Re: una de paranoies...
El mié, 09-04-2014 a las 19:31 +0200, Daniel Martí escribió:
> On Wed, Apr 09, 2014 at 19:18:58 +0200, Robert Marsellés Fontanet wrote:
> > Personalment, en aquests moments, m'importa poc. Si no aconsegueixo
> > feina aviat i/o no em faig famós per casualitat, no importo a ningú i,
> > en conseqüència, és difícil que la NSA o la propia Hisenda es preocupin
> > per mi.
> >
> > Aquest plantejament és el mateix que posem nosaltres en pràctica quan
> > la feina ens sobrepassa. Ens dediquem únicament al més urgent i/o
> > important. És a dir, a lo que destaca. La resta sempre és deixa per més
> > tard (o sigui, mai).
>
> Tot i que aquest és un raonament comú i fins a cert punt vàlid com a
> excusa, no és cert. A les xerrades que fa el Jacob Applebaum, per
> contradir aquest argument, el que fa és destacar que la NSA i altres com
> ella no fan espionatge apuntant a individus. Ho fan en massa, és a dir,
> violen els teus drets siguis qui siguis i facis el que facis, mentres
> tinguis activitat per internet no prou segura (no prou ben encriptada).
>
[...]
>
> No em malinterpretis, tot i que jo intento seguir el que he descrit
> amunt, la meva prioritat número u no és l'anonimitat ni l'encriptació de
> totes les meves comunicacions. Però només volia matisar sobre el que has
> dit :)
>
Bon dia,
Crec que la qüestió no és i no ha de ser 'jo no tinc cap necessitat
d'amagar res' o 'a mi no m'importa que tothom sàpiga el que faig', sinó
'he de tenir dret a la privacitat encara que no en faci us o no en
vulgui fer us'.
No sé si els símils són afortunats (i no m'agraden), però en faré servir
com a drecera per a intentar il·lustrar el que vull dir: crec que de la
mateixa manera que hem de defensar la llibertat d'expressió de tothom,
també de la gent que només diu coses que ens semblen convencionals, o el
dret a vot de totes les persones amb majoria d'edat, també de les que no
van a votar, hem de defensar el dret a la privacitat de tothom, també de
la gent que no en té cap vessant que vulgui considerar privada.
Tots aquests drets acaben trobant límits que podem considerar fins i tot
sensats o raonables, però renunciar a ells d'entrada només perquè no ens
afecten directament en un moment donat, o perquè pensem que no són
prioritaris davant determinades circumstàncies personals, no em sembla
bé.
Que jo no tingui opinions polèmiques no ha de servir per treure-li
importància a la llibertat d'expressió; que jo prefereixi fer altres
coses un diumenge en comptes d'anar a votar no ha de servir per
desacreditar el dret de vot d'altres persones.
Respecte al tema de 'la paranoia', a la possibilitat de que tot el
programari lliure estigui ple de forats afavorits per determinats
governs: crec que es possible i probable que hi hagi forats, però també
crec es pot confiar més en que es puguin veure en el programari lliure i
en la bona voluntat de les comunitats de programari lliure per
cercar-los i eliminar-los, i entre elles destaca Debian, que en el
programari privatiu i la tasca en aquest mateix sentit de les empreses
que el desenvolupen.
En relació a Red Hat i la NSA, fa uns dies llegia un article [1] que
deia: "Whitehurst [CEO de Red Hat] then spoke of "unintended
collaboration," which he sees as highly important to the next 20 years
of Linux. For example, the National Security Agency (NSA) in the US is
obviously rather worried about computer security. Because of that, they
helped Red Hat develop SELinux a decade ago. Today Red Hat Enterprise
Linux is certified by the Russian military for its most secure needs. It
has applications that run only on Red Hat Enterprise Linux because of
its security--because the NSA in the US needed SELinux. That's
unintended collaboration and demonstrates one of the biggest benefits of
Linux. Through collaboration--intended or not--everyone wins".
Sembla que a l'exercit rus revisen el codi font del Red Hat, el compilen
als seus ordinadors i el fan servir.
Salut
Vicen
[1]:
http://opensource.com/life/11/8/jim-whitehurst-next-twenty-years-linux
Reply to: