JURI cedeix a la pressió per legalitzar les patents de programari
Ahir a la tarda hi va haver una votació al comité d'Afers Jurídics del
Parlament Europeu (JURI) sobre la directiva 2002/0047 (COD) de patents
de programari.
La votació va ser una mica confusa[1], amb retard, unes 270 esmenes
presentades[2] i unes quantes esmenes orals d'última hora. El ponent de
la directiva, Michel Rocard havia presentat esmenes força bones, tant
inicialment en el seu esborrany d'informe com després de veure les de
la resta de membres, amb les seves esmenes de compromís. També hi
havia força més esmenes positives d'altres eurodiputats. Però poques
d'aquestes esemenes van aprovar-se[3] per culpa de l'oposició del Partit
Popular Europeu i els lliberals (ALDE). En molts casos diu que el
resultat va ser força ajustat (12 a 13 vots). En tot cas el conjunt
finalment es va acceptar amb 16 vots a favor i 10 en contra. Els 10
vots contra les patents de programari serien del PSE, Verds, Esquerra
Unida Europea, i UEN.
Què es va aprovar
=================
El contingut del text que va aprovar JURI és semblant al que va
presentar el Consell com a posició comuna[4] (malgrat la manca de
majoria qualificada d'estats[6]). I és molt diferent[5] al que va aprovar
el plé del Parlament Europeu el setembre de 2003 en primera lectura[7].
En concret, manté força errors del Consell:
- admet caracterísitques no técniques a la contribució tècnica
(explícit a l'article 3.1 i implícit al 2.2)
- admet reivindicacions de programes.
- No deixa clar que la invenció és el que s'ha inventat,
que és el que contribueixes a la tècnica. Es pot interpretar
que invenció i contribució tècnica són diferents.
- Buida de contingut l'Article 52.2.c de la Convenció de Munic sobre
la Patent Europea, perquè l'Article 4 redefineix "programa com a tal"
com a "programa en codi objecte o font". És a dir estableix que l'únic
que està prohibit patentar són programes en concret, però els
conceptes de programació més generals i abstractes, que afecten molts
programes diferents, serien patentables. De fet ningú vol patents per
programes individuals, car els drets d'autor són més barats, més
llargs i menys burocrátics. Per tant redueix la prohibició existent de
patents de programari a patents que ningú vol.
- no defineix "indústria" o "aplicació industrial".
- no manté el dret a publicació per sobre de les patents.
- no manté el dret a interoperabilitat. Afortunadament defineix qué
vol dir "interoperabilitat" però llavors admet que s'hagin de pagar
drets de patents per interoperar, en condicions força laxes i en tot
cas inadmissible per importants sectors de programari com el shareware
o el programari lliure. Això fomenta practique que impedeixen els
estàndards oberts segons la pròpia definició de la Comissió Europea [8].
I fins i tot inclou alguna cosa nova que legitimaria la pràctica de la
Oficina de la Parent Europea, com el nou considerant 10 bis, que avala
el criteri que si per escriure un programa calen consideracions sobre
com funciona un ordinador, ja es considera tècnic.
D'altra banda sí que defineix un dels termes centrals que el Consell
havia deixat sense definir, que és "técnica" o "camp de la técnica",
i la definició, sense ser perfecta, és acceptable.
També corregeix alguns detalls sobre la tecnicitat de les invencions,
i en alguns llocs (però no a tot arreu, ni tampoc al títol) substitueix
l'expressió "invenció implementada per ordinador" per altres de millors.
Aquesta expressió és una contradicció que imposa una certa ideologia,
com "guerra preventiva" o "intel·ligència militar". Les invencions
són patentables per definició segons les lleis de patents vigents, i
en un ordinador l'únic que es poden implementar són programes, per tant
usar el terme implica acceptar la patentabilitat del programari. En alguns
llocs s'han adoptat termes millors com "invenció controlada per ordinador"
o "invenció assistida per ordinador" que permeten aplicar-se a invencions
reals, independents del programa, que resulta que es fan servir amb
programes informàtics accessoris.
En concret, en una primera valoració,
de les 40 esmenes aprovades (numeració segons [3])
- 2 esmenes introdueixen problemes nous
4,26
- 10 esmenes introdueixen canvis que podrien ser per pitjor, però
no necessariament.
12,14,28,29,31,34,35,36,37,38
- 4 o 6 esmenes reiteren coses que hi ha en altres lleis i per tant no
canvien gaire res.
1,10? (però parla de problema tècnic, que no és en el que cal fixar-se)
22,24? (però implica reivindicacions de programa?),
25,27
- entre 6 i 13 esmenes introdueixen correccions útils, però que
elles soles no arreglen gran cosa.
2?,3?,11,13?,21?,19,20,23,32,33?,39?,40
- entre 3 i 5 esmenes fan alguna correció útil, que sovint podria
haver estat millor però ja serveix
5, 6? (encara deixa confusió), 8,15,16? (molt i molt descafeïnada respecte a la primera lectura)
- 1 o 2 esmenes deixen forats perillosos, però són millors que el
que proposaca el consell
17,18?
- 3 esmenes no les sé avaluar.
7,9,30
En conjunt no sembla que si la versió del comité JURI esdevingués llei
es poguessin invalidar cap de les patents de programari concedides
irregularment per l'Oficina de la Patent Europea en el passat o en el
futur.
Perquè es va aprovar
====================
L'anterior Parlament Europeu va aprovar una directiva molt diferent,
que intentava bastant eficaçment impedir les patents de
programari[7]. El nou Parlament inclou 10 estats nous i hi ha més pes
de les dretes, tot i que en els estats antics diverses forces que es
van oposar a les patents de programari van crèixer. En l'anterior
Parlament la qüestió de les patents de programari no va ser un
problema de dretes i esquerres, sinó que tots els partits grans van
estar dividits.
Tanmateix el nou Parlament ja havia donat senyals d'oposició a les
patents de programari quan va nomenar com a ponent l'eurodiputat
socialista Michel Rocard, anterior primer ministre francès, que havia
fet en primera lectura (i ha seguit fent en segona) una bona feina
contra les patents de programari. I enguany aquest Parlament va
demanar el reinici de la directiva[10], és a dir que la Comissió tornés
a remetre un nou redactat al Parlament i el Consell.
La principal diferència entre aquestes ocasions i l'actual ha estat
una campanya de propaganda ben finançada pels partidaris de les
patents de programari. Algunes empreses d'electrònica que han
evolucionat cap a donar valor afegit amb el programari que inclouen en
els dispostius per comptes de amb els dispositus que inventen i volen
seguir patentant encara que la recerca en programari sigui més barata
que en maquinari, i alguns oligopolistes o monopolistes de programari
(Microsoft, Siemens, Ericsson, SAP, IBM...) han contractat les millors
empreses de màrqueting polític per a convèncer els eurodiputats de que
aprovin esmenes que permetin patentar programari (sovint dient que no
volen patents de programari i desinformant de les conseqüències de les
esmenes).
En segona lectura el termini que té el Parlament per reaccionar es
limita a 3 mesos, i si no s'accepta la versió del Consell per "silenci
parlamentari". En aquests tres mesos hem vist diverses actuacions
propagandísitques a favor de les patents de programari:
- la patronal EICTA (AETIC a l'estat espanyol) ha portat empresaris
al parlament europeu a queixar-se de que les esmenes de primera lectura
els farien perdre les seves patents. Sovint aquestes empreses no tenien
patents de programari, sinó patents que seguirien sent vàlides amb les
esmenes de primera lectura, però estaven desinformats. En altres ocasions
eren PiMEs sota el control (per afinitat de la directiva o per possessió
d'accions) de multinacionals partidàries de les patents de programari[11].
- A la BSA han arribat fins i tot a enviar als "inventors" que surten a les patents
de programari concedides per Europa, cartes amb l'adreça i el segell, a
punt per signar i enviar al Parlament Europeu per fer pressió.[13]
- N'hi va haver un que fins i tot va repartir a place du Luxemburg, al peu
del Parlament Europeu, un gelat a cada eurodiputat que donés suport a la
versió pro-patents de programari del Consell. [12]
- Hi ha hagut actes, conferencies i demostracions al Parlament Europeu. Per
exemple la pròpia Oficina de la Patent Europea, que se suposa que és una
administració que hauria d'aplicar lleialment la legislació, ha anat al
parlament europeu a fer propaganda. [14]
- El Consell de Ministres de la UE en teoria no tenia res a fer durant
la segona lectura del Parlament Europeu. Va donar la seva opinió al
març de 2005 (primera lectura) i tornarà a opinar a la tardor de 2005
(segona lectura), quan hagi votat el Parlament Europeu. Malgrat tot,
no és infrequent que es produeixen contactes extraoficials, i el grup
de treball, format per representants d'oficines de patents i
ministeris dels estats membres, que són els altres interessats en
patentar com més coses millor, hauria tingut algunes reunions a porta
tancada per expressar rebuig a la majoria d'esmenes que tendeixen a
impedir les patents de programari[15]. Hi ha hagut reunions extraoficials
trilaterals (grup de treball del Consell, gent de la Comissió i el
ponent del parlament Europeu) en les que també s'hauria mirat de fer
pressió des del Consell encara que no sigui el seu torn i en contra de
les opinions de diversos dels governs i parlaments dels estats
membres. El Parlament Holand s'ha queixat novament d'aquesta actitud,
i el govern holandès ara és partidari de rebutjar la directiva.
- I evidentment hi ha hagut dotzenes d'influenciadors professionals
a nòmina visitant a eurodiputats i ajudant als partidaris de les patents
de programari a fer la seva feina.
Això no només ha suposat un reforç pels partidaris de les patents de
programari al Parlament Europeu, sinó que unit amb el poc temps
disponible ha representant una sobrecàrrega d'informació als
eurodiputats. Hi ha eurodiputats del PP que haurien rebut milers de
correus electrònics, per exemple (aquest cop per culpa d'iniciatives
contràries a les patents de programari però amb el mètode
contraproductiu de fer una web per permetre enviar-los un missatge
patró a tots apretant un botó). Això impedeix que la gent (d'un bàndol
o l'altre) que vol argumentar sobre les diferents esmenes no pugui
utilitzar un mitjà ràpid i efectiu com el correu electrònic, i hagi de
recòrrer a sistemes més lents, més inconvenients o més cars (contactes
presencials, correu postal, telèfon o fax). Això és un avantatge
secundari per a les campanyes amb més mitjans dels partidaris de les
patents de programari.
De totes maneres. l'excès d'informació no és excusa per deixar-se
manipular, i els eurodiputats i eurodiputades que han rebutjat una
gran quantitat d'esmenes cosntructives que pretenien equilibrar el
règim legal de patents, salvaguardar el programari per evitar les
conseqüències econòmiques negatives que demostren els economistes, i
les injustícials socials evidents que suposen les patents de
programari no deixen de ser responsables dels seus actes. Si volien la
informació la tenien disponible, per tant se'ls pot exigir que
justifiquin perquè han votat com ho han fet. I els ciutadans que els
han votat no es poden resignar a veure'ls actuar en contra seva sense
fer-hi res.
De tota manera, no és la primera vegada que el comité JURI es
posiciona favorablement a les patents de programari. L'informe de JURI
de l'any passat[9] va ser semblant o pitjor al d'enguany (no definia
"tècnica", per exemple) i va rebre una mica més de vots, i en canvi el
plè del parlament va aprovar unes esmenes molt millors.
Següents passos
===============
El comité JURI és només un subconjunt d'eurodiputats i eurodiputades
del Parlament Europeu. Aquests 26 membres del Parlament estudien les
iniciatives legislatives que tenen a veure amb afers jurídics, i
fan un informe per a que després el votin tots els 726 membres del
Parlament Europeu. És aquest vot en plè el que compta, i el plè no
té perquè fer cas del comitè. El normal és que en faci cas, però
aquesta mateixa directiva en primera lectura va ser esmenada pel
plè de manera molt diferent a com ho va fer JURI. Les mateixes bones
esmenes rebuthades a JURI es poden presentar i aprovar al plè.
Tot el que cal és convèncer els 726 eurodiputats i eurodiputades abans
del 5 de juliol, que és la data possible de votació en plè (en tot cas
han de votar aquella setmana per evitar arribar al termini en què
s'adoptaria la versió del Consell). Convencer-los en aquest poc temps és igual de difícil
pels dos bàndols, i l'oposició a la directiva no ha fet més que crèixer
durant tota la seva tramitació[15], per tant el que cal és que totes les
organitzacions, acadèmics, professionals, negocis i polítics que ja
han mostrat oposició a la directiva ofereixen opinió i ajuda als membres
del Parlament no només per fer-los entendre que el programari és un
dels camps en què les patents frenen la innovació, la competència i
els drets dels ciutadans, sinó que les esmenes que calen per evitar
les patents de programari són com les que proposava Rocard i d'altres
eurodiputats i eurodiputades, no com les que s'han aprovat a JURI.
El Parlament Europeu pot, el 5 de juliol, esmenar la directiva o
rebutjar-la directament. Si l'esmena passarà al Consell per una segona
lectura, i si el Consell hi està d'acord quedarà aprovada definitivament.
Si el Consell no hi està d'acord s'obrirà una etapa de coniliació en
què 25 membres del Consell i 25 del Parlament es reuniran per elaborar
un text que després votarà el Parlament i El Consell en tercera i última
lectura.
Si el text que surt del plè del Parlament el 5 de juliol admet les
patents de programari és probable que el Consell l'aprovi (tot i que
costa de dir, perquè la posició del Consell estava plagat de reserves,
declaracions unilaterals, parlaments contraris, etc., però serà
difícil que això aturi les patents de programari si el Parlament es
rendeix). En aquest cas es legalitzarien les patents de programari
a la UE, els litgis per patent es multiplicarien i el negoci de la
informàtica es veuria en un estancament tan complicat com el que
afecta darrerament els EUA.
Si el text que surt del plè el 5 de juliol és clarament contrari a
les patents de programari, és possible que el Consell no l'aprovi
i que el Parlament tingui una bona posició negociadora durant la
Conciliació, donada la divisió existent al Consell.
El 29 de juny hi ha una conferència a Brussel·les del moviment
d'empreses contra les patents de programari www.economic-majority.com
[17].
Vista la història d'irregularitats d'aquesta directiva, el Parlament
Europeu no es pot permetre arriscar la seva credibilitat en un dels
pocs expedients que reben l'atenció pública que mereix la política europea.
El Parlament Europeu representa els ciutadans de la UE, no els lobbys, i
els manifestants contra les patents de programari que portaven samarretes
amb la inscripció "Power to the Parliament" no volen haver-se-les de
treure. En el context actual d'escepticisme i malfiança envers els
dèficits democràtics de la unió cal que l'única institució representativa
del poble el representi malgrat les pressions que rebi. Altrament, el
Parlament pot perdre molt més que la possibilitat d'accedir a programari
de qualitat en lliure competència. És important deixar clar que el
pressupost propagandístic i la desinformació no determina la política
europea, i hi ha poques directives on estigui més en joc que en aquesta.
Referències.
[1] fins i tot un butlletí intern del comité JURI parlava de que votarien
el 21.6.2005 per comptes del 20.6.2005. Sembla ser que el coordinador
del PP per aquesta directiva, Lehne volia passar-ho a dimarts quan no hi
hauria el ponent.
http://www.europarl.eu.int/comparl/juri/newsletter/20050620.pdf
[2] Esmenes presentades (canvieu el final de l'URL de en.pdf a es.pdf,
fr.pdf o l'idioma que vulgueu dels disponibles). La majoria no s'han
acceptat:
Proposta inicial del ponent Rocard
http://www.europarl.eu.int/meetdocs/2004_2009/documents/PR/565/565497/565497en.pdf
Esmenes dels altres eurodiputats
http://www.europarl.eu.int/meetdocs/2004_2009/documents/AM/566/566052/566052en.pdf
Esmenes de compromís de Rocard
http://www.europarl.eu.int/meetdocs/2004_2009/documents/AM/570/570487/570487en.pdf
[3] Esmenes aprovades
http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/amends05/juri0504/20050620txtadopteJURIen.pdf
[4] "Posició Comuna" del Consell de la UE
http://register.consilium.eu.int/pdf/es/04/st11/st11979-re01.es04.pdf
[5] Diferències entre les versions del Consell i del Parlament Europeu en primera lectura (set.2003)
Aquestes comparatives són antigues i no es refereixen al text aprovat ahir a JURI
en segona lectura, però és un text semblant al del Consell que surt en aquestes
comparatives.
http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/tab/index.en.html
http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/index.en.html
http://swpat.ffii.org/letters/cons0406/text/index.en.html
http://patents.caliu.info/nota20040518.html
[6] La "Posició comuna" no era gaire comuna. Irregularitats en l'adopció al Consell
http://www.softcatala.org/articles/article55.htm
[7] Esmenes del Parlament Europeu en primera lectura (Set.2003)
http://www3.europarl.eu.int/omk/omnsapir.so/pv2?PRG=DOCPV&APP=PV2&LANGUE=EN&SDOCTA=2&TXTLST=1&POS=1&Type_Doc=RESOL&TPV=PROV&DATE=240903&PrgPrev=PRG@TITRE%7CAPP@PV2%7CTYPEF@TITRE%7CYEAR@03%7CFind@%2a%69%6e%76%65%6e%74%69%6f%6e%73%7CFILE@BIBLIO03%7CPLAGE@1&TYPEF=TITRE&NUMB=1&DATEF=030924
[8] Estandards oberts segons la UE
http://europa.eu.int/idabc/en/document/3473
"Per tal d'assolir interoperabilitat en el context
de serveis electrònics de l'administració pública pan-Europeus,
cal que les recomanacions es centrin en estàndards oberts.
Les característiques mínimes que una especificació i els
documents que la sostenen han de complir per ser considerats
un estandard obert són les següents:
[...]
- La propietat intel·lectual - és a dir patents possiblement presents
- de (parts de) l'estàndard es posa irrevocablement disponible sense
pagament.
- No hi ha restriccions en la reutilització de l'estàndard"
[9] Sobre la votació a JURI en primera lectura
http://patents.caliu.info/juri.html
[10] El Parlament Europeu va demanar el reinici de la directiva
http://patents.caliu.info/nota20050203.txt
[11] SObre les PiMEs que EICTA va enviar al Parlament Europeu
http://swpat.ffii.org/log/05/eictasme04/
[12] Gelats per patents
http://wiki.ffii.org/CampIcecream050601En
http://news.zdnet.co.uk/business/legal/0,39020651,39202009,00.htm
[13] Spam postal als "inventors" de patents de programari
http://taint.org/2005/06/17/224050a.html
[14] L'Oficina de la Patent Europea fa propaganda al Parlament Europeu
http://wiki.ffii.org/EpoEp050310En
[15] El grup de treball del Consell de la UE fa pressió al Parlament
http://wiki.ffii.org/Trilog050606En
[16] Alguns exemples d'oposició a les patents de programari
Empreses
http://www.economic-majority.com
Universitats, associacions, sindicats,
http://lucha.proinnova.org/
http://patents.caliu.info/puntB.html
Universitats contràries a les patents de programari
http://www.libroblanco.com/html/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=312&mode=thread&order=0&thold=0
http://www.uji.es/com/noticies/mpatenta.html
http://www.upc.es/catala/noticies/arxiu/arxiu2004/manifestpatentabilitat.php
http://softwarelibre.uca.es/articulos/manifiesto_patentes
Altres rebutjos (una mica desactualitzat)
http://patents.caliu.info/explicacio.html#L118
Patronals de PiMEs
Aquí UEA-PME (associació de 11 000 000 de PiMEs europees) critica la maniobra d'EICTA i s'oposa a les patents de programari
http://www.ueapme.org/docs/press_releases/pr_2005/050427_CIIcampaign.pdf
I aquí hi ha dos estudis a Alemanya i Eslovenia que mostren oposició de les PiMEs
http://wiki.ffii.org/Ifis050404En
http://wiki.ffii.org/SiEconom0503En
Investigadors
http://www.researchoninnovation.org
http://www.researchineurope.org/
http://www.upgrade-cepis.org/issues/2003/3/up4-3Petition.pdf
en fi, hom es cansa de recopilar...
[17] Conferència d'economic-majority.com el 29 de juny de 2005
http://economic-majority.com/konf050629/
--
- jo també vull una Europa lliure de patents de programari -
--------------------------------------------------------------
EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es
--------------------------------------------------------------
http://patents.caliu.info
Xavi Drudis Ferran
xdrudis@tinet.org
Reply to: