Re: traduccions
Miquel,
en trec el barret davant teu!!!!!
Estic totalment d'acord.
Leo
A Divendres 23 Gener 2004 01:45, Miquel va escriure:
> ferran fabregas va escriure:
> > En segon terme voldia comentar una coseta que hem va extranyar al veure
> > les tradduccions d'alguns paquets. Vaig veure que els paquets no
> > utilitzaven un registre Standard, sino que utilitzaven termes de diverses
> > variants dialectals o potser temes que tot i ser correctes eren
> > excesivament cultes (recordo el terme ix per sortir).
> >
> >
> > No vull que ara ningu es senti ofes per la meva opinio ni la meva
> > intenció es ser "centralista" pero crec que la utilitzacio d'un registre
> > mes standard seria potser mes adecuat.
> >
> > Que n'opineu?
>
> que em fa l'efecte que desconeixes què vol dir "estàndard" en català que
> no és el mateix que en castellà o francès. Mentre que hi ha llengües en
> què l'estàndard s'ha fet a partir d'una varietat dialectal concreta --el
> dialecte de l'ile de france en el cas del francès; la bíblia luterana en
> el cas de l'alemany; la tradició literària a partir de Dante en el cas
> de l'italià, etc.--- en el cas del català --per raons hitòriques,
> polítiques i filològiques que no cal esmentar ara-- es va adoptar una
> normativa estàndard flexible i policèntrica, sense imposar cap varietat
> dialectal per damunt de les altres.
>
> Què vol dir això d'"estàndard flexible i policèntric"? Que tot i que
> tenim una ortografia unificada, la norma estàndard admet certes variants
> prou esteses i amb tradició ("nàixer/néixer", "darrera/darrere",
> "treure/traure", etc.). La morfologia contempla encara més variants
> (possessius "meva/meua", etc.), formes verbals
> ("canto/cante/canti/cant", "arribés/arribara" i moltes més), Fins i tot
> trobem usos diversos a la sintaxi com ara l'ordre i el tipus de
> pronominalització (l'hi/li'l, la me/me la, déu n'hi do, déu li'n do...)
>
> I pel que fa al lèxic, senzillament és impropi parlar de formes
> exclusives, perquè les variants estan esteses pertot arreu. Es un error
> típic pensar que la varietat estàndard és només la que tú sents parlar
> (o la que parla el telenotícies de (tv3|canal9))
>
> I per acabar, l'exemple que has posat és de llibre: "sortir" i "eixir"
> són **totes dues** formes ben estàndards. "Ix" per tant no es cap
> cultisme, com penses, sinó la tercera forma del singular del verb
> "eixir" que fa servir qualsevol valencià i que la normativa estàndard
> catalana admet sense cap problema. Si no t'ho creus, fes un ull al DIEC
> i trobaràs l'entrada "eixir" (i la conjugació) sense cap marca
> "regional": tan estàndard com "sortir".
>
> En resum, admetre a debian la diversitat dialectal estàndard no només no
> ens allunya de la norma estàndard catalana, sinó que la donem suport i
> la respectem escrupulosament: seguim el camí dels grans filòlegs
> catalans que van fer el nostre estàndard a primers del segle XX
> (encapçalats per En Pompeu Fabra), que van tenir molta cura que cap
> variant dialectal quedés fora, de manera que cap catalanoparlant --de
> salses a guardamar i de fraga a maó-- mai no sentís que la seva variant
> no era català de socarrel.
>
> Això no vol dir que qualsevol forma regional sigui estàndard, però la
> flexibilitat és molt gran i cal que tots coneixem aquestes varietats
> estàndars (com les diferents formes verbals, per exemple). No és gens
> complicat. No totes les llengües poden tenir el privilegi d'admetre
> tanta flexibilitat al seu estàndard. El català s'ho pot permetre perquè
> el grau d'unitat lingüística ha estat sempre molt alta. En fi, fem
> servir cadascú la forma estàndard que vulguem (central, oriental,
> occidental, etc.), sense cap complex, i esforcem-nos a conèixer els
> sinònims més importants de cada lloc: comprovarem, a més, que sovint
> certs mots tinguts per literaris o antics en alguns indrets, són d´us
> corrent en d'altres (como el cas ja esmentat d'"eixir").
>
> Espero que no hagi resultat massa llarg i haver donat una mica de llum
> sobre la qüestió :)
>
> salutacions
>
> miquel
Reply to: