Bé, en aquest aspecte les meves sensacions probablement són esbiaixades
pel fet que dono classes a l'escola de Telecomunicacions de Barcelona.
Allà als estudiants se'ls sotmet a una "immersió" en GNU/Linux, no pas
en totes les assignatures però sí en un nombre apreciable, de manera que
en acabar el grau han tingut contacte amb el sistema, si no de grat per
força. Alguns assoleixen un nivell de domini més que notable.
I és que en l'àmbit de la ciència i l'enginyeria, fer-se l'orni davant
l'existència de programari lliure és devaluar-te com a professional. Hi
ha eines lliures de gran qualitat que ajuden a les tasques diàries: des
de l'anàlisi, simulació i disseny de circuits electrònics i sistemes
embeguts fins a eines de IA, passant per tota mena de programari
científic i llenguatges de programació com python, rust, julia, etc. (i
sense oblidar el LaTeX 😉
En resum, penso que les noves generacions tenen més opcions i
oportunitats per conèixer el programari lliure que no pas les que vam
tenir nosaltres, i per això potser no els fa tanta falta les trobades
d'iniciació, cosa que no treu que es puguin celebrar igualment, ja que
aporten molt de valor. Per mi, a banda d'una font de diversió i de bones
estones, van ser una oportunitat per conèixer un munt de gent
excepcional, amb qui comparteixo molts valors i a qui considero bons
amics.
Orestes.