Notes de llançament de &debian; &release; ("&releasename;"), &arch-title;

%dynamicdata; %shareddata; ]> Notes de llançament de &debian; &release; ("&releasename;"), &arch-title; Josip Rodin, Bob Hilliard, Adam Di Carlo, Anne Bezemer, Rob Bradford, Frans Pop (current), Andreas Barth (current), Javier Fernández-Sanguino Peña (current), Steve Langasek (current) debian-doc@lists.debian.org &docid; Introducció

L'objectiu principal d'aquestes notes de llançament és donar a conèixer als usuaris els principals canvis que es poden trobar en aquesta nova versió de la distribució &debian;, donar informació de com actualitzar de forma segura des de l'anterior a aquest llançament, i finalment avisar de possibles problemes que es poden trobar en actualitzar o utilitzar la nova versió.

No és possible fer una llista completa de tots els problemes coneguts, de manera que hem fet una selecció basada en una combinació de la probabilitat d'ocurrència i la gravetat dels problemes.

La versió més recent d'aquest document la podreu trobar sempre a . Si la vostra versió té més d'un mes Tal i com es mostra a la portada de la versió en PDF i al peu de pàgina en la versió HTML en línia, hauríeu de descarregar l'última versió.

Adoneu-vos que tan sols suportem i documentem l'actualització des d'un llançament anterior de Debian (en aquest cas, l'actualització des de &oldreleasename;). Si us cal actualitzar des de llançaments anteriors, us suggerim que llegiu les edicions prèvies de les notes de llançament i que actualitzeu primer a &oldreleasename;.

Informar d'errors en aquest document

Hem intentat comprovar cadascun dels diferents passos descrits en aquest document i hem intentat anticipar-nos a tots els possibles problemes que els nostres usuaris es puguen trobar.

No obstant, si creieu que heu trobat cap error en aquesta documentació (informació incorrecta o incompleta) envieu un informe d'error al al paquet release-notes.

Contribuir als informes d'actualització

Qualsevol informació dels usuaris referent a actualitzacions des de &oldreleasename; a &releasename; és benvinguda. Si esteu desitjant compartir informació envieu un informe d'error al al paquet upgrade-reports amb els vostres resultats. També us requerim que comprimiu qualsevol dada que envieu (amb

Per favor, faciliteu la següent informació quan envieu el vostre informe d'error:

L'estat de la base de dades dels paquets abans i després de l'actualització: la base de dades de /var/lib/dpkg/status i la d'/var/lib/aptitude/pkgstates. Hauríeu de fer una còpia de seguretat abans d'actualitzar tal i com es descriu a , però també podeu trobar-ne a /var/backups.

Els registres de sessió utilitzant .

Els vostres registres de l'/var/log/aptitude.

Avís: hauríeu d'agafar-vos uns minuts per revisar i esborrar qualsevol informació sensible i/o confidencial dels registres abans d'incloure'ls a l'informe d'error ja que la informació de l'informe es mostrarà en una base de dades pública.

Els fonts d'aquest document

Aquest document es genera utilitzant el debiandoc-sgml. Els seus fonts es poden trobar al CVS del Projecte de Documentació de Debian. Podeu utilitzar la per accedir als seus fitxers de forma individual i vore els seus canvis. Per obtenir més informació de com accedir al CVS consulteu les .

Novetats a &debian; &release;

Aquest llançament afegeix el suport oficial per a l'arquitectura AMD64 la qual suporta processadors de 64 bits d'Intel (EM64T) i d'AMD (AMD64). Al llançament anterior, &debian; 3.1 («sarge»), ja existia una versió no oficial d'aquest port.

El suport oficial per a l'arquitectura Motorola 680x0 («m68k») s'ha abandonat ja que no complia el conjunt de requisits establerts per les persones que gestionen el llançament de Debian. Els principals motius són el baix rendiment i suport limitat del desenvolupament principal per al conjunt de cadena d'eines essencials («toolchain»). D'altra banda, s'espera que el port m68k continue actiu i disponible per a ser instal·lat, encara que no forme part del llançament estable oficial.

Les arquitectures suportades oficialment per &debian; &releasename; són les següents:

Intel x86 («i386»)

Alpha («alpha»)

SPARC («sparc»)

PowerPC («powerpc»)

ARM («arm»)

MIPS («mips» (big endian) i «mipsel» (little endian))

Intel Itanium («ia64»)

HP PA-RISC («hppa»)

S/390 («s390»)

AMD64 («amd64»)

Podeu trobar més informació sobre l'estat del port i informació específica de la vostra arquitectura a les .

Aquest és només el segon llançament oficial de &debian; per a l'arquitectura &arch-title;. Creiem que s'ha provat suficientment com per a llançar-la. D'altra banda, com que no ha tingut la mateixa exposició (ni tampoc, per tant, verificació per part dels usuaris) que han tingut els nostres llançaments per a altres arquitectures, és possible que trobeu alguns errors. Podeu utilitzar el nostre per informar de qualsevol problema; assegureu-vos d'esmentar el fet que el vostre error es dóna a la plataforma &architecture;.

]]> Què hi ha de nou a &arch-title;?

El suport del RiscPC (RPC) és incomplet i s'eliminarà després d'etch. Malgrat que encara hi ha un nucli RiscPC a etch, l'instal·lador no suporta aquest sistema.

S'ha afegit suport per a la plataforma d'Intel IXP4xx. L'instal·lador inclou suport pel Linksys NSLU2, un dispositiu menut i barat que permet l'ús d'emmagatzemament portable amb USB. Es pot obtenir més informació de Debian al NSLU2 a .

També s'ha afegit suport per a la plataforma del processador I/O d'Intel (IOP). En concret, &debian; &release; suporta els dispositius basats en IOP 32x. Estan suportats a l'instal·lador dos dispositius d'emmagatzematge adossat de xarxa (NAS) basats en un xip IOP: el GLAN Tank de IO-Data i el Thecus N2100. Vegeu .

]]> Què hi ha de nou a &arch-title;? El suport per a les DECstation és incomplet a etch i s'eliminarà completament després d'aquest llançament. Açò inclou les dues variants de DECstation que estaven suportades a Debian, r3k-kn02 i r4k-kn04.

Les instal·lacions sobre màquines Cobalt basades en MIPS (Qube 2700, RaQ1, Qube2, RaQ2) ara són possibles sense utilitzar la consola sèrie. Per defecte, ara les instal·lacions a les Cobalt es fan via SSH. Per obtenir més informació, vegeu .

]]> S'ha afegit suport per a la plataforma IP32 de SGI. La plataforma IP32 són les màquines SGI O2 amb processadors R5000, R5200 or RM7000. Es pot fer la instal·lació via frame buffer o per consola sèrie.

]]>

El suport de la placa d'avaluació de Broadcom SB1a BCM91480B («BigSur») la qual està basada en el xip quad-core BCM1480, s'ha afegit, tant al nucli com a l'instal·lador. Es suporta aquesta placa tant amb big endian com amb little endian.

S'ha afegit suport per a màquines qemu. La màquina Qemu/MIPS emula una màquina clàssica de tipus ISA PC amb una CPU MIPS 4Kc.

]]> Què hi ha de nou a &arch-title;?

En aquest llançament s'afegeix el suport per a les arquitectures de 64 bits PowerPC (IBM pSeries, i powermacs Apple G5). S'ha eliminat el suport de la subarquitectura Apple Apus; la subarquitectura Apple Nubus tampoc està suportada.

]]> Quines novetats hi ha a la distribució?

Aquest nou llançament de Debian ve amb molt més programari que el seu predecessor &oldreleasename;; la distribució inclou més de &packages-new; nous paquets, d'un total de &packages-total;. S'ha actualitzat la major part del programari de la distribució: prop de &packages-updated; paquets (és a dir el &packages-update-percent;% dels paquets que eren a &oldreleasename;). Per diversos motius, també s'han esborrat un nombre significatiu de paquets de la distribució (més de &packages-removed;, el &packages-removed-percent;% dels paquets de &oldreleasename;). No trobareu actualitzacions per a aquests paquets i es marcaran com «obsolet» a les interfícies de gestió de paquets.

Amb aquest llançament, &debian; canvia XFree86 per la versió 7.1 d'X.Org, la qual és compatible amb una gamma més àmplia de maquinari i té una millor autodetecció. Açò permet l'ús de Compiz, el qual és un dels primers gestors de composició de finestres pel sistema de finestres X, aprofitant completament l'acceleració OpenGL per maquinari als dispositius suportats.

&debian; ve una altra vegada amb les versions actualitzades d'entorns i aplicacions d'escriptori. Entre altres, inclou l'entorn d'escriptori GNOME 2.14Amb alguns mòduls de GNOME 2.16., el KDE 3.5.5a i l'Xfce 4.4. També s'han actualitzat les aplicacions de productivitat, incloent els conjunts de programes d'oficina OpenOffice.org 2.0.4a i KOffice 1.6, així com el GNUcash 2.0.5, el GNUmeric 1.6.3 i l'Abiword 2.4.6

Les actualitzacions d'altres aplicacions d'escriptori inclouen l'Evolution 2.6.3 i el Gaim 2.0. El conjunt de programes de Mozilla també s'ha actualitzat però han canviat de nom: iceweasel (versió 2.0.0.2) és el navegador Firefox sense marca, i

Aquest llançament també inclou, entre altres, les actualitzacions de programari següents:

la biblioteca GNU C, versió 2.3.6 la col·lecció de compiladors 4.1 de GNU com a compilador per defecte intèrprets de llenguatge: Python 2.4, PHP 5.2 programari de servidor:

servidors de correu: Exim 4.63 (el servidor de correu per defecte per a noves instal·lacions), Postfix 2.3, Courier 0.53, Cyrus 2.2 servidors web: Apache 2.2, fnord 1.10 servidors de base de dades: MySQL 5.0.32, PostgreSQL 8.1 el servidor OpenSSH, versió 4.3 servidors de noms: Bind 9.3, maradns 1.2 servidor de directori: OpenLDAP 2.3

La distribució oficial de &debian; té entre 19 i 23 CD de programari (depenent de l'arquitectura) i un nombre semblant de CD de codi. També hi ha una versió de la distribució en DVD.

Gestió de paquets

El programa preferit per a la gestió de paquets des de la línia d'ordres és l'

A &releasename; s'ha implementat un mecanisme de resolució de conflictes avançat que intentarà trobar la millor solució si s'han trobat conflictes per canvis en les dependències entre paquets.

L'debian-archive-keyring.

En la seva configuració per defecte, l'
Per obtenir més informació llegiu , el capítol del .

Una altra característica que s'ha afegit a .
Ara debian-volatile és un servei oficial
El servei
Açò significa que ara utilitza una adreça L'antiga adreça . Assegureu-vos, doncs, de fer els canvis necessaris al fitxer /etc/apt/sources.list, si ja estàveu utilitzant aquest servei.
de l'arxiu.Millores al sistema S'han produït un gran nombre de canvis a la distribució que beneficiarà les noves instal·lacions de &releasename;, però que podrien no aplicar-se de forma automàtica a les actualitzacions de &oldreleasename;. Aquesta secció dóna una descripció general dels canvis més importants. La prioritat dels paquets de desenvolupament s'ha baixat Uns quants paquets de desenvolupament que tenien prioritat gcc, així com alguns altres paquets (dpkg-dev, flex, make) i les capçaleres de desenvolupament (libc6-dev, linux-kernel-headers). Si voleu tenir aquests paquets al vostre sistema, la manera més fàcil és instal·lant el paquet El SELinux té prioritat estàndard, però no està activat per defecte Els paquets que fan falta per a suportar el SELinux, tenen prioritat # aptitude install selinux-basics Adoneu-vos que el suport de SELinux . Nou superdimoni inet per defecte El superdimoni inet per defecte per a &releasename; és el openbsd-inetd en comptes del netkit-inetd. No s'engegarà si no hi ha cap servei configurat, que és el que hi ha per defecte. El nou dimoni predeterminat s'instal·larà de forma automàtica en actualitzar. La còpia de La còpia de Canvis en les característiques del ext2/ext3 Els sistemes de fitxers ext2 i ext3 es crearan amb les característiques Els usuaris que actualitzen des de &oldreleasename; poden considerar afegir el El senyalador ; el senyalador La codificació per defecte a &releasename; és UTF-8 La codificació per defecte per a les noves instal·lacions de &debian; és UTF-8. Unes quantes aplicacions també es configuraran per a que utilitzen l'UTF-8 per defecte. Els usuaris que actualitzen a &releasename; que vulguen canviar a UTF-8 hauran de reconfigurar les seves definicions de locale i l'entorn. Es pot canviar la selecció per defecte de tot el sistema complet utilitzant El paquet Adoneu-vos que algunes aplicacions podrien no funcionar correctament en un entorn UTF-8, majoritàriament per problemes de visualització. El conté alguna informació addicional dels canvis des de &oldreleasename; a &releasename;. Canvis importants relacionats amb el nucli &debian; &release; incorpora la versió &kernelversion; del nucli per a totes les arquitectures; el llançament és encara majoritàriament És possible que alguns paquets ja no funcionen correctament amb un nucli 2.4, vegeu . ]]> compatible amb nuclis de la sèrie 2.4, però Debian ja no proporciona suport per a aquests. Hi ha hagut canvis importants, tan en el nucli mateix com en els seus paquets per a Debian. Alguns d'aquests canvis compliquen el procés d'actualització, i poden representar problemes potencials mentre es reinicia el sistema després de l'actualització a &releasename;. Aquesta secció descriu els canvis més importants; els possibles problemes, així com informació sobre com solucionar-los s'inclouen en capítols posteriors. Si esteu utilitzant actualment un nucli 2.4, hauríeu de llegir amb molta cura. ]]> Canvis en l'empaquetat del nucli Canvi de nom dels paquets del nucli S'ha canviat el nom de tots els paquets del nucli Linux, de «386» reemplaçat per «486» Com que el suport dels processadors 80386 es va eliminar en &oldreleasename;, el nucli 386 també ha estat eliminat i s'ha reemplaçat pel nou sabor 486. ]]> Nucli únic i genèric per a &arch-title; A &oldreleasename; es va separar el nucli en diverses versions segons la família del processador d'aquesta arquitectura. Degut a canvis al nucli que permeten optimitzar automàticament el nucli per al processador del sistema, ja no hi ha cap necessitat real de separar aquestes versions. ]]> Els nuclis estàndard incorporen SMP En sistemes multiprocessador ja no fa falta tenir la versió ]]> La variant del nucli r5k-ip22 s'ha eliminat La imatge del nucli de les màquines IP22 amb una CPU R5000 s'ha eliminat perquè la imatge r4k-ip22 ara suporta les màquines IP22 amb una CPU R4x000 o un R5000. ]]> Sempre que ha estat possible, s'han proporcionat paquets que depenen dels nous per a facilitar la transició. Noves eines per a generar els initrd Els paquets de Debian d'imatges del nucli per a &arch-title; no requereixen un initrd per arrencar el sistema. Això vol dir que la informació d'aquesta secció tal vegada sigui irrellevant, però tot i així s'inclou com a referència. ]]> Degut als canvis al nucli, l'eina utilitzada per a generar els initrd a &oldreleasename;, . En tots dos casos es generarà l'initrd utilitzant el sistema de fitxers Si actualitzeu a un nucli de &releasename;, per defecte s'instal·larà El paquet ]]> Control dinàmic de /dev i cerca de nou maquinari Els nuclis a &releasename; ja no suporten devfs. El reemplaçament de devfs és El /dev i emplenarà aquest directori amb els dispositius suportats pel nucli. També afegirà i esborrarà dinàmicament dispositius en carregar o descarregar mòduls del nucli respectivament, basant-se en els esdeveniments generats. En combinació amb el nucli, l' Si instal·leu una imatge del nucli, per defecte s'instal·larà Podeu evitar la instal·lació de Sistema d'instal·lació L'instal·lador de Debian és el sistema oficial d'instal·lació de Debian. Ens ofereix un ventall de mètodes d'instal·lació. Els mètodes que estan a l'abast per instal·lar el vostre sistema depèn de la vostra arquitectura. Les imatges de l'instal·lador per a &releasename; es poden trobar juntament amb la Guia d'instal·lació a la . La Guia d'instal·lació s'inclou també en el primer CD/DVD del joc de CD/DVD de Debian, a: /doc/install/manual/idioma/index.html Potser també voldreu revisar les del debian-installer per vore la llista de problemes coneguts. L'instal·lador tan sols es pot utilitzar per instal·lar en els sistemes alpha que suporten la consola SRM. Assegureu-vos de canviar el vostre sistema a SRM abans de començar la instal·lació. Si la vostra màquina tan sols suporta la consola AlphaBIOS/ARC, encara podeu instal·lar &releasename; el mètode recomanat per instal·lar &releasename; passa per fer en primer lloc una instal·lació (mínima) d'un sistema woody, aleshores actualitzar a &oldreleasename;, i finalment a &releasename;. Per obtenir més informació de les diferents consoles, si us plau llegiu la referència a les . ]]> Problemes amb el framebuffer a &arch-title; Com a conseqüència de problemes de pantalla en alguns sistemes, el suport de framebuffer s'ha deshabilitat per defecte a &arch-title; per a la major part de les targetes gràfiques. Açò pot fer que que no es tinga una visualització correcta de la pantalla en els sistemes que suporten correctament el framebuffer. Si patiu problemes de pantalla en l'instal·lador, proveu d'arrencar l'instal·lador amb el paràmetre framebuffer=true. Feu-nos saber si el framebuffer no s'utilitza per defecte, però funciona al vostre maquinari. Problemes amb l'arrencada a &arch-title; Molts usuaris han informat que el CD d'instal·lació falla en arrencar amb l'ordre PROM «boot cdrom», mostrant l'error «Illegal Instruction». Aparentment, l'explicació per a aquest problema és que no funciona ja que la màquina s'ha reiniciat des de Solaris. Podeu solucionar-ho aturant la màquina del tot, i arrencar directament des del CD d'instal·lació. Han informat d'aquest problema usuaris de diversos sistemes (en el moment d'escriure aquest document: Enterprise 450, Blade 2000, Fire V240, Enterprise 250 i Blade 100), per tant es creu que es tracta d'un error genèric. Si us plau, feu-nos saber si observeu comportaments similars amb el vostre maquinari. ]]> Què hi ha de nou al sistema d'instal·lació? Hi ha hagut un gran desenvolupament en el programa d'instal·lació de Debian des de la seva primera edició oficial per a &oldreleasename;. El resultat ha estat una millora en el suport de maquinari i algunes noves funcionalitats interessants. En aquestes notes de llançament només esmentarem els canvis més importants que ha experimentat. Si us interessa veure una descripció més detallada de tots els canvis des de la versió de &oldreleasename;, mireu l'anunci de les publicacions de les versions beta i RC de &releasename; que trobareu a les del projecte. Principals canvis No és necessari reiniciar a la instal·lació Anteriorment, la instal·lació es feia en dues parts: preparar el sistema base i fer-lo arrencable, seguit d'un reinici després de l'execució de A &releasename;, la segona fase ha estat integrada dins del mateix programa d'instal·lació. Això té diversos avantatges, entre els quals cal destacar una major seguretat i el fet que després de reiniciar el sistema, en finalitzar la instal·lació, la zona horària estarà correctament establerta i, si heu instal·lat un entorn d'escriptori, arrencarà la interfície gràfica d'usuari. Codificació UTF-8 per defecte als sistemes nous El programa d'instal·lació configura els sistemes per a utilitzar la codificació de caràcters UTF-8, en lloc dels antics jocs de caràcters específics per a cada idioma (com l'ISO-8859-1, l'EUC-JP o el KOI-8). Particionat més flexible Ara és possible configurar els sistemes de fitxers sobre un volum LVM, mitjançant un procés de particionat guiat. El programa d'instal·lació també és capaç de configurar sistemes de fitxers xifrats. Fent el particionat de forma manual, teniu l'opció de triar /boot) com a volums lògics. Interfície gràfica d'usuari Si preferiu utilitzar la interfície gràfica, proveu d'arrencar l'instal·lador amb ]]> Hi ha una imatge d'instal·lació separada en fase experimental disponible per a &arch-title; que usa una interfície gràfica d'usuari. Es sap que funciona en la major part dels sistemes CHRP que tenen una tarja gràfica ATI, però que no s'ha provat suficientment en &arch-title; per incloure-la en els CD d'instal·lació normal. Si voleu provar la interfície gràfica de l'instal·lador, mireu de provar la imatge «gtk-miniiso». ]]> La funcionalitat de l'instal·lador gràfic és gairebé idèntica a la de l'instal·lador normal, tan sols es diferencien en la presentació. Hi ha una excepció: l'instal·lador gràfic no suporta la configuració de particions xifrades utilitzant claus aleatòries. El principal avantatge de la interfície gràfica d'usuari és que suporta més idiomes que la interfície d'usuari normal. La informació de l'instal·lador gràfic d'usuari i de les principals diferències entre el mode gràfic i normal de l'instal·lador s'ha documentat en l'apèndix de la guia d'instal·lació. Avís: la interfície gràfica d'usuari no està disponible per a totes les arquitectures. ]]> Mode de rescat Podeu utilitzar l'instal·lador per a resoldre els problemes del vostre sistema, per exemple quan no vol arrencar. Els primers passos són com una instal·lació normal, però l'instal·lador no arrencarà el particionador. En comptes d'això, us mostrarà unes opcions de rescat. Activar el mode de rescat arrencant l'instal·lador amb rescue/enable=true. Utilitzar el sudo en comptes del compte de root Durant les instal·lacions expertes podeu triar de no configurar un compte de superusuari (es blocarà), i en comptes d'això, configurar el La verificació criptogràfica dels paquets descarregats Els paquets descarregats amb l'instal·lador es comproven ara criptogràficament utilitzant l' Configuració simplificada de correu Si s'instal·la el «sistema estàndard», l'instal·lador prepara una configuració bàsica del sistema de correu, que només proporcionarà enviament de correus electrònics locals. El servidor de correu no estarà disponible per a altres sistemes que estiguen connectats a la mateixa xarxa. Si voleu configurar el sistema per que controle correu no local al sistema (siga per enviar correu o per rebre'l) haureu de reconfigurar el sistema de correu després de la instal·lació. Selecció de l'escriptori El sistema d'instal·lació posarà un escriptori GNOME com a escriptori per defecte si l'usuari en demana un. D'altra banda, els usuaris que desitgen instal·lar un entorn d'escriptori alternatiu poden fer-ho fàcilment afegint els paràmetres d'arrencada: tasks="standard, kde-desktop" pel KDE i tasks="standard, xfce-desktop" pel Xfce. Adoneu-vos que açò no funcionarà quan instal·leu des d'una imatge de CD sense utilitzar una rèplica de xarxa com a font addicional de paquets; però sí que funciona quan s'utilitza una imatge de DVD o qualsevol altre mètode d'instal·lació Hi ha també imatges de CD separades per a instal·lar el KDE o el Xfce per defecte. Nous idiomes Gràcies a l'enorme esforç dels traductors, ara Debian pot ser instal·lada en 47 idiomes utilitzant la instal·lació basada en text de la interfície d'usuari. Són sis idiomes més que en &oldreleasename;. Els idiomes que s'han afegit en aquest llançament són el bielorús, esperanto, estonià, kurd, macedònic, tagal, vietnamita i wolof. Per manca d'actualitzacions de les traduccions, els idiomes que s'han eliminat són el persa i el gal·lès. Si utilitzeu la interfície d'usuari gràfica, podreu triar entre onze idiomes addicionals. Aquests idiomes tan sols es poden seleccionar utilitzant aquest instal·lador ja que els seus caràcters no es poden representar a entorns no gràfics. Els nous idiomes són: bengalí, dzongkha, gujarati, hindi, georgià, khmer, malaialam, nepalès, panjabi, tàmil i tai. ]]> Els usuaris que no vulguen utilitzar cap locale ara poden seleccionar . Localització simplificada i selecció de la zona horària La configuració d'idioma, país i zona horària s'ha simplificat per a reduir la quantitat d'informació necessària per part de l'usuari. L'instal·lador ara intentarà esbrinar quin és el país del sistema i la zona horària basant-se en l'idioma seleccionat, o donarà una selecció limitada si no ho pot fer. Els usuaris encara poden introduir combinacions obscures si és necessari. Localització millorada del sistema La major part de les tasques de localització i internacionalització que prèviament es gestionaven amb el paquet localization-config s'inclouen ara en les tasques de l'instal·lador de Debian o en els mateixos paquets. Açò vol dir que la selecció d'un idioma resultarà en la instal·lació dels paquets necessaris per eixe idioma (diccionaris, documentació, fonts...) tant en entorns estàndard com en escriptori. Entre la configuració que no es gestionarà de forma automàtica hi ha la de la mida del paper, i algunes configuracions avançades del teclat a les X per a alguns idiomes. Tingueu en compte que els paquets d'idioma específics tan sols s'instal·laran automàticament si estan disponibles durant la instal·lació. ]]> Instal·lació automatitzada Gran part dels canvis que hem esmentat a l'apartat anterior impliquen canvis en el suport del programa d'instal·lació per a instal·lacions automatitzades utilitzant fitxers de preconfiguració. Això significa que si teniu fitxers de preconfiguració que us van funcionar amb l'instal·lador de &oldreleasename;, no podeu esperar que funcionin ara sense haver-los de modificar. La bona notícia és que ara la té un apèndix dedicat exclusivament a explicar com usar la preconfiguració. El programa d'instal·lació d'&releasename; introdueix algunes funcionalitats noves que permeten una automatització de les instal·lacions més senzilla i extensa. També té suport per a fer un particionat avançat usant RAID, LVM i LVM xifrat. Vegeu la documentació per a més detalls. Concurs de popularitat El sistema d'instal·lació us tornarà a oferir la instal·lació del paquet El La informació del Actualització des de llançaments anteriors Preparatius per a l'actualització Suggerim que abans d'actualitzar també llegiu la informació de . Aquest capítol es refereix a qüestions que no estan directament relacionades amb el procés d'actualització però que encara podria ser important conèixer-les abans de començar. Còpia de seguretat de tota dada o informació de configuració Abans d'actualitzar el vostre sistema es recomana que feu una còpia de seguretat completa, o almenys que copieu tota dada o informació de configuració que no us pugueu permetre perdre. Les eines i el procés d'actualització són prou fiables, però una fallada del maquinari enmig de l'actualització pot deixar-vos amb un sistema greument malmès. Sobretot, el que probablement voldreu conservar és el contingut dels directoris /etc, /var/lib/dpkg i la sortida de dpkg --get-selections "*" (les cometes són importants). El procés per sí mateix no modifica res al directori /home. No obstant, algunes aplicacions (p.ex. parts de la sèrie Mozilla, i els entorns d'escriptori GNOME i KDE) també sobreescriuen la configuració d'usuari amb els nous valors per defecte quan l'usuari engega per primera vegada una nova versió de l'aplicació. Per precaució, potser voldreu fer còpia del fitxers i directoris ocults («dotfiles» -que contenen un punt al començament del seu nom-) dels directoris dels usuaris. Aquestes còpies poden ajudar a recuperar o recrear la configuració antiga. També s'aconsella que n'informeu als usuaris. Qualsevol instal·lació de paquets s'ha de fer amb privilegis de superusuari, així que o bé entreu com a root o utilitzeu el L'actualització té algunes condicions prèvies; hauríeu de comprovar-les abans de fer-la. Informar els usuaris prèviament És prudent informar a tots els usuaris abans de qualsevol actualització que planegeu, encara que els usuaris que accedeixen al vostre sistema amb una connexió Si voleu prendre precaucions addicionals, feu una còpia de seguretat o desmunteu les particions dels usuaris (/home) abans d'actualitzar. Probablement haureu d'actualitzar el nucli quan actualitzeu a &releasename;, així que serà necessari reiniciar. Típicament, açò es farà després d'haver acabat l'actualització. Preparació de la recuperació Com que hi ha molts canvis en el nucli entre &oldreleasename; i &releasename; relatius a controladors, descobriment de maquinari i de l'anomenat i ordre dels fitxers de dispositiu, hi ha un risc real que tingueu problemes al reiniciar el vostre sistema després de l'actualització. Hi ha documentats una gran quantitat de possibles problemes en aquest i els següents capítols d'aquestes notes de llançament. Per aquest motiu, té sentit assegurar que sereu capaços de recuperar el sistema si fallés al reiniciar, o a sistemes controlats de forma remota, si fallés a l'activar la xarxa. Si esteu actualitzant remotament via ) i haureu de modificar la configuració del sistema des de la consola local. Addicionalment, si es reinicia de forma accidental enmig de l'actualització és possible que necessiteu recuperar-la utilitzant una consola local. La cosa més òbvia a intentar és reiniciar amb el vostre nucli vell. Però per diferents motius documentats en una altra part d'aquest document, no està garantit que funcione. Si falla, necessitareu una manera alternativa per a arrencar el vostre sistema de manera que accediu a reparar-lo. Una opció és utilitzar una imatge especial de rescat o un CD de Linux live. Després d'arrencar des d'allà, hauríeu de poder muntar el vostre sistema arrel i fer un Una altra recomanació que voldríem fer-vos és que utilitzeu el i la . Intèrpret d'ordres a la depuració utilitzant initrd L' Aquesta característica es pot deshabilitar afegint el paràmetre a l'initrd que genera. Si per exemple l'initrd no pot muntar el vostre sistema de fitxers arrel, anireu a parar a aquest intèrpret d'ordres de depuració que té algunes ordres bàsiques per ajudar a fer el seguiment del problema i possiblement arreglar-lo. Les coses bàsiques a comprovar són: la presència dels fitxers de dispositiu correctes a /dev; que els mòduls estiguen carregats (cat /proc/modules); l'eixida del Si aconseguiu corregir el problema, escrivint ]]> Preparació d'un entorn segur per a l'actualització L'actualització de la distribució s'hauria de fer o bé localment des d'una consola virtual en mode text (o bé una connectada directament via terminal sèrie) o de manera remota via una connexió Per obtenir un marge de seguretat addicional quan actualitzeu remotament, us suggerim que executeu el procés d'actualització de forma remota en la consola virtual amb el programa Els nuclis 2.2 deixen d'estar suportats En el cas que feu servir un nucli anterior al 2.4.1, haureu d'actualitzar com a mínim a la sèrie 2.4 abans d'actualitzar la Comprovar l'estat del sistema El procés d'actualització descrit en aquest capítol s'ha dissenyat per a actualitzacions des de sistemes &oldreleasename; «purs», sense paquets de terceres parts. En particular, hi ha alguns problemes coneguts amb paquets de terceres parts que instal·len programes a /usr/X11R6/bin/ i que causen problemes en les actualitzacions per la transició a X.org (). Per fer el procés d'actualització més fidedigne, podríeu esborrar els paquets de terceres parts del vostre sistema abans de començar l'actualització. Aquest procediment també assumeix que el sistema està actualitzat fins a l'últim llançament puntual de &oldreleasename;. Si no ho heu fet o no n'esteu segurs, seguiu les instruccions a . Revisar les accions pendents del gestor de paquets En alguns casos, l'ús d' Per açò hauríeu de revisar si hi ha alguna acció pendent en el gestor de paquets . Per fer açò, heu d'executar la interfície d'usuari de l' Desactivar el marcatge de paquets a l'APT (pinning) Si teniu configurat l'APT per a instal·lar alguns paquets d'un altra distribució que no és l'estable (p.ex. «testing»), hauríeu de canviar la configuració de marcatge de paquets de l'APT (que es troba a /etc/apt/preferences) per a permetre l'actualització dels paquets esmentats a versions del nou llançament estable. Podeu trobar més informació sobre el marcatge de paquets d'APT a . Comprovar l'estat dels paquets En referència al mètode utilitzat, és recomanable que abans reviseu l'estat de tots els paquets, i verifiqueu que tots es troben en estat actualitzable. La següent ordre us mostrarà qualsevol paquet que estigui en estat «Half-Installed» o «Failed-Config», i tots aquells que tinguin qualsevol error. # dpkg --audit Podeu també inspeccionar l'estat de tots els paquets del sistema utilitzant # dpkg -l | pager o # dpkg --get-selections "*" > ~/paquets-actuals.txt És preferible que traieu qualsevol marca de retenció abans d'actualitzar. Si un paquet essencial per a l'actualització està retingut, l'actualització fallarà. Tingueu en compte que l' # aptitude search "~ahold" | grep "^.h" Si voleu comprovar quins paquets teniu retinguts per l' # dpkg --get-selections | grep hold Si vàreu modificar i recompilar un paquet localment, i no el vàreu canviar de nom, ni vàreu posar una època a la versió, hauríeu de posar-lo com a retingut per tal d'impedir que s'actualitze. L'estat de paquet retingut en l' # aptitude hold nom_del_paquet Si hi ha alguna cosa que us cal esmenar, el millor és que us assegureu que el . Fonts no oficials i «backports» Si heu instal·lat al sistema algun paquet que no és de Debian, heu de tenir en compte que aquests paquets podrien ser esborrats durant l'actualització a causa de dependències conflictives. Si aquests paquets es van instal·lar afegint una font de paquets al vostre /etc/apt/sources.list, heu de comprovar si eixa font també ofereix paquets compilats per a &releasename; i canviar la línia de la font d'acord amb això al mateix temps que canvieu les fonts per als paquets de Debian. Alguns usuaris podrien tenir noves versions portades dels paquets que El sistema de gestió de paquets de Debian normalment no permet a cap paquet que esborre o reemplace un fitxer que pertany a un altre paquet si no s'ha definit per a reemplaçar aquell paquet.. A l'apartat trobareu informació sobre com resoldre conflictes de fitxers, en cas que n'hi hagi. Eliminar la marca de paquets de forma manual Per tal d'evitar que l' # aptitude unmarkauto openoffice.org vim Imatges d'un nucli 2.6 si els heu instal·lat utilitzant un metapaquet de nucli: # aptitude unmarkauto $(dpkg-query -W 'kernel-image-2.6.*' | cut -f1) Avís: Podeu revisar quins paquets estan marcats com # aptitude search 'i~M <nom_del_paquet>' Preparació de les fonts de l'APT Abans de començar l'actualització haureu d'ajustar el fitxer de configuració de l'/etc/apt/sources.list. L'deb» i instal·larà els paquets amb el número de versió més alt, donant prioritat a les línies esmentades primer (d'aquesta forma, si heu definit diferents ubicacions de rèpliques, primer anirà al vostre disc local, després als CD-ROM, i aleshores a les rèpliques HTTP/FTP). Sovint es referirà a un llançament pel seu nom codi (p.ex. &oldreleasename;, &releasename;) o pel seu nom d'estat (p.ex. «oldstable», «stable», «testing», «unstable»). Referir-se a un llançament pel seu nom codi té l'avantatge que mai us agafarà per sorpresa un nou llançament, per aquest motiu aquesta serà la via utilitzada ací. Açò significa, per descomptat, que haureu de mirar els anuncis de llançaments pel vostre compte. Si utilitzeu el nom de l'estat, trobareu grans quantitats de paquets disponibles per a actualitzar en el moment que es produeixi el llançament. Afegir fonts d'Internet a l'APT En la configuració per defecte els paquets s'obtenen dels principals servidors de Debian a Internet, però podeu modificar el fitxer /etc/apt/sources.list per tal d'utilitzar altres rèpliques, preferiblement una rèplica que sigui pròxima al lloc on us trobeu. Les adreces de les rèpliques de Debian d'HTTP o FTP es poden trobar a (cerqueu a la secció «Llista completa de rèpliques»). Normalment, les rèpliques HTTP són més ràpides que les rèpliques FTP. Per exemple, suposeu que la rèplica de Debian que teniu més a prop és &url-debian-mirror-eg;/. Quan examineu una rèplica amb un navegador web o un programa d'FTP, voreu que els directoris principals estan organitzats així: &url-debian-mirror-eg;/dists/&releasename;/main/binary-&architecture;/... &url-debian-mirror-eg;/dists/&releasename;/contrib/binary-&architecture;/... Per emprar aquesta rèplica amb l' deb &url-debian-mirror-eg; &releasename; main contrib Fixeu-vos que la «distribució» s'afegeix implícitament, i els arguments que segueixen el nom de llançament s'utilitzen per a expandir el camí en directoris múltiples. Després d'afegir les noves fonts, inhabiliteu les línies « Afegir fonts de rèpliques locals a l'APT En comptes d'utilitzar rèpliques HTTP o FTP, podeu modificar el /etc/apt/sources.list per a utilitzar una rèplica que tingueu al vostre disc local (que possiblement muntareu amb NFS). Per exemple, la vostra rèplica de paquets podria estar a /var/ftp/debian/, i tenir els directoris principals com aquests: /var/ftp/debian/dists/&releasename;/main/binary-&architecture;/... /var/ftp/debian/dists/&releasename;/contrib/binary-&architecture;/... Per tal que l' deb file:/var/ftp/debian &releasename; main contrib Fixeu-vos que el «dists» s'afegeix implícitament, i els arguments que segueixen el nom del llançament s'utilitzen per a expandir la ruta en múltiples directoris. Després d'afegir les noves fonts, inhabiliteu les línies « Afegir fonts de CD-ROM o DVD a l'APT Si voleu utilitzar /etc/apt/sources.list posant-hi un signe de comentari Assegureu-vos que hi ha un línia al fitxer/etc/fstab que permet muntar la unitat de CD-ROM al punt de muntatge /cdrom (l'/cdrom). Per exemple, si /dev/hdc és la unitat de CD-ROM, el fitxer /etc/fstab ha de contenir una línia com aquesta: /dev/hdc /cdrom auto defaults,noauto,ro 0 0 Tingueu en compte que defaults,noauto,ro al quart camp. Per a verificar que funciona correctament, inseriu un CD i proveu d'executar # mount /cdrom # açò muntarà el CD al punt de muntatge # ls -alF /cdrom # açò mostrarà el directori arrel del CD # umount /cdrom # açò desmuntarà el CD Tot seguit, executeu: # apt-cdrom add per a cada CD-ROM amb binaris de Debian, per a afegir el contingut de cada CD a la base de dades de l'APT. Actualització de paquets La manera més recomanable d'actualitzar una distribució completa de &debian; és emprant l'eina de gestió de paquets aptitude. Aquest programa pren decisions sobre la instal·lació de paquets més assenyades que si feu servir l'apt-get directament. No oblideu muntar totes les particions necessàries (especialment les particions arrel i /usr) amb permisos de lectura i escriptura amb una ordre de l'estil: # mount -o remount,rw /punt_de_muntatge Ara heu de tornar a comprovar que les entrades de les fonts de l'APT (al fitxer /etc/apt/sources.list) apunten o bé a «stable». No hauria de trobar-se cap entrada apuntant a &oldreleasename;. Avís: les línies de les fonts d'un CD-ROM sovint apunten a « Capturar la sessió És altament recomanable que utilitzeu el programa /usr/bin/script per a enregistrar una transcripció de la sessió d'actualització. Aleshores, si us trobeu amb algun problema, tindreu un fitxer de registre del que ha passat i, si fos necessari, podeu donar la informació exacta en un informe d'error. Per començar a enregistrar la sessió, escriviu: # script -t 2>~/upgrade-&releasename;.time -a ~/upgrade-&releasename;.script o quelcom de semblant. No poseu el fitxer typescript a un directori temporal com ara /tmp o /var/tmp (els fitxers d'aquests directoris es poden esborrar durant l'actualització o bé quan reinicieu el sistema). El typescript també us permetrà revisar la informació que s'ha mostrat en pantalla. Només cal que aneu al VT2 (utilitzant less -R ~root/upgrade-to-&releasename;.script per a veure el fitxer. Un cop hagi finalitzat l'actualització, podeu aturar l' Si heu utilitzat el -t amb el # scriptreplay ~/upgrade-&releasename;.time ~/upgrade-&releasename;.script Actualització de la llista de paquets El primer que heu de fer és descarregar la llista de paquets disponibles per al nou llançament. Podeu fer-ho executant: # aptitude update En executar açò, la primera vegada pot mostrar alguns avisos relacionats amb la disponibilitat de les fonts. Aquests avisos són innocus i no apareixeran si torneu a executar l'ordre una altra vegada. Comprovar si hi ha prou espai al disc per a l'actualització Abans d'actualitzar heu d'assegurar-vos que el vostre sistema té prou espai al disc dur, tal com es descriu a . En primer lloc, qualsevol paquet necessari per a l'actualització que es descarregue des de la xarxa s'emmagatzema a /var/cache/apt/archives (i al subdirectori partial/ durant la descàrrega), així que hauríeu d'assegurar-vos que teniu prou disc dur a la partició que conté el sistema de fitxers /var/, per a desar temporalment els paquets que s'instal·laran al sistema. Un cop descarregats els paquets, probablement us caldrà més espai a altres particions per a instal·lar els paquets actualitzats (aquests poden contenir binaris més grans o més dades) i els paquets nous que s'afegiran a l'actualització. Si el sistema no disposés de prou espai, acabaríeu amb una actualització incompleta que seria difícil de recuperar. Tant l' # aptitude -y -s -f --with-recommends dist-upgrade [ ... ] XXX paquets actualitzats, XXX instal·lats, XXX a suprimir i XXX a no actualitzar. Es necessita obtenir xx.xMiB/yyyMiB d'arxius. Després del desempaquetat s'utilitzaran AAAMiB. Es descarregaran/instal·laran/suprimiran paquets. Si no teniu prou espai per a l'actualització, allibereu-ne abans. Podeu: Esborrar paquets que s'han descarregat abans per a instal·lar (a /var/cache/apt/archive). La memòria cau de paquets es buida amb l'ordre apt-get clean o aptitude clean, el qual esborrarà els fitxers descarregats anteriorment. Esborrar paquets que ja no feu servir. Si teniu el ). De forma alternativa, podeu arrencar l'Esborreu els paquets que ocupen molt d'espai, i que no necessiteu ara (sempre els podeu reinstal·lar després de l'actualització). Podeu obtenir una llista dels paquets que ocupen més espai al disc amb el wajig size). Moure temporalment a un altre sistema, o esborrar permanentment, els registres del sistema que són a /var/log/. Fixeu-vos que per a esborrar els paquets de forma segura, és aconsellable canviar el vostre sources.list per que apunte a &oldreleasename; tal i com es descriu a . Actualització mínima del sistema Degut a certs conflictes necessaris entre paquets de &oldreleasename; i &releasename;, executar aptitude dist-upgrade de forma directa sovint esborrarà una gran quantitat de paquets que potser voldríeu mantenir. Per això us recomanem que feu una actualització en dues passes, primer una actualització mínima per a evitar aquests conflictes, i després un dist-upgrade complet. Primer, executeu: # aptitude upgrade Açò té l'efecte d'actualitzar aquells paquets que es poden actualitzar sense la necessitat d'esborrar o instal·lar cap altre paquet. Continueu l'actualització mínima amb: # aptitude install initrd-tools Aquest pas actualitzarà automàticament la El pas següent depèn dels paquets que tingueu instal·lats al sistema. Aquestes notes de llançament donen consells generals de quin mètode s'hauria d'utilitzar, però si teniu dubtes, es recomana que examineu els paquets proposats per esborrar per a cada mètode abans de continuar. Alguns paquets que en general s'espera que s'hagen esborrat inclouen . Actualització d'un sistema d'escriptori Aquesta manera d'actualitzar s'ha comprovat amb sistemes sarge amb la tasca escriptori instal·lada. És probablement el mètode que donarà els millors resultats en sistemes amb la tasca escriptori instal·lada o amb els paquets gnome o kde instal·lats. Probablement no siga el mètode adequat si no teniu els paquets # dpkg -l libfam0c102 | grep ^ii # dpkg -l xlibmesa-glu | grep ^ii Si teniu un sistema d'escriptori complet instal·lat, executeu: # aptitude install libfam0 xlibmesa-glu Actualització d'un sistema amb alguns paquets X instal·lats Els sistemes que tinguen algun paquet X instal·lat, però no tota la tasca escriptori, disposen d'un mètode diferent. Aquest mètode s'aplica en general a sistemes amb el paquet escriptori instal·lada. # dpkg -l xfree86-common | grep ^ii Primer, comproveu que teniu instal·lats els paquets # dpkg -l libfam0c102 | grep ^ii # dpkg -l xlibmesa-glu | grep ^ii Si no teniu instal·lat el paquet Aquesta ordre us dirà si necessiteu tenir instal·lat el libfam0 i el xlibmesa-glu, i els seleccionarà automàticament: # aptitude install x11-common \ $(dpkg-query --showformat '${Package} ${Status}\n' -W libfam0c102 xlibmesa-glu \ | grep 'ok installed$' | sed -e's/ .*//; s/c102//') # aptitude install x11-common libfam0 xlibmesa-glu Fer açò també instal·larà el monitor de modificació de fitxers ( Actualització d'un sistema sense suport de les X instal·lat En un sistema que no tinga les X instal·lades, no hauria de fer falta cap aptitude install addicional, i podeu passar al pas següent. Actualització del nucli La versió de l' Per tant, el paquet del nucli anterior possiblement no arrencarà correctament després de l'actualització. De manera semblant, hi ha un moment en l'actualització en que l' on trobareu recomanacions de com preparar-vos per a aquesta possibilitat si esteu actualitzant remotament). A no ser que el vostre sistema tinga instal·lada la tasca desktop, o bé altres paquets que puguen fer que s'esborren una quantitat molt gran de paquets, es recomana que actualitzeu el nucli individualment en aquest moment. Per procedir a fer l'actualització del nucli, executeu: # aptitude install linux-image-2.6-flavor Mireu si voleu ajuda per a determinar quina versió del nucli hauríeu d'instal·lar. En el cas d'escriptori, malauradament, no és possible assegurar que el paquet del nou nucli s'instal·le immediatament després d'instal·lar el nou per a obtenir més informació de com configurar el vostre sistema per tal que no depenga del hotplug a l'arrencar. Actualització de la resta del sistema Ara ja esteu preparats per a continuar amb la part principal de l'actualització. Executeu: # aptitude dist-upgrade Açò farà una actualització completa del sistema, és a dir, instal·larà les versions més noves de tots els paquets, i resoldrà tots els canvis de dependències possibles entre paquets de diferents llançaments. Si s'escau, instal·larà alguns paquets nous (normalment noves versions de biblioteques o paquets que han canviat de nom), i esborrarà qualsevol paquet obsolet conflictiu. Quan actualitzeu des d'un conjunt de CD-ROM, se us demanarà que introduïu CD específics en diferents moments al llarg de l'actualització. Açò és així perquè hi ha paquets interrelacionats que estan dispersos en diferents CD. Les noves versions dels paquets instal·lats actualment que no es poden actualitzar sense canviar l'estat de la instal·lació d'un altre paquet que es deixarà en la seua versió actual (que es mostrarà com a «held back»). Açò es pot resoldre o bé utilitzant aptitude per a escollir aquests paquets o bé executant aptitude -f install paquet. Aconseguir les signatures dels paquets Després de l'actualització, ja amb la nova versió de l' # aptitude update L'actualització ja haurà aconseguit i activat les claus que signen els paquets de l'arxiu de Debian. Si afegiu altres fonts de paquets (no oficials), l'. Voreu que, des del moment que utilitzeu la nova versió d'. Possibles problemes en l'actualització Si mentre es fa servir E: Dynamic MMap ran out of room significa que l'espai reservat de memòria cau és insuficient. Podeu resoldre aquest problema esborrant o comentant les línies que no necessiteu a l'/etc/apt/sources.list, o incrementant la mida de la memòria cau. Aquesta es pot incrementar amb l'opció /etc/apt/apt.conf. L'ordre següent li donarà un valor suficientment gran per a l'actualització: # echo 'APT::Cache-Limit "12500000";' >> /etc/apt/apt.conf Açò assumeix que aquesta variable encara no té cap valor assignat en eixe fitxer. De vegades, cal activar l'opció -o APT::Force-LoopBreak=1 a la línia d'ordres de l' És possible que l'estructura del sistema de dependències es corrompi i que calgui una intervenció manual. Normalment açò vol dir emprar l' # dpkg --remove nom_del_paquet per tal d'eliminar els paquets problemàtics, o bé # aptitude --fix-broken install # dpkg --configure --pending En casos extrems haureu de forçar la reinstal·lació amb una ordre d'aquest l'estil # dpkg --install /ruta/al/nom_de_paquet.deb No hi hauria d'haver cap conflicte de fitxers si actualitzeu des d'un sistema &oldreleasename; «pur», però pot passar si teniu algun backport instal·lat. Un conflicte de fitxers donarà un error de l'estil: Unpacking <package-foo> (from <package-foo-file>) ... dpkg: error processing <package-foo> (--install): trying to overwrite `<some-file-name>', which is also in package <package-bar> dpkg-deb: subprocess paste killed by signal (Broken pipe) Errors were encountered while processing: <package-foo> Podeu provar de resoldre el conflicte de fitxers forçant l'eliminació del paquet esmentat a l' # dpkg -r --force-depends nom_del_paquet Un cop arreglat el problema, hauríeu de ser capaços de continuar l'actualització amb l' Durant l'actualització se us faran algunes preguntes referents a la configuració o reconfiguració d'alguns paquets. Quan se us pregunte si s'ha de reemplaçar qualsevol dels fitxers /etc/init.d, els directoris /etc/terminfo, o el fitxer /etc/manpath.config per la versió del mantenidor del paquet, heu de respondre 'sí' per a garantir la consistència del sistema. Sempre podreu tornar a les versions anteriors, ja que es desaran amb l'extensió En cas de dubte, anoteu el nom del paquet o del fitxer, i resoleu-ho després. Podeu cercar al fitxer typescript per a revisar la informació que teníeu en pantalla en el moment de l'actualització. Actualització del nucli i els paquets relacionats Aquesta secció explica com actualitzar el nucli i tracta d'identificar problemes potencials relacionats amb aquesta actualització. Podeu instal·lar algun dels paquets Fixeu-vos que molta de la informació d'aquesta secció es basa en la idea que estareu utilitzant un dels nuclis modulars de Debian junt amb ]]> Fixeu-vos que aquesta secció conté molta informació relacionada amb l'ús de ]]> Encara que l' Si esteu fent servir un nucli de la sèrie 2.4, també hauríeu de llegir detingudament. ]]> Instal·lar el metapaquet del nucli Quan actualitzeu la distribució des de &oldreleasename; a &releasename;, es recomana que instal·leu el nou metapaquet linux-image-2.6-*. Aquest paquet tal vegada s'instal·li automàticament en fer l'actualització. Podeu comprovar-ho executant: # dpkg -l "linux-image*" | grep ^ii Si no veieu cap sortida, aleshores us farà falta instal·lar un nou paquet linux-image a mà. Per vore una llista dels metapaquets linux-image-2.6 que hi ha, executeu: # apt-cache search linux-image-2.6- | grep -v transition Si no esteu segurs de quin paquet seleccionar, executeu uname -r i busqueu un paquet que tinga un nom semblant. Per exemple, si veieu '2.4.27-3-686', es recomana que instal·leu Podeu també utilitzar apt-cache per a vore una descripció de cada paquet que us pot ajudar a triar el millor. Per exemple: # apt-cache show linux-image-2.6-686 Aleshores hauríeu d'utilitzar Pels més aventurats hi ha una manera més fàcil de compilar el vostre nucli personalitzat a &debian;. Instal·leu el kernel-package i llegiu la documentació que és a /usr/share/doc/kernel-package. Actualitzar des d'un nucli 2.6 Si esteu utilitzant un nucli de la sèrie 2.6 de &oldreleasename; aquesta actualització es farà de forma automàtica després de fer una actualització completa dels paquets del sistema (tal i com es descriu a ). Si és possible, és recomanable instal·lar el paquet del nucli per separat de la resta del per a una descripció d'aquest procés. Fixeu-vos també que això només ho hauríeu de fer després de l'actualització mínima tal i com es descriu a . També podeu fer aquest pas si esteu utilitzant un nucli personalitzat i voleu utilitzar el nucli de &releasename;. Si la versió del nucli que esteu fent servir no està suportada per Actualitzar des d'un nucli 2.4 Si teniu un nucli 2.4 instal·lat, i el vostre sistema recau damunt el . Si el vostre sistema no utilitza el Podeu tenir els mòduls del nucli que necessitava el vostre sistema carregats estàticament a través d'una configuració correcta del /etc/modules podeu endarrerir l'actualització del nucli fins després d'haver fet l'actualització completa del sistema, tal com es descriu a . Una vegada el vostre sistema s'ha actualitzat podeu fer el següent (canviant el nom del paquet pel que més s'ajuste al vostre sistema substituint el <sabor>): # aptitude install linux-image-2.6-<sabor> ]]> Canvis en l'enumeració de dispositius &releasename; té un mecanisme molt més robust de detecció de maquinari que els llançaments anteriors. Tanmateix, açò pot donar lloc a canvis en l'ordre en que es detecten els dispositius del vostre sistema, afectant l'ordre en que s'assignen els noms als dispositius. Per exemple, si teniu dues targetes de xarxa controlades per controladors diferents, els dispositius eth0 i eth1 als que apunten podrien quedar intercanviats. Tingueu en compte que el nou mecanisme entén que si per exemple canvieu els controladors ethernet d'un sistema que està funcionant amb &releasename;, el nou adaptador adoptarà un altre nom d'interfície. Per als dispositius de xarxa, podeu evitar aquesta reordenació emprant regles udev, o més específicament, mitjançant les definicions que hi ha a /etc/udev/rules.d/z25_persistent-net.rulesLes regles que hi ha són generades automàticament per l'script /etc/udev/rules.d/z45_persistent-net-generator.rules amb l'objectiu que les interfícies de xarxa tinguin noms persistents. Esborreu aquest enllaç simbòlic per a inhabilitar el canvi de nom de targetes de xarxa mitjançant . Alternativament, podeu utilitzar l'eina ifrename, que permet associar dispositius físics amb noms específics en el moment d'arrencar. Vegeu i per a obtenir més informació. No s'haurien d'utilitzar totes dues alternatives (udev i ifrename) alhora. En els dispositius d'emmagatzemament podeu evitar aquesta reordenació si utilitzeu el paquet D'altra banda, esborrar i tornar a carregar els mòduls després de l'arrencada inicial afectarà aquest ordre. A més, el nucli pot tenir alguns dispositius enllaçats estàticament, i aquests noms no apareixeran a la sortida de l'lsmod. Podeu esbrinar aquests noms de dispositiu i ordre de càrrega examinant el /var/log/kern.log, o la sortida del dmesg. Afegiu eixos noms dels mòduls al fitxer /etc/initramfs-tools/modules en l'ordre que hauria de carregar-se al moment de l'arrencada. Els noms d'alguns mòduls pot variar de &oldreleasename; a &releasename;. Per exemple, sym53c8xx_2 s'ha reanomenat a sym53c8xx. Aleshores, haureu de regenerar la imatge o imatges initramfs executant update-initramfs -u -k all. Una cop estigueu utilitzant un nucli &releasename; i /dev/disk/. Reordenació dels dispositius sèrie Si teniu una màquina HP i esteu utilitzant el port de la consola sèrie MP (l'endoll etiquetat «console» en el cable amb 3 capçals), l'actualització farà que la vostra consola deixe de funcionar! En reiniciar, el sistema mostrarà el missatge «Loading initrd....» però es detindrà allà. Es sap que alguns sistemes amb firmware desactualitzat tindran símptomes semblants, encara que aquest problema es relaciona amb incompatibilitats del nucli (vegeu ). Llegiu la informació que hi ha a continuació abans d'actualitzar. El dispositiu de la consola canviarà de ttyS0 a ttyS1, ttyS2, o ttyS3 per tant Editeu /etc/inittab per a afegir una entrada getty per /dev/ttyS1 (rx4640, rx5670, rx7620, rx8620, Superdome), /dev/ttyS2 (rx1600), o /dev/ttyS3 (rx2600). Editeu /etc/securetty per a afegir ttyS1, ttyS2, o ttyS3. Deixeu les entrades ttyS0 que hi havia a /etc/inittab i /etc/securetty, per tal de poder seguir arrencant amb nuclis antics. Editeu /etc/elilo.conf i esborreu qualsevol opció de l'estil «console=» Executeu l' Reinicieu el sistema i useu lopció d'arrencada EFI del menú de configuració tot seleccionant exactament un dispositiu com a sortida i entrada de consola i sortida d'errors estàndard. Torneu a iniciar la màquina per tal que els canvis tinguin efecte. Per a la consola MP, aneu amb compte de seleccionar el dispositiu amb «Acpi(HWP0002,700)/Pci(...)/Uart» en la seva ruta. Trobareu més detalls d'aquests canvis, així com possibles solucions a problemes que pugin sorgir a . ]]> Problemes en l'arrencada Si un initrd creat amb El símptoma més habitual és que l'arrencada fallarà perquè no ha estat possible muntar el sistema de fitxers arrel, i us deixarà en un intèrpret d'ordres de depuració. Però en comprovar-ho després, veureu que tots els dispositius necessaris estan presents a /dev. Aquest comportament s'ha pogut observar en casos on el sistema de fitxers arrel és un disc USB o està sobre RAID. Una possible solució per a aquest problema és utilitzar el el paràmetre d'arrencada rootdelay=. El valor del temps d'espera (en segons) es pot ajustar segons quines siguin les vostres necessitats. ]]> Coses a fer abans de reiniciar Quan l'aptitude dist-upgrade ha acabat, l'actualització «formal» s'ha completat, però hi ha altres coses que s'han de fer Conversió des de devfs Els nuclis de Debian ja no inclouen el suport per a devfs, per tant, els usuaris de devfs hauran de convertir els seus sistemes manualment abans d'arrencar un nucli de &releasename;. Si veieu la paraula 'devfs' a /proc/mounts, és pràcticament segur que esteu utilitzant devfs. Qualsevol fitxer de configuració que faci referències a dispositius a l'estil devfs s'haurà d'ajustar per a utilitzar noms de l'estil d'udev. Els principals fitxers que contenen aquest tipus de referències són /etc/fstab, /etc/lilo.conf, /boot/grub/menu.lst, i /etc/inittab. Hi ha més informació disponible quant a problemes potencials a l'informe d'error . Possible manca de controladors a l'initrd Els nuclis &releasename; no tenen suport complet de sysfs per l'sbus natiu d'sparc. L'Si el vostre sistema utilitza els mòduls /etc/initramfs-tools/modules i tornar a generar l'initrd abans de reiniciar el vostre sistema. L'initrd es pot tornar a generar utilitzant: # update-initramfs -u -k all ]]> Possible manca de controladors a l'initrd Els nuclis de &releasename; no tenen suport complet del sysfs pel bus natiu de l'HP. L'Si el vostre sistema utilitza els mòduls /etc/initramfs-tools/modules i tornar a generar l'initrd abans de reiniciar el vostre sistema. L'initrd es pot tornar a generar utilitzant: # update-initramfs -u -k all ]]> Tornar a executar lilo Si utilitzeu el lilo després de l'actualització: # /sbin/lilo Adoneu-vos que açò és necessari encara que no actualitzeu el vostre nucli, ja que la segona etapa del lilo canvia degut a l'actualització del paquet. A més, hauríeu de revisar els continguts del vostre /etc/kernel-img.conf per a assegurar-vos que teniu do_bootloader = Yes. D'aquesta manera s'executarà sempre el carregador d'arrencada després d'una actualització del nucli. Si trobeu qualsevol problema quan s'executa / a vmlinuz i initrd, així com els continguts del fitxer /etc/lilo.conf per a trobar discrepàncies. Si oblideu tornar a executar el Per obtenir més informació dels codis d'error a l'arrancada del .. Vegeu per a més informació de com procedir. ]]> Configuració de maquinari dels S/390 No tot el maquinari dels S/390 es pot configurar automàticament. Als nuclis de &releasename; hi ha una nova eina anomenada /etc/sysconfig/. En concret, si actualment esteu utilitzant un nucli 2.4, escriure el fitxer de configuració adequat pot suposar tot un repte. Si necessiteu ajuda, esteu convidats a posar-vos en contacte amb . En primer lloc, instal·leu l'eina i regenereu l'initrd, ja que es proporcionen una sèrie d'scripts que s'han d'incloure en aquest: # aptitude install sysconfig-hardware # update-initramfs -u -k all Configuració del disc Això es fa modificant el fitxer /etc/zipl.conf. L'eina sysconfig pot utilitzar el camí al dispositiu arrel per a activar-lo; això vol dir que aquest camí s'ha de passar entre els paràmetres d'arrencada del nucli. Per a un dasd regular, s'hauria de formar tal i com es mostra a continuació: <bus>-<dispositiu> Pel paràmetre root=/dev/dasda1 hauríeu d'incloure el següent a la línia /etc/zipl.conf: root=/dev/disks/by-path/ccw-0.0.0122-part1 O, alternativament, podeu utilitzar el paràmetre root=/dev/dasda1 enable=ccw-0.0.0122 Els camins a utilitzar poden variar segons el dispositiu. Per exemple, per a discs en un adaptador de fibra òptica zFCP, el camí està format per bus, dispositiu, controlador, wwpn i lun. Els paràmetres per a un RAID1 serien quelcom semblant al següent (en una sola línia): root=/dev/md0 enable=ccw-0.0.2900-zfcp-0x21000020371c93a5:0 enable=ccw-0.0.2900-zfcp-0x21000020371d8f94:0 Altres dispositius dasd (els dasd que no siguin necessaris per arrencar el sistema de fitxers arrel) s'activen mitjançant els fitxers de configuració que hi ha a /etc/sysconfig/hardware/. Per a dasd regulars, només heu de crear un fitxer amb el nom del camí del dispositiu: # cd /etc/sysconfig/hardware # touch config-ccw-0.0.0122 Per a discs en un adaptador de fibra òptica zFCP, els dispositius individuals es llisten dins el fitxers. Utilitzant el mateix exemple que abans, creeu un fitxer ZFCP_DEVICES=(0x21000020371c93a5:0x0000000000000000 0x2100...:0x...) Configuració dels dispositius de xarxa Els dispositius de xarxa s'activen mitjançant els fitxers de configuració a /etc/sysconfig/hardware/. Per a un dispositiu de xarxa ctc amb canal de lectura CCWGROUP_CHANS=(0.0.0a00 0.0.0a01) CTC_PROTOCOL=0 Per a una dispositiu de xarxa qeth amb el mode layer2 activat, el fitxer CCWGROUP_CHANS=(0.0.0600 0.0.0601 0.0.0602) QETH_OPTIONS=(layer2) Les opcions permeses dels dispositius ctc són: Com els dispositius de xarxa a S/390 no tenen una adreça MAC estable, no és possible disposar d'un nom persistent amb ]]> Actualització de mdadm A partir d'ara el mdadm necessita un fitxer de configuració, per a acoblar les línies MD (RAID) des del ramdisk inicial a la seqüència d'arrencada del sistema. Assegureu-vos de llegir i seguir les instruccions que trobareu a /usr/share/doc/mdadm/README.upgrading-2.5.3.gz després d'haver actualitzat i abans de reiniciar. La última versió d'aquest fitxer la podeu trobar a ; consulteu-ho si trobeu algun problema. Preparar-se pel proper llançament Després d'actualitzar, hi ha diverses coses que hauríeu de preparar pel nou llançament. Si utilitzeu /etc/kernel-img.conf i ajusteu la ubicació del programa /sbin/update-grub per /usr/sbin/update-grub. Si el nou metapaquet de la imatge del nucli ja s'ha instal·lat com a dependència d'un altre anterior, es marcarà automàticament com a instal·lat, però s'hauria de corregir: # aptitude unmarkauto $(dpkg-query -W 'linux-image-2.6-*' | cut -f1) Esborreu els metapaquets d'&oldreleasename; executant: # aptitude purge kernel-image-2.6-<sabor> Mogueu qualsevol valor de configuració del nucli de /etc/network/options a /etc/sysctl.conf. Esborreu els paquets obsolets o que no s'utilitzen, tal i com es descriu a . Hauríeu de revisar quins fitxers de configuració utilitzen i esborrar completament els paquets si s'escau. Paquets obsolets A part d'introduir milers de paquets nous, &releasename; també retira i omet més de dos mil paquets antics que eren a &oldreleasename;. No es proporciona una forma d'actualització per a aquests paquets obsolets. Tot i que res no impedeix que els continueu utilitzant si ho desitgeu, el projecte Debian normalment interromp el suport de seguretat per a aquests paquets al cap d'un any des del llançament de &releasename;O mentre no hi hagi un altre llançament en aquesta franja de temps. Normalment només donem suport per a dues distribucions estables simultàniament., i tampoc es donarà cap altra mena de suport durant aquest temps. Es recomana, si n'hi ha, que els reemplaceu per les alternatives de què es dispose. Hi ha diverses raons per les quals alguns paquets s'esborren de la distribució: ja no els mantenen els desenvolupadors; no hi ha cap desenvolupador de Debian interessat a mantenir-los; la funcionalitat que donen s'ha vist reemplaçada per a alguns programes nous (o versions noves); o bé s'ha considerat que no és adequat per a &releasename; a causa de les errades que conté. En aquest darrer cas, els paquets encara els podríeu trobar a la distribució «unstable». Detectar quins paquets són «obsolets» en un sistema actualitzat és fàcil ja que els frontals de gestió de paquets els marquen com a tals. Si esteu emprant l'aptitude, podeu veure una llista d'eixos paquets a l'entrada «Paquets obsolets i creats localment». El dselect dóna una secció semblant però la llista que es mostra pot ser diferent. A més, si heu utilitzat l'aptitude per a instal·lar manualment paquets a &oldreleasename; haurà mantingut una pista d'aquells paquets que heu instal·lat manualment i podrà marcar com a obsolets els paquets que han estat introduïts únicament per dependència i ja no calen si un paquet ha estat esborrat. A més, l'aptitude, a diferència del deborphan, no marcarà com a obsolets els paquets que heu instal·lat manualment, a diferència d'aquells que s'han instal·lat automàticament com a dependències. Hi ha eines addicionals que podeu fer servir per a trobar paquets obsolets, com el deborphan, el debfoster o el cruft. És molt recomanable el deborphan, encara que (en el seu mode per defecte) tan sols informarà sobre biblioteques obsoletes: els paquets de les seccions «libs» o «oldlibs» que no utilitzen cap altre paquet. No esborreu a cegues els paquets que suggereixen aquestes eines, especialment si esteu emprant opcions no per defecte que pugin produir falsos positius. És recomanable que reviseu manualment els paquets suggerits per a esborrar (p.ex. els continguts, la mida i la descripció) abans d'esborrar-los. El sovint dóna informació addicional de perquè els paquets es van esborrar. Hauríeu de revisar els informes d'error del paquet i els informes d'error arxivats pel . Paquets ficticis Alguns dels paquets de &oldreleasename, s'han dividit en diversos paquets a &releasename;, sovint per a facilitar les tasques de manteniment del sistema. Per facilitar la forma d'actualització en aquests casos, &releasename; ofereix paquets «ficticis»: són paquets buits que tenen el mateix nom que el paquet vell a &oldreleasename; amb dependències que fan que s'instal·le el nou paquet. Aquests paquets «ficticis» són considerats obsolets després de l'actualització, i es poden esborrar amb seguretat. La major part (però no totes) de les descripcions dels paquets ficticis indiquen el seu propòsit. Les descripcions d'aquests paquets no són uniformes, però l'opció --guess del deborphan pot ser útil per a detectar-los al vostre sistema. Tingueu en compte que alguns paquets ficticis no estan pensats per a ser eliminats després d'una actualització, sinó que s'utilitzen per a fer el seguiment de les versions disponibles del programa al llarg del temps.Consideracions en relació a &releasename; Possibles problemes A vegades, els canvis tenen efectes col·laterals que no es poden evitar fàcilment sense exposar-se a errors en alguna altra banda. A continuació es documenten diversos aspectes problemàtics que cal tenir en compte. Llegiu també les errates, la documentació dels paquets importants, els informes d'error i la informació esmentada a l'apartat . Problemes amb dispositius relacionats amb udev Encara que s'ha provat /dev/video i /dev/radio). i /etc/udev per a més informació. Aplicacions incompatibles amb nuclis 2.4 Certes aplicacions a &releasename; poden deixar de funcionar amb un nucli 2.4. Per exemple, poden requerir suport per a Un exemple d'aquest problema és el proxy HTTP ]]> Alguns llocs de la xarxa són inaccessibles amb TCP Des del 2.6.17, Linux fa un ús agressiu de l'escalat de finestra TCP, tal com especifica l'RFC 1323. Alguns servidors tenen un comportament erroni, i anuncien de forma incorrecta la mida de la finestra per a ells mateixos. Per a més detalls, mireu els informes d'error , i . Generalment hi ha dues qüestions involucrades amb aquests problemes: quan es reverteixen les mides de finestra TCP des del màxim permés a un valor petit (preferible) o es desactiva totalment l'escalat de la finestra TCP (desaprobat). Veure les ordres d'exemple en la . L'apagat automàtic no funciona En alguns sistemes antics, el shutdown -h podria no apagar-los (tan sols els aturarà). Açò passa perquè cal utilitzar l'apm. Afegint acpi=off apm=power_off a la línia d'ordres del nucli, p.ex. amb el fitxer de configuració de per a obtenir més informació. ]]> Actualitzacions més lentes dels fitxers d'índex de l'APT Per defecte, a la versió de l'apt que hi ha &releasename; s'utilitza un nou mecanisme d'actualització dels fitxers d'índex dels paquets (quan executeu Acquire::Pdiffs "false"; al fitxer de configuració /etc/apt/apt.conf. Aquest canvi afecta principalment als usuaris de les branques El suport ACPI està inhabilitat en alguns models de portàtil HP amb els nuclis de &releasename; Alguns models de portàtil HP tenen una BIOS ACPI que és incompatible amb el nucli de Linux 2.6.18 que hi ha a &releasename; que impedeix que els ventiladors es posin en marxa per a no escalfar-se innecessàriament. A més, els ventiladors tampoc haurien d'estar en marxa després de suspendre el sistema. Per això, el nucli desactiva el suport de l'ACPI internament quan detecta certes versions de BIOS ACPI. Entre models coneguts afectats per aquest canvi s'inclouen els HP nx6126, nx6120, nx6325, nc6120 i nc6000. Els usuaris que necessiten suport ACPI en aquests sistemes poden instal·lar un nucli de Linux 2.6.19 o posterior. Vegeu els errors i , i els errors del nucli de Linux i per a obtenir més informació. ]]> La inicialització asíncrona de la xarxa és impredictible En sistemes que utilitzen /etc/init.d/networking durant l'arrencada. Encara que incloure /etc/network/interfaces (a més a més de Problemes en utilitzar xarxes sense fils basades en WPA A &oldreleasename;, el paquet /etc/default/wpasupplicant i el fitxer de configuració /etc/wpasupplicant.conf. A &releasename;, /etc/init.d/wpasupplicant s'ha descartat, i el paquet Debian ara s'integra amb /etc/network/interfaces, de forma similar a com ho fan altres paquets com Per a més informació pel que fa a la configuració de wpasupplicant, si us plau referiu-vos a /usr/share/doc/wpasupplicant/README.modes.gz, que també conté exemples de fitxers /etc/network/interfaces. Podeu trobar informació actualitzada quant al funcionament de . ]]> Problemes amb caràcters no ASCII al nom dels fitxers Muntar sistemes de fitxers vfat, ntfs o iso9660 amb fitxers que continguin caràcters no ASCII al seu nom pot provocar fallades quan s'hi intenta accedir, a menys que es muntin amb l'opció utf8. Un indicador d'aquest tipus de problema pot ser l'error següent: 'El caràcter estés o multioctet no és vàlid o complet'. Una possible solució és utilitzar defaults,utf8 com a opcions per a sistemes de fitxers vfat, ntfs i iso9660 quan continguin aquest tipus de caràcters. Fixeu-vos que el nucli Linux no suporta noms de fitxer que no distingeixin entre majúscules i minúscules en sistemes de fitxers vfat quan s'utilitza utf8. Corrupció de dades amb IOMMU en xips Nvidia Un problema que s'ha identificat en sistemes &arch-title; amb xips Nvidia i més de 3GiB de RAM provoca corrupció de dades esporàdicament quan s'utilitza IOMMU per maquinari. Aquest problema encara està sent investigat pels desenvolupadors del nucli Linux i els fabricants del maquinari, i fins i tot ha aparegut una solució no oficial. Per protegir la integritat de les dades, els usuaris d'aquests sistemes haurien de desactivar manualment l'ús de IOMMU per maquinari en el moment d'arrencar, tot i afegint iommu=soft a les opcions d'arrencada del nucli. Hi ha més informació quant a aquest problema a l'informe d'error de Debian i al respectiu informe del nucli Linux, . ]]> Actualització a un nucli 2.6 Els nuclis de la sèrie 2.6 contenen grans canvis respecte dels de la sèrie 2.4. Alguns mòduls han canviat de nom i molts controladors han estat parcialment o gairebé completament reescrits. Actualitzar a un nucli 2.6 des d'una versió anterior no és, doncs, un procés per prendre's a la lleugera. En aquesta secció tractarem d'avisar-vos d'algunes de les dificultats que podeu trobar-vos. Si compileu el vostre nucli des de les fonts, assegureu-vos d'instal·lar Si utilitzeu Si teniu entrades al fitxer /etc/modules (la llista de mòduls que es carregaran durant l'arrencada del sistema), aneu amb compte, hi ha alguns mòduls que han canviat de nom. Si us passa açò actualitzeu aquest fitxer amb els noms dels nous mòduls. En alguns controladors de disc SATA, el dispositiu assignat a un disc i les seves particions han canviat de /dev/hdX a /dev/sdX. Si us passa açò, modifiqueu el /etc/fstab i el carregador d'arrencada com correspongui. Si no es fan aquests canvis, el sistema podria no arrencar correctamentArrancarà el nucli però fallarà quan intente muntar el sistema de fitxers arrel i avortarà l'arrancada amb un error waiting for the root filesystem seguit de unable to mount /dev/hdX ..not found. Podeu utilitzar l'/dev/disk.. ]]> Els sistemes HP Itanium que porten firmware vell són incompatibles amb el nucli 2.6 de &releasename;. Açò vol dir que s'hauria d'actualitzar el vostre sistema a l'últim firmware abans d'actualitzar el nucli. Es recomana que ho feu abans d'actualitzar els sistema, ja que si ja esteu executant un nucli 2.6, automàticament baixarà l'últim nucli quan s'actualitze la resta del sistema (vegeu ). Fallar en aquest detall donarà com a resultat que el vostre sistema no arranque. ]]> Una vegada instal·lat el nucli 2.6, però abans de reiniciar, assegureu-vos que disposeu d'algun mètode de recuperació. Primer assegureu-vos que la configuració del carregador té les entrades per als dos nuclis, el nou i el vell, el nucli 2.4. Assegureu-vos també que teniu un disquet de rescat o un CD-ROM a mà, no fos cas que un error a la configuració no us deixés arrencar amb el nucli antic. Configuració del teclat Un dels canvis més invasius en els nuclis 2.6 és un canvi fonamental en la capa d'entrada. Aquest canvi fa que tots els teclats semblin teclats de PC «normals». Açò vol dir que si actualment teniu seleccionat un teclat d'un altre tipus (p.ex. un USB-MAC o un teclat Sun), molt probablement en reiniciar el sistema amb el nou nucli 2.6 el vostre teclat deixi de funcionar. Si podeu accedir al sistema via SSH des d'una altra màquina, podreu resoldre aquest problema executant dpkg-reconfigure console-data, escollint l'opció «Seleccioneu un teclat de la llista completa» i seleccionant un teclat «pc». Si el teclat de la consola està afectat, probablement també caldrà reconfigurar el teclat per al sistema X Window. Podeu fer açò o bé executant dpkg-reconfigure xserver-xorg, o bé editant el /etc/X11/xorg.conf directament. No us oblideu de llegir la documentació que trobareu a . És poc probable que aquest problema afecte l'arquitectura &arch-title; ja que tots els teclats PS/2 i USB ja estaran configurats com a teclats PC «normals». ]]> Tingueu en compte que si esteu utilitzant un teclat USB, podria estar configurat o bé com un teclat de PC «normal» o com un USB-MAC. En el primer cas aquest problema no us afectarà. ]]> Configuració del ratolí De forma similar, a causa dels canvis en la capa d'entrada, potser haureu de reconfigurar el sistema X Window i el Si en aquest moment teniu configurades les X per al /dev/sunmouse, probablement haureu de canviar-ho a /dev/psaux. ]]> Configuració de l'àudio Als nuclis de la sèrie 2.6 es recomana utilitzar els controladors de so ALSA, en lloc dels antics controladors de so OSS. Els controladors de so ALSA es trien per defecte. Per fer funcionar el so, cal carregar els mòduls ALSA escaients. En general açò es farà de forma automàtica si teniu instal·lat, a més a més del paquet alsa-base, el paquet hotplug o el discover. El paquet alsa-base també afegeix els mòduls al «blacklists» (llistes negres) per a evitar que el hotplug i el discover els carreguen. Si teniu mòduls OSS al fitxer /etc/modules, esborreu-los. ]]> ]]> Transició d'XFree86 a X.Org La transició a X.Org comporta canvis estructurals. En cas que tots els paquets estiguin instal·lats des de Debian i que estiguin a &releasename;, l'actualització hauria de funcionar sense problemes. L'experiència ens diu que hi ha uns quants canvis dels que s'ha de ser conscient, ja que poden causar problemes durant l'actualització. El canvi més important és que el directori /usr/X11R6/bin s'ha eliminat i s'ha convertit en un enllaç simbòlic a /usr/bin. Açò vol dir que el directori ha d'estar buit en el moment que s'instal·len nous paquets. Els paquets nous entren en conflicte amb la majoria de paquets que utilitzen /usr/X11R6/bin, però en alguns casos cal alguna interacció manual. Sobretot, recordeu no fer l'actualització del sistema des d'una sessió X. En el cas que l'actualització quede avortada durant la instal·lació d'X.org, hauríeu de comprovar si queda encara algun fitxer a /usr/X11R6/bin. Podeu emprar dpkg -S per a trobar a quins paquets de Debian pertanyen aquests fitxers (si n'hi ha cap), i desinstal·lar eixe paquet amb dpkg --remove. Apunteu els paquets que esborreu, de forma que pugueu instal·lar posteriorment els paquets de substitució. Abans de continuar amb la instal·lació, s'han d'esborrar tots els fitxers de /usr/X11R6/bin. Vegeu la pàgina per a obtenir més detalls i altres qüestions. Manca de suport per a pantalles de 8 bits en moltes aplicacions Després d'actualitzar a les darreres versions d'Xorg i a les seves corresponents biblioteques, els terminals X que només puguin representar colors de 8 bits de profunditat no funcionaran. Això és degut a que la biblioteca gràfica vectorial Cairo 2D ( Sistemes coneguts als que afecta aquest problema inclouen algunes màquines SUN i terminals X de Tektronix, NCD, IBM i SGI, així com altres terminals remots d'X. Si és possible, configureu aquests terminals per a utilitzar colors de 16 bits. Hi ha més informació disponible a de Freedesktop. Actualització des de l'exim 3 a exim4 Un dels paquets que ha quedat obsolet amb el llançament d'&releasename; és l'agent de transferència de correu (MTA) L' Fixeu-vos que, depenent de la vostra configuració de Els paquets al Wiki de Debian, i el fitxer README es pot trobar a i també a dins del propi paquet. El fitxer README té un capítol que parla sobre l'empaquetat, on s'expliquen les diferents variants de paquets que proporcionem, i té també un capítol que explica com actualitzar des de l' Actualització de l'apache2 L'Apache s'ha actualitzat a la nova versió 2.2. En general això no hauria de donar problemes a la majoria d'usuaris, però hi ha alguns punts que cal tenir en compte. conté els canvis dels desenvolupadors. Llegiu aquesta pàgina, i recordeu especialment que: Cal recompilar tots els mòduls. Els mòduls d'autorització han canviat d'ordre i de nom. Algunes opcions de configuració han canviat de nom. Alguns canvis específics per a Debian inclouen que la cadena SSL ha deixat d'estar definida per defecte, ja que el protocol SSL actualment està suportat pel mateix paquet. Si esteu utilitzant el MPM ITK experimental (que es troba al paquet # cd /etc/apache2/mods-enabled # rm cgid.conf cgid.load # ln -s ../mods-available/cgi.load . # /etc/init.d/apache2 force-reload Actualitzar Zope i Plone Zope i tots els seus productes relacionats s'han actualitzat. Molts d'aquests també s'han esborrat de la distribució (ja sigui per que han quedat obsolets, o a causa d'incompatibilitats amb els nous Zope, CMF o Plone). Malauradament, no hi ha cap forma senzilla de garantir l'actualització d'un servidor complex com Per aquest motiu, es recomana que els usuaris configurin el sistema de manera que pugui continuar funcionant amb una instal·lació &oldreleasename; de Zope/Plone juntament amb les noves versions de &releasename; mentre s'està provant la migració. La forma més fàcil i segura d'aconseguir-ho és fent una còpia del sistema anterior cap a un altre disc dur o partició; aleshores, actualitzeu només una de les dues còpies. Podeu utilitzar No és possible tenir instal·lades les anteriors i les noves versions de Zope/Plone alhora en un sistema &releasename;, en part degut a que les versions més antigues depenen de Expansió de comodins amb GNU tar Les versions anteriors de GNU tar xf foo.tar '*.c' extrauria tots els fitxers el nom dels quals acabi en '.c'. Aquest comportament no estava documentat i era incompatible amb les implementacions tradicionals de Vegeu /usr/share/doc/tar/NEWS.gz per a més informació. NIS i Network Manager La versió de Això es pot fer desinstal·lant el paquet /etc/default/nis tot i afegint La utilització de Configuracions del PHP desaprovades Des de fa anys, se sap que activar el paràmetre Des d'aquest llançament, l'equip de seguretat no farà cap manteniment per a un cert nombre de configuracions PHP que se sap que no són segures. Principalment, tots els problemes resultants de tenir activada l'opció Si executeu aplicacions propietàries que requereixen el README.Debian.security, que es troba al directori de la documentació del PHP (/usr/share/doc/php4, /usr/share/doc/php5). Estat de la seguretat dels productes de Mozilla Els programes de Mozilla firefox i thunderbird (que sense la marca a Debian són iceweasel i icedove són importants eines per a molts usuaris. Malauradament, la política de seguretat dels desenvolupadors és instar a l'actualització de les noves versions desenvolupades, cosa que entra en conflicte amb la política de Debian de no fer grans canvis funcionals en una actualització de seguretat. No podem pronosticar-ho avui, però durant el temps de vida de &releasename; l'equip de seguretat de Debian podria arribar a un punt en què mantenir els productes de Mozilla ja no sigui possible, i podria anunciar la fi del manteniment de seguretat per als seus productes. Heu de tenir açò en compte quan desplegueu Mozilla i considerar alternatives dins Debian si l'absència de suport de seguretat us suposa cap problema. L'escriptori KDE El control de mitjans de KDE ha canviat en la versió que hi ha a &releasename;: ha passat d'utilitzar device:/ a media:/. La configuració d'alguns usuaris podria estar emmagatzemada amb enllaços a device:/, i s'hauria d'adaptar. Principalment, el fitxer ~/.kde/share/apps/konqsidebartng/virtual_folders/services conté aquesta referència i es podria esborrar de forma segura ja que no es crearà quan es configuren nous usuaris. S'han produït prou canvis en l'escriptori KDE des de la versió que venia a &oldreleasename; a la versió &releasename;, podeu obtenir més informació a les . Canvis i suport de l'escriptori GNOME Si utilitzàveu GNOME a &oldreleasename; no us beneficiareu d'alguns canvis introduïts en la configuració per defecte de Debian per a &releasename;. En alguns casos extrems, el GNOME podria no gestionar correctament la vostra antiga configuració i podria no comportar-se correctament. Si no heu modificat molt la vostra configuració de l'escriptori GNOME, hauríeu de canviar el nom del directori .gconf que hi ha al directori de l'usuari per un nom diferent (quelcom de l'estil .gconf.old) de forma que es puga recrear, amb la configuració per defecte per &releasename; en engegar una nova sessió. Amb el llançament de &releasename;, Debian ja no conté paquets de la versió 1 del GNOME. Encara queden alguns paquets per a suportar altres paquets de Debian que no s'han actualitzat a GNOME 2. Els paquets de GTK1.2 estan encara mantinguts de forma completa. S'han produït molts canvis en l'escriptori GNOME des de la versió que venia en &oldreleasename; fins la versió de &releasename;, encara podeu trobar més informació a les . Editor predeterminat Si esteu utilitzant el Els administradors que desitgin canviar l'editor per defecte per a tots els usuaris, hauran d'actualitzar les alternatives del sistema utilitzant: # update-alternatives --config editor Els usuaris que desitgen canviar l'editor per defecte poden definir la variable d'entorn EDITOR introduint les línies següents als seus perfils: EDITOR=vi export EDITOR alias editor=$EDITOR Més informació a &debian; Més per llegir Més enllà d'aquestes notes i de la guia d'instal·lació hi ha més documentació de &debian; disponible al Projecte de Documentació de Debian (DDP), el qual té com a objectiu crear documentació d'alta qualitat pels usuaris i desenvolupadors d'aquest sistema. La documentació inclou la Guia de referència, la Guia dels nous mantenidors de Debian, les PMF de Debian, i molt més. Per a més detalls sobre els recursos existents, vegeu la . La documentació individual dels paquets la podeu trobar instal·lada a /usr/share/doc/paquet. Allà també s'inclou informació sobre els drets d'autor, els detalls específics per a Debian i qualsevol documentació del desenvolupador. On trobar ajuda Hi ha moltes fonts d'ajuda, consell i suport per als usuaris de Debian, però tan sols s'han de considerar si, després de la investigació dins la pròpia documentació del programa, se us han exhaurit tots els recursos. Aquesta secció proporciona una curta introducció que pot ser d'ajuda per als nous usuaris de Debian. Llistes de correu Les llistes de més interès per als usuaris de Debian són la llista debian-user (en anglès) i la llista debian-user-. Reviseu els arxius a l'hora d'obtenir respostes a les vostres preguntes abans d'enviar un correu, i seguiu les normes de la llista. Internet Relay Chat Debian té un canal d'IRC dedicat al suport i ajuda als usuaris de Debian a la xarxa IRC de OFTC. Per accedir al canal, connecteu el vostre client preferit d'IRC a &debian-irc-server; i entreu a #debian. Tingueu en compte que l'idioma d'aquest canal és l'anglès; la comunitat de parla catalana es troba al canal #debian-catalan de la mateixa xarxa. Seguiu les directives del canal, respectant els altres usuaris completament. Aquestes directives estan disponibles a la . Per obtenir més informació sobre OFTC visiteu la seua . Informes d'errors Ens esforcem per fer de Debian GNU/Linux un sistema operatiu d'alta qualitat, però això no vol dir que els paquets que subministrem estiguin totalment lliures d'errors. D'acord amb la filosofia de Debian de «desenvolupament obert», i com a servei als nostres usuaris, proporcionem tota la informació sobre els errors que s'han enviat al nostre sistema de seguiment d'errors (BTS). Es pot visitar el BTS a . Si trobeu un error a la distribució o a un programa empaquetat que en forme part, si us plau, informeu-nos per tal que sigui possible corregir-lo en llançaments futurs. Per a informar d'errors necessitareu una adreça de correu vàlida. L'adreça es demana per a poder fer un seguiment dels errors i perquè els desenvolupadors puguin contactar amb la persona que l'hagi enviat en cas que calgui més informació. Podeu enviar un informe d'error fent servir el programa reportbug o bé manualment a través del correu. Podeu llegir més sobre el sistema de seguiment d'errors i com utilitzar-lo llegint les targetes de referència (que són a /usr/share/doc/debian, si teniu el paquet doc-debian instal·lat) o en línia al . Contribuir a Debian No cal ser un expert per a contribuir a Debian. Ajudant als usuaris amb problemes en les diverses d'usuaris esteu contribuint a la comunitat. La identificació (i també la resolució) de problemes relacionats amb el desenvolupament de la distribució participant a les de desenvolupament és extremadament útil. Per mantenir l'alta qualitat de la distribució Debian, i ajudeu als desenvolupadors a fer el seguiment i a corregir-los. Si teniu traça amb les paraules, podeu contribuir de forma més activa ajudant a escriure o bé la documentació que ja existeix al vostre idioma. Si podeu dedicar-hi més temps, us podríeu ocupar d'algun element de la col·lecció de Programari Lliure a Debian. És de molta ajuda si la gent adopta o manté elements que la gent ha demanat per a incloure'ls a Debian. La detalla aquesta informació. Si teniu interès en grups específics aleshores trobareu divertit contribuir en alguns subprojectes de Debian que inclouen els ports a algunes arquitectures particulars, i . En qualsevol cas, si esteu treballant a la comunitat de programari lliure d'alguna forma, com a usuari, programador, escriptor o traductor ja esteu ajudant a l'esforç del programari lliure. Contribuir és reconfortant i divertit, i també us permetrà conèixer gent nova que us rebrà amablement. Administració del sistema &oldreleasename; Aquest apèndix conté informació sobre com assegurar-vos que podeu instal·lar o actualitzar els paquets de &oldreleasename; abans d'actualitzar a &releasename;. Açò sols caldrà en algunes situacions específiques. Actualització del sistema &oldreleasename; Bàsicament no hi ha diferència amb altres actualitzacions de &oldreleasename; que heu estat fent. L'única diferència és que primer haureu d'assegurar-vos que la llista de paquets encara conté els paquets &oldreleasename; tal i com s'explica a . Si actualitzeu el sistema utilitzant una rèplica de Debian, s'actualitzarà automàticament a la darrera versió estable de &oldreleasename;. Canviar la llista de fonts Si qualsevol de les línies al /etc/apt/sources.list apunta a 'stable', ja esteu utilitzant &releasename;. Si abans ja havíeu executat apt-get update, podreu encara tornar enrere sense problemes seguint el procediment que es descriu a continuació. Si heu instal·lat també paquets de &releasename;, probablement ja no té massa sentit que instal·leu paquets de &oldreleasename; mai més. En eixe cas haureu de decidir per vosaltres mateixos si voleu continuar o no. Es poden desactualitzar els paquets, però això no està descrit ací. Obriu el fitxer /etc/apt/sources.list amb el vostre editor favorit (com a superusuari) i comproveu que totes les línies comencen amb deb http: o deb ftp: amb la referència a « Si teniu cap línia que comence amb deb file:, hauríeu de comprovar per vosaltres mateixos si la localització a què es refereix conté un arxiu &oldreleasename; o &releasename;. deb cdrom:. Si ho feu, invalidareu la línia i haureu d'executar l' Si heu fet cap canvi, deseu el fitxer i executeu # apt-get update per a actualitzar la llista de paquets.