ferran fabregas va escriure:
> En segon terme voldia comentar una coseta que hem va extranyar al veure les tradduccions d'alguns paquets. Vaig veure que els paquets no utilitzaven un registre Standard, sino que utilitzaven termes de diverses variants dialectals o potser temes que tot i ser correctes eren excesivament cultes (recordo el terme ix per sortir).
>
> No vull que ara ningu es senti ofes per la meva opinio ni la meva intenció es ser "centralista" pero crec que la utilitzacio d'un registre mes standard seria potser mes adecuat.
>
> Que n'opineu?
>
que em fa l'efecte que desconeixes què vol dir "estàndard" en català que
no és el mateix que en castellà o francès. Mentre que hi ha llengües en
què l'estàndard s'ha fet a partir d'una varietat dialectal concreta --el
dialecte de l'ile de france en el cas del francès; la bíblia luterana en
el cas de l'alemany; la tradició literària a partir de Dante en el cas
de l'italià, etc.--- en el cas del català --per raons hitòriques,
polítiques i filològiques que no cal esmentar ara-- es va adoptar una
normativa estàndard flexible i policèntrica, sense imposar cap varietat
dialectal per damunt de les altres.
Què vol dir això d'"estàndard flexible i policèntric"? Que tot i que
tenim una ortografia unificada, la norma estàndard admet certes variants
prou esteses i amb tradició ("nàixer/néixer", "darrera/darrere",
"treure/traure", etc.). La morfologia contempla encara més variants
(possessius "meva/meua", etc.), formes verbals
("canto/cante/canti/cant", "arribés/arribara" i moltes més), Fins i tot
trobem usos diversos a la sintaxi com ara l'ordre i el tipus de
pronominalització (l'hi/li'l, la me/me la, déu n'hi do, déu li'n do...)
I pel que fa al lèxic, senzillament és impropi parlar de formes
exclusives, perquè les variants estan esteses pertot arreu. Es un error
típic pensar que la varietat estàndard és només la que tú sents parlar
(o la que parla el telenotícies de (tv3|canal9))
I per acabar, l'exemple que has posat és de llibre: "sortir" i "eixir"
són **totes dues** formes ben estàndards. "Ix" per tant no es cap
cultisme, com penses, sinó la tercera forma del singular del verb
"eixir" que fa servir qualsevol valencià i que la normativa estàndard
catalana admet sense cap problema. Si no t'ho creus, fes un ull al DIEC
i trobaràs l'entrada "eixir" (i la conjugació) sense cap marca
"regional": tan estàndard com "sortir".
En resum, admetre a debian la diversitat dialectal estàndard no només no
ens allunya de la norma estàndard catalana, sinó que la donem suport i
la respectem escrupulosament: seguim el camí dels grans filòlegs
catalans que van fer el nostre estàndard a primers del segle XX
(encapçalats per En Pompeu Fabra), que van tenir molta cura que cap
variant dialectal quedés fora, de manera que cap catalanoparlant --de
salses a guardamar i de fraga a maó-- mai no sentís que la seva variant
no era català de socarrel.
Això no vol dir que qualsevol forma regional sigui estàndard, però la
flexibilitat és molt gran i cal que tots coneixem aquestes varietats
estàndars (com les diferents formes verbals, per exemple). No és gens
complicat. No totes les llengües poden tenir el privilegi d'admetre
tanta flexibilitat al seu estàndard. El català s'ho pot permetre perquè
el grau d'unitat lingüística ha estat sempre molt alta. En fi, fem
servir cadascú la forma estàndard que vulguem (central, oriental,
occidental, etc.), sense cap complex, i esforcem-nos a conèixer els
sinònims més importants de cada lloc: comprovarem, a més, que sovint
certs mots tinguts per literaris o antics en alguns indrets, són d´us
corrent en d'altres (como el cas ja esmentat d'"eixir").
Espero que no hagi resultat massa llarg i haver donat una mica de llum
sobre la qüestió :)
salutacions
miquel
--
Contribute to keep Europe free of software patents!
EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es
Attachment:
signature.asc
Description: Esta parte del mensaje =?ISO-8859-1?Q?est=E1?= firmada digitalmente