[RFR] manual://d-i/hardware/supported-peripherals.xml

[Albert Gasset Romo <albert.gasset@gmail.com>]

Title: Perifèrics i altre maquinari

El Linux permet utilitzar una gran varietat de dispositius de maquinari com ara ratolins, impressores, escànners, PCMCIA i dispositius USB. De tota manera, la major part d'aquests dispositius no són necessaris durant la instal·lació del sistema. El maquinari USB generalment funciona correctament, només alguns teclats USB necessiten configuració addicional (consulteu ). De nou, consulteu el Linux Hardware Compatibility HOWTO per a esbrinar si el vostre maquinari específic funciona a Linux. Aquest sistema no permet la instal·lació de paquets des de XPRAM o cinta. Tots els paquets que voleu instal·lar han d'estar disponibles en un DASD o en una xarxa per mitjà d'NFS, HTTP o FTP. La targeta d'avaluació Broadcom BCM91250A ofereix ranures PCI 3.3v de 32 i 64 bits, així com connectors USB. La targeta d'avaluació Broadcom BCM91250A ofereix ranures PCI 3.3v de 32 i 64 bits, així com connectors USB. El Cobalt RaQ no permet utilitzar dispositius addicionals, però el Qube té una ranura PCI.

Hi ha diversos fabricants que venen sistemes amb Debian o altres distribucions de GNU/Linux preinstal·lades. Potser heu de pagar més per a aquest privilegi, però així compreu pau espiritual, ja que podeu estar segurs que el maquinari funciona bé a GNU/Linux. Malauradament, és força rar trobar cap fabricant que vengui màquines &arch-title; noves. Si heu de comprar una màquina amb Windows inclòs, llegiu amb cura la llicència de programari que ve amb el Windows; potser podeu rebutjar la llicència i obtenir un descompte del fabricant. Cercar devolució de windows a Internet us pot donar informació útil per ajudar-vos en això. Tant si compreu un sistema amb Linux preinstal·lat com si no, o fins i tot si compreu un sistema de segona mà, és important que comproveu que el vostre maquinari funciona amb el nucli Linux. Comproveu si el vostre maquinari està llistat a les referències que es troben a continuació. Feu saber al vostre venedor que voleu comprar per a un sistema Linux. Recolzeu els fabricants de maquinari que funciona amb Linux. Alguns fabricants de maquinari simplement no ens diuen com escriure controladors per al seu maquinari. Altres no ens permeten l'accés a la documentació sense un acord de no divulgació que ens impediria alliberar el codi font de Linux. Un altre exemple és el maquinari propietari de l'antiga línia de Macintosh. De fet, mai no s'ha alliberat especificacions o documentació per a maquinari Macintosh, notablement per al controlador ADB (utilitzat pel teclat i el ratolí), el controlador de disquetera, i tota l'acceleració i manipulació CLUT del maquinari de vídeo (tot i que ara la manipulació CLUT funciona a gairebé tots els xips de vídeo interns). Amb poques paraules, això explica per què el port de Lnux per a Macintosh no avança tan ràpidament com els altres. Com que no ens han donat permís per a accedir a la documentació d'aquests dispositius, simplement no funcionen amb Linux. Podeu ajudar demanant als fabricants d'aquest maquinari que alliberin la documentació. Si ho demana prou gent, llavors s'adonaran que la comunitat del programari lliure és un mercat important. Una tendència molesta és la proliferació de mòdems i impressores específiques de Windows. En alguns casos són dissenyats especialment per a serr utilitzats amb el sistema operatiu Microsoft Windows i duen la llegenda WinModem o Elaborat especialment per a ordinadors basats en Windows. Això generalment es fa traient el processador incrustat del maquinari i traslladant la feina d'aquest processador a un controlador de Windows que s'executa a la UCP del vostre ordinador. Aquesta estratègia fa el maquinari menys car, però l'estalvi sovint no arriba a l'usuari, i aquest maquinari pot ser inclús més car que els dispositius equivalents que mantenen la seva intel·ligència incrustada. És recomanable que eviteu maquinari específic de Windows per dues raons. La primera és que els fabricants generalment no fan disponibles els recursos necessaris per a escriure controladors per a Linux. Generalment, les interfícies de programari i maquinari del dispositiu són propietàries, i la documentació no està disponible sense un acord de no divulgació, si és que està disponible. Això impossibilita que pugui ser utilitzat amb programari lliure, ja que els desenvolupadors de programari lliure divulguen el codi font dels seus programes. La segona raó és que quan es treu el processador incrustat d'un d'aquests dispositius, el sistema operatiu ha de dur a terme la feina d'aquest processador, sovint a prioritat de temps real, provocant així que la UCP no estigui disponible per a executar els vostres programes mentre està controlant el dispositiu. Com que l'usuari típic de Windows no realitza multi-tasca tan intensivament com un usuari de Linux, els fabricants esperen que els usuaris de Windows no notaran la càrrega que aquest maquinari posa a la seva UPC. De tota manera, qualsevol sistema operatiu multi-procés, fins i tot el Windows 2000 o XP, pateixen degradacions en l'execució quan els fabricants de perifèrics escatimen en la potència de processament del seu maquinari. Podeu ajudar a millorar aquesta situació encoratjant aquests fabricants a alliberar la documentació i altres recursos necessaris per a programar el seu maquinari, però la millor estratègia és simplement evitar aquest tipus de maquinari fins que estigui llistat com a funcionant al Linux Hardware Compatibility HOWTO. Si demaneu RAM de paritat en una botiga d'informàtica, probablement us donaran mòduls de memòria de paritat falsa en lloc de mòduls de paritat real. Els SIMMs de paritat virtual sovint (però no sempre) es poden distingir perquè només tenen un xip més que els equivalents de no paritat, i aquest xip addicional és més petit que tots els altres. Els SIMMs de paritat virtual funcionen exactament com els SIMMs de no paritat. No poden detectar quan hi ha un error d'un únic bit de la RAM de la mateixa manera que ho fan els SIMMs de paritat real en una placa base que implementa la paritat. Mai pagueu més per un SIMM de paritat virtual que per un de no paritat. Espereu haver de pagar una mica més per a SIMMs de paritat real, ja que realment esteu comprant un bit més de memòria per cada 8 bits. Si voleu informació completa sobre qüestions de la RAM en màquines &arch-title;, i quina és la millor RAM per comprar, consulteu la PC Hardware FAQ. La major part, si no tots, dels sistemes Alpha requereixen RAM de paritat real.