Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
El 11/05/16 a les 22:28, Narcis Garcia ha escrit:
> A la llista del GiLUG es va comentar un article que assenyala el
> programari lliure a diferència de la resta:
> www.uoc.edu/portal/ca/uoc-news/actualitat/2016/088-software-lliure.html
>
> I un membre de la UOC s'ha subscrit a la llista del GiLUG per defensar-se:
> http://llista.gilug.org/mailman/listinfo/usuaris
Vagi per endavant que no m'entusiasma gaire la idea de "crossposting"
entre llistes de correu, sabent com solien acabar als grups de
notícies... i amb algun disgust que aquí ja hem tingut.
Dita la qual cosa i llegit l'article resum de l'estudi, no només no ho
veig com un "atac" (per fer servir la mateixa paraula contundent que a
l'altra llista) sinó que personalment crec que té raó en el que diu. Ara
bé, també crec que l'enfocament és limitat.
Deixant de banda la fama de tirà d'en Torvalds, que podria fer córrer
rius de tinta^Wbits, tenim un exemple prou recent i d'envergadura de
democràcia que no funciona: l'escissió d'OpenOffice a LibreOffice. En el
si d'Oracle (que també quins uns), els desenvolupadors no tenien gens
clar com podien exercir la direcció del projecte i van marxar en massa a
un fork, que ha esdevingut de facto en la branca mestra. Personalment,
en aquest sentit no em sorprendria que en el futur passés quelcom
similar amb VirtualBox, que algun soroll de sabre s'ha sentit ja.
Si entenem com a "projecte democràtic" l'existència d'una constitució
com sembla apuntar l'estudi, com la que té Debian, docs molts projectes
de programari lliure no en tenen, sigui per una "direcció gurú" com la
del nucli de Linux, sigui perquè la seva dimensió relativament reduïda
no ho justifiqui, sigui perquè simplement mai s'han trobat amb la
necessitat.
Cas ben diferent, gairebé m'atreviria a dir que excepció dins la norma,
és la organització interna de Debian, amb una constitució clarament
definida i uns processos de discussió i votació. Clar que en aquest cas
estem parlant d'una distribució més que d'un projecte de programari
lliure, on hi ha matisos addicionals que crec s'escapen de l'àmbit de
l'estudi.
Així doncs, estic d'acord amb la conclusió que els projectes de
programari lliure poden ser no democràtics enfocats individualment. Dit
això, però, el mateix ecosistema del programari lliure té mecanismes per
suplir aquesta falta de democràcia en forma de derivació de codi per
tercers. Com en el cas de LibreOffice, si la majoria de desenvolupadors
migren, en certa forma realitzen un exercici de democràcia a l'impulsar
una nova branca que resulti més forta que l'original.
Reply to: