[Date Prev][Date Next] [Thread Prev][Thread Next] [Date Index] [Thread Index]

El Consell de ministres de la UE aprova la legalització de les patents de programari i l'estat Espanyol s'hi oposa



Perdó si rebeu aquest ntoa altre cop. Hi ha hagut correccions. 

   [1]Caliu [2]Campanya contra les patents de programari
     _________________________________________________________________

   El Consell de ministres de la UE aprova la legalització de les patents de
                   programari i l'estat Espanyol s'hi oposa

   Al Consell de ministres de la UE de Competitivitat d'avui s'hauria
   acordat aprovar la proposta de directiva irlandesa que permet patentar
   programari sense límits, pendent de l'aprovació formal. Finalment hi
   ha [3]un text provisional de la UE amb el resultat, però encara no em
   trobat el text exacte de la proposta de directiva aprovada.

   Basant-nos en el text provisional, les [4]transcripcions
   d'enregistraments i [5]apunts de part de la sessió i roda de premsa,
   cap de les esmenes útils del Parlament Europeu haurien sobreviscut, i
   només haurien aprofitat les menys importants o més favorables a les
   patents de programari. Les altres les haurien ignorat completament o
   haurien pretés incorporar-les amb modificacions que n'eliminessin
   l'efecte. Aquesta burla dels representants directes de la ciutadania
   de la UE fa molt díficil esperar que el Parlament Europeu que surti de
   les eleccions del juny vulgui avenir-se a aprovar aquest text, sigui
   quina sigui la seva composició. Un possible objectiu dels promotors de
   les patents de programari al Consell podria ser provar sort amb un
   Parlament Europeu diferent i l'altre podria ser provocar el rebuig a
   la directiva per imposar les patents de programari des de negociacions
   internacionals fora de la UE (com ara a l'Organització de la Patent
   Europea, on va fracassar l'intent de l'any 2000). El comissari
   Bolkestein va amenaçar el Parlament Europeu amb fer-ho però encara no
   ho ha fet, i ha aconseguit maniobrar el Consell en ruta de colisió
   frontal amb el Parlament Europeu.

   La proposta la va presentar la presidència irlandesa (paradís fiscal
   per a patents patrocinat per Microsoft) i va rebre lleus objeccions
   d'Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Luxemburg, Eslovàquia i Itàlia a
   Coreper. Però malgrat les declaracions de destacats membres dels
   respectius governs, en el debat final es van conformar amb paraules
   boniques que guardaven poca relació amb el contingut del text, seguint
   la pràctica "inventada" per l'oficina de patents europea de dir coses
   que el lector poc avesat interpreta pel què vol sentir i la seva
   pròpia jurisprudència interpreta a l'inrevés.

   El cas és que Alemanya, Eslovàquia, Dinamarca i Luxemburg, malgrat el
   que havien dit abans [6]al Consell i [7]en públic, haurien votat a
   favor de la directiva després que s'haguessin incorporat esmenes "de
   compromís" absolutament insignificants en el resultat final. Bèlgica,
   Itàlia i Àustria s'haurien abstingut, que ja servia per aturar la
   proposta, però no s'entén perquè van fer veure que s'havien acostat
   posicions, o es van excusar amb no voler-ho allargar. Tots els altres
   estats haurien acceptat les patents de programari, sempre i quan vagin
   acompanyades amb retòrica suficient per fer veure que no n'hi ha.

   Tots menys l'estat espanyol, que va ser l'únic estat que va ser
   coherent amb el Parlament Europeu i va votar en contra de la proposta
   irlandesa. A vegades acostar-se a Europa no vol dir votar el mateix
   que els altres ministres, sinó saber defensar els representants del
   poble europeu davant dels diplomàtics manipulats o manipuladors de la
   resta d'estats. El vot espanyol va ser també coherent amb la nota de
   premsa enviada el mateix matí, amb els compromisos electorals sobre
   societat de la informació i amb les posicions de polítics, càrrecs
   institucionals, investigadors, empresaris, programadors, usuaris i
   sindicats. Cal aplaudir el Secretari d'Estat per a la Unió Europea,
   Alberto Navarro, que no es va deixar entabanar, el govern de l'estat
   amb qui va consultar la decisió sobre la marxa i els eurodiputats que
   van votar contra les patents de programari al Parlament Europeu al
   setembre (i la gent que els va explicar els problemes).

   Els "compromisos" que es van introduir a la sessió d'ahir serien,
   aparentment:
     _________________________________________________________________

   German "compromise":

   Art 2b. A technical contribution means a contribution to the state of
   the art in a field of technology which is new and not obvious to a
   person skilled in the art. The technical contribution shall be
   assessed by consideration of the difference between the state of the
   art and the scope of the patent claim considered as a whole, which
   must comprise technical features, irrespective of whether these are
   accompanied by non-technical features.

   Aquest text només afegiria "new" a l'esmena alemana inicial, condició
   que ja apareix a altres llocs i no aporta res de nou. En canvi les
   versions d'Alemanya i d'Irlanda permetrien que característiques no
   tècniques fossin avaluades com a part de la contribució tècnica, si el
   sol·licitant de la patent reivindica (sol·licita monopolitzar) coses
   que incloguin parts tècniques que no cal que siugin noves. És a dir un
   ordinador conegut (técnic, no nou) amb un programa nou (però no
   tècnic) podria ser patentat. Tampoc és que la proposta irlandesa
   definís què vol dir tècnic, però amb aquest text, fins i tot
   definint-ho bé es podria patentar programari.

   Other amendments (all by the Commission/Bolkestein, afaik):

   * recital 13 deleted

   * recital 13a: "however" deleted

   Està bé, però això sol és insuficient per solucionar res.

   * art 4a(1)(new) A computer program as such cannot constitute a
   patentable invention

   El "as such" és l'excusa que fa servir actualment l'Oficina de
   laPatent Europea per admetre patents sobre qualsevol programa,
   argumentant que no és un programa "com a tal" (perquè permet fer una
   feina més eficientment que sense el programa, o perquè programar-lo
   requereix consideracions "tècniques" sobre un ordinador, o qualsevol
   altra condició que qualsevol programa compleix) .

   * art 4a (= original 4a + part in CAPITALS added) A
   computer-implemented invention shall not be regarded as making a
   technical contribution merely because it involves the use of a
   computer, network or other programmable apparatus. Accordingly,
   inventions involving computer programs, WHETHER EXPRESSED AS SOURCE
   CODE, OBJECT CODE OR ANY OTHER FORM, which implement business,
   mathematical or other methods and do not produce any technical effects
   beyond the normal physical interactions between a program and the
   computer, network or other programmable apparatus in which it is run
   shall not be patentable.

   La part nova seria la que hi ha ne majúscules, que no modifica res
   perquè el problema està en suposar que un programa que és nomes
   informació pugui provocar efectes paranormals "més enllà de les
   interaccions físiques normals entre un programa i l'ordinador". El
   programes no interactuen físicament amb res, igual com un mapa de
   Barcelona no interactua físicament amb un taxi groc i negre per molt
   que contingui certa informació sobre el moviment del taxi.

   La resta de la proposta irlandesa quedaria [8]tal i com s'havia
   filtrat.
     _________________________________________________________________

   Estem segurs que els ciutadans i les ciutadanes europees sabran
   destriar els candidats que defensin la prevalència del Parlament
   Europeu, el progrés de la informàtica, la llibertat de publicació, la
   interoperabilitat, la seguretat jurídica dels informàtics i
   informàtiques, i els drets d'autor i dels consumidors votant el 13 de
   juny un Parlament Europeu que rebutgi les patents de programari.
   Ens[9] afegim a més als [10]actes de rebuig de les patents de
   programari convocats a Barcelona el 29 de maig.

   Aquesta nota apareixerà a
   [11]http://patents.caliu.info/nota20040518.html i és possible que s'hi
   afegeixen enllaços a més informació quan en disposem. Veure també les
   [12]notes anteriors i la nota de [13]Proinnova o la de la [14]Mesa
   Galega Contra as Patentes de Programación

References

   1. http://www.caliu.info/
   2. http://patents.caliu.info/index.html
   3. http://ue.eu.int/cms3_applications/Applications/newsRoom/LoadDocument.asp?directory=en/intm/&filename=80522.pdf
   4. http://wiki.ael.be/index.php/Transcription
   5. http://kwiki.ffii.org/index.cgi?ConsNotes040518En
   6. http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/st09051/st09051.html#sdfootnote1sym
   7. http://patents.caliu.info/nota20040515.html
   8. http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/index.en.html
   9. http://kwiki.ffii.org/?DemoBarcelona
  10. http://www.gratisweb.com/nopatentes/
  11. http://patents.caliu.info/nota20040518.html
  12. http://patents.caliu.info/index.html#Notes
  13. http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-036.html
  14. http://causaencantada.org/~nonpatentes/wiki/index.cgi?ConselloCompetitividade20040518

-- 
- jo també vull una Europa lliure de patents de programari  -
--------------------------------------------------------------
 EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es
--------------------------------------------------------------
http://patents.caliu.info

Xavi Drudis Ferran
xdrudis@tinet.org



Reply to: