Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
El meló i el pernil no tenen res a veure, tot i que hi ha gent que els
combina per tenir un bon resultat.
El programari lliure és un afer de drets d'autor i d'usuari, i en canvi
la democràcia és un afer organitzatiu en un grup de persones, siguin
cuineres o informàtiques.
Si jo faig un programa (amb la meva dictadura unipersonal) tinc tot el
dret a entregar-lo amb una llicència de programari lliure, la qual cosa
ÉS EL TEMA dels drets que atorgo també a l'usuari.
Potser hi hagué una errada tipogràfica, ja que el GitHub no està
publicat com a programari lliure, i fou dir «programari lliure» quan en
realitat es parlava de «programari informàtic».
El 12/05/16 a les 09:00, Eloi ha escrit:
> El 11/05/16 a les 22:28, Narcis Garcia ha escrit:
>> A la llista del GiLUG es va comentar un article que assenyala el
>> programari lliure a diferència de la resta:
>> www.uoc.edu/portal/ca/uoc-news/actualitat/2016/088-software-lliure.html
>>
>> I un membre de la UOC s'ha subscrit a la llista del GiLUG per defensar-se:
>> http://llista.gilug.org/mailman/listinfo/usuaris
>
> Vagi per endavant que no m'entusiasma gaire la idea de "crossposting"
> entre llistes de correu, sabent com solien acabar als grups de
> notícies... i amb algun disgust que aquí ja hem tingut.
>
> Dita la qual cosa i llegit l'article resum de l'estudi, no només no ho
> veig com un "atac" (per fer servir la mateixa paraula contundent que a
> l'altra llista) sinó que personalment crec que té raó en el que diu. Ara
> bé, també crec que l'enfocament és limitat.
>
> Deixant de banda la fama de tirà d'en Torvalds, que podria fer córrer
> rius de tinta^Wbits, tenim un exemple prou recent i d'envergadura de
> democràcia que no funciona: l'escissió d'OpenOffice a LibreOffice. En el
> si d'Oracle (que també quins uns), els desenvolupadors no tenien gens
> clar com podien exercir la direcció del projecte i van marxar en massa a
> un fork, que ha esdevingut de facto en la branca mestra. Personalment,
> en aquest sentit no em sorprendria que en el futur passés quelcom
> similar amb VirtualBox, que algun soroll de sabre s'ha sentit ja.
>
> Si entenem com a "projecte democràtic" l'existència d'una constitució
> com sembla apuntar l'estudi, com la que té Debian, docs molts projectes
> de programari lliure no en tenen, sigui per una "direcció gurú" com la
> del nucli de Linux, sigui perquè la seva dimensió relativament reduïda
> no ho justifiqui, sigui perquè simplement mai s'han trobat amb la
> necessitat.
>
> Cas ben diferent, gairebé m'atreviria a dir que excepció dins la norma,
> és la organització interna de Debian, amb una constitució clarament
> definida i uns processos de discussió i votació. Clar que en aquest cas
> estem parlant d'una distribució més que d'un projecte de programari
> lliure, on hi ha matisos addicionals que crec s'escapen de l'àmbit de
> l'estudi.
>
> Així doncs, estic d'acord amb la conclusió que els projectes de
> programari lliure poden ser no democràtics enfocats individualment. Dit
> això, però, el mateix ecosistema del programari lliure té mecanismes per
> suplir aquesta falta de democràcia en forma de derivació de codi per
> tercers. Com en el cas de LibreOffice, si la majoria de desenvolupadors
> migren, en certa forma realitzen un exercici de democràcia a l'impulsar
> una nova branca que resulti més forta que l'original.
>
Reply to: