[RFR] manual://d-i/welcome/what-is-linux.xml
<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
<!-- $Id: what-is-linux.xml 14388 2004-04-25 14:55:39Z mck-guest $ -->
<sect1 id="what-is-linux">
<title>Què és el GNU/Linux?</title>
<para>
El Linux és un sistema operatiu: una sèrie de programes que us permetran
interactuar amb la vostra computadora i executar altres programes.
</para><para>
Un sistema operatiu consisteix en diversos programes fonamentals que són
necessaris per a què l'ordinador pugui comunicar-se i rebre
instruccions dels usuaris; llegir i escriure dades al disc dur, a cintes, i
a impressores; controlar l'ús de la memòria; i executar més programari. La part
més important d'un sistema operatiu és el nucli. En un sistema GNU/Linux,
el Linux és el component que fa de nucli. La resta del sistema consisteix
en altres programes, molts dels quals han estat escrits per o per al
projecte GNU. Com que el nucli Linux per sà sol no forma un sistema
operatiu funcional, preferim utilitzar el terme <quote>GNU/Linux</quote>
per referir-nos al sistema que molta gent acostuma a anomenar
<quote>Linux</quote>.
</para><para>
El Linux està modelat sobre el sistema operatiu Unix. Des del principi, el
Linux es va dissenyar per ser un sistema multitasca i multiusuari. Aquests
fets són suficients per fer el Linux diferent d'altres sistemes operatius
ben coneguts. Però el Linux és inclús més diferent del que pugueu imaginar.
Contrà riament a d'altres sistemes operatius, ningú posseeix el Linux. Molt
del seu desenvolupament el realitzen voluntaris que no cobren per fer-ho.
</para><para>
El desenvolupament del que més endavant seria el Linux començà el 1984, quan la
<ulink url="http://www.gnu.org/";>Free Software Foundation</ulink>
va començar a desenvolupar un sistema operatiu lliure similar al Unix
anomenat GNU.
</para><para>
El projecte GNU ha desenvolupat un conjunt ampli d'eines de programari
lliure per utilitzar amb sistemes operatius Unix™ o similars, com
el Linux. Aquestes eines permeten als usuaris realitzar tasques que van des de
les més mundanes (com copiar o esborrar fitxers del sistema) fins a les més
complexes (com escriure i compilar programes o fer edicions sofisticades de
documents en diferents formats).
</para><para>
Tot i que molts grups i individuals han contribuït al Linux, el
contribuïdor individual més gran segueix essent la Free Software Foundation,
que ha creat no només la major part de les eines utilitzades en el Linux,
sinó que també ha creat la filosofia i la comunitat que ha fet que el Linux
sigui possible.
</para><para>
El <ulink url="&url-kernel-org;">nucli del Linux</ulink> va aparèixer
per primer cop el 1991, quan un estudiant d'informà tica finlandès anomenat
Linus Torvalds va anunciar una versió primerenca d'un reemplaçament del nucli
del Minix al grup de notÃcies d'Usenet <userinput>comp.os.minix</userinput>.
Vegeu la <ulink url="&url-linux-history;">pà gina d'història del Linux</ulink>
de Linux International.
</para><para>
En Linux Torvalds segueix coordinant el treball de centenars de
desenvolupadors amb l'ajuda d'alguns col·laboradors de confiança. Hi ha un
excel·lent resum setmanal de les discussions de la llista de correu del
<userinput>nucli del Linux</userinput> a
<ulink url="&url-kernel-traffic;">Kernel Traffic</ulink>. També podeu trobar
més informació sobre la llista de correu del
<userinput>nucli del Linux</userinput> a les
<ulink url="&url-linux-kernel-list-faq;">PMF de la llista de correu del nucli del Linux.</ulink>.
</para><para>
Els usuaris del Linux tenen una immensa llibertat d'elecció del seu
programari. Per exemple, els usuaris del Linux poden triar entre una dotzena de
programes d'intèrpret d'ordres diferents i bastants escriptoris grà fics. Aquesta
selecció sovint resulta desconcertant pels usuaris d'altres sistemes operatius,
els quals no estan acostumats a pensar en l'intèrpret d'ordres o en l'escriptori
com quelcom que poden canviar.
</para><para>
El Linux també és menys probable que causi una fallada del sistema, és més
capaç d'executar més d'un programa al mateix temps, i és més segur que molts
altres sistemes operatius. Amb aquests avantatges, el Linux és el sistema
operatiu que té un creixement més rà pid en el mercat de servidors.
Més recentment, el Linux també ha començat a fer-se popular entre els usuaris
domèstics i de negocis.
</para>
</sect1>
Reply to: