Hola,
Sempre pots fer la instal·lació sense entorn gràfic i després afegir el que convingui.
# apt-get install xfce4 xfce4-goodies
...o bé en la instal·lació inicial entrar
desktop=xfce a la línia d'arrencada per instal·lar (o a opcions avançades i escollir l'entorn que vulgueu).
A les meves màquines, hi tinc posat XFCE. Total, per obrir aplicacions i configurar quatre coses. ;)
Una recomanació és que si instal·leu algun que no sigui Gnome i voleu gestionar les connexions de xarxa amb el network-manager, abans de fer-ho, afegiu unes línies a /etc/apt/apt.conf:
# cat /etc/apt/apt.conf
// Recommends are as of now still abused in many packages
APT::Install-Recommends "0";
APT::Install-Suggests "0";
i després feu la instal·lació del network-manager. Altrament, la instal·lació de network-manager és tan... "xxxx" que instal·la de retruc un munt de paquets de Gnome que de fet no fan falta per al seu funcionament. Hi va haver una mica d'enrenou en els reports de "bugs". Si cerqueu els "bugs" entre usuaris i desenvolupadors ho trobareu. Passa(va?) que els paquets suggerits/recomanats s'instal·len quan de fet, no fan falta. No és desitjable que per voler usar-lo es requereixin uns centenars de MiB (si recordo bé). Desconec si ja s'ha resolt això, ara que dieu que definitivament Debian es decanta per XFCE.