Activitats contra patents de programari. Esmenes a JURI, seminaris, conferències...
Esmenes a JURI
--------------
Aquesta setmana acabava el termini per presentar esmenes sobre la
directiva de patents de programari al comité D'Afers jurídics del
Parlament Europeu[4]. Encara no han aparegut les esmenes presentades
a la web del Parlament Europeu, però pel que ha transcendit se n'haurien
presentat força[1], moltes per tal d'evitar la patentabilitat del programari
i afavorir la lliure competència en informàtica, i altres de menys
afortunades o presumiblement més orientades a patentar programari.
Tanmateix la posició comuna[2] (que té tant de comuna com té un vaixell
d'animal aquàtic[3]) que va enviar el Consell és difícil fer-la més
favorable a les patents de programari, per tant podem suposar que
la majoria d'esmenes seran per evitar les patents de programari,
i el que cal es que apleguin prou vots.
Seminari sobre patents de programari
------------------------------------
Precisament per parlar d'esmenes, criteris, argumentari i
possibilitats per evitar les patents de programari la Regidoria de
Ciutat del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona organitza un
seminari sobre la directiva, amb la Secretaria de Telecomunicacions i
Societat de la Informació (DURSI, Generalitat de Catalunya), el
Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEIC), la
Fundació UPC, CatPL i Caliu [5].
Lloc : Palau de Mar, pl. de Pau Vila 3, Museu d'Història de Catalunya
Dia: dimecres, 18 de maig 2005.
Hora: de 16:30 a 19:30
Observacions sobre el debat del COEIC a la UB
---------------------------------------------
En el debat del divendres 29.4.2005, organitzat pel COEIC a la
Universitat de Barcelona, es va fer palès precisament la necessitat de
debatre sobre quins criteris exactes necessitem establir per evitar
les patents de programari. El que pensàvem que seria un debat entre
un petit empresari partidari de les patents de programari i un
informàtic contrari, va resultar ser un informàtic contrari i un
director que va dir no ser empresari ni voler patents de programari.
En Xavier Castillo va dir que no era empresari sinó empleat (director
general) d'una petita empresa que no era seva sinó a parts desiguals
d'Ericsson, Teléfonica Móbiles, HP i un 5% del CIDEM[6]. Les PiMEs
independents, que no són propietat de grans multinacionals amb grans
carteres de patents ni poden accedir a les llicències creuades entre
grans oligopolistes , semblen pensar diferent. Al menys les
associacions de PiMEs es van queixar de la campanya d'EICTA, i alguns
petits empresaris també han fet l'esforç de contactar els seus
eurodiputats per informar-los del perill a què els exposa el text del
Consell. Malhauradament encara que les PiMEs aportin més del 70% de
llocs de treball i activitat del sector informàtic [7], si no s'espavilen
poden perdre el mercat o haver-se de vendre el negoci per litigis amb
patents de programari, per deixar que altres parlin per ells (com ara
patronals controlades per uns pocs oligopolistes, però que presumeixen
d'incloure 10 000 PiMEs del sector) . La FFII está aplegant suport de
PiMEs informàtiques a una nova iniciativa, www.economic-majority.com [8],
que fa referència a la cínica expressió que va fer servir l'informe de
la Comissió sobre la consulta prèvia a aquesta directiva, en el que va
considerar que malgrat només un 4% de respostes favorables, aquestes
representaven una "majoria económica"[9]. Les PiMEs informàtiques farien
bé de fer un cop d'ull i participar en aquesta iniciativa.
Però és que el convidat favorable a les patents de programari també va
dir que no volia patents de programari, que és exactament el discurs
de patronals com EICTA, AETIC, multinacionals com Ericsson i la
pràctica totalitat dels qui fan pressió per imposar patents de
programari. És tan evident que patentar programari atempta contra
l'economia, l'innovació i les llibertats, que els partidaris utilitzen
eufemismes com demanar patents per "invencions implementades en
ordinador" (com si un ordinador pogués implementar res que no sigui
programari[9]) o exigeixen criteris que permeten concedir patents per
innovacions purament intel·lectuals que no aporten res de nou tret de
programari[2]. Accepten aparentment la prohibició de patentar programes
d'ordinador, però la restringeixen a tipus de patents que ningú vol
(les que afecten un únic programa, per comptes de les que monopolitzen
conceptes utilitzats en multitud de programes).
Les explicacions de la intervenció favorable a les patents de programari,
van seguir la línia típica d'AETIC i EICTA, potser tret de la motivació
inicial en què Xavier Castillo va explicar que el seu interès per les
patents de programari comença quan li va ser impossible el 2004 trobar
finançament per a la seva empresa en inversors de capital risc, bancs o
altres recursos externs i van ser les multinacionals copropietàries les
que van haver-hi d'ingressar capital, després de la recessió del mercat,
que no va pas complir les espectatives generades en l'época de fundació
de l'empresa el 2002 amb la bombolla del UMTS. Va donar la impressió que
defensava que el mercat necessita empreses fortes, com els seus inversors.
També va lamentar la dificultat que havia tingut en trobar finançament,
sense tenir en compte el desincentiu a la inversió que suposa l'amenaça
dels litigis per patents de programari, i el fré a l'expansió del mercat
que suposa que els nous protocols i estàndards estiguin controlats per
oligopolistes mitjançant patents de programari[11].
Alguns altres dels arguments a favor de les patents en general (és típic
dels partidaris de patents de programari d'usar arguments que justifiquen
patents en altres camps i aplicar-los analògicament al programari sense
veure si serveixen per a un sector diferent):
- La indústria vol patents de programari (o bé a la indústria li
agrada el text del Consell). Llavors perquè no ho diu en cap enquesta,
no ho denfensa ningú en públic (excepte el Xavi Castillo, i encara ho
fa dient que no en vol) i només fan pressió algunes multinacionals,
que conformen una minoria del sector informàtic i algunes patronals
controlades pels departaments de patents d'aquestes multinacionals?
[7,8,9].
- Les patents fomenten la inversió en recerca i la divulgació (per
exemple en farmàcia, metall, química... ). Però resulta que només ho
fan quan el mercat en què s'apliquen no és rentable innovar sense
aquest incentiu (en programari l'incentiu per innovar és la
competència, no es pot competir en reproducció o distribució perquè és
massa barat, i l'única manera de sobreviure sense innovar és tenir un
monopoli, com el d'una patent). I si els inconvenients de les patents
superen els avantatges (com en el programari, en què la innovació és
incremental i les patents eviten que es puguin utilitzar conceptes
necessaris per innovar), llavors les patents frenen la innovació. Això
està prou demostrat en estudis econòmics[12], opinions
d'investigadors[13] i experiència en llocs on s'han aplicat patents de
programari[14].
- El programari no es pot patentar ni es vol patentar, i tota aquesta
preocupació per judicis són cabòries sense fonament. Llavors d'on
surten totes aquestes notícies, més als EUA que a l'UE, però també
aquí sobre problemes legals amb patents de programari ? Les
aproximadament 30 000 patents de programari concedides a l'UE[15] són
contràries a la llei i això pot explicar perquè aquí es fan servir
menys en jutjats, però tot i així hi ha força casos arreu[16]. En
realitat el programari s'està patentant a Europa i el que pretenen és
canviar la llei perquè aquestes patents adquireixin validesa legal.
Si fins i tot Operacion Triunfo està en judicis per infringir patents
de programari!.[21]
- Les esmenes del parlament europeu de setembre de 2003 eren tan radicals
que no permetien patentar res que portés programari (mòbils, rentadores,
TACs, pràcticament qualsevol aparell modern). Això només es pot defensar si
no has llegit les esmenes.[17] En realitat l'únic que exigeix el PE és que
la innovació sigui tècnica, que aporti nous coneixements sobre forces controlades
de la natura, i el fet que porti programari o no un aparell és indiferent,
el que compta és si hi ha innovació fora del programari.
- El programari és ubicu, és per tot arreu, per tant s'han de poder patentar
les innovacions en programari. Non-sequitur. Precisament perquè el programari
és tan important i omnipresent s'ha d'anar amb molt de compte amb la legislació
que el regula i evitar els efectes perjudicials de les patents.
- Els drets d'autor no protegeixen la inversió feta en desenvolupar
programari. La història del mercat informàtic ho desmenteix, perquè
sembla que els drets d'autor li han anat força bé. Hi ha una
diferència entre allò que monopolitza un patent, que són conceptes
informàtics generals, fàcils d'obtenir pel fet que els ordinadors
segueixen models formals de comportament precisament definits, a
diferència de les invencions materials, que han d'explorar el
funcionament d'una part del món natural amb models merament aproximats
del seu comportament. En informàtica el díficil no és tenir idees
sinó portar-les a la pràctica amb bons programes. I els drets d'autor
cobreixen justament aquests programes, sencers o qualsevol de les
seves parts, o les obres derivades d'ells. Per tant la inversió real
en programari està coberta per drets d'autor i amenaçada per patents
(perquè un tercer amb una patent podria impedir a l'autor
comercialitzar el seu programa).
- Les empreses grans ho patenten tot, i se'n van a patentar-ho a EUA.
Això no és un argument per justificar les patents. És simplement una
observació que les empreses s'adapten a la legislació. A Europa tenen
una legislació més favorable i s'estalvien les patents i els litigis,
i a EUA han de patentar programes i llicenciar patents d'altres (tant
les empreses d'allà com les d'aquí, no hi ha discriminació). Entenent
que les patents de programari són barreres per al lliure mercat, el fet
que no se n'obtinguin pel mercat europeu és un avantatge. Les nostres
empreses poden competir a casa, i si volen mai comercialitzar a EUA
poden obtenir patents allà (tot i que n'hi ha que més s'estimen evitar
mercats desequilibrats[18]). De fet una recent sentència a EUA[19] condemna a
Microsoft a pagar per les vendes europees d'Internet Explorer, que
infringiria una patent d'Eolas. Normalment les patents d'un territori
no haurien d'afectar-ne un altre, però amb reivindicacions de
programes, sembla que la simple possessió d'un programa infractor del
que se'n exporten còpies, pot incloure's en els danys i perjudicis. Si
això es confirma i no ho corregeixen, i si a l'UE mantenim les patents
de programari il·legals, vol dir que les nostres empreses no només
podran competir lliurement al nostre mercat, sinó que fins i tot
podrien obtenir patents de programari a EUA i denunciar les empreses
d'EUA que venguin al mercat europeu, és a dir que les empreses
europees podrien aprofitar-se dels defectes de la legislació d'EUA per
fer fora o cobrar peatge a les multinacionals nordamericanes que els
facin la competència a Europa.
- Dret a explotar una patent. Malgrat que en un moment va dir que una
patent concedia el dret a explotar una invenció, va acceptar la
correció que pel fet de patentar una cosa no tens cap dret a
produir-la o comercialitzar-la perquè t'ho poden impedir les lleis, i
en particular pots estar infringint amb la teva invenció patents
d'altres (i en el cas del programari segur que n'infringiries). La
pròpia Oficina Europea de Patents ho aclareix [20].
En el debat vam explicar alguns d'aquests punts però no tots. I també
vam presentar la meitat de la presentació que havíem preparat[22].
Conferència a Brussel·les.
--------------------------
Aquests temes i d'altres també es tractaran en una conferència sobre
patents de programari a Brussel·les l'1 de juny. [10]
Referències
[1] Algunes de les esmenes presentades a JURI
http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/amends05/
[2] Posició "comuna" del Consell de la UE
http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st09/st09713.en04.pdf
Diferències entre les versions del Consell i del Parlament Europeu
http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/tab/index.en.html
http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/index.en.html
http://swpat.ffii.org/letters/cons0406/text/index.en.html
http://patents.caliu.info/nota20040518.html
[3] La posició comuna només és posició comuna oficialment perquè qui ho havia
de discutir va decidir fer la vista grossa, igual com els vaixells
van ser animals aquàtics en aquell anunci perquè "aceptamos barco".
http://www.softcatala.org/articles/article55.htm
http://www.zdnet.com.au/news/software/0,2000061733,39186729,00.htm
http://www.heise.de/english/newsticker/news/58240
[4] Aquí hi ha una llista de dates sobre l"evolució al Parlament
http://kwiki.ffii.org/SwpatFuturEn
i aquí el calendari d'activitats
http://wiki.ffii.org/Europarl05En
http://www.europarl.eu.int/plenary/cal2005_en.pdf
[5] Seminari sobre la directiva de patents de programari
http://w3.bcn.es/ab/asia/agenda/controller/0,2314,1653_71861_1,00.html?accio=fitxa_ag&idActe=99400110031
[6] Presentació de l'empresa, Tempos 21
http://www.tempos21.com/home/pdfs/ppt_engl_Tempos21oct04.pdf
http://www.tempos21.com/home/pdfs/PRESENTACION_CORPORATIVA_dic04_3_pdf.zip
[7] Segons l'equesta sobre ocupació TIC a l'empresa, Octubre 2000, de
la Secretaria per a la Societat de la Informació i l'INDESCAT, del
DURSI de la Generalitat de Catalunya, la distribució de treballadors
en empreses de més de 10 treballadors era l'any 2000 a Catalunya:
Empreses d'entre 10 i 20 treballadors: 18.9 % llocs de treball
Empreses d'entre 21 i 200 treballadors: 49,2 % llocs de treball
Empreses de més de 200 treballadors: 31.9 % llocs de treball
L'informe va estar a
http://www.gencat.es/csi/pdf/cat/estadistiques/Oferta_TIC_2001/2_Situacio_actual.pdf
però ja no hi és.
A Alemanya, és més aviat un 80% dels llocs de treball:
http://swpat.ffii.org/analysis/sektor/
EICTA fa servir més PiMEs per fer lobby a favor de les multinacionals,
però aquí n'estudien algunes altres:
http://swpat.ffii.org/log/05/eictasme04/
Aquí UEA-PME (associació de 11 000 000 de PiMEs europees) critica la
maniobra d'EICTA i s'oposa a les patents de programari
http://www.ueapme.org/docs/press_releases/pr_2005/050427_CIIcampaign.pdf
I aquí hi ha dos estudis a Alemanya i Eslovenia que mostren oposició
de les PiMEs
http://wiki.ffii.org/Ifis050404En
http://wiki.ffii.org/SiEconom0503En
[8] Portal per a empreses contràries a les patents de programari
http://www.economic-majority.com
[9] Oposició de 9 de cada 10 respostes a la consulta de la pròpia comissió
En concret, segons els càlculs de Jozef Halbersztadt a partir de
l'informe sobre la consulta encarregat per la Comissió:
A favor de patents de programari 85 respostes de 1447 - 6%
En contra de patents de programari - 94%
En contra per grups:
Individuals - 98,5%
PIMEs - 95%
Grans empreses - 81%
Associacions - 45%
Usuaris - 99,6%
Estudiants - 99,5%
Acadèmics - 98,0%
Desenvolupadors de programari - 95,8%
Professionals de la propietat industrial - 33%
Governs - 22%
Veure
http://swpat.ffii.org/vreji/papri/eukonsult00/
[9] Sobre l'expressió contradictòria "invenció
implementada en ordinador"
http://elis.ugent.be/~jmaebe/swpat/cii.html
[10] Conferència a Brussel·les sobre patents de programari
http://swpat.ffii.org/events/2005/bxl0601/
[11] Opinió d'una inversora de capital risc sobre les PiMEs
http://www.vrijschrift.org/swpat/030508_1/
[12] Estudis econòmics
http://www.researchoninnovation.org
(en particular Bessen i Hunt demostren empíricament que a EUA les empreses
han substituit inversió en R+D per despesa en patents i Bessen i Maskin
donen un model econòmic que explica perquè la innvoació incremental com la
del programari es veu perjudicada per patents).
Aquí hi ha més estudis:
http://swpat.ffii.org/papers/index.en.html#text
Però potser acabareu abans llegint la carta que 30 economistes van escriure
http://www.researchineurope.org/policy/patentdirltr.htm
[13] Carta de 30 científics destacats en informàtica contra les patents
de programari
http://www.upgrade-cepis.org/issues/2003/3/up4-3Petition.pdf
Convocats de les mobilitzacions universitàries contra patents de programari
http://lucha.proinnova.org/
Universitats contràries a les patents de programari
http://www.libroblanco.com/html/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=312&mode=thread&order=0&thold=0
http://www.uji.es/com/noticies/mpatenta.html
http://www.upc.es/catala/noticies/arxiu/arxiu2004/manifestpatentabilitat.php
http://softwarelibre.uca.es/articulos/manifiesto_patentes
Altres rebutjos (una mica desactualitzat)
http://patents.caliu.info/explicacio.html#L118
[14] Informes de la Federal Trade Commission a EUA i el
National Research Council
http://www.ffii.org.uk/swpat/ftc/ftc.html
http://swpat.ffii.org/papers/ftc03/index.en.html
http://swpat.ffii.org/papers/ftc02/index.en.html
http://swpat.ffii.org/papri/digidilem00/index.en.html
[15] Patents de programari concedides per l'EPO (en algun
cas estan finsi tot marcades com equivalents a patents d'EUA
que allà classifiquen com a programari sense vergonya, i en altres
n'hi ha prou amb llegir-les per veure que només cobreixen programari).
http://gauss.ffii.org
http://swpat.ffii.org/pikta/mupli/index.ca.html
[16] Alguns exemples dels efectes de les patents de programari
http://swpat.ffii.org/patents/effects/index.ca.html
Algunes de les notícies sobre patents de programari
http://wiki.ffii.org/SwpikxraniEn
[17] Esmenes del parlament Europeu
http://www2.europarl.eu.int/omk/sipade2?PROG=TA&L=EN&REF_P=P5_TA-2003-0402
http://www2.europarl.eu.int/oeil/file.jsp?id=219592
Comentari i comparació amb Consell, veure nota 2
[18] Testimoni d'una empresa britànica
Jeffrey Lake - Tertio Telecoms Ltd
http://protectinnovation.ffii.org.uk/read_testimony
[19] "The U.S. Court of Appeals for the Federal Circuit ruled March 2 that
Microsoft's software on computers sold overseas was covered by a U.S.
patent because it had been copied from a master program developed in the
U.S."
http://seattletimes.nwsource.com/html/businesstechnology/2002261972_microsoft04.html
[20] "Correcting some common misconceptions about
patents:
A patent is not a stamp of technical excellence.
A patent does not give its owner the right to make use of
his invention.
A patent is not a guarantee of commercial success."
http://www.european-patent-office.org/epo/facts_figures/facts2000/e/5_e.htm
[21] Animatic contra Operación Triunfo
http://www.gsmspain.com/noticias/noticias.php?id=1187
[22] Presentació per al debat del COEIC
http://patents.caliu.info/debatcoeic/
(és curiossísim que aparegui a google abans que hagi tingut temps de posar l'enllaç
cap a aquesta plana...)
--
- jo també vull una Europa lliure de patents de programari -
--------------------------------------------------------------
EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es
--------------------------------------------------------------
http://patents.caliu.info
Xavi Drudis Ferran
xdrudis@tinet.org
Reply to: