Re: ca_ES@ponenti
El dl 15 de 05 del 2006 a les 21:36 +0200, en/na Lluís Gras va escriure:
> Bones !!!
>
> Sense ànim de polemitzar, bé potser només una miqueta ... però ahir vaig
> fer una instal·lació en mode "expert" ( apta per a tots els públics ) i em
> va sobta trobar-me el ca_ES@valencia, definitivament m'estic fent gran
> perque no acabo de veure-ho clar, potser vaig errat i hauria de fer cas
> als vells del poble que diuen que "... tothom parli com pugui i si sap
> escriure, millor !!! ..." en qualsevol cas a mi em dona la sensació de que
> s'estant atomitzant els esforços de localització i això no pot ser bo. Per
> més inri tot el tema sembla esperonat per voluntats polítiques amb
> objectius poc clars.
>
> I vosaltres que en penseu ?
>
>
On veus el problema? en eixir en comptes de sortir?.Tots dos mots són
normatius.Pense què hi ha molta gent què pensa què no és correcte tot el
què s'esmarre un poc del barceloní o del oriental i això ho trobe
localista si més no.Un cas paregut als blavers què també en són de
localistes.Em de acceptar què la nostra llengua és més rica del què
molts pensem -o volem acceptar-.I les varietats dialectals s'han de
admetre com a part d'eixa riquesa que en parlem.Dit això com a valencià,
vaig sentir alegria en veure no sé exactament on "eixir" en un menú
d'alguna aplicació.
Si jo com a catalanoparlant pertanyent al dialecte occidental accepte de
bon grat el "sortir" per què pareix què a alguns el fot el "eixir" o
qualsevol paraula allunyada del estandard barceloní-oriental.
Deuriem deixar-nos una mica de mirar-nos el melic uns i altres i
reconèixer-nos mútuament com a usuaris d'una llengua comuna plena de
matisos i per tant rica.Si el traductor d'una aplicació és valencià o
lleidatà i s'estima posar un mot normatiu i proper a la seua parla doncs
perfecte.I hi podem retret-li?.
PS: Extret de la Gran Enciclopèdia Catalana:
eixir
conjugació
[s. XII; del ll. exire, íd.]
v* intr Sortir.
sortir
conjugació
[s. XIV; sembla der. del cat. ant. surt, surta, participi de sorgir (ll.
vg. *surctus, -a, -um, participi de surgere 'brollar, sorgir'), combinat
amb el ll. sortiri 'tirar, treure a la sort']
[®collir ] v intr 1 1 Passar una persona o una cosa de dins a fora.
Hem sortit del cinema a les vuit. Encara està pres i trigarà molt a
sortir de la presó. Sortir de missa, de sermó. Sortir de casa a fer una
passejada. La sang li sortia a raig fet......
Encara continuen mes definicions.Però com podeu veure el "eixir" és una
paraula del S.XII mentre què el "sortir" n'es del XIV.
O siga què els catalans dèiem abans "eixir" què no pas "sortir".Ja veus
tu quina cosa....
Reply to: