Re: us funciona l'opció nodeadkeys?
2013-12-28, 13:27 (+0100); Joan Montané escriu:
> No tinc una opinió tan extremista, :D. En general crec que:
> si tenim text pla sense format, hem d'usar caràcters que no intentin imitar
> format.
> si tenim text amb format, hem d'usar les eines del format per a donar-lo.
>
> Per exemple: els caràcters d'el·lipsi i lligadura "fl" existeixen per
> herència de la tipografia de plom. En tipografia digital no tenen sentit.
> El text hauria de ser només text pla, si és necessari aplicar format) i el
> renderitzador o rasteritzador aplicar el format adient (ajuntar els punts o
> fer la lligadura). Com fa el TeX, per exemple, escrius en text pla i ell fa
> la feina bruta.
Entenc el teu punt de vista. Tot i això a Unix el text pla es considera un
format en si mateix. Per exemple, les planes del manual es poden veure en
format "tipogràfic" (HTML, PDF) i en text pla. Molts documents es guarden i
es presenten a l'usuari en text pla. Hi ha formats de text pla, com reST o
Markdown, i convencions (* per indicar negreta, _ subratllat, etc.) per
afegir format en un text i que segueixi sent llegible directament com a text
pla. Llavors no veig motius per no utilitzar caràcters de format en text
pla, si el joc de caràcters estàndard inclou aquests caràcters. El que no
utilitzaria són lligadures ni coses com els "espais durs".
> Però tens tot el dret a usar aquests caràcters. En el cas concret de la ela
> geminada, el problema és que no es tracta d'un signe de puntuació general
> (com l'apòstrof recte o tipràfic, el guió, guionet o guió llarg, els punts
> suspensius...). La ela geminada forma part de nucli de les dades. Apareix a
> nom, cognoms, adreces, paraules... Pensa en les bases de dades oficials
> (hisenda, empadronament...), i que algú usi una codificació diferent a com
> està codificada en la base de dades.
>
> La història de la ela geminada és un nyap rere nyap.
> No hauria d'haver existit mai, de fet, Fabra no la volia, ell volia
> escriure ll on ara escrivim l·l, com fan la resta de llengües llatines i
> l'anglès; i escriure ly (o lh) on ara escrivim ll, com fan l'occità o el
> portuguès.
> Fabra no va poder imposar el seu criteri, i es va crear la l·l com a mesura
> provisional.Ja sabem que en aquest país una mesura provisional és per a
> tota la vida.
> Conceptualment el punt volat és un diacrític aplicat a una parella de
> caràcters (ll), en comptes de sobre un únic caràcter (à,ç,ñ) i d'aquí venen
> molts del mals.
> Un diacrític aplicat a 2 caràcters no és una característica usada en cap
> gran llengua d'alfabet llatí, i la tecnologia de principis del s. XIX de
> les màquines d'escriure no va tenir cap interès per a trobar una solució
> mecànica al problema.
> Amb els dispositius electrònics (màquines d'escriure electròniques i
> ordinadors) es regulen els teclats. Tot queda regulat per decret llei, però
> es deixa marge a dues opcions per a la ela geminada (de 2, Olivetti) i de 3
> (IBM)
> Fa uns anys Unicode defineix que un caràcter (Anno teleia)que té un aspecte
> similar al nostre punt volat hi és canònicament equivalent. Resultat,
> algunes propietats del punt volat (U+00B7) no les podem canviar perquè
> xoquen amb l'ús de l'anno teleia, com que són canònicament equivalent han
> de tenir les mateixes propietats.
Jo no ho conec tan bé com tu, però sempre que m'ho he mirat una mica arribo
a la conclusió que és un problema que no té solució. O més aviat, que la
única solució és eliminar directament el concepte de ela geminada. Encara
que la gent la pronunciés (cosa que no acostuma a ser el cas) , tampoc passa
res si utilitzem una única lletra per representar més d'un so, ja passa amb
altres lletres.
Algú s'apunta a una campanya per demanar a l'Institut d'Estudis Catalans que
eliminin aquesta lletra? Si no haurem de viure per sempre més amb el dilema
de si escriure ŀl o l·l.
Reply to: