> <polèmic>Ah! i no provis una cosa que es diu Ubuntu que és Debian en
mans dels dictàmens del capital</polèmic>
Mmm però llavors seguint amb el <polèmic> tampoc hauries de provar
OpenOffice, Mozilla ni la resta de paquets on la participació d'empreses
"sota dictàmens del capital" a nivell de finançament, desenvolupament o
suport ha estat directa i clau. Que no són poques.
És interessant aquesta lectura crítica del paper del programari llire i
el capitalisme, jo també me la plantejo però si l'apliquem fem-ho a tots
els paquets i distros que corren per allà i veurem que "el capital" està
molt més ficat en la història i present del PL del que sembla.
> Per que m'entengues, estan fent coses com agafar tot el que hi ha en
> debian, triar tan sols 1000 paquets,
Ofereixen garanties de funcionament i suport gratuït a 1000 paquets. Més
o menys la resta del que trobis a Unstable ho tens disponibles als seus
apt-sources també.
> eliminar la majoria de les arquitectures
Ubuntu està pensada per al gran públic i per això ofereix les tres
arquitectures que el gran públic té (quanta gent d'aquesta llista no
treballa habtiualment amb x86, amd o powerPC?).
> , agafar desenvolupadors de debian per que la milloren
O dit d'una altra manera, contractar desenvolupadors Debian i Gnome, que
en la seva majoria feien la feina de manera voluntària o fora d'hores,
aprofitant el model econòmic de l'estudiant becat, el resident a casa
dels pares i/o el treballador a una altra empresa no relacionada amb
programari lliure.
Això, efectivament, és una pràctica capitalista. Pagar el lloguer i el
supermercat en el cas que marxis de casa dels pares també. ;)
Empreses com Canonical faciliten la sostenibilitat de la pròpia Debian i
d'altres empreses especialitzades en Debian (com és el cas de la
cooperativa a la que treballo). Els desenvolupadors voluntaris(tes)
arriba un dia que han de guanyar-se les garrofes, i si el programari
lliure no dóna hauran de buscar-se la vida a una altra banda, com ha
passat en la majoria dels cops els darrers anys.
> y no fan retorn del que fan a debian, es a dir, el que fan s'ho
queden, i si algú ho vol, que es baixe el paquet d'ubuntu i mire que han
fet.
Això no és cert, com ha comentat en Jordi. En alguns casos han treballat
estretament, en tots els casos pengen el que modifiquen a
http://patches.ubuntulinux.org/patches/ (no cal baixar el paqet i veure
què han fet). Cal tenir en compte que això de reportar les contribucions
tampoc no és tan senzill com enviar patxos a Debian, ja que n'hi ha de
relacionats amb aplicacions upstream, altres són gestionades a
Gnome.org, etc.
> Després ferramentes com el Rosetta (realment interessant, per cert)
no son lliures, malgrat que et diuen que podeu traduir tot el que
vulgues per ells.
Rosetta no és només una ferramenta, per tant no es tracta d'un simple
codi alliberable. Rosetta és avui una comunitat articulada sobre una
eina en fase beta de desenvolupament. La clau d'aquesta
comunitat-servei-eina és la de convertir-se en un lloc de convergència
dels projectes de traducció de tota mena d'aplicacions de programari
lliure en tota mena d'idiomes. A Rosetta pots traduir tot el que vulguis
per a ells i per a les aplicacions lliures que tradueixis, i els
continguts traduïts són lliures. El codi de Rosetta no és avui en dia
lliure, per una decisió estratègica d'empresa (suposo) però (segueixo
suposant) un cop que Rosetta estigui consolidada como a comunitat-servei
llavors alliberaran el codi per a que pugui ser reutilitzable.
Una cosa similar és el que va succeir amb SourceForge: projectes
sobretot de programari lliure sobre una plataforma-comunitat-servei no
lliure que va tenir tal èxit que va permetre que una gent es posés a
treballar en l'eina lliure GForge anys més tard.
> Han agafat el instal·lador de sarge i l'han oferit al públic general
donant la impressió que es molt fàcil d'instal·lar ubuntu (i és
cert).
El reutilitzament forma part del desenvolupament de programari lliure, i
quan una cosa funciona és adoptada per altres desenvolupadors que a la
seva vegada la milloren, etc. Debian i en general tot allò GNU/Linux és
el que és gràcies a l'aprofitament de la feina de molts projectes i
molta gent. I que duri.
> I més crítiques es podien fer
Sisplau. :)
> però a la fi i al cap es una empresa, i el seu objectiu a la fi i al
cap es guanyar diners.
D'això no hi ha dubte.
> Els trobe personalment uns aprofitats.
Tot són apreciacions. Jo també tinc uns sentiments dividits, però
aquests es basen en el fet que la pròpia sostenibilitat de Debian no
quedi malmesa per l'èxit de projectes com Ubuntu. Espero que no...
Quim