Hehe, invocació aconseguida!
El dt. 17 de 06 de 2025 a les 15:00 +0000, en/na xavi va escriure:
molt ràpidament, com ho veig jo. Des del pas de Gnome2 a Gnome3 vaig
decidir passar-me a xfce4 i vaig ser fidel seguidor domèstic de
l'escriptori de la rateta durant anys. Però des que vaig començar a
treballar amb ordinadors més "en serio" a nivell no domèstic sinó
profesional (~2010), al final em vaig poc a poc anar passant a Gnome
3
per una simple qüestió de comoditat (sobretot per coses més mundanes
tipus "sleep mode" en el portàtil, resolució de pantalla en portàtils
moderns, protector de pantalla que no em faci arrencar els ulls,
etc).
Recorde les primeres betes de GNOME 3 que vaig provar. GNOME 2 estava
polidet i anava molt fi, i la primera vegada que vaig llançar el GNOME
Shell em vaig quedar... "mare de déu del miracle, què és açò?"? 😅️
Que van ser atrevits no se'ls pot negar.
GNOME 3.0 va ser un llançament amb problemes molt menors per a ser una
versió .0 i que bàsicament llançava a la brossa tots els conceptes
anteriors i començava de zero. Des d'aquella versió, en la meua opinió
no ha parat de millorar de manera incremental, i d'evolucionar cap a
noves idees sense fer trencaments bruscs amb l'anterior.
Vos dic la veritat: el meu setup de GNOME és bàsicament el que posa
Debian per defecte. No afegisc extensions que facen divergir
l'experiència de l'original, i no tinc cap problema en acceptar
qualsevol novetat que introduïsca GNOME en una nova versió.
Soc un seguidor de l'equip de disseny de GNOME molt submís, però és que
a més no trobe a faltar res ni tampoc hi ha cap comportament del
sistema que em moleste. I sí, això inclou systemd, Wayland i tot el
plumbing estàndard que ve per darrere.
😀️
Jordi