[Date Prev][Date Next] [Thread Prev][Thread Next] [Date Index] [Thread Index]

Revisió del partitioning.sgml de Xavi



	Bon ditardanit,

	En primer lloc, una gran ENHORABONA Xavi per l'excel·lent traducció!
    Com veureu, només he trobat simples errates i lapsus, res més.  Si totes
    les traduccions són així, ja tenim la feina feta!  Vos adjunte la nova
    versió completa del document, per si voleu revisar-la encara més.


>>> Aquests són els canvis que he realitzat <<<

pertot: linux -> Linux (és indiferent, però ja que has usat majoritàriament
  Linux amb majúscules, els he passat tots a majúscules, per coherència)
8: natiua -> nativa o nadiua
49: el correu d'exemple -> l'exemple del correu
  (la primera podria ser malinterpretada)
54: inconvinent -> inconvenient
66: Filesystem Hierarchy Standard: estàndard de jerarquia en el sistema
  de fitxers -> estàndard de la jerarquia del sistema de fitxers
  (és el propi sistema de fitxers el que constitueix una jerarquia)
  (Caldria consensuar la traducció d'FHS)
74: Lleve el punt final de la línia (les altres línies no en porten)
117: llocs webs -> llocs web
117: megabytets -> megabytes
137,138,140,141,340: extesa -> estesa
150: arranc -> arrencada
  (uses «arrencada» més endavant)
180: volgueu -> vulgueu
184: tant és si el BIOS compleix les extensions d'accés a discs grans o no ->
  tant és ... grans com si no
189: ussuaris -> usuaris
189: maquines -> màquines
210,229: haurieu -> hauríeu
331: dels discs i/o llurs capacitats -> dels discs o llurs capacitats
  (el primer no exclou el segon (OR, no XOR), a més l'aparició d'i/o pot
  confondre's amb entrada/sortida)
400,497: hi ha «l'» al final de la línia, apareixeria un espai en la
  versió formatada: els he moguts al començament de la línia següent.
422: Aquest és l'única mena -> Aquesta és...
424: arrancar -> arrencar
  (per coherència amb la resta del document)
425: al <prgn>fdisk</prgn> -> a l'<prgn>fdisk</prgn>
565,645: monti -> munti
585,586: monta -> munta
587: arrenqueu el propi sistema -> quan arrenqueu...
619: quadrupla -> quàdrupla
632: tan l'arrel -> tant l'arrel


>>> Aquests són dubtes, suggerències, etc. <<<
>>> No he fet cap canvi en el document tocant a tot açò <<<

?: El Debian Linux (el sistema (operatiu)) -> La Debian Linux (la distribució)
72-87: (paranoia) Hi ha espais al final d'algunes línies.
149: overlay drivers: controladors solapats
  (es podrien llevar els ¿?, crec que ha estat accptada en la llista)
172: "COM per grans discs" -> "COM per discs grans"
  (no conec el títol usat en la traducció)
278-353: No caldria tancar els noms de dispositius entre etiquetes «file»?
  (en la versió original del document)
381: en pantalla completa -> a tota pantalla
427: als discs de &arch-title; -> als discs d'&arch-title;
  (_supose_ que, com que el text només apareix per Sparc, quedaria quelcom
  així: «als discs d'Sparc...».  Potser no, no ho sé!)
638: dbootstrap no es troba entre etiquetes «prgn»

    Salutacions,
	Ivan
-- 
Ivan Vilata i Balaguer  	@  Powered by Debian GNU/Linux  @
"Cogito, sed sum"       	@        apt-get a life!        @
<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
<!-- $Id: partitioning.sgml,v 1.36 2001/09/09 21:10:15 dwhedon Exp $ -->

<chapt id="partitioning">Particions en Debian
    <p>
L'opció de menú &MSG-PARTITION-DISK; us ensenya una llista de
de discs en què podeu definir particions, i executa una aplicació 
per definir particions. Heu de crear com a mínim una partició "nativa per a Linux"
("Linux native", tipus 83) i segurament en voldreu una altra "d'intercanvi per a Linux" ("Linux swap", tipus 82).

  <sect id="partition-intro">Com decidir quines particions fer per a Debian i llurs mides.
    <p>
Com a mínim imprescindible, el GNU/Linux necessita una partició
per a ell. Podeu tenir una única partició que contingui tot el 
sistema operatiu, les aplicacions, i els vostres fitxers personals. 
Molta gent creu necessària també una partició a part per a intercanvi 
de memòria (swap).  La partició d'intercanvi és un espai reservat 
per al sistema operatiu que pot utilitzar com a "memòria virtual".
Si poseu l'espai per a intercanvi en una partició independent el Linux
pot fer-ne un ús molt més eficient. Es pot fer que el Linux faci servir 
un fitxer normal per a intercanvi, però no és recomanable.
    <p>
Tanmateix, la majoria de gent prefereix donar-li al GNU/Linux 
més particions de les mínimes que caldrien. Hi ha dos motius pels 
que podríeu voler dividir el sistema de fitxers en unes quantes 
particions més petites. El primer és per seguretat. Si passa res 
que malmeti el sistema de fitxers, generalment només afecta una 
partició. Així, només cal restaurar un bocí del sistema (a partir 
de les còpies de seguretat que heu anat fent meticulosament). 
Com a mínim imprescindible, hauríeu de considerar crear el que 
s'anomena "partició arrel". Aquesta partició conté els components 
més essencials del sistema. Si qualsevol altra partició queda malmesa,
encara podeu arrencar el GNU/Linux i arreglar el sistema. Això us 
pot estalviar la molèstia d'haver de reinstal·lar el sistema 
de cap i de nou. 
    <p>
El segon motiu generalment és més important en un entorn professional,
però en realitat depén de l'ús que feu de la màquina. Suposeu que
alguna cosa es descontrola i comença a consumir espai de disc.  Si
resulta que el procés que porta el problema té privilegis de root (el
sistema reserva un percentatge d'espai de disc a què  els altres
usuaris i usuàries no tenen accés), podríeu  trobar-vos de sobte  que
no us quedi gens d'espai de disc. Això no va gens bé, perquè  el
sistema operatiu necessita fer servir fitxers físics per a  moltes
coses (a més de per espai d'intercanvi). Fins i tot  podria ser que
l'origen del problema no fos ni tan sols local.  Per exemple, rebre un
bombardeig de correu no sol·licitat  pot omplir fàcilment una
partició. Si feu servir més particions,  protegiu al sistema de molts
d'aquests problemes. Per tornar a  fer servir l'exemple del correu,
poseu el <file>/var/mail</file>  a la seva pròpia partició i la
majoria del sistema funcionarà  encara que us bombardegin amb correu
no desitjat.
    <p>
L'únic inconvenient real de fer servir més particions és que sovint
costa de saber d'entrada quines necessitats tindreu. Si feu una
partició massa petita, llavors o haureu de reinstal·lar el sistema o
no parareu de moure coses d'una banda a l'altra per fer lloc a  la
partició infradimensionada. D'altra banda, si feu la partició  massa
gran, estareu malbaratant espai que es podria fer servir  per alguna
altra cosa. És cert que l'espai de disc va molt barat, avui  en dia,
però tot i així, perquè hauríeu de llençar els diners?.

  <sect id="directory-tree">L'arbre de directoris
      <p>
El Debian Linux segueix el <url id="&url-fhs-home;" name="Filesystem
Hierarchy Standard"> (estàndard de la jerarquia del sistema de fitxers)
per anomenar els directoris i els fitxers. Aquest estàndard permet
que els usuaris i usuàries i els programes puguin predir la
localització dels  fitxers i directoris. El directori arrel es
representa simplement per una  barra <file>/</file>. En el nivell de
l'arrel, tots els sistemes Debian inclouen aquests directoris:
<example>
       bin       Fitxers executables binaris d'ordres essencials
       boot      Fitxers estàtics del carregador de l'arrencada  
       dev       Fitxers de dispositiu 
       etc       Configuració del sistema específica de cada ordinador  
       home      Directoris d'usuaris i usuàries 
       lib       Biblioteques essencials i mòduls del nucli
       mnt       Punt de muntatge per muntar temporalment un sistema
                 de fitxers 
       proc      Directori virtual per a informació del sistema 
       root      Directori de l'usuari o usuària root 
       sbin      Fitxers executables binaris essencials del sistema  
       tmp       Fitxers temporals 
       usr       Jerarquia secundària 
       var       Dades variables
</example>

<!--   Apparently we don't conform with fhs here: --> <!--       opt
Paquets d'aplicació  afegits  -->

Ve't aquí una llista de consideracions importants pel que  fa a
directoris i particions:
<list>
          <item>
La partició arrel <file>/</file> sempre ha de contenir físicament
<file>/etc</file>, <file>/bin</file>, <file>/sbin</file>,
<file>/lib</file> i <file>/dev</file>, si no no podreu
arrencar. Típicament calen 100 MB per a la partició arrel, però això
podria variar.
          <item>
<file>/usr</file>: tots els programes d'usuari
(<file>/usr/bin</file>), les biblioteques (<file>/usr/lib</file>), la
documentació (<file>/usr/share/doc</file>), etc., estan en aquest
directori. Aquesta part del sistema de fitxers   necessita la major
part de l'espai. Li hauríeu de concedir com a mínim 500 MB d'espai en
disc. Si voleu instal·lar més paquets hauríeu d'incrementar l'espai
que concediu a aquest directori.
          <item>
<file>/home</file>: Cada usuari o usuària deixarà les seves dades a un
subdirectori d'aquest directori. La mida depén de quants usuaris i
usuàries facin servir el sistema i de quins fitxers hagin d'emmagatzemar 
als seus directoris. Segons l'ús que hagueu previst
hauríeu de reservar uns 100 MB per cada usuari o usuària, però adapteu
aquesta xifra a les vostres necessitats.
          <item>
<file>/var</file>: En aquest direcori s'hi posaran totes les dades variables com ara articles de notícies (news), missatges de correu electrònic, llocs web, la memòria cau per a APT, etc. La mida d'aquest directori depén molt de l'ús que feu del vostre ordinador, però per a la majoria de gent, el que marcarà la mida serà la sobrecàrrega produïda pel sistema d'administració de paquets. Si penseu fer una instal·lació completa de ben bé tot allò que Debian pot oferir, tot en una sola sessió, n'hi hauria d'haver prou amb reservar 2 o 3 gigabytes d'espai per a <file>/var</file>. Si penseu fer la instal·lació per parts (és a dir, instal·lar els serveis i utilitats, després les eines de text, llavors X, ...), us en podeu sortir amb 300 - 500 megabytes a <file>/var</file>.  Si aneu justos d'espai de disc i no penseu fer servir l'APT, o al menys no per a actualitzacions importants, passareu amb només 30 o 40 megabytes a <file>/var</file>.
           <item>
<file>/tmp</file>: Si algun programa genera dades temporals, segurament ho faci a <file>/tmp</file>. N'hi hauria d'haver prou amb 20-50 MB .
        </list>


<![ %i386 [
  <sect>Limitacions dels discs de PC
      <p>
El BIOS del PC generalment imposa restriccions addicionals a la 
definició de les particions del disc. Hi ha un límit en el nombre
de paticions "primàries" i "lògiques" que pot tenir un disc. 
A més a més, els BIOS anteriors a 1994-1998 tenen limitacions  
pel que fa a la zona de disc des de la que el BIOS pot arrencar el sistema.
Per a més informació vegeu el <url
id="&url-partition-howto;" name="COM fer particions en Linux"> i el <url
id="&url-phoenix-bios-faq-large-disk;" name="PMF del BIOS Phoenix">, però en aquesta secció farem un breu repàs per ajudar-vos a planificar-ho en la majoria de casos.
      <p>
Les particions "primàries" són l'esquema original de particions per a 
discs de PC. Tanmateix, només n'hi pot haver quatre. Per superar 
aquesta limitació es van inventar les particions "esteses" i "lògiques".
Quan definiu una de les particions primàries com a una partició estesa,
podeu subdividir l'espai assignat a aquesta partició en particions lògiques.
Podeu crear fins a 60 particions lògiques a una partició estesa. Però només
podeu tenir una partició estesa a cada disc. 
      <p>
El Linux limita les particions en disc a 15 particions per unitat 
per a discs SCSI (3 particions primàries útils i 12 particions lògiques), 
i a 63 particions per cada unitat de disc IDE (3 particions primàries útils, 
60 particions lògiques).
    <p>
Si teniu un disc IDE gran, i no feu servir ni adreçament LBA ni 
controladors solapats (n.de.T. overlay drivers ¿?) (programes que a vegades proporcionen els 
fabricants de discs durs), aleshores la partició d'arrencada (la 
partició que conté la imatge del nucli), ha de caure dintre dels 
primers 1024 cilindres del disc dur (normalment 524 megabytes, sense
traducció del BIOS). 
      <p>
No hi ha aquesta restricció si teniu un BIOS posterior al 1995-98 
(depen del fabricant) que compleixi l'"especificació millorada 
de suport a disc durs" (Enhanced
Disk Drive Support Specification).  Tant el Lilo, el carregador de 
Linux, com l'alternativa de Debian <prgn>mbr</prgn> han de fer servir
el BIOS per carregar el nucli a la RAM des del disc. Si troben que les 
extensions d'accés a discs grans de la interrupció 0x13 del BIOS estan 
disponibles, les aprofitaran. Altrament, recorren a la interfície 
llegat per accés a disc, i això no serveix per adreçar posicions al disc
més enllà del 1023é. cilindre. Un cop s'ha arrencat el Linux, ja no 
hi fa res quin BIOS hi hagi a l'ordinador, ja no hi ha restriccions,
perquè el Linux no fa servir el BIOS per accedir a disc.
      <p>
Si teniu un disc gran, podria ser que hagueu de fer servir tècniques 
de traducció, que podeu definir des del programa de configuració del 
BIOS, com ara LBA (Adreçament de blocs lògics) o mode de traducció 
CHS ("gran"). Podeu trobar més informació sobre assumptes de discs 
grans al <url id="&url-large-disk-howto;" name="COM per grans discs">.
Si feu servir un esquema de traducció de cilindres, i el BIOS no 
compleix les extensions per accés a discs grans, llavors la partició 
d'arrencada ha de caure dintre de la representació <em>traduïda</em> del 
cilindre 1024. 
      <p>
Per fer-ho recomanem crear una partició petita (amb 5-10 MB n'hi hauria
d'haver prou) al començament del disc, que es farà servir com a partició 
d'arrencada, i després crear tantes altres particions com vulgueu, 
en la resta d'espai. <em>Heu</em> de muntar aquesta partició d'arrencada
a <file>/boot</file>, perquè el nucli de Linux es desará a aquest 
directori. Aquesta configuració funcionarà en qualsevol sistema,
tant és si el BIOS compleix les extensions d'accés a discs grans com si no.
]]>

  <sect>Esquema de particions recomanat
    <p>
Per a usuaris novells, màquines Debian personals, sistemes domèstics, 
i altres instal·lacions monousuari, el més fàcil i el més simple és probablement fer una 
única partició <file>/</file> (més la d'intercanvi). Tanmateix, pot ser que 
tingueu problemes amb aquesta idea, amb discs més grans (20GB). Per limitacions
en el funcionament de l'ext2, eviteu que una sola partició ocupi més d'uns 
6GB.
    <p>
Per a sistemes multiusuari, és millor posar <file>/usr</file>,
<file>/var</file>, <file>/tmp</file>, i <file>/home</file> cadascun a la seva
pròpia partició, diferents de la partició de <file>/</file>. 
    <p>
Podríeu necessitar una partició a part per <file>/usr/local</file> 
si penseu instal·lar molts programes que no són part de la distribució 
de Debian. Si la màquina ha de ser un servidor de correu, potser caldria 
fer una partició a part per a <file>/var/mail</file>. Sovint és una bona 
idea posar una partició  per a <file>/tmp</file> tot sol, per exemple d'entre 
20 MB i 50 MB. Si esteu instal·lant un servidor amb molts comptes d'usuari,
en general és bo tenir una partició gran independent per a 
<file>/home</file>.  En general la solució per a les particions varia 
d'una màquina a una altra, depenent de per què es facin servir. 
    <p>
Per a sistemes molt complexos, hauríeu de mirar-vos el <url
id="&url-multidisk-howto;" name="COM de múltiples discs">.  Aquí hi ha 
informació en profunditat, d'interés fonamentalment per a proveïdors 
d'internet i gent que instal·li servidors. 
    <p>
Pel que fa a la mida de la partició d'intercanvi, hi ha molts punts de 
vista. Un heurisme que va prou bé és fer-la tan gran 
com la memòria del sistema. Però en la majoria de casos no hauria de ser
menor de 16MB. Hi ha excepcions a la regla, és clar. Si  
proveu de resoldre 10000 equacions simultànies en una màquina amb 
256MB de memòria, podeu necessitar un gigabyte (o més) d'espai d'intercanvi. 
<![ %m68k
[ D'altra banda, els Atari Falcon i els Macs pateixen molt quan han d'intercanviar memòria, així que per comptes de fer una partició d'intercanvi gran, és 
millor posar-los tanta RAM com sigui possible. ]]>
    <p>
En arquitectures de 32 bits (i386, m68k, SPARC de 32 bits i PowerPC), 
la mida màxima d'una partició d'intercanvi són 2GB (en Alpha i Sparc64
és tan gran que és virtualment il·limitada). Amb això n'hi hauria d'haver
prou per gairebé qualsevol instal·lació. Tanmateix, si teniu requeriments 
tan grans, probablement hauríeu de mirar de repartir l'espai d'intercanvi
entre diferents discs (també anomenats "spindles", filoses?) i, a ser 
possible, entre differents canals SCSI o IDE. El nucli equilibrarà 
l'ús de l'espai d'intercanvi entre múltiples particions d'intercanvi,
i n'obtindrà més rendiment.
    <p>
Com exemple, la màquina de casa d'un dels autors té 32MB de RAM 
i un disc IDE de 1.7GB a <file>/dev/hda</file>. Hi ha una partició de 
500MB per un altre sistema operatiu a <file>/dev/hda1</file> (l'hauria 
d'haver fet de 200MB, perquè no es fa servir mai). Utilitza una partició 
d'intercanvi de 32MB a 
<file>/dev/hda3</file> i la resta (uns 1.2GB a 
<file>/dev/hda2</file>) és la partició per a Linux. 
    <p>
Per a més exemples, vegeu <url id="&url-partition-examples;"
name="Estratègies per a particions">.

<![ %hppa [
    <sect1>Requeriments per a la partició del carregador de l'arrencada 
      <p>
El PALO, el carregador de l'arrencada de l'HPPA, requereix que hi hagi una 
partició de tipus "F0" en els primers 2 GB. Aquí és on va el carregador 
de l'arrencada i opcionalment un nucli i un disc RAM, de manera que l'heu 
de fer prou gran perquè hi càpiga - com a mínim 4Mb (a mi m'agrada de 8-16Mb).
Un requeriment addicional del microprogramari és que el nucli de Linux ha de 
quedar en els primers 2GB del disc. Com a alternativa, podeu crear una 
partició ext2 petiteta prop del principi del disc i muntar-la a 
<file>/boot</file>, que és el directori on es guardarà el nucli o nuclis 
de Linux. Cal que <file>/boot</file> sigui prou gran perquè hi càpiguin 
els nuclis que vulguis carregar; normalment n'hi ha prou amb 8-16MB.
]]>

<![ %ia64 [
    <sect1>Requeriments per a la partició del carregador de l'arrencada
      <p>
L'ELILO, el carregador de l'arrencada per a l'ia64 requereix una partició 
de tipus "EF". Aquesta partició ha de ser prou gran perquè hi càpiguen 
el carregador de l'arrencada, i els nuclis i discs RAM que pogueu voler 
fer servir per arrencar. La mida mínima serien uns 16MB, però si és 
probable que hi feu desenvolupament, o que experimenteu amb diferents
nuclis, llavors potser seria millor una mida de 128MB.
]]>

  <sect id="disk-naming">Noms de dispositius en Linux
    <p>
Els noms dels discs i les particions poden ser diferents d'altres 
sistemes operatius. Cal que conegueu els noms que fa servir el Linux 
quan creeu i munteu particions. Ve't aquí la nomenclatura bàsica:
<list>
        <item>
La primera disquetera s'anomena "/dev/fd0".
        <item>
La segona disquetera s'anomena "/dev/fd1".
        <item>
El primer disc SCSI (per ordre d'adreça d'ID SCSI) s'anomena "/dev/sda".
        <item>
El segon disc SCSI (per ordre d'adreça) s'anomena "/dev/sdb", i així successivament.
        <item>
El primer CDROM SCSI s'anomena "/dev/scd0", altrament dit "/dev/sr0".
        <item>
El disc mestre a la primera controladora IDE s'anomena "/dev/hda".
        <item>
El disc esclau a la primera controladora IDE s'anomena "/dev/hdb".
        <item>
El disc mestre i l'esclau de la segona controladora es diuen "/dev/hdc" i 
"/dev/hdd" respectivament. Els controladors IDE més nous tenen de fet 
dos canals, i actuen a la pràctica com si fossin dues controladores.

<![ %m68k [
Les lletres poden ser diferents de les que mostra el programa pdisk del mac 
(o sia, allò que apareix al pdisk com a /dev/hdc pot aparèixer al Debian 
com a /dev/hda).
]]>

<![ %i386 [
        <item>
El primer disc XT s'anomena "/dev/xda".
        <item>
El segon disc XT s'anomena "/dev/xdd".
]]>

<![ %m68k [
        <item>
El primer dispositiu ACSI s'anomena "/dev/ada", el segon s'anomena 
"/dev/adb".  ]]>

      </list>

        <p>
Per representar les particions de cada disc hom afegeix un número 
en decimal al nom del disc: "sda1" i "sda2" representen la primera 
i la segona particions del primer disc SCSI del sistema.
        <p>
Heus ací un exemple real. Suposem que teniu un sistema amb 2 discs SCSI, 
un a l'adreça SCSI 2 i l'altre a l'adreça SCSI 4. El primer disc 
(a l'adreça 2) s'anomenarà doncs "sda", i el segon "sdb". Si el 
disc "sda" té 3 particions, es diran "sda1", "sda2" i "sda3". Això
mateix val per al disc "sdb" i les seves particions.
        <p>
Noteu que si teniu dos adaptadors de bus SCSI (o sia, dues controladores),
l'ordre dels discs pot esdevenir confús. La millor resolució en aquests
casos és fixar-se en els missatges d'arrencada, suposant que sapigueu 
els models dels discs o llurs capacitats.

<![ %i386 [
    <p>
El Linux representa les particions primàries amb el nom del disc
més els números 1 a 4. Per exemple, la primera partició del 
primer disc IDE és <file>/dev/hda1</file>.  Les particions lògiques 
es numeren començant per 5, de manera que la primera partició lògica 
en el mateix disc és <file>/dev/hda5</file>.  
Recordeu que la partició estesa, és a dir, la partició primària que
conté particions lògiques, no es pot fer servir com a tal. Això serveix 
tant per a discs SCSI com per a IDE.

]]>

<![ %m68k [
    <p>
Els sistemes VMEbus que fan servir la disquetera SCSI TEAC FC-1 la veuran 
com un disc SCSI normal. Per fer més simple la identificació de la disquetera, 
el programari d'instal·lació crearà un enllaç simbòlic cap al dispositiu 
adient i anomenarà l'enllaç "/dev/sfd0".
]]>

<![ %sparc [
    <p>
Les particions de disc de Sun permeten que hi hagi 8 particions separades 
(o "slices", llesques ). La tercera partició és normalment (i preferible)
la partició de "disc sencer". Aquesta partició fa referència a tots els 
sectors del disc i la fa servir el carregador de l'arrencada (sigui el SILO 
o el de Sun).
]]>

  <sect id="partition-programs">Programes de Debian per definir particions
    <p>
Els desenvolupadors de Debian han adoptat diferents varietats de programes
per definir particions en diferents tipus de discs durs i arquitectures
de computadors. A continuació donem una llista amb el programa o programes
aplicables a la vostra arquitectura.

<taglist>

<![ %fdisk.txt [ <tag><prgn>fdisk</prgn><item> L'editor de particions original del Linux, bo per als gurus; llegiu la <url id="man-fdisk" name="pàgina del manual de l'fdisk">. 
          <p>
Aneu amb compte si ja teniu particions de FreeBSD al sistema. Els 
nuclis de la instal·lació inclouen suport per a aquestes particions, 
però la manera com les representa (o no) l'<prgn>fdisk</prgn> pot fer 
que els noms dels dispositius siguin diferents. Vegeu el 
<url id="&url-linux-freebsd;"
name="COM Linux+FreeBSD">. ]]>

<![ %cfdisk.txt [ <tag><prgn>cfdisk</prgn><item> Un editor de particions senzill, en pantalla completa, per a la resta de nosaltres; llegiu la <url
id="man-cfdisk" name="pàgina del manual del cfdisk">.
          <p>
Tingueu en compte que el <prgn>cfdisk</prgn> no sap un borrall de particions 
de FreeBSD i, altre cop, pot ser que de resultes els noms dels dispositius 
siguin diferents.]]>

<![ %atari-fdisk.txt [ <tag><prgn>atari-fdisk</prgn><item> Versió de 
l'<prgn>fdisk</prgn> preparada per Ataris; llegiu la <url id="atari-fdisk.txt"
name="pàgina del manual de l'atari-fdisk ">. ]]>

<![ %amiga-fdisk.txt [ <tag><prgn>amiga-fdisk</prgn><item> Versió de 
l'<prgn>fdisk</prgn> preparada per a Amiga; llegiu la <url id="amiga-fdisk.txt"
name="pàgina del manual de l'amiga-fdisk">. ]]>

<![ %mac-fdisk.txt [ <tag><prgn>mac-fdisk</prgn><item> Versió de 
l'<prgn>fdisk</prgn> preparada per a Macs; llegiu la <url id="mac-fdisk.txt"
name="pàgina de manual del mac-fdisk">. ]]>

<![ %pmac-fdisk.txt [ <tag><prgn>pmac-fdisk</prgn><item> Versió de
l'<prgn>fdisk</prgn> preparada per a PowerMacs, que també es fa servir per a 
sistemes Motorola amb bus VMEbus i BVM; llegiu la 
<url id="pmac-fdisk.txt" name="pàgina del manual del pmac-fdisk">. ]]>

      </taglist>
    <p>
Per omissió s'executarà un d'aquests programes quan seleccioneu 
&MSG-PARTITION-DISK;.  Si el que s'executa per omissió no és el que voleu, 
sortiu de l'editor de particions, aneu a l'intèrpret d'ordres (tty2) 
i entreu manualment el nom del programa que voleu fer servir. 
Després salteu-vos el pas &MSG-PARTITION-DISK; del 
<prgn>dbootstrap</prgn> i continueu amb el pas següent.

<![ %i386 [
    <p>
Recordeu de marcar la partició d'arrencada com a "arrencable".
]]>

<![ %sparc [
        <p>
Assegureu-vos que creeu una "etiqueta de disc de Sun" ("Sun disk label")
en el disc d'arrencada. Aquesta és l'única mena d'esquema de particions 
que entén la PROM d'OpenBoot, i és l'única mena d'esquema des del que 
podeu fer arrencar la màquina. La tecla per crear etiquetes de disc de Sun 
a l'<prgn>fdisk</prgn> és la <em>s</em>.
        <p>
Encara més, als discs de  &arch-title;, assegureu-vos que la primera 
partició del disc d'arrencada comença al cilindre 0. A més que 
és necessari, també vol dir que la primera partició contindrà la 
taula de particions i el bloc d'arrencada, que són els dos primers sectors 
del disc. <em>No</em> heu de posar l'espai per a intercanvi a la 
primera partició del disc d'arrencada, perquè les particions d'intercanvi 
no respecten els primers sectors de la partició. El que sí que hi podeu posar aquí són particions Ext2 o UFS; aquestes deixaran tranquils la taula de particions i el bloc d'arrencada.
        <p>
També recomanem que la tercera partició hauria de ser de tipus "disc sencer" 
(tipus 5) i hauria d'incloure tot el disc (del primer a l'últim cilindre ).
Això és fa simplement per conveni de les etiquetes de disc de Sun,
i ajuda el carregador d'arrencada <prgn>SILO</prgn> a no perdre el nord.
 ]]>

<![ %alpha [
    <p>
Si heu escollit arrencar des de la consola SRM, heu de fer servir 
l'<prgn>fdisk</prgn>per fer les particions al disc, perquè és l'únic programa 
que pot manipular les etiquetes de disc BSD que necessita l'<prgn>aboot</prgn>
 (recordeu que el bloc d'arrencada SRM és incompatible amb les taules de particions de l'MS-DOS - vegeu <ref id="alpha-firmware">).
El <prgn>dbootstrap</prgn> executarà l'<prgn>fdisk</prgn> per omissió si 
no heu fet arrencar el sistema des del <prgn>MILO</prgn>.
    <p>
Si el disc que heu escollit per definir-hi les particions ja conté una 
etiqueta de disc BSD, l'<prgn>fdisk</prgn> prendrà per omissió el mode d'etiquetes de disc BSD.
Si no, useu l'ordre 'b' per activar el mode d'etiquetes de disc.
    <p>
Tret que vulgueu fer servir el disc en el que esteu definint particions 
des de Tru64 Unix o algun dels sitemes operatius lliures derivats 
del 4.4BSD-Lite (FreeBSD, OpenBSD, o NetBSD), millor que <em>no</em> 
feu que la tercera partició contingui tot el disc. L'<prgn>aboot</prgn>
no ho necessita, i de fet, pot liar la troca, perquè la utilitat
<prgn>swriteboot</prgn> que es fa servir per instal·lar l'<prgn>aboot</prgn>
al sector d'arrencada es queixarà d'una partició solapada amb el bloc 
d'arrencada.
    <p>
A més, com que l'<prgn>aboot</prgn> s'escriu en els primers sectors del 
disc (actualment ocupa uns 70 quilobytes o 150 sectors), li <em>heu</em>
de deixar prou espai buit al principi del disc. Temps enrera, suggeríem que 
féssiu una partició petita al principi del disc, que es quedaria sense 
formatar. Per la mateixa raó donada aquí dalt, ara suggerim que no ho feu
si el disc l'ha de fer servir només el GNU/Linux.
    <p>
Per a instal·lacions ARC, hauríeu de definir una partició FAT petita al 
principi del disc perquè contingui el <prgn>MILO</prgn> i el 
<prgn>linload.exe</prgn> - n'hi hauria d'haver prou amb 5 megabytes,
vegeu <ref
id="non-debian-partitioning">. Malhauradament, el menú no contempla fer
particions FAT, i per tant ho haureu de fer manualment des de l'intèrpret d'ordres fent servir <prgn>mkdosfs</prgn> abans d'intentar instal·lar el 
carregador de l'arrencada.
]]>

<![ %powerpc [
  <sect>Definició de particions en PowerMacs més moderns
    <p>
Si ho instal·leu en un NewWorld PowerMac heu de crear una partició especial 
d'arrencada per posar-hi el carregador de l'arrencada. La mida d'aquesta 
partició ha de ser 800 KB i el tipus de partició ha de ser 
<em>Apple_Bootstrap</em>.  Si no creeu la partició d'arrencada del 
tipus <em>Apple_Bootstrap</em> la màquina no es podrà fer arrencar 
des del disc dur. Aquesta partició es pot crear fàcilment des del 
<prgn>mac-fdisk</prgn> amb l'opció <tt>b</tt> 
    <p>
Cal el tipus de partició especial Apple_Bootstrap per evitar que el 
MacOS monti la partició i la faci malbé, perquè hi ha modificacions 
especials fetes per tal que l'OpenFirmware arrenqui automàticament 
des d'ella.
    <p>
Noteu que la partició d'arrencada s'ha pensat per contenir només 3 fitxers 
molt petits: el binari del <prgn>yaboot</prgn>, la seva configuració 
<file>yaboot.conf</file>, i un carregador de primera etapa OpenFirmware,
l'<prgn>ofboot.b</prgn>.  No cal que estigui muntat al vostre sistema de fitxers, i no ho ha d'estar, ni hi heu de copiar nuclis ni res de res. Per manipular
aquesta partició es fan servir les utilitats <prgn>ybin</prgn> i 
<prgn>mkofboot</prgn>.
    <p>
Per tal que l'OpenFirmware arranqui automàticament el &debian; la 
partició d'arrencada hauria de figurar abans que totes les altres 
particions del disc, en especial abans de les particions d'arrencada 
del MacOS. La partició d'arrencada hauria de ser la primera que creeu.

<!-- Should this be pmac-fdisk now?  -->
<![ %mac-fdisk.txt [
        <p>
Vegeu la documentació del <url id="&man-mac-fdisk;" name="mac-fdisk"> 
per obtenir informació sobre com crear aquesta o altres particions.
També suggerim la lectura del <url id="&url-mac-fdisk-tutorial;" name="Tutorial de mac-fdisk">, que inclou els passos que hauríeu de seguir si esteu 
compartint el disc amb el MacOS.  ]]>

]]>

  <sect>&MSG-INITIALIZE-SWAP;
    <p>
Aquest serà el següent pas quan hagueu creat les particions al disc. 
Podeu triar entre inicialitzar i activar una partició d'intercanvi nova, 
activar-ne una que ja s'hagi inicialitzat anteriorment, o passar sense 
partició d'intercanvi. Sempre és permés de reinicialitzar una partició 
d'intercanvi que ja ho estava, de manera que trieu &MSG-INITIALIZE-SWAP;
tret que esteu ben segurs del que feu.
    <p>
Aquesta opció del menú us mostrarà primer un quadre de diàleg on posa
&MSG-SELECT-ACTIVATE-SWAP-L;. El dispositiu que es mostra per omissió 
hauria de ser la partició que ja heu definit; si és així, només cal 
prèmer &enterkey;.
    <p>
A continuació surt un missatge de confirmació, car la inicialització 
destrueix les dades que hi pogués haver prèviament a la partició. 
Si tot va bé, trieu 
&MSG-YES;.  La pantalla canviarà mentre s'executa el programa d'inicialització.
    <p>
És molt recomanable tenir una partició d'intercanvi, però si insistiu 
podeu passar sense si teniu més de &minimum-memory; de 
RAM. Si és això el que voleu fer, seleccioneu l'opció &MSG-DO-WITHOUT-SWAP;
del menú, sisplau.


  <sect id="init-partition">&MSG-INITIALIZE-LINUX;
    <p>
En aquest moment, el següent menú que apareix hauria de ser 
&MSG-INITIALIZE-LINUX;.  Si no és aquest és perquè no heu acabat la
definició de particions, o no heu triat una de les opcions de menú que
tractaven de la partició d'intercanvi.
    <p>
Podeu inicialitzar una partició per a Linux, o alternativament podeu 
muntar-ne una ja inicialitzada. Noteu que el <prgn>dbootstrap</prgn> 
<em>no</em> actualitzarà un sistema vell sense destruir-lo. Si esteu fent 
una actualització, el Debian normalment es pot actualitzar a si mateix i 
no necessitareu el <prgn>dbootstrap</prgn>.  Per ajuda sobre l'actualització 
a Debian &release;, mireu-vos les <url id="&url-upgrading;" name="instruccions d'actualizació">.
    <p>
Així doncs, si feu servir particions de disc que no estan buides, o sia, 
si voleu prescindir d'allò que hi hagi, hauríeu d'inicialitzar-les 
(i això esborrarà tots els fitxers). És més, heu d'inicialitzar totes 
les particions que hagueu creat en el pas de definició de les particions
del disc. L'única raó per muntar una partició sense inicialitzar-la en 
aquest moment deu ser muntar una partició sobre la que ja hagueu fet 
part de la instal·lació fent servir el mateix joc de disquets d'instal·lació.
    <p>
Seleccioneu &MSG-INITIALIZE-LINUX; per inicialitzar i muntar la partició
de disc <file>/</file>. La primera partició que munteu o inicialitzeu serà la que es munti com a <file>/</file> (que es pronuncia "arrel").
    <p>
Se us preguntarà si cal preservar la 
&Pre-2-2-Linux-Kernel-Compatibility;.  Dir &No; aquí vol dir que 
no podeu executar en el vostre sistema nuclis de Linux 2.0 o 
anteriors, perquè els sistemes de fitxers activen algunes característiques 
no contemplades en el nucli 2.0. Si sabeu que mai necessitareu executar 
un nucli 2.0 o d'alguna collita anterior, podeu obtenir alguns 
avantatges menors si dieu &No; aquí.
    <p>
També se us preguntarà si voleu buscar sectors defectuosos. L'opció 
per omissió aquí és saltar-se la cerca de blocs defectuosos, perquè 
la cerca de blocs defectuosos pot ocupar molt de temps, i les controladores de 
 disc dur modernes detecten els blocs defectuosos i se n'ocupen 
internament. Tanmateix, si no esteu gaire segurs de la qualitat del
vostre disc, o si teniu un sistema bastant vell, hauríeu de fer buscar 
els sectors defectuosos. 
    <p>
Els següents missatges són només passos de confirmació. Se us demanarà que 
confirmeu l'acció, car la inicialització destrueix totes les dades de 
la partició, i se us informarà que la partició es munta com a 
<file>/</file>, la partició arrel.<footnote>Tècnicament, es munta a 
<file>/target</file>; quan arrenqueu el propi sistema, això esdevindrà <file>/</file>.
      </footnote>
    <p>
Quan hagueu muntat la partició <file>/</file>, si teniu més sistemes de 
fitxers que voleu inicialitzar i muntar, haurieu de fer servir l'opció de 
menú &Alternate;. Això és per a qui ha creat particions separades per a 
<file>/boot</file>, <file>/var</file>,
<file>/usr</file> o d'altres, que s'haurien d'inicialitzar i muntar ara.


  <sect id="mount-already-inited">&MSG-MOUNT-LINUX;
    <p>
Una alternativa a <ref id="init-partition"> és el pas &MSG-MOUNT-LINUX;. 
Feu-lo servir si esteu reprenent una instal·lació que es va interrompre, 
o si voleu muntar particions que ja estan inicialitzades o contenen dades 
que voleu conservar.

<![ %supports-nfsroot [
        <p>
Si esteu instal·lant una estació de treball sense disc, ara voldreu muntar per NFS
la vostra partició arrel des del servidor NFS remot. Especifiqueu el camí 
al servidor NFS amb sintaxi estàndard de NFS, a saber, 
<tt><var>nom-o-IP-del-servidor</var>:<var>camí-del-recurs-del-servidor</var></tt>.
Si heu de menester a més altres sistemes de fitxers, els podeu muntar ara, 
també.

<![ %m68k [ El <var>camí-del-recurs-del-servidor</var> per a sistemes 
amb Motorola VMEbus i BVM hauria de correspondre al camí especificat a
<file>tftplilo.conf</file> en el servidor de TFTP; es fa servir per dir
al nucli del Linux quin directori ha de muntar quan arrenca el sistema 
instal·lat. El camí per omissió a <file>tftplilo.conf</file> és
<file>/nfshome/%C</file>, on <tt>%C</tt> se substitueix per l'adreça IP del 
sistema client que arrenca, en notació de quàdrupla entre punts. ]]>

<p>Si encara no heu configurat la vostra xarxa tal i com es descriu a 
<ref id="configure-network">, aleshores en escollir una instal·lació per 
NFS se us demanarà que ho feu.
]]>

  <sect id="mount-other">
    <heading>Per muntar particions no suportades pel 
    <prgn>dbootstrap</prgn></heading>

    <p>
En algunes situacions especials, el <prgn>dbootstrap</prgn> 
podria no saber com muntar els vostres sistemes de fitxers (tant l'arrel 
com d'altres). Podria ser, si sou un usuari o una usuària de Linux amb experiència, 
que pugueu simplement anar al tty2 i executar manualment les instruccions que 
necessiteu executar per muntar la partició en qüestió.
    <p>
Si esteu muntant una partició arrel per al vostre nou sistema, munteu-la 
a <file>/target</file> i llestos, després torneu al dbootstrap i continueu
(potser seguint el pas &View-the-Partition-Table; per fer que el 
<prgn>dbootstrap</prgn> recalculi en quin punt del procés d'instal·lació 
es troba.
    <p>
Per a particions que no són l'arrel, us haureu d'enrecordar de modificar 
manualment el fitxer <file>fstab</file> nou per tal que quan torneu a 
arrencar es munti la partició.  Espereu que el  <prgn>dbootstrap</prgn>
escrigui aquest fitxer (<file>/target/etc/fstab</file>) abans 
d'editar-lo, és clar.

<!-- Keep this comment at the end of the file
Local variables:
mode: sgml
sgml-omittag:t
sgml-shorttag:t
sgml-namecase-general:t
sgml-general-insert-case:lower
sgml-minimize-attributes:max
sgml-always-quote-attributes:t
sgml-indent-step:2
sgml-indent-data:nil
sgml-parent-document:("../install.sgml" "book" "chapt")
sgml-declaration:nil
sgml-exposed-tags:nil
sgml-local-catalogs:nil
sgml-local-ecat-files:nil
End:
-->







Attachment: pgpZEad7NW3Dx.pgp
Description: PGP signature


Reply to: