htm
  25. http://barrapunto.com/ciberderechos/04/05/26/1547251.shtml
  26. http://www.candidato2004.net/intervencion.aspx?val=intervencion&pregunta=1206
  27. http://www.vilaweb.com/ep/20040514215621.html
  28. http://www.candidato2004.net/intervencion.aspx?val=intervencion&pregunta=1208
  29. http://www.candidato2004.net/intervencion.aspx?val=intervencion&pregunta=188
  30. http://www.candidato2004.net/intervencion.aspx?val=intervencion&pregunta=1205
  31. http://kwiki.ffii.org/ElectAct0405En
  32. http://kwiki.ffii.org/?Icrt040430En
  33. http://www.objectweb.org/
  34. http://kwiki.ffii.org/?LtrObjectwebMeps0405En
  35. http://standblog.com/index.php?m=200309#p93113028
  36. http://www.ftc.gov/os/2003/10/innovationrpt.pdf
  37. http://swpat.ffii.org/papri/eubsa-swpat0202/ceapme0309/index.en.html
  38. http://kwiki.ffii.org/?SwpatcninoEn
  39. http://patents.caliu.info/nota20040529.html

   Hidden links:
  40. http://patents.caliu.info/nota20040529.html

-- 
- jo també vull una Europa lliure de patents de programari  -
--------------------------------------------------------------
 EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es
--------------------------------------------------------------
http://patents.caliu.info

Xavi Drudis Ferran
xdrudis@tinet.org



Reply to: