Bon dia,
una pregunta Àlex, i a la resta també pel que llegeixo, perquè és
tristesa Gnome?
Jo el faig servir per la seva tecla Super :D
Bé, jo reconec que soc animal de costums. Vaig començar amb Fedora fa
molt de temps i allà Gnome va arribar abans com a escriptori per defecte.
Mate m'agrada bastant, de fet és molt semblant al que abans era Gnome2,
però no sé el minimalisme de Gnome3 m'agrada molt.
I les lleugeres les he provat i no van malament quan tens un portatil
amb pocs recursos, però ...
Sense voler fer "flames", si algú vol fer 5 cèntims d alguns avantatges
o inconvenients de la seva experiència ...
Merci
El 14 de juny de 2025 10:58:29 CEST, "Àlex" <alex@probeta.net> ha escrit:
Bon dia, debianites,
Aquests últims deu anys amb Debian Testing he estat treballant amb
Mate per què és un escriptori amb el que soc prou productiu, i
alhora és intuïtiu i lleuger.
Tot i que el desenvolupament de Mate continua lent però actiu,
l'empaquetament de Mate a Debian Testing (-en poc temps testing serà
estable-) està abandonat com a mínim des de fa un any, i ha arribat
un moment que l'experiència és tant frustrant que o canvio
d'escriptori o canvio de distribució.
Quin escriptori us agrada i és un bon substitut?
I no, Gnome no és un escriptori, Gnome és tristesa. No s'accepta pop
com animal de companyia, ni Gnome com escriptori. No pregunto per
projectes que s'estiguin desenvolupant molt, sinó d'escriptoris
intuïtius amb els que es pugui ser productiu.
Gràcies per les vostres opinions
Àlex
------------------------------------------------------------------------
--
El 2003 el català era la llengua habitual del 46 % dels catalans. Al
2018 només del 36 %. Si els castellanoparlants no actuem, desapareixerà.
El 3 de novembre representa el moment de l'any en el que les dones
deixen de cobrar en comparació amb els homes. Hem d’ajudar a les dones a
eliminar aquesta data.
L’administració pública cada any es gasta milions d’euros en llicències
de programari privatiu. Utilitzant programari lliure estalviem costos i
incentivem l’economia local.
La neutralitat davant les desigualtats acaba accentuant-les.