ela geminada (era [LCFC] wml://CD/live/index.wml)

Disculpeu que reanimi aquest fil.

El 27 d’abril de 2013 23.44, Ivan Vilata i Balaguer <ivan@selidor.net> ha escrit:

Jordi Mallach (2013-04-23 12:37:43 +0200) wrote:

>
> http://www.montane.cat/2013/01/23/la-ela-geminada-un-simbol-que-son-dos-pero-alhora-tres/
>

Per al·lusions ;) aquest és un tema que segueixo de prop.

Umm, pel que veig [ací][1] l’argument de que «ŀ» i «Ŀ» estan
«deprecated» és erroni, i estic d’acord amb l’autor en que actualment
l’ús d’aquests caràcters és la forma més fàcil d’obtenir una
visualització correcta en la majoria dels casos sense requeriments
addicionals sobre el programari actual, i que es mantindrà ja que
Unicode no té cap intenció de retirar‐los.

Sobre que la ela geminada, i el punt volat, no hi ha cap solució perfecta a curt termini (i potser tampoc a llarg termini).

Jo també em vaig enamorar el caràcter ŀ al principi, només li veia millors. De mica en mica em vaig anar fent preguntes, trobant-me amb problemes i vaig rumiar-hi (durant mesos). Ara sóc fermament contrari a popularitzar aquest caràcter. Només els usuaris que saben el que fan haurien de poder usar-lo.

Unicode recomana usar 3 caràcters "l·l" en comptes de dos "ŀl". No eliminarà el caràcer ŀ, perquè la compatibilitat cap enrera és sagrada.

Si s'estén la codificació de 2 (ŀl) mantindrem dues codificacions que no són canònicament compatibles (en nomenclatura Unicode) pels segles dels segles. Això és un problema greu per comparar cadenes, per exemple. Cal tenir en compte que les bases de dades del padró, per exemple, només permet majúscules sense accents (però sí la Ñ i la Ç). El fet de perdre la compatibilitat cap enrere i poder convertir text a latin1 és un problema per a les bases de dades (ŀ seria l'únic caràcter que ho evitaria).

El punt volat que usem per a la codificació de 3 (l·l) té els seus problemes, cert. Habitualment dóna problemes de segmentació de mots a mitja paraula. Arreglem aquests problemes associats al punt volat. No en creem de nous popularitzant el caràcter ŀ

Una cosa que em va costar molt arribar-hi és separar el concepte de codificació de la informació de la seva presentació. Un exemple similar per il·lustrar-ho, ¿algú s'imagina escriure text codificant directament les lligadures "fl" perquè és la única forma de garantir la seva visualtizació correcta en mots com "flower" o "flor"? No, oi? tothom "pica" dos caràcters "f+l" i, segons el context, es mostra la lligadura "fl".

La ela geminada té un problema de codificació. Perquè en té 2 i no són compatibles i no ho seran mai. Com he dit, la codificació de 3 té algun problema, però és la més estesa i els problemes es poden arreglar. Popularitzar la codificació de 2 no solucionarà els problemes anterior, perquè seguiran sent-hi.

La ela geminada té un problema de presentació. Ningú no ha explicat als tipògrafs com "pintar" la ela geminada. La tecnologia actual permet fer-ho, i en el futur encara serà meś habitual tenir funcions tipogràfiques avançades. De fet, hi ha moltíssimes fonts que encara avui no tenen el caràcter "ŀ". Per tant, afirmar que usar la ela geminada de 2 és la forma més fàcil d'obtenir una visualització correcte és, avui per avui, una afirmació que no s'ajusta a la realitat. Expliquem als tipògrafs com "pintar" la ela de 3 i, de rebot, que la de 2 es pinti igual que la de 3. En el pitjor dels casos... seguirem com fins ara, amb una ela engreixada, però funcional en tots els casos.

Tanmateix, si acordem migrar a «l·l» no tinc problema en actualitzar les
traduccions. Una llàstima però, ja havia agafat apreci a aquests
caràcters (i ara més que el Flyspell de l’Emacs no em parteix les
paraules). ;)

Ep, si detecteu problemes relacionats al punt volat, sisplau, obriu un bug al projecte corresponent i, si us va bé, documenteu el problema aquí [1] (en faig col·lecció i seguiment).

Salut... i punts volats!!!!

Joan Montané

[1] http://www.softcatala.org/wiki/Usuari:Jmontane/Laboratori/puntvolat#Bugs_pendents_de_soluci.C3.B3