[RFR] manual://d-i/partitioning/partition/i386.xml

[Joan Sanz <joansanzrab@gmail.com>]

<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
<!-- original version: 31618 untranslated -->


  <sect2 arch="i386"><title>Particionat per a &arch-title;</title>
<para>

Si teniu instal·lat un altre sistema operatiu com el DOS o el Windows i
voleu conservar-lo, potser hà geu de redimensionar-ne la partició a fi
d'alliberar espai per a la instal·lació de la Debian. L'instal·lador pot
redimensionar tant els sistemes de fitxers FAT com els NTFS; quan arribeu
al moment de particionar, escolliu l'opció de particionar manualment i
només cal que seleccioneu una partició existent i li canvieu la mida.

</para><para>

Normalment, la BIOS del PC posa limitacions al particionat del disc.
El nombre de particions <quote>primà ries</quote> i <quote>lògiques</quote>
que pot contenir una unitat és limitat. A més a més, les BIOS anteriors a
1994&ndash;98 tenen límits quant al lloc de la unitat des del qual es pot
arrencar.  Hi ha més informació al
<ulink url="&url-partition-howto;">Linux Partition HOWTO</ulink> i el
<ulink url="&url-phoenix-bios-faq-large-disk;">Phoenix BIOS FAQ</ulink>,
però aquesta secció inclou també un breu resum, útil en la majoria de situacions.

</para><para>

Les particions <quote>primà ries</quote> constitueixen l'esquema original de
particionat dels discos de PC. Tanmateix, només n'hi pot haver quatre. Per evitar
això, es van inventar les particions <quote>estesa</quote> i <quote>lògica</quote>.
Si configureu una partició primà ria com a estesa, podeu subdividir-ne l'espai
en particions lògiques. Es poden crear fins a 60 particions lògiques per partició
estesa; amb tot, sols podeu tenir una partició estesa per cada unitat física.

</para><para>

El Linux limita les particions per unitat física a 15 en discos SCSI
(3 de primà ries, 12 de lògiques), i a 63 en una unitat IDE (3 de
primà ries, 60 de lògiques). Tanmateix el sistema &debian; normal sols
proporciona 20 dispositius per a particions, de manera que no podreu
instal·lar-ne més de 20 si abans no creeu manualment dispositius per
a elles.

</para><para>

Si teniu un disc IDE gran i no esteu fent servir ni l'adreçament LBA
ni controladors superposats (de vegades proporcionats pels fabricants),
aleshores la partició d'arrencada (la que conté la imatge del nucli)
s'ha de col·locar dins els primers 1024 cilindres del disc (normalment
uns 524 megabytes, sense traducció de la BIOS).

</para><para>

Aquesta restricció no s'aplica si la BIOS és posterior a 1995&ndash;98
(segons el fabricant) i conté l'<quote>Especificació de funcionalitat
millorada d'unitats de disc</quote>. Tant el Lilo, el carregador del
Linux, com l'<command>mbr</command>, l'alternativa de Debian, han d'emprar
la BIOS per traslladar el nucli del disc a la RAM. Si es troben a la BIOS
les extensions int 0x13 d'accés a discos grans, s'empraran. Si no, es farà 
servir la interfície antiga d'accés al disc, i no es podrà emprar per
adreçar-se a cap lloc del disc superior al cilindre 1023è. Una vegada s'ha
arrencat el Linux, independentment de la BIOS de l'ordinador, aquestes
restriccions ja no s'apliquen, car el Linux no fa servir la BIOS per accedir
al disc.

</para><para>

Si teniu un disc gran, potser us caldrà emprar tècniques de traducció de
cilindres, que podeu emprar des del programa de configuració de la BIOS,
com ara l'LBA (Adreçament de blocs lògics) o el mode de traducció CHS
(<quote>Gran</quote>). Trobareu més informació sobre discos grans al
<ulink url="&url-large-disk-howto;">Large Disk HOWTO</ulink>.  Si esteu
fent servir un esquema de traducció de cilindres i la BIOS no permet l'ús
d'extensions d'accés a discos grans, aleshores la partició d'arrencada ha
d'ajustar-se a la representació <emphasis>traduïda</emphasis> del cilindre
1024è.

</para><para>

La manera recomanada de fer això és crear una partició petita (5&ndash;10MB
són prou) al principi del disc, a fi d'emprar-la com a partició d'arrencada,
i després crear les particions que vulgueu a l'espai restant. Aquesta partició
d'arrencada <emphasis>s'ha de</emphasis> muntar a <filename>/boot</filename>,
car aquest és el directori d'emmagatzematge del(s) nucli(s) del Linux.
Aquesta configuració funciona en qualsevol sistema, independentment de si es fa
servir l'LBA o la traducció CHS de discos grans, i independentment també de si la
BIOS permet l'ús d'extensions d'accés a discos grans.

</para>
  </sect2>