Escàndol a EUA per extorsió amb patents, i debat europeu a Aalborg.
Just quan la UE es planteja patentar programari com als EUA, el
sistema de patents dels EUA agreuja la seva crisi.
Aquesta setmana ha sortit a la llum una empresa americana, Pangea
Intellectual Property, que té patents sobre comerç electrònic i està
amenaçant amb judicis dotzenes de petites empresees a EUA que venen
per internet[1]. Per evitar caríssims judicis, les empreses paguen
5000 USD o fins i tot deixen de vendre per internet.
La reacció dels nordamericans ha sigut d'indignació[2] davant aquesta
evident extorsió legal. Poca gent s'adona encara de que la solució no
és recaptar diners per defendre els denunciats[3], sinó corregir la
llei que els permet patentar qualsevol cosa útil.
El propi president de l'Oficina de Patents i Marques d'EUA ha admés la
inutilitat del sistema de patents[4], i n'ha emprés una reforma,
condemnada al fracàs perquè només ataca els símptomes per comptes de
les causes. Preten millorar l'avaluació de patents per detectar patents
trivials. Però el problema no és tan que les patents siguin trivials
o no sinó determinar les àrees en les que el sistema de patents és
econòmicament beneficiós.
A Europa tenim més sort. Tradicionalment només s'han concedit patents
per a invencions que ensenyessin nous coneixements sobre l'ús de
forces de la natura per a aplicacions industrials[20]. La llei distingeix
(tot i que només implícitament) entre aquestes dues menes d'aportacions:
- invencions del món material, que requereixen inversions en
laboratoris, experiments i assajos (farmàcia, química, mecànica...) i
per tant potser no es farien sense l'incentiu de les patents (a part
de que allò que monopolitza una patent ja té un cost marginal de
producció al que se li pot afegir el de llicències de patents).
- els descobriments i les creacions lògiques del món intel·lectual,
que es dedueixen del que ja sabem de la natura sense necessitat de més
experiments (programari, mètodes de negocí, maneres de presentar
informació...). Per aquestes aportacions el que costa no és tenir la
idea sinó portar-la a la pràctica i que funcioni. A més el cost
marginal de la informació és pràcticament zero i qualsevol pagament de
llicència de patents afegida distorsionaria greument el mercat. Per
això la protecció adient és la dels drets d'autor, que permet la
competència però evita el plagi.
Tanmateix, l'Oficina Europea de Patents, un organisme europeu
extracomunitari poc sotmés a control democràtic, s'ha anat separant
progressivament d'aquesta tradició legal, i malgrat que la llei no ho
permeti, ha concedit milers de patents de programari[19]. Aquestes patents
sempre semblaran vagues i injustes, perquè no requereixen l'observació
empírica que hauria de justificarles, i només s'apropien del que ja
tots sabíem que era possible fer amb un ordinador.
Aquest febrer la Comissió Europea va presentar una directiva per
permetre patentar programari[5] per encobrir aquest comportament
irregular del l'OEP. La directiva està en tràmit al Consell de
Ministres, que en parlarà el 14 de novembre de 2002 [8] i al Parlament
Europeu [7], on es tractarà el tema el 7 i 26 de novembre de 2002
[9]. La presidència danesa de la UE, representada per la seva oficina
de patents, vol facilitar encara més patentar programari[6] i ha
organitzat una conferència a Aalborg[10] avui i demà (28-29 d'octubre de
2002).
La directiva ha suscitat polèmica perquè va en contra de les 128000
signatures[11], del 90% dels 1400 missatges a la Comissió[12], dels
estudis econòmics al respecte[13] i del sentit comú. Justament quan a
EUA és evident que no els funciona el sistema de patents, a la
Comissió li dona per imitar-lo.
Caliu[15] (una associació d'usuaris i usuàries de gnu/linux en llengua
catalana) va començar al març una campanya d'oposició a la directiva,
i convidem a empreses, organitzacions, polítics, empresaris acadèmics i
personalitats a adherir-se a les reivindicacions[14] compartides amb moltes
altres organitzacions i personalitats (eurodiputats, diputats, senadors,
l'ATI, l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC
a Bellaterra, etc.).
Amb Proinnova[16], un grup de treball sobre dret a la innovació
d'Hispalinux i ATI (Associació de Tècnics en Informàtica), demanem que
hom envïi missatges a les autoritats[17], amb còpia a l'arxiu que
Proinnova ha habilitat a tal efecte. També hi ha altres campanyes
en marxa en les què tothom pot participar[18].
Perquè els europeus volem innovar i no pleitejar, aturem les patents
de programari ara!.
Xavi Drudis Ferran
xdrudis@tinet.org
Campanya contra les patents de programari de Caliu
http://www.caliu.org/Caliu/Patents
Referències
[1] Notícia de amenaces legals de PanIP a petites empreses.
InformationWeek
http://www.informationweek.com/story/IWK20021020S0002/1
[2] Notícia i comentaris a Slashdot
(a destacar el nordamericà que pensa emigrar a Canadà per fugir
d'un sistema legal espatllat)
http://slashdot.org/article.pl?sid=02/10/22/015241&mode=thread&tid=155
[3] Grup de defensa contra PANIP
http://www.youmaybenext.com/
[4] Declaracions del cap de l'Oficina Europea de Patents sobre la
reforma de la qualitat del sistema de patents d'EUA.
http://news.com.com/2100-1023-962182.html
http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-013.html
[5] Anàl·lisi de la directiva COM(2002)92 de patentabilitat d'"invencions"
implementades amb ordinador.
http://swpat.ffii.org/vreji/papri/eubsa-swpat0202/
[6] Posició de la presidència Danesa.
http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/dkpto0209/
[7] Comentaris a l'informe i documents de treball de la comissió
d'afers jurídics i mercat intern del Parlament Europeu
http://www.caliu.org/Caliu/Patents/dgiv.ca.html
http://www.caliu.org/Caliu/Patents/mcCarthy-facts.ca.html
http://www.caliu.org/Caliu/Patents/mcCarthy-opinion.ca.html
[8] Base de dades de la UE de procediment legislatiu per a la directiva
14 de novembre de 2002 Posició comuna
http://wwwdb.europarl.eu.int/oeil/oeil_ViewDNL.ProcedureView?lang=2&procid=5974
[9] Debats al Parlament Europeu
7 i 26 de novembre de 2002
http://swpat.ffii.org/events/2002/europarl11/
http://www.europarl.eu.int/hearings/20021107/juri/default_en.htm
[10] Conferència a Aalborg
28-29 d'octubre de 2002
http://www.dkpto.dk/en/eu/conf/programme.htm
[11] Recollida de signatures contra les patents de programari.
http://petition.eurolinux.org
[12] Anàlisi de les respostes enviades a la consulta pública de la
Comissió
http://swpat.ffii.org/vreji/papri/eukonsult00/
[13] Bibliografia
http://swpat.ffii.org/vreji/prina/index.en.html
http://swpat.ffii.org/vreji/minra/sisku.en.html
http://swpat.ffii.org/vreji/papri/index.en.html
[14] Reivindicacions
http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/demands/
[15] Caliu
http://www.caliu.org/
[16] Proinnova
http://proinnova.hispalinux.es/
[17] Campanya d'enviaments d'opinió a l'Oficina Espanyola de Patents i
Marques i altres organismes
http://proinnova.hispalinux.es/campanyas/oepm-comentarios/index.html
[18] Actuar contra les patents de programari
http://www.caliu.org/Caliu/Patents/lluita.html
http://proinnova.hispalinux.es/campanyas
[19] Galeria dels horrors de les patents de programari
http://swpat.ffii.org/vreji/pikta/index.ca.html
[20] Criteri de tecnicitat
http://swpat.ffii.org/analysis/invention/index.en.html
--
Xavi Drudis Ferran
xdrudis@tinet.org
Reply to: