[Date Prev][Date Next] [Thread Prev][Thread Next] [Date Index] [Thread Index]

Re: Correus publicats a lists.debian.org



El 09/06/15 a les 19:40, Narcis Garcia ha escrit:
> Reenvio la resposta que m'han donat, i la tradueixo:
> 
> «Esteu enviant la vostra adreça de correu a una llista que permet
> qualsevol de subscriure's. Qualsevol adreça de correu-e allà estarà
> disponible als 'spammers'. Si això és un problema, utilitzeu una adreça
> diferent o no hi feu enviaments.»
> 
> I em pregunto: Qui administra aquesta llista en concret?

Això no té res a veure amb qui administra aquesta llista de correu
perquè és un problema comú i intrínsec.

D'acord, vols que la teva adreça de correu s'amagui. Però s'ha d'amagar
a tot arreu perquè sigui efectiva: tant a l'arxiu com al correu que
s'envia a tots els membres, en particular a mi. Si jo rebo un correu
d'una adreça manifestament obscura o invàlida, el més probable és que el
meu filtre de correu escombraria salti i no vegi mai el teu missatge.
També impedirà que ningú pugui respondre't en privat a la qüestió que
hagis plantejat, per molt convenient que sigui.

Si vols això, la recomanació del listmaster és efectiva. Si pretens
imposar-nos-ho a la resta, hi estic en contra.

Que és una murga que l'adreça de correu s'inundi de correu brossa? Això
ningú ho nega, tots hi hem passat. Però una llista de correu es basa en
reenviar un correu a tothom. Si no vols que ningú sàpiga el teu número
de telèfon, no el posis mai en un taulell d'anuncis.

Després hi ha l'assumpte del "derexu al ulvidu" que ha reflotat, i que
és inútil perquè tots els subscrits tenim còpia del correu enviat. A mi
no em pots fer oblidar. A més, aquesta interpretació del dret és
excessiva i fins i tot perniciosa: està enfocada a cercadors perquè
deixin de mostrar com a resultats rellevants fets passats, però en cap
cas és per censurar-ne la font. Seria com si jo em penedís d'una carta
al director que vaig escriure fa temps al Diari de Girona i, basat en
aquest dret, demanés que s'esborrés de l'hemeroteca. La real també.

Abans d'esperar que tercers ens arreglin la vida hauríem de ser més
conscients dels nostres propis actes.


Reply to: