«precisament quan ara estan prou ben formats en informàtica»
Mmm... La meua percepció és ben llunyana d'aquesta. Els alumnes
d'institut (almenys, els del meu), acostumats als odiosos Chromebook del
Departament d'Educància, no entenen ni el concepte d'estructura de
directoris del disc dur; de fet, no saben distingir entre disc dur i
núvol. En crear documents de text, no saben emprar estils, només
formats, i són incapaços de generar automàticament el sumari del
document. Els treus de les poques aplicacions que utilitzen al mòbil i
es perden.
L'immobilisme digital de la major part dels meus companys tampoc no ajuda.
Supose que això canvia molt d'un centre a un altre, però, pel que em
comenten companys d'altres latituds, el panorama general és d'absolut
analfabetisme digital.
Ho veig molt negre, això.
Giorgio
PS: I no crec que la grappa m'ajude a ser mes optimista 🙂.
El 15/8/25 a les 12:24, EDUARD SELMA BARGALLO ha escrit:
El 15-08-2025 10:41, Giorgio Grappa ha escrit:
Cert, entre la calor i les vacances, està complicat.
Tanmateix, això que apunta Orestes sobre l'envelliment general del
col·lectiu, no només de Debian, sinó del programari lliure en
general, és una cosa que vinc observant de fa temps: no hi veig
relleu generacional; és a dir, probablement, sí que s'hi incorporen
nous usuaris, però s'impliquen escassament a nivell d'organització
del moviment.
O potser sóc jo, que no em sé comunicar amb els joves. O que no em sé
comunicar, en general.
- No crec que sigui problema de comunicació, precisament. Qui ens ho
va comunicar, a molts de nosaltres? O potser ho vam anar a buscar, pel
nostre compte, i llavors vam descobrir que hi havia un col·lectiu, al
darrere?
Més aviat penso que sigui un factor social. La manca d'implicació del
jovent no es produeix només a l'àmbit del programari lliure
(precisament quan ara estan prou ben formats en informàtica). És
general, en moltes associacions i activitats ens podrien dir el
mateix. En un món individualista com l'actual, les iniciatives de
caràcter social ho tenen magre. Ara no toca "donar" a la societat
sense rebre res a canvi, sinó només "rebre", i sense posar-hi esforç,
clar. L'àmbit social ja l'ompliran les (mal) anomenades xarxes ídem.
El punt de vista actual és diferent del dels que sabíem que si volíem
obtenir alguna cosa, primer calia treballar per allò mateix. Potser
l'educació que vam rebre, basada en la cultura de l'esforç, hi tenia
alguna cosa a veure. I naturalment, tenir uns ideals (sovint utòpics,
però ideals al capdavall) hi ajudava. Ara només busquem els resultats,
i si pot ser, sense cap esforç.
Com sabem, l'evolució de la societat no és una funció lineal, sovint
té sotragades, no sempre positives
.
En qualsevol cas, no volia posar-me filosòfic i crec que no ho he
aconseguit. Avui és "Ferragosto" per als italians i, com cal, fa molta
calor. Busquem un lloc fresquet per prendre una copeta de Grappa (de
Barolo, o potser millor, de Moscato) i veurem les coses més amables.
Eduard Selma.