[Date Prev][Date Next] [Thread Prev][Thread Next] [Date Index] [Thread Index]

Manual d'Instal·lació per a Woody



  Ja estic actualitzant el que tenim per a Woody-3.0 i aquí teniu els dos 
fitxers que faltaven. Donat que són bàsicament el dbootstrap partit per la 
meitat no s'hom tingut que canviar gran cosa a part de montar-los amb molta 
cura. Mireuvos-els i ja direu quelcom.

  Per cert, com van els altres treballs de traducció?

Instal·lant el nucli i la base del sistema operatiu &MSG-INSTALL-OS;

La següent passa tindria que ser instal·lar un nucli el els seus mòduls en el vostre nou sistema.

Us oferirà un menú de dispositius des dels que podeu instal·lar al nucli. Escolliu el dispositiu adequat per a instal·lar el nucli i mòduls. Recordeu que podeu usar qualsevol dispositiu dels que estiguin disponibles i que no esteu restringit a l'us del mateix medi que vàreu usar per a muntar (mireu ).

Noteu que les opcions presentades variaran depenent del maquinari detectat pel dbootstrap. Si esteu instal·lant des d'un CD-ROM oficial, el programa tindria que alinear-lo automàticament, sense preguntar per ai desitja instal·lar cap dispositiu (a menys que que arrenqueu amb l'argument verbose). Quan se us pregunti pel CD-ROM, assegureu-vos de que està a dins de la unitat lectora.

Si esteu instal·lant des d'un sistema de fitxers local, tindreu que escollir entre dues opcions. Seleccioneu "disc dur" si la partició de disc no està muntada; seleccioneu "muntada" si ho està. En ambdos casos, el sistema primer mirarà alguns fitxers en dists/&releasename;/main/disks-&architecture;/current. Si no trobés aquests fitxers, llavors us preguntaria per &Select-Debian-Archive-path; — aquest és el directori a on el disc desa els fitxers requerits per la instal·lació. Si teniu una rèplica local de l'arxiu de Debian, podreu usar-la per a indicar-li aquest directori, que sovint serà /archive/debian. Aquests arxius és caracteritzen per l'estructura dels directoris, tal com a debian/dists/&releasename;/main/disks-&architecture;/current. Podeu escrure-li la ruta manualment o usar el botó <...> del navegador a través de l'arbre del sistema de fitxers.

Continuant la discurssió d'instal·lar des d'un disc local o medi similar (com ara NFS), seguidament se us preguntarà pel directori que conté els fitxers necessaris (els quals han d'estar basats en la vostra subarquitectura). Noteu que el sistema pot ser força insistent amb que els fitxers apareguin en la posició exacta indicada, inclosos els subdirectoris. Mireu la bitàcola en la tty3 (mireu ) a on dbootstrap deixarà un registre amb la localització dels fitxers que està cercant.

Si apareix l'opció "default" (per defecte), llavors l'haurieu d'usar. Si no, escolliu l'opció "list" (llistar) per a deixar que dbootstrap intenti trobar per si mateix els fitxers (però noteu que això pot ser molt lent si munteu sobre NFS). Com a últim recurs, useu l'opció "manual" (manualment) per a especificar el directori manualment.

Si esteu instal·lant des de disquets, necessitareu el &RESCUE-FLOPPY; (que probablement estigui ja en la unitat), seguit del &DRIVER-FLOPPY;.

Si desitgeu instal·lar el nucli i mòduls des de la xarxa, podreu fer-ho usant les opcions "xarxa" (HTTP) o "nfs". Les vostres interfícies de xarxa han d'estar suportades pel nucli estàndard (mireu ). Si l'opció "nfs" no apareix, haureu de seleccionar &MSG-CANCEL; i retrocedir per a seleccionar la passa &MSG-CONFIGURE-NET; (mireu ) i torneu-la a executar. NFS

Seleccioneu l'opció "nfs" i informeu al dbootstrap de la ruta del vostre servidor NFS. Assumim que teniu les imatges &RESCUE-FLOPPY; i &DRIVER-FLOPPY; en el servidor NFS en la seva localització correcta, aquests fitxers han d'estar disponibles per a poder instal·lar el nucli i els mòduls. El sistema de fitxers NFS serà muntat sota /instmnt. Seleccioneu la localització d'aquests fitxers tal com per a "disc dur" o "muntat". Xarxa

Seleccioneu l'opció "xarxa" i informeu al dbootstrap de la URL i ruta de l'arxiu Debian. Generalment per defecte funcionarà correctament, i en qualsevol cas la part de la ruta serà possiblement correcta per a qualsevol rèplica oficial de Debian, tot i que podeu editar la part del servidor. Podeu triar per a agafar els fitxers a través d'un servidor intermediari (proxy); sols entreu un servidor ...aquesta frase no està acabada... ]]> Arrel NFS

Si esteu instal·lant des d'una estació de treball sense disc, haureu de tindre configurada la vostra xarxa tal i com es descriu en . Haurieu de tindre l'opció d'instal·lar el nucli i els mòduls des de NFS. Procediu usant l'opció "nfs" tal i com s'ha descrit anteriorment. ]]>

Potser necessitareu fer d'altres passes per a d'altres medis d'instal·lació. &MSG-CONFIGURE-PCMCIA;

Aquesta és una passa opcional, abans de la selecció del menú &MSG-CONFIGURE-MODULES;, anomenada &MSG-CONFIGURE-PCMCIA;. Aquest menú s'usa per a habilitar el suport PCMCIA.

Si teniu PCMCIA, però no esteu instal·lant el vostre sistema Debian usant-lo (p.e. instal·lant mitjançant una targeta Ethernet PCMCIA), llavors no necessiteu configurar PCMCIA en aquest punt. Podreu fàcilment configurar i habilitar PCMCIA més endavant, quan la instal·lació s'hagi completat. Tot i així, si esteu instal·lant mitjançant un dispositiu de xarxa PCMCIA haureu de seleccionar aquesta alternativa i configurar el suport PCMCIA abans de configurar la xarxa.

Si necessiteu instal·lar PCMCIA, seleccioneu l'alternativa, a sota de &MSG-CONFIGURE-MODULES;. Se us preguntarà quin controlador PCMCIA té el vostre sistema. En molts casos és el i82365. En alguns altres serà el tcic; si teniu dubtes consulteu amb el vostre proveïdor per a especificacions. Generalment podreu deixar en blanc les següents opcions. En d'altres ocasions cert maquinari pot tindre necessitats especials; el conté molta informació en el cas de que les opcions per defecte no funcionin.

En alguns casos inusuals, també podeu necessitar llegir i editar /etc/pcmcia/config.opts. Podeu obrir la vostra segona terminal virtual (Alt-F2), editar aquest fitxer i reconfigurar el vostre PCMCIA o manualment forçar una recàrrega dels mòduls usant insmod i rmmod.

Una vegada el PCMCIA estigui correctament configurat i instal·lat, haurieu d'anar a la configuració dels controladors de dispositiu tal i com es descriu en la següent secció. ]]> &MSG-CONFIGURE-MODULES;

Seleccioneu l'opció del menú &MSG-CONFIGURE-MODULES; per a configurar els controladors (drivers) de dispositiu, que són, mòduls del nucli.

Primer se us preguntarà si voleu carregar mòduls de nucli addicionals des del disquet aportat pel venedor. Podeu saltar-vos aquesta passa, donat que sols és útil si hi han alguns mòduls propietàris addicionals necessaris pel vostre maquinari (per exemple, per a controladores específiques SCSI). Això cercarà mòduls en el disquet en localitzacions com ara /lib/modules/misc (a on misc pot ser qualsevol secció dels mòduls del nucli estàndard). Qualsevol d'aquests fitxers pot ser copiat al disc durant la instal·lació, per a poder-los configurar en la següent passa.

Seguidament, el programa modconf serà executat, és un programa simple que mostra per seccions els diferents mòduls del nucli i que us permet passar per les diverses seccions del nucli escollint els mòduls que desitgeu instal·lar.

Us recomanem que sols configureu els dispositius requerits pel proces d'instal·lació i que no han estat detectats pel nucli. Molta gent no necessitarà configurar cap mòdul del nucli.

Per exemple, podeu necessitar-lo explicitament per a carregar el controlador de la targeta de la interfície de treball des de la secció xarxa, un controlador de disc SCSI de la secció scsi o un controlador propietari del CD-ROM en la secció cdrom. Els dispositius que configureu seran carregats automàticament quan el vostre sistema s'inicii.

Alguns mòduls poden requerir paràmetres. Per a veure els paràmetres més rellevants, tindreu que consultar la documentació pels controladors del nucli.

Una vegada el sistema hagi estat instal·lat en qualsevol moment podreu reconfigurar els vostres mòduls usant el programa modconf. &MSG-CONFIGURE-NET;

Si el sistema d'instal·lació no detecta que teniu un dispositiu de xarxa disponible, se us presentarà la passa &Configure-the-Hostname;. Encara que no tingueu una xarxa o la vostra connexió de xarxa va amunt i avall dinàmicament (p.e. useu dialup) la vostra màquina necessitarà un nom per a trucar-se a si mateixa.

Si el sistema d'instal·lació detecta un dispositiu de xarxa, se us presentarà la passa &MSG-CONFIGURE-NET;. Si el sistema no us permet efectuar aquesta passa, llavors això vol dir que no veu cap dispositiu de xarxa present. Si teniu un dispositiu de xarxa, significarà que probablement heu omès la configuració del dispositiu de xarxa anteriorment en . Torneu a aquesta passa i cerqueu en els dispositius de la secció xarxa.

Quan entreu a la passa &MSG-CONFIGURE-NET;, si el sistema detecta que teniu més d'un dispositiu de xarxa, se us preguntarà si el voleu configurar. Podeu configurar-ne només un. Despres de la instal·lació, podreu configurar interfícies — addicionals mireu la pàgina del manual . Si dbootstrap detecta que vàreu configurar el PCMCIA (), us demanarà que confirmeu que la vostra targeta de xarxa és una targeta PCMCIA. Això afecta en com i a on es desa la configuració de la xarxa. ]]>

En cavat dbootstrap us preguntarà si voleu usar un servidor DHCP o BOOTP per a configurar la xarxa. Si podeu, tindríeu que dir &Yes;, ja que això us permetrà saltar-vos la resta de la següent secció. Haurieu de poder veure la rèplica &The-network-has-been-successfully-configured-using-DHCP-BOOTP;. Saltant al . Si la configuració falla, comprobeu els cables i la bitàcola de la tty3 o seguiu endavant i configureu la xarxa a mà.

Per a configurar la xarxa a mà, dbootstrap us preguntarà a sobre de la vostra xarxa; ompliu les respostes des del . El sistema també us resumirà la informació de la xarxa i us demanarà confirmació. Despres tindreu que especificar el dispositiu de la xarxa, l'usat per la vostra xarxa primària. Usualment, això serà "eth0" (el primer dispositiu Ethernet).

Alguns detalls tècnics que podeu, o no, trobar útils: el programa assumeix que l'adreça IP de la xarxa és la conjunció (AND) bit a bit de l'adreça IP del sistema i la màscara de xarxa. Prendrà com a adreça de difusió (broadcast) la disjunció (OR) bit a bit del l'adreça IP del vostre sistema amb la negació (NOT) bit a bit de la màscara de xarxa. Assumirà que el vostre sistema passarel·la (gateway) és també el vostre servidor DNS. Si no podeu esbrinar qualsevol d'aquestes respostes, useu les suggerides pel sistema — podreu canviar-les un cop hagueu instal·lat el sistema, si fos necessari, editant /etc/network/interfaces. Alternativament, podreu instal·lar etherconf, amb el que podreu configurar la vostra xarxa. &MSG-INSTALL-BASE;

La següent passa és per a instal·lar el sistema base. El sistema base es un mínim joc dels paquets necessaris que per si mateixos proveeixen d'una funcionalitat bàsica al sistema. Ocupen per sota dels 70MB.

Durant la passa &MSG-INSTALL-BASE;, si no esteu instal·lant des d'un CD-ROM, se us oferirà un menú dels dispositius des dels quals podeu instal·lar el sistema base. Haureu de seleccionar el medi apropiat per a la instal·lació. Si esteu instal·lant des d'un CD-ROM oficial, quan se us pregunti simplement inseriu-lo.

Si esteu instal·lant el sistema base des de la xarxa, noteu que en aquest moment algunes de les passes poden ser crítiques i no tindre un progres evident. Particularment, al rebre el Packages.gz i durant la instal·lació de la base i dels paquets esencials, tots aquests processos poden semblar aturats; allargant una mica la instal·lació. Podreu usar df -h en la segona terminal per a asegurar-vos de que el contingut dels vostre disc canvia progresivament.

Tot i això, si la instal·lació es queda aturada al rebre un fitxer anomenat Release, ja podreu assumir que els fitxers de la xarxa no s'han trobat o que hi ha algun problema al respecte. Booting Into Your New Debian System &MSG-DISK-BOOT;

Si escolliu iniciar Linux directament des del disc dur, no esteu instal·lant des d'una estació de treball sense disc, ]]> se us demanarà que instal·leu un sector d'arrencada (registre mestre d'arrencada - Master Boot Record (MBR)). Si no esteu usant un gestor d'arrencada (boot manager)(el que és més que probable si no sabeu el que és un gestor d'arrencada) i no teniu cap altre sistema operatiu en la mateixa màquina, responeu &MSG-YES; a aquesta qüestió. . ]]> Si heu respot &MSG-YES;, la següent pregunta serà si desitgeu arrencar Linux automàticament des del disc dur del vostre sistema. Això estableix la partició arrel com a partició d'arrencada -- la que serà carregada des del disc dur.

Noteu que iniciar múltiples sistemes operatius des d'una sola màquina encara és una art obscura. Aquest document no preten documentar els diferents gestors d'arrencada, els quals varien entre arquitectures i fins i tot entre subarquitectures. Haurieu de mirar la documentació del vostre gestor d'arrencada per a més informació. Recordeu que quan treballeu amb el gestor d'arrencada, mai s'es massa precabut. El carregador d'arrencada estàndard per a &architecture; s'anomena "LILO". És un complexe programa que ofereix moltes funcions, inclosa la gestió de l'arrencada de DOS, NT i OS/2. Si us plau llegiu amb atenció les instruccions del directori /usr/share/doc/lilo/ si teniu necessitats especials; també mireu el .

Podeu saltar-vos aquesta passa per ara i escollir la partició arrencable posteriorment des de Linux amb el programa fdisk o activate.

Si esteu confos i no podeu accedir a DOS, necessitareu usar un disc d'arrencada per a DOS i usar el comandament fdisk /mbr per a reinstal·lar el sector d'arrencada -- però llavors necessitareu un altre sistema per accedir a Debian! Per a més informació d'això si us plau llegiu . ]]> FIXME: a sobre del gestor d'arrencada ]]> ]]> Si esteu arrencant des de SRM, seleccionant aquesta opció l'instal·lador escriurà aboot en el primer sector del disc en el que vàreu instal·lar Debian. Sigueu molt precabut - no és possible arrencar múltiples sistemes operatius (GNU/Linux, Free/Open/NetBSD, OSF/1 també anomenat Digital Unix també anomenat Tru64 Unix o OpenVMS) des del mateix disc. Si ja havíeu instal·lat un altre sistema operatiu en el mateix disc que heu instal·lat Debian llavors haureu d'arrencar GNU/Linux des d'un disquet.

Si esteu arrencant des de MILO, la instal·lació us preguntarà per una partició formategada amb FAT a on copiar linload.exe i el binari MILO. ]]> En l'estàndard &architecture; el gestor d'arrencada s'anomena "silo". Està documentat en /usr/share/doc/silo/. SILO té una configuració semblant a LILO, amb algunes excepcions. Primer de tot, SILO us permet arrencar qualsevol imatge del nucli trobada en la vostra unitat, encara que aquestes no es llistin en /etc/silo.conf. Això és perque SILO actualment pot llegir particions Linux. El fitxer /etc/silo.conf també és llegit en temps d'arrencada, així que no és necessari tornar a executar LILO. SILO també pot llegir particions UFS, això significa que pot arrencar particions SunOS/Solaris. Això és útil si voleu instal·lar Linux al costat d'una instal·lació SunOS/Solaris. ]]> "OldWorld"' PowerMac

El carregador per a màquines OldWorld Power Macintosh és quik'. Si ho desitgeu també podeu usar-lo sobre CHRP. La instal·lació intentarà carregar quik automàticament en la passa &Make-Linux-Bootable-Directly-From-Hard-Disk;. Se sab que la configuració funciona en Powermac 7200, 7300 i 7600 i en alguns clons de Power Computing. Aquesta fallarà en els G3. Per als altres Power PC OldWorld, com ara Apus, Be-Box, MBX i PReP necessitareu un carregador genèric.

Si la màquina falla a l'arrencar despres de completar la instal·lació i es para amb l'indicatiu "boot:", escribiu Linux seguit de return. (La configuració per defecte de l'arrencada en quik.conf està marcada com a Linux). També podeu arrencar en la instal·lació i editar /target/etc/quik.conf que ha estat situat allí per la passa &Make-Linux-Bootable-Directly-From-Hard-Disk;. Consells per a trctar amb quik estan disponibles en .

Per a arrencar en MacOS sense reiniciar la nvram, escribiu bye en l'indicatiu del Open Firmware (assumim que MacOS no ha estat esborrat d'aquesta màquina). Per a obtindre l'indicatiu de Open firmware, premeu les tecles "command option o f" mentres arrenqueu la màquina en fred. Si necessiteu reiniciar el Open Firmware per a que la nvram deixi per defecte l'arrencada en MacOS, premeu les tecles "command option p r" mentres arrenqueu la màquina en fred. ``NewWorld'' PowerMacs

Els nous PowerMacs (mitjans de 1998 i finals) usen yaboot com a carregador. La instal·lació normalment no configura yaboot automàticament, així que haureu de fer seria executar la passa &Make-Linux-Bootable-Directly-From-Hard-Disk; un cop fet això el vostre disc tindria que ser arrencable i s'usarà OpenFirmware pe a arrencar %debian;.

En màquines G4 i iBooks, podeu prémer la tecla d'opció cap avall (down) per aconseguir una pantalla gràfica amb els botons de cada opció dels SO arrencables, &debian; seria el botó amb un pingüí com a icona.

Si teniu MacOS i en algun moment canvia la variable del dispositiu d'arrencada OpenFirmware hauríeu de resetejar el OpenFirmware a la configuració per defecte. Per a fer això premeu les tecles cap avall (down) "l'opció de comandament p r" mentres arranqueu la màquina en fred.

Reiniciar el OpenFirmware en maquinari G3 o G4 pot causar que arrenqueu &debian; per defecte (si heu particionat correctament establert la primera partició com a Apple_Bootstrap). Si teniu &debian; en un disc SCSI i MacOS en un disc IDE, això, potser no funcionarà i tindreu que entrar al OpenFirmware i establir la variable del dispositiu d'arrencada "boot-device", normalment ybin fa això automàticament).

Despres de que hagueu arrencat &debian; satisfactoriament per primera vegada haureu d'afegir les opcions addicionals que volgueu (com ara opcions d'arrencada dual) en /etc/yaboot.conf i executar ybin per actualitzar la vostra partició d'arrencada. amb els canvis de configuració. Si us plau per a més informació llegiu la pàgina man de yaboot.conf. ]]> PALO té una configuració semblant a l'sada en LILO, però amb certes excepcions. La primera de totes, PALO us permet arrencar qualsevol nucli en la vostra partició d'arrencada. Això és per que PALO actualment pot llegir particions Linux. hppa ARREGLAM ( necessito més informació ) ]]> FIXME: a sobre del carregador d'arrencada? ]]> ]]> Si esteu instal·lant des d'una estació sense disc dur, òbviament, arrencar des del disc local no és una opció raonable i aquesta passa us l'haureu de saltar. . ]]> ]]> &MSG-FLOPPY-BOOT;

Haurieu de crear un disquet d'arrencada encara que preteneu arrencar el sistema des del disc dur. La raó per a fer això seria la possibilitat de que el carregador no s'instal·li correctament al disc dur però que el disquet funcioni correctament. Seleccioneu l'opció &MSG-FLOPPY-BOOT; del menú i inseriu un disquet verge en la disquetera. Assegureu-vos de que el disquet no està protegit contra escriptura, donat que el programa l'ha de formatejar i escriure. Etiqueteu-lo com a disquet "Custom Boot" i protegiu-lo contra escriptura una vegada hagi estat escrit.

Aquest disquet contindrà un nucli i un simple sistema de fitxers amb una directriu per a usar el vostre nou sistema de fitxers arrel. Desafortunadament sols podreu fer un disquet d'arrencada per a sistemes SRM, donat que MILO no quebrà junt amb el nucli en un sol disquet. ]]> El moment de la veritat

Quan el vostre sistema arrenca per primera vegada per si mateix es el que els enginyers elèctrics anomenen "proba de foc". Si teniu qualsevol disquet en la vostra disquetera, treieu-lo. Seleccioneu l'opció del menú &MSG-REBOOT;.

Si esteu arrenacant directament a Debian i el sistema no s'inicia, useu el medi d'arrencada de la instal·lació original (per exemple el &RESCUE-FLOPPY;) o inseriu el disquet Custom Boot si en vàreu crear un i reinicieu el sistema. Si no useu el disquet Custom Boot, probablement necessiteu afegir alguns arguments d'arrencada. Si arrenqueu amb el &RESCUE-FLOPPY o alguna tècnica semblant, necessitareu especificar rescue root=root, a on root serà la vostra partició arrel, com ara "/dev/sda1". Si heu finalitzat una instal·lació en una màquina BVM o Motorola VMEbus sense disc. Una vegada el sistema hagi carregat el programa tftplilo des del servidor TFTP, des de l'indicatiu LILO Boot: entreu una de les següents: ``b6000 &enterkey;'' per a iniciar un BVME4000/6000 ``b162 &enterkey;'' per a iniciar un MVME162 ``b167 &enterkey;'' per a iniciar un MVME166/167 ]]>

Debian tindria que arrencar i tindríeu que veure els mateixos missatges que la primera vegada que vàreu iniciar el sistema d'instal·lació, seguits d'alguns de nous. Debian despres de l'arrencada, configuració base

Despres d'arrencar, se us preguntarà per a completar la configuració bàsica del sistema i llavors seleccionar els paquets addicionals que vulgueu instal·lar. L'aplicació que us guiarà per aquest proces s'anomena base-config. Si desitgeu tornar a executar el base-config en qualsevol moment una vegada completada la instal·lació, com a super-usuari executeu base-config. Contrasenyes MD5

Primer us preguntarà si voleu instal·lar les contrasenyes com a MD5. Aquest és un mètode d'intercanvi per a emmagatzemar contrasenyes en el seu sistema és més segur que el mètode estàndard (s'anomena "crypt").

Per defecte és "no", però si no necessiteu suport NIS i esteu molt preocupat per la seguretat en aquesta màquina, podeu dir "si". Contrasenyes Shadow

A menys que hagueu respost "si" a les contrasenyes MD5 el sistema us preguntarà si voleu habilitar les contrasenyes shadow. Aquest és un mètode per a fer el vostre sistema Linux una mica més segur. En un sistema sense contrasenyes shadow, les contrasenyes es desen (encriptades) en un fitxer de lectura per a tothom, /etc/passwd. Aquest ha de ser llegible per tothom per a que qualsevol que tingui que accedir al sistema, donat que aquest fitxer conté informació vital de l'usuari, com per exemple, com traduir els identificadors numèrics i noms d'usuari. En conseqüència, algú podria imaginablement gravar el seu fitxer /etc/passwd i executar un atac de força bruta (force attack) (p.e. executar un test automàtic de totes les combinacions de contrasenyes possibles) per a intentar determinar les vostres contrasenyes.

Si teniu les contrasenyes shadow habilitades, les contrasenyes seran desades en /etc/shadow, amb lectura i escriptura només de root i lectura pel grup shadow. Per això mateix us recomanem que habiliteu les contrasenyes shadow.

La reconfiguració del sistema de contrasenyes shadow podeu fer-la en qualsevol moment amb el programa shadowconfig. Despres de la instal·lació, mireu /usr/share/doc/passwd/README.debian.gz per a més informació. Entrar la contrasenya root

El compte root també s'anomena super-usuari; és un accés especial que ignorarà qualsevol restricció de seguretat en el vostre sistema. El compte root sols s'haura d'usar per a tasques d'administració del sistema i durant el mínim de temps possible.

Qualsevol contrasenya que creeu hauria de tindre de 6 a 8 caràcters, combinant majúscules i minúscules així com caràcters de puntuació. Mantingueu una especial cura amb la vostra contrasenya root, donat que aquest compte atorga molt de poder. Eviteu paraules de diccionari o usar informació personal susceptible de ser endevinada.

Si algú us diu que necessita la vostra contrasenya root, sigueu extramadament precabut. Normalment no tindríeu que donar-li la vostra contrasenya root a ningú, a menys de que estigueu administrant una màquina amb més d'un administrador del sistema. Creant un usuari normal

El sistema us preguntarà si desitgeu crear un compte d'usuari normal. Aquest compte tindria que ser el seu punt principal d'acces. No useu el compte root per a un us diari o per accedir personalment.

Per que no? Bé, una raó per a evitar l'us dels privilegis de root seria la facilitat amb la que podeu danyar irreparablement el sistema com a root. Un altre motiu seria la possibilitat de caure en el parany d'executar un programa cavall de Troya — aquest és un programa que usa els aventatges del vostre super-usuari per a comprometre la seguretat del vostre sistema d'amagat. Qualsevol llibre d'administració de sistemes Unix cobrirà amb més detall aquest tema — considereu el llegir-ne un si això us és nou.

Anomeneu al vostre compte com volgeu. Si el vostre vostre nom és John Smith, podríeu usar "smith", "john", "jsmith" o "js". També se us demanarà pel nom complet d'aquest usuari i avans d'això una contrasenya.

Si despres de la instal·lació desitgeu crear un nou compte d'usuari, useu el comandament adduser. Configuració d'una connexió PPP

Seguidament se us preguntarà si voleu instal·lar la resta del sistema usant PPP. Si esteu instal·lant des d'un CD-ROM i/o esteu connectats directament a una xarxa, podreu dir "no" amb tota seguretat i saltar-vos aquesta secció.

Si escolliu configurar PPP en aquest punt, s'executarà un programa anomenat pppconfig. Aquest programa us ajudarà a configurar la vostra connexió PPP. Assegureu-vos de que quan se us pregunti pel nom de la vostra connexió telefònica l'anomena com a "provider".

Afortunadament, el programa pppconfig us guiarà a traves d'una configuració de la connexió PPP sense patiments. D'altra manera, si aquest no us servis mireu més avall per a intruccions més detallades.

Per a configurar el PPP, necessitareu conèixer els conceptes bàsics de la visualització i edició en Linux. Per a veure fitxers podeu usar more i zmore per a fitxers comprimits amb l'extensió .gz. Per exemple, per a veure el fitxer README.debian.gz, escriviu en la consola zmore README.debian.gz. El sistema base us proveeix dos editors: ae el qual té un us molt senzill però no té gaires característiques i elvis-tiny que és un cló limitat de vi. Més tard probablement necessitareu instal·lar editors i visualitzadors amb més característiques, com ara nvi, less i emacs.

Editeu /etc/ppp/peers/provider i substituïu "/dev/modem" per "/dev/ttyS#" a on # serà el número del vostre port sèrie. En Linux els ports sèrie s'enumeren des de 0; el primer port sèrie COM1) ]]> serà /dev/ttyS0 sota Linux. La següent passa serà editar /etc/chatscripts/provider i afegir-li el número de telèfon del vostre proveïdor, nom d'usuari i contrasenya. Si us plau no esborreu la "\q" que precedeix a la contrasenya. Això elimina el que la contrasenya aparegui en els fitxers de la bitàcola.

Molts proveïdors usen PAP o CHAP per a la seqüència d'entrada en comptes de l'autentificació en mode de text. D'altres usen tots dos mètodes. Si el vostre proveïdor requereix PAP o CHAP, necessitareu procedir d'una manera diferent. Comenteu tot el que estigui a sota de la línia de marcatge (la que comença per "ATDT") en /etc/chatscripts/provider, modifiqueu /etc/ppp/peers/provider tal i com es descriu anteriorment i afegiu user nom a on nom serà el vostre nom d'usuari del proveïdor amb el que us connecteu. Seguidament editeu /etc/ppp/pap-secrets o /etc/ppp/chap-secrets i entreu la vostra contrasenya.

També necessitareu editar /etc/resolv.conf i afegir el nom del vostre proveïdor i l'adreça IP del seu servidor de noms (DNS). Les línies en /etc/resolv.conf tenen el següent format: nom_servidor xxx.xxx.xxx.xxx a on les x són els números de l'adreça IP. Opcionalment podeu afegir l'opció usepeerdns al fitxer /etc/ppp/peers/provider, per a activar la selecció automàtica del servidor DNS apropiat, usant els valors que el servidor remot generalment proveeix.

A menys que el seu proveïdor tingui una seqüència diferent que la majoria de ISP, ja heu finalitzat! Inicieu una connexió PPP escrivint pon com a root i monitoritzeu el proces usant el comandament plog. Per a desconnectar-vos useu poff, altra vegada com a root.

Llegiu el fitxer /usr/share/doc/ppp/README.Debian.gz per a més informació de com usar PPP en Debian. Remogent el PCMCIA

Si no useu PCMCIA, podeu escollir aquesta opció per a remoure el suport en aquest punt. Això farà la vostra arrencada més neta; a més, de que farà més senzilla la substitució del vostre nucli (PCMCIA requereix moltes relacions entre les versions dels controladors PCMCIA, els mòduls del nucli i el mateix nucli). ]]> Configurant APT

El principal mètode que la gent usa per a instal·lar paquets als seus sistemes és mitjançant un programa anomenat apt-get, del paquet apt.

Noteu que l'actual programa per a instal·lar paquets s'anomena dpkg. Tot i així, aquest paquet és una utilitat de més baix nivell. apt-get invocarà a dpkg apropiadament; això seria d'un nivell més alt, tot i això, donat que sab quins altres paquets són requerits per a instal·lar el paquet inicial, així com prendre els paquets des del CD, la xarxa o a on sempre. Tot i això, APT s'ha de configurar per a que sàpiga d'on prendre els paquets. L'aplicació d'ajuda que us assistirà en aquesta tasca s'anomena apt-setup.

La següent passa del proces d'insta·lació és per a dir-li a APT a on pot trobar els altres paquets de Debian. Noteu que podeu tornar a executar aquesta utilitat en qualsevol moment despres de la instal·lació executant apt-setup o editant manualment el /etc/apt/sources.list.

Si arrenqueu des d'un CD-ROM oficial, llavors aquest CD-ROM hauria de ser configurat automàticament com la font per a apt. Notareu això donat que veureu que el CD-ROM està sent escannegat i llavors us preguntarà si teniu cap altre CD-ROM per a configurar. Si teniu múltiples CD-ROM — i molta gent voldrà &mdash llavors haurieu de seguir endavant i escannegar-los un a un.

Per a usuaris sense un CR-ROM oficial, se us oferirant una sèrie d'opcions de com Debian a d'accedir als paquets: FTP, HTTP, CD-ROM o un sistema de fitxers local. Per a usuaris de CD-ROM, podeu escollir en aquesta passa quines altres fonts voleu afegir.

Haurieu de saber que és perfectament acceptable tindre diferents fonts de APT, encara que siguin idèntiques a l'arxiu de Debian. apt-get escollirà automàticament el paquet amb la versió més alta de totes les disponibles. Per exemple, si teniu la font en HTTP i un CD-ROM, apt-get tindria que usar automàticament el CD-ROM local quan sigui possible i sols recórrer al HTTP si hi ha una versió més nova disponible. Tot i això, aquesta no és una bona idea afegir fonts per a APT innecessàries, donat que retrasarà la velocitat del proces de recerca d'arxius en la xarxa per a les noves versions. Configurant la font dels paquets en la xarxa

Si planejeu instal·lar la resta del sistema mitjançant la xarxa, l'opció més comú és seleccionar la font "http". El "ftp" també s'accepta, però tendeix a fer les connexions més lentament.

Per a cada font de paquets en la xarxa se us preguntarà si desitgeu usar "programari non-US". Generalment desitjareu dir "si", donat que d'altra manera no podreu instal·lar programari de seguretat de criptografia, com el programa arxiconegut ssh.

Seguidament se us preguntarà si desitgeu tindre programari non-free. Això es refereix a programari comercial o d'altre programari amb una llicència que no compleix els . Està bé dir "si", però tindreu que ser precabut a l'instal·lar aquest programari, per que tindreu que assegurar-vos de que l'useu dacord amb la seva llicència.

La següent passa durant la configuració de les fonts en la xarxa li direu al apt-setup en quin país viviu. Aquest configura la rèplica oficial de Debian en la Internet mitjançant la vostra xarxa. Depenent del país que seleccioneu, us donarà una llista de les possibles màquines. Generalment és millor escollir-ne una del principi de la llista, però qualsevol funcionarà.

Si esteu instal·lant via HTTP, se us preguntarà si voleu configurar el vostre servidor d'intercanvi (proxy). Aquest de vegades es requerit per la gent que està darrera d'un tallafocs (firewall), en xarxes empresarials, etc.

Finalment, la nova font de paquets de la xarxa serà testejada. Si tot va bé, us preguntarà si voleu fer-ho una altre vegada amb alguna altre font de la xarxa. Instal·lació de paquets: simple o avançada

Despres se us demanarà si desitgeu instal·lar paquets amb el mètode simple o d'una manera més fina amb el mètode avançat. Us recomenem que comenceu amb el mètode simple donat que el mètode avançat el podreu executar en qualsevol moment.

Haurieu de saber que per a la instal·lació simple, base-config simplement invoca al programa tasksel. Per a la instal·lació avançada de paquets executarà el programa dselect. Qualsevol d'aquests pot executar-se en qualsevol moment despres de la instal·lació per a instal·lar més paquets. Si cerqueu un paquet específic una vegada la instal·lació s'hagi completat, simplement executeu apt-get install paquet, a on paquet serà el nom del paquet que voleu instal·lar. Selecció de paquets simple — La tasca d'instal·lar

Si escolliu la instal·lació "simple", sereu encaminats a dins del istal·lador de tasques (Task Installer - tasksel). Aquesta tècnica us oferirà unes configuracions de programari pre-seleccionades per Debian. Sempre podeu escollir, paquet per paquet, el que desitgeu instal·lar en la vostra nova màquina. Aquest és el propòsit del programa dselect descrit més avall. Però pot ser una tasca molt laboriosa amb gairebé &num-of-distrib-pkgs; paquets disponibles en Debian!

Si primer heu habilitat algunes tasques i despres heu anat afegint alguns paquets individualment. Aquestes representaran un nombre de les diferents coses que voleu fer amb el vostre ordinador, com ara "un entorn d'escriptori", "desenvolupament en C" o un "servidor de fitxers".

Per a cada tasca, podeu resaltar-la i seleccionar "Informació de la tasca" per a veuren més informació. Això us mostrarà una explicació detallada i una llista dels paquets de programes inclosos per aquella tasca.

Una vegada seleccionades les vostres tasques, seleccioneu "Acabar". En aquest punt, s'executarà apt-get per a instal·lar els paquets seleccionats. Noteu que si no seleccioneu cap tasca, els paquets estàndard o requerits que encara no estan presents en el sistema s'instal·lran. Aquesta funcionalitat serà la mateixa que executar tasksel -s en la línia de comandaments i actualment implica la descàrrega d'uns 37M d'arxius. En cavat s'us mostrarà el número de paquets per a instal·lar i quants kilobytes necessitareu descarregar.

Dels &num-of-distrib-pkgs; paquets disponibles en Debian, només una petita part són coberts per tasques ofertades pel instal·lador de tasques Task Installer. Per a veure informació de més paquets, useu apt-cache search search-string per als ofertats per search string (mireu la pàgina del manual ) o executeu dselect tal i com es descriu més avall. Selecció avançada de paquets amb dselect

Si seleccioneu la selecció de paquets "avançada", passareu al programa dselect. Abans d'executar dselect es requereix llegir el . dselect us permetrà seleccionar els paquets que instal·lareu al vostre sistema. Quan executeu dselect teniu que ser super-usuari (root). Accedint

Despres d'haber instal·lat els paquets, se us mostrarà l'indicatiu login. Entreu usant el nom i la password personals que vàreu seleccionar. El seu sistema estarà llest per a usar-lo.

Si sou un nou usuari i voleu explorar la documentació que estigui instal·lada en el vostre sistema un cop l'esteu usant. Actualment hi han diversos sistemes per a documentar-se, treballant en integrar els diferents tipus de documentació. Hi han dos punts de partida.

La documentació que acompanya als programes s'instal·larà en /usr/share/doc/, en un subrirectori anomenat com el programa en qüestió. Per exemple, el APT User's Guide que és una guia de com usar apt per a instal·lar d'altres programes en el vostre sistema, estarà localitzada en /usr/share/doc/apt/guide.html/index.html.

A més, de en les carpetes especials de la jerarquia en /usr/share/doc/. Els Linux HOWTO (COM ES FA) són instal·lats en format .gz, en /usr/share/doc/HOWTO/en-txt/ i /usr/share/doc/HOWTO/en-txt/mini/. El /usr/share/doc/HTML/index.html conté un index navegable de la documentació instal·lada per dhelp.

Un mètode fàcil de veure aquests documents és cd /usr/share/doc/ i escriure lynx seguit per un espai i un punt (el punt vol correspon al directori actual).

També podeu escriure info (comandament) o man (comandament) per a veure la documentació de molts dels comandaments disponibles des de l'indicatiu. L'escriure un comandament seguit de help us mostrarà un curt resumen sobre l'us del comandament. Si el resultat d'un comandament mostra la informació resultant fora de la pantalla, escriviu | more despres del comadament per a indicar que els resultats facin una pausa abans de cada pantalla completa. Per a veure una completa llista de tots els comandaments disponibles que comencen per una certa lletra, escriviu la lletra i premeu dues vegades la tecla tab.

Per a una introducció més completa a Debian i GNU/Linux, mireu /usr/share/doc/debian-guide/html/noframes/index.html.


Reply to: